Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 19 de juny de 2009

Aquest blog permaneixerà inactiu fins el 7 de juliol. Gràcies.

dijous, 18 de juny de 2009

Krugman va recomenar crear una bombolla immobiliària

El Nobel d'Economia Paul Krugman va recomenar al president de la Reserva Federal Alan Greenspan que provoqués una bombolla immobiliària per sortir de la crisi creada per la bombolla tecnològica. Ho va escriure el 2 d'agost del 2002 al New York Times:
To fight this recession the Fed needs more than a snapback; it needs soaring household spending to offset moribund business investment. And to do that, as Paul McCulley of Pimco put it, Alan Greenspan needs to create a housing bubble to replace the Nasdaq bubble.

(Via Libertad Digital)

dimecres, 17 de juny de 2009

Per ajudar els iranians

Si voleu col·laborar amb les manifestacions de l'Iran i evitar que bloquegin o monitoritzin els mòbils i Internet dins del país, obriu aquest enllaç: http://www.nyrpowered.net/iranelectionddos/ i mantingueu la finestra oberta en el navegador el màxim de temps que pugueu. És segur: es tracta només d'un script per fer un DDOS que tombi els webs oficials del règim dels aiatolàs. Feu circular aquesta informació, sisplau. Cada dia que passa es demostra que aquest fet senzill és efectiu. (Via Barcepundit)

ADDENDA.- Els directors de cinema iranians Marjane Satrapi y Mohsen Makhmalbaf van presentar ahir al Parlament Europeu un document del Ministeri de l'Interior iranià que reconeixia la victòria de l'opositor Moussaví a les eleccions de divendres passat. Ahmadinejad només hauria obtingut el 12% dels vots!

«Lo que ha ocurrido en Irán no es ni siquiera un fraude, es un golpe de Estado», aseguró Satrapi. La dibujante, conocida como autora del cómic Persépolis y su posterior adaptación al cine, mostró un documento supuestamente procedente del Ministerio del Interior iraní en el que se declaraba a Musaví como vencedor de los comicios. Según aseguró Satrapi, el texto cifra en 19.075.723 los votos recibidos por Musaví; 13.387.104 los de Mehdi Karrubí y 5.698.000 los de Ahmadineyad. «Eso es todo. Son el 12% de los votos, no el 62%», dijo Satrapi en referencia a la cifra oficial con la que el actual presidente salió reelegido.

Els nostres zombies


L'economista Josep C. Vergés analitza els resultats de Moody's:

Moody’s ha degradat tres o quatre graus de cop, i en nou caixes a nivells que necesiten inervenció pública, com Caixa Catalunya. Podrien ser més, com la també pública Caixa Tarragona que ha evitat la censura donant-se de baixa de Moody’s. Altres caixes s’han donat de baixa S&P y Fitch per evitar l’exàmen. Moody’s havia posat sota vigilància fa un mes 36 entitats i ara les suspèn pràcticament totes. Les reserves d’emergència al Banc d’Espanya s’acaben mentre segueix en caiguda lliure l’economia, puja l’atur i la morositat. El Banc Central Europeu calcula que entre actius tòxics i crèdits morosos, la banca europea encara ha de de provisionar €200 bilions. Si les previsions del BCE es confirmen i la recuperació es retrassa, el ball de zombies financers espanyols només acaba de començar.
Informe complet de Moody's
Entitats afectades

dijous, 11 de juny de 2009

Obama, espabila, que Bin Laden és al Paquistan

El director de la CIA assegura que Ossama bin Laden és al Paquistan. Doncs, apa, a envair el Pakistan. Obama sempre ha dit que l'atac contra l'Afganistan va estar justificat perquè s'hi amagava el líder d'Al Qaeda, mentre que la guerra de l'Iraq no perquè Sadam i Bin Laden no eren parella de fet. Bé, ara té l'oportunitat de ser conseqüent i envair el Paquistan. I, per poc que apreti, ho podrà fer amb el suport del govern paquistanès. 

Garoña

Zapatero insisteix amb tancar la central de Garoña perquè encara no s'ha enterat que el que mola ara entre els pijoprogres és precissament l'energia nuclear, com a l'Iran. En completa contradicció amb el que deien fa 30 anys, ara la volen perquè dir "Nuclear? Sí, gràcies" és ser més ecologista que Déu. Pel que sembla, ara prefereixen morir d'un difícil però no impossible Txernòbil que socarrimats i ofegats en una hipotètica apocalipsi climàtica, fruit més de la febre ideològica que d'un escalfament real del planeta.

Abans, quan denunciaven l'energia nuclear ho feien en uns termes que fins i tot l'Holocaust semblava una broma. Algunes d'aquelles denúncies eren veritat, però moltes, mentida. Deien, per exemple, que implicava la militarització creixent de la societat, cosa que ha resultat falsa, tot i la gran dependència de l'Estat d'aquesta indústria. També parlaven en termes biblícs sobre la impossibilitat d'eliminar o emmagatzemar de manera segura els residus radioactius, cosa que no ha sigut tan tràgica com la pintàven, però que continua sent un problema molt important.

Però totes aquestes maldats, reals o imaginàries, de l'àtom civilitzat són ara pecatta minuta al costat del nou diluvi universal que s'acosta per culpa de la voracitat emissora de CO2. I per això, ara més que mai, toca ser pronuclear.

Pels que no som ecocondríacs, l'autèntica energia alternativa no és altra que el carbó. Ho explica com ningú l'Antón Uriarte:

Garoña se puede cerrar sin que se note nada en la producción eléctrica española. En el 2007 las centrales térmicas de carbón produjeron 72 millones de MWh pero en el 2008, debido a la subida de los costes de las emisiones de CO2 por culpa del nefasto Protocolo de Kioto, se dejó de echar carbón a las calderas y la producción bajó a 46 millones de MWh. Hubo, por lo tanto una reducción de 26 millones de MWh, que es del orden de diez veces más de lo que produce Garoña. Quiero decir que con echar un poco más de carbón a las calderas de las centrales térmicas de carbón, quedaría compensado lo que produce Garoña.

Europa, un 62,4% de catalans no va anar a votar

Arcadi Espada:
El tema de Europa. Es uno más, aunque destacado, de los cuentos que Catalunya se ha explicado a la vera de la lumbre. El europeísmo. Catalunya fue muy europeísta cuando bastaba con decirlo, sin más hechos. O cuando Europa era una posibilidad de desagregación: mera forma refinada de antiespañolismo. Ahora que Europa existe, que es trámite y papeleo, entidad y esfuerzo, discusión y réplica antes que macerada niebla romántica, ahora que es unificación, a Catalunya ha dejado de importarle Europa. Como todo lo que no sea la ensaimada ensimismada (Juaristi lo llamó “bucle melancólico”, pero el mío lleva manteca) que luce desde hace décadas a modo de privilegiado cráneo colectivo.

L'alçada del poder

Un altra presa de pèl

10 anys d'estudis amb una despesa de 2.500 milions de dólares han demostrat que les teràpies alternatives són una presa de pèl.

Via Barcepundit.

Rebut per mail

La paraula socialista ja no vol dir res

No ho dic jo -aquest convers caigut del cavall, però no precisament camí de Damasc- sinó el diputat socialista francès, Xavier Valls, alcalde d'Évry i fill del pintor barceloní Xavier Valls.

"Cal canviar de mètodes, de direcció, de generació, de programa i també de nom. La paraula socialista ja no vol dir res"

dimecres, 10 de juny de 2009

El cas Valentí Puig

Les elits d'aquest país sempre s'han sentit incòmodes amb Josep Pla, de la mateixa manera que ara se senten incòmodes amb Valentí Puig.  A Pla, no l'han pogut ignorar malgrat intentar-ho. A Puig, de moment, l'han pogut bescantar i ignorar-lo.  Per què? Doncs, perquè no encaixen en el model de país que estan entestats a construir. Sam Abrams ho denuncia a l'Avui:
AQUESTA EXCLUSIÓ INCOMPRENSIBLE dels dietaris de Puig d'una enquesta és una mostra més del que només es pot anomenar el cas Valentí Puig. Ja fa temps que s'ha anat erosionant la presència de la figura literària de Puig a Catalunya per motius que tenen ben poc a veure amb l'art de posar negre sobre blanc en una pàgina. Tant la voluntat decidida dels uns com la desídia insubstancial dels altres apunten en la mateixa direcció: aprofitar l'avinentesa per treure Puig del mig.

PERÒ HEM DE COMENÇAR PEL començament. Valentí Puig és un dels escriptors més intel·ligents, cultes, sagaços, plurals, àgils i irònics de la literatura catalana contemporània. Ha conreat un gran ventall de gèneres literaris, des de la poesia fins a l'assaig i l'articulisme, passant per la novel·la, el conte, la biografia, el llibre de viatges i la crítica literària. I en cada terreny ha excel·lit i hi ha fet aportacions originals i significatives. I al marge de la seva extensa obra ha treballat per divulgar l'obra d'autors que ell considera imprescindibles com ara Josep Pla, Maria Àngels Anglada i Bartomeu Fiol.

MOLTS LECTORS ES DEUEN PREGUNTAR SI de veritat és possible que un escriptor d'aquesta qualitat estigui desapareixent del mapa. Sí que és possible, encara que gent tan diferent com Vicent Martí, Enric Sòria, Vicent Alonso, Alfred Mondria, Salvador Sostres i qui signa aquestes ratlles ho hagin intentat evitar. Fixin-se que les darreres produccions de Puig han passat gairebé de puntetes quan eren creacions de primera com el poemari Passions i afectes (2007) i els assaigs recents La fe de nuestros padres (2007) i Moderantismo (2008).

QUÈ ÉS EL QUE HA PASSAT? D'ENTRADA s'han aprofitat dos canvis professionals del nostre autor per anar perdent llençols a cada bugada voluntàriament. Primerament, el fet que Puig deixés d'exercir de crític literari a la premsa catalana. I en segon lloc, el seu trasllat a viure a Madrid. Si no exercia de crític no calia fer-li més la pilota per tenir-lo content. Si vivia a Madrid ja entrava en el sac dels escriptors allunyats del centre de l'imperi als quals no cal prestar gaire atenció.

TAMBÉ HAN ESTAT DETERMINANTS certes qüestions ideològiques i intel·lectuals. A nivell ideològic Puig ha estat una víctima preclara d'aquest joc ridícul, simplista i nociu que està jugant sobretot l'esquerra del país per mirar de castigar la dreta a base de reduir la complexitat de la vida política a una guerra entre blanc i negre, bons i dolents. I a nivell intel·lectual Valentí Puig francament fa por als que dirigeixen la cultura del país. Efectivament, fa por per la seva intel·ligència i la seva cultura, que són una amenaça per als mediocres que saben perfectament que han arribat massa amunt. Fa por perquè molt sovint posa el dit a la nafra i planteja qüestions incòmodes per a la nostra societat o denuncia abusos del sistema cultural i la classe política. I tot ho fa des del rigor, la responsabilitat i l'honorabilitat.

Qui va dir això?

Qui va dir, el mes d'abril del 2001: "Israel no ha contribuït a la civilització en cap època, perquè l'única cosa que ha fet és apropiar-se les aportacions dels altres"? I qui va reiterar dos mesos més tard: "La cultura israeliana és una cultura inhumana; és una cultura agressiva, racista, pretensiosa, basada en un principi molt senzill: robar tot el que no li pertany per apropiar-s'ho després"?

QUI VA EXPLICAR EL 1997, PER REPETIR-HO després de totes les maneres possibles, que era un "enemic acarnissat" de qualsevol temptativa de normalitzar les relacions del seu país amb Israel? O qui va respondre, el 2008, a un membre del Parlament egipci alarmat per la perspectiva que s'introduïssin llibres israelians a la biblioteca d'Alexandria: "Cremem aquests llibres; si n'hi ha, jo mateix els cremaré davant vostre"?

QUI VA DIR, EL 2001, AL DIARI 'RUZ AL-YUSUF', que per a les seves tenebroses intrigues Israel comptava amb "l'ajut" de "la infiltració dels jueus en els mitjans de comunicació internacionals" i la seva habilitat diabòlica per "difondre mentides"?
Resposta: Faruq Hosni, ministre de Cultura d'Egipte des de fa més de quinze anys i, amb tota seguretat, futur director general de la Unesco. Ho denuncia avui Bernard-Henri Lévi.

dimarts, 9 de juny de 2009

Té remei Itàlia?

Com deia en el seu temps el gran periodista italià Indro Montanelli: “voto per la Democràcia Cristiana amb una pinça al nas”. Probablement, això és el que fan molts italians quan voten Berlusconi. Del temps de la DC al de Forza Italia, les coses no han canviat gaire pel que fa a la corrupció i al mal govern, però si a l’economia, que s’ha desinflat en els últims quinze anys. Durant els anys cinquanta i seixanta, l’economia italiana va créixer a un ritme del 5% anual i va continuar amb un molt bon 3% en els setanta i vuitanta. El PIB italià era equiparable al del Regne Unit. Però en els últims deu o dotze anys el creixement ha caigut fins l’1’1%, menys de la meitat del d’Espanya. És per això que molts italians es van esperançar quan un empresari d’èxit va decidir entrar a la política, no per canviar la moralitat pública -batalla que molts italians donen per perduda- sinó per intentar recuperar el creixement econòmic.

Però la prioritat de Berlusconi no van ser les reformes econòmiques, sinó solucionar els seus problemes amb la justícia, la majoria reals i no només fruit del deliri persecutori d’uns jutges i fiscals que s’havien format a l’escola del dret alternatiu. Tot i això, Berlusconi manté una gran força política, que podria fer servir en aquesta segona oportunitat, com li reclama “The Economsit”, per fer finalment les reformes que Itàlia necessita i poder passar a la història no només com un aprofitat. Però, a Itàlia, les reformes no són gens fàcils, perquè la corrupció, el corporativisme, la fragmentació política i els grups de pressió formen part indisoluble, com el matrimoni, de l’estructura mateixa del poder polític. I això afecta tant la dreta com l’esquerra.

La coalició floral que va portar Romano Prodi al poder és paradigmàtica. Hi va arribar després de 5 anys de creixement econòmic zero, ja que Berlusconi estava, com hem dit, més ocupat amb evitar anar a la presó que per governar. I hi van arribar aixecant la bandera de l’anticorrupció i el bon govern. Però no se’n van sortir. Es més, van ser expulsats del poder amb una derrota humiliant. Què havia passat?

Quan Prodi va intentar introduir reformes de mercat a l’economia italiana, els comunistes de la seva coalició s’hi van oposar. Quan va voler aprovar una llei d’unions civils, per a homosexuals però també per a heterosexuals, els catòlics, apostòlics i romans de la coalició van posar el crit al cel. Pel contrari, el que si va aprovar va ser una amnistia per a criminals que havia demanat Berlusconi per poder treure de la presó al seu advocat Cesare Previti, acusat de subornar jutges. Amb aquesta amnistia van sortir al carrer 26.000 delinqüents comuns. Per si això no fos poc, el govern Prodi va aprovar també la il•legalització de qualsevol escolta telefònica feta per la policia que afectés a diputats, de manera que si un delinqüent truca a un amic seu del parlament l’enregistrament de la conversa no pot servir com a prova. Ni moralitat, ni reformes. La porta del govern tornava a estar oberta pel retorn de Berlusconi.

Té remei Itàlia?

ADDENADA.- Berlusconi gana las elecciones municipales y provinciales en Italia

Obama Beach?

El primer ministre britànic, Gordon Brown, va tenir un lapsus durant el seu discurs commemoratiu del desembarcament de Normandia. Va dir Obama Beach enlloc d'Omaha Beach. En què estaria pensant?

dilluns, 8 de juny de 2009

Europa no vol els remeis de l'esquerra per sortir de la crisi


Europa no vol solucions d'esquerra a la crisi i ha rebutjat el socialisme i la socialdemocràcia. La patacada sociata ha estat històrica a tot Europa. Al Regne Unit, els laboristes no recollien un derrota tan sonada des de 1918. A França, els socialistes "connais pas", gairebé sobrepassats pels verds i a Alemanya, l'SPD ha tingut també un derrota sense precedents. Al nostre país, Zapatero ha sofert la seva primera derrota electoral. Potser no tant contundent com es mereixeria, però derrota al cap i a la fi. Els electors han deixat clar el que no volen.

dijous, 4 de juny de 2009

Artesanals i massius

Publicat a "Sobre Israel opinamos todos":
Uno
-Si España se retira de Kosovo en contra de la opinión de todo el mundo es un acto de paz
-Si Israel se retira de Gaza en contra de la opinión de todo el mundo es un acto de guerra

Dos
-Si España anima a los emigrantes a que tomen el avión y se marchen tiene su lógica
-Si Israel impide la entrada de palestinos en su territorio está creando nuevos campos de concentración

Tres
-Si España habla con Turquía y el mundo árabe está construyendo la Alianza de Civilizaciones
-Si Israel habla con Turquía y el mundo árabe está tratando de comprar su silencio ante la tragedia palestina

Cuatro
-Si España levanta uno de los muros más sofisticados del mundo entre Ceuta y Marruecos trata de regular la inmigración.
-Si Israel levanta uno de los muros más sofisticados del mundo entre su territorio y Cisjordania, atenta contra los derechos humanos.

Cinco
-Si España tiene cerca de un millón de personas en su territorio sin papeles a los que niega la ciudadanía es porque es un país rico.
-Si Israel tiene en su territorio personas a las que niega la ciudadanía es porque practica el apartheid.

Seis
-Si España fomenta campañas de regulación de natalidad es porque trata de proteger un derecho de las mujeres
-Si Israel fomenta campañas de regulación de natalidad es porque quiere la supremacía judía en su territorio.

Ahora me explico el porqué cuando caen cohetes en Sderot no es noticia, pero si unos colonos se lían a pedradas con agricultores palestinos merecen espacio. Los cohetes con los que son atacados los israelíes son artesanales. Las piedras de sus colonos son armas de destrucción masiva.

Els grassos són culpables de l'escalfament global


Ho ha dit el senyor de la foto. Qui és? Doncs, ni més ni menys que Sir Jonathan Porrit, assessor mediambiental del govern laborista britànic, president de la Comissió de Desenvolupament Sostenible, exmilitant del Partit Verd i director de la fundació sobre el medi ambient del Príncep Carles d'Anglaterra. Aquestes són les paraules de Porrit:
He pointed out overweight people eat more protein-rich food such as beef or lamb, which is responsible for producing greenhouse gases because of the toxic methane livestock emits. He also said obese people are more likely to use cars rather than walk or cycle, therefore producing more carbon emissions.

Si ser gras és un delicte contra la humanitat, aviat se'ls perseguirà, se'ls empresonarà i, si no hi ha res a fer, se'ls aplicarà la solució final. Per salvar el món, com sempre.

dimecres, 3 de juny de 2009

Kosovo, una neteja ètnica ignorada

Fa pocs dies es va publicar un informe del Minority right group que denuncia que les minories ètniques estan sent forçades a abandonar el Kosovo. En un comunicat, el grup explica que "nombrosos membres de les minories Ashkali, Bosniama, Croata, Gorani, Rome, Sèrbia i Turca abandonen el Kosovo ja que estan sotmesos a una exclusió de la societat i son discriminats a molts nivells". "Les restriccions a la llibertat de moviment, l'exclusió de la vida política, econòmica i social afecten particularment les petites comunitats ètniques" d'aquesta nova nació balcànica.

Arbre de la indústria automobilística mundial


Cliqueu per ampliar. Publicat a "El placer de disentir".

Obama o com nacionalitzar les pèrdues

Una de les raons per la que General Motors ha arribat a la fallida ha estat l'èxit dels sindicats en les seves reivindicacions, de manera que un automòbil d'aquesta marca costa uns 1.500 dòlars més que un cotxe japonès similar. El govern, enlloc d'obligar-los a ser més competitius, ha decidit protegir-los, com si fóssin una espècie en extinció. Per això, ha decidit redreçar GM donant al govern i als sindicats la propietat i el poder de l'empresa. 

dimarts, 2 de juny de 2009

Trallero revela negocis de la família Nadal amb els nazis

Fa uns dies, ERC tocaba el bombo denunciant que uns avantpassats de Vidal Quadras eren negrers. Ja ho saben, en campanya electoral tot s'hi val. Especialment contra la dreta que, com també saben, es tan dolenta, dolenta, dolenta que no se'n pot aprofitar res, ni la família. Potser per això, l'escriptor i articulista, Manuel Trallero, criticant el mamoneig d'ERC, ha publicat al seu blog una altra perla familiar, però aquesta vegada de l'esquerra: la família del conseller Nadal va fer negocis amb els nazis. La diferència és que Nadal no té cap culpa ni responsabilitat del que van poder fer els seus pares o avis, mentre que Vidal Quadras, sí. Perquè com tothom també sap l'herència és una cosa de dretes.