Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 14 de desembre del 2007

Els jihadistes no escarmenten

Els dos kamikazes d'Alger eren islamistes indultats. No són els primers. Diversos alliberats de Guantànamo es van reincorporar a la jihad i van cometre atemtpats mortals. Què fer? Aplicar a la guerra contra el terrorisme la Convenció de Ginebra, que autoritza a mantenir presoners tots els soldats enemics capturats fins el final de la guerra.

dijous, 13 de desembre del 2007

L'esquerra sempre té raó

No us perdeu aquesta reflexió del profesor francès Jean-Louis Caccomo amb motiu de la publicació del llibre "Liquider les traîtres : La face cachée du PCF, 1941-1943" de Franck Liaigre i Jean-Marc Berlière.

Même quand elle a tort, la gauche a toujours raison. Même quand elle perd dans les urnes, la gauche veut l’emporter dans la rue. Même quand elle échoue dans l’analyse, la gauche veut l’emporter dans la compassion.

La gauche veut toujours réécrire l’histoire à son avantage ; c’est une question de survie. Et c’est pourquoi, conformément aux enseignements précieux de Gramsci, il lui faut contrôler l’éducation et les médias, c’est-à-dire les instruments lui permettant de formater et remplir nos cerveaux. Ce formatage fonctionne au point que la droite, même décomplexée, cherche ses références historiques ou ses experts en croissance à gauche, comme si les grandes âmes ne sauraient être à droite.

Voyez comment elle a réussit à inscrire dans l’inconscient collectif l’idée que l’idéologie national-socialiste (« nazie » pour utiliser la contraction du vocable allemand national-sozialismus) était un fruit pourri de l’extrême droite alors qu’elle fut la mise en application méthodique – mais à une échelle d’abord nationale – du programme de l’internationale socialiste tel qu’il fut rédigé par Marx et Engels, les théoriciens de la « dictature du prolétariat ». A ce titre, le programme hitlérien était une déclinaison nationaliste (et raciste) du projet impérialiste et totalitaire de Staline. Mais tout cela reste au sein d’une même famille idéologique et détestable qui met l’Etat, la raison d’Etat ou le parti au centre et au-dessus de tout. Et c’est pour cette raison qu’elle est détestable

La banca no deixarà ni un euro al partit de Rosa Díez

Les entitats financeres d’aquest país, sempre tan disposades a finançar els grans partits, fins i tot aquells que s’autocondonen els deutes, s’han negat a concedir cap préstec electoral al nou partit Unión, Progreso y Democràcia. Ja sé que el sistema financer està passant per una crisi de liquidesa, però no crec que això sigui obstacle perquè deixin diners al PSOE, el PP, CiU o ERC. Es per aquest motiu que la UPD ha decidit posar a la venda bons de préstec personal, que es podran comprar a les oficines del partit però també per telèfon i per internet.

Unión, Progreso y Democracia (UPyD) recurrirá a la venta de bonos de préstamo personal por valor de 200, 500 y 1000 euros para financiar su campaña electoral de las próximas elecciones generales después de la negativa recibida por parte de las grandes entidades financieras para otorgarles los créditos solicitados, según criticó hoy la portavoz de la formación, Rosa Diez.

La previsión de UPyD es devolver el importe de estos bonos a los ciudadanos después de las elecciones del mes de marzo gracias a la financiación institucional que reciben los partidos con representación parlamentaria. Diez rechazó la posibilidad de que UPyD no consiga ningún escaño en el Congreso de los Diputados y no poder obtener así esta fuente de ingresos, aunque reconoció que se trata de una cuestión de confianza personal "que conlleva un determinado riesgo".

En rueda de prensa junto a Fernando Savater y Mikel Buesa, Rosa Diez denunció el tratamiento de "evidente desigualdad" recibido por parte de los bancos españoles negándoles los créditos solicitados y recordó las deudas de los demás partidos políticos con la banca, además de las grandes condonaciones realizadas a estas formaciones en los últimos años.

Criminal amb sort

La justícia espanyola, quan vol ser global, és escandalosament selectiva. Hi ha una mena de criminals, com Pinochet, Hassan II, la Junta Militar Argentina... que li molen molt, mentre que hi ha criminals que ignora sistemàticament, com és el cas de Fidel Castro. Una vegada més, l'Audència Nacional ha rebutjat processar-lo.

El que va ser successor de Joan Majó a l'alcadia de Mataró demana la privatització de Tv3

El diputat socialista a Madrid, Manel Mas, que va substituir al capdavant de l'alcaldia de Mataró l'actual director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual, Joan Majó, quan aquest va ser nomenat director general d'electrònica i informàtica en el primer govern de Felipe González, demana en el seu blog la privatització de Tv3:

En aquest panorama és també lògic que els que no som nacionalistes ens desagradi la línia informativa i ideològica del centres de la CCRTV. No tenim altra sortida que comprendre-la, decodificar-la, o senzillament ignorar-la. En tot mercat, i el de la informació també n’és de mercat, la demanda pot ignorar, o rebutjar, la oferta existent si aquesta no li agrada. El mercat és lliure (diuen).

Però aquí hi ha el problema. Resulta que la CCRTV és un instrument (?) públic. La gran contradicció és l’existència d’una única línia determinada de pensament en una societat complexa i diversa. És evident que pensar en uns mitjans públics plurals, més enllà del nacionalisme, a casa nostra avui és un desideràtum impossible. Ens podem imaginar els esgarips i estripades que hi hauria entre els grups nacionalistes si es qüestionés l’actual línia que els és favorable. Queda l’opció d’ignorar-los si hi estem en desacord. El mercat, en fi.

Encara que llavors, si hem de pensar en termes de mercat, perquè no privatitzem la CCRTV?.

dimecres, 12 de desembre del 2007

El coratge de no fer res

Un grup de científics escèptics respecte el canvi climàtic han anat a Bali per demanar al món que tingui el coratge de no fer res.

BALI, Indonesia - An international team of scientists skeptical of man-made climate fears promoted by the UN and former Vice President Al Gore, descended on Bali this week to urge the world to "have the courage to do nothing" in response to UN demands.

Lord Christopher Monckton, a UK climate researcher, had a blunt message for UN climate conference participants on Monday. "Climate change is a non-problem. The right answer to a non problem is to have the courage to do nothing," Monckton told participants.

"The UN conference is a complete waste of our time and your money and we should no longer pay the slightest attention to the IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change,)" Monckton added. (
LINK)
ADDENDA.- Fins i tot el papa Benet XVI, que ningú no dubtarà que és un gran creient, no creu en el canvi climàtic.
Pope Benedict XVI has launched a surprise attack on climate change prophets of doom, warning them that any solutions to global warming must be based on firm evidence and not on dubious ideology.

The leader of more than a billion Roman Catholics suggested that fears over man-made emissions melting the ice caps and causing a wave of unprecedented disasters were nothing more than scare-mongering.

The German-born Pontiff said that while some concerns may be valid it was vital that the international community based its policies on science rather than the dogma of the environmentalist movement.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Els temps estan canviant

L'Iraq està fent que els temps estiguin canviant acceleradament. Però no precisament en la direcció que la internacional mediàtica i la progressia autista desitjaria.

En només quinze dies, dues de les vaques sagrades del front antiguerra els han llançat un gerro d'aigua freda. El congresista John Murtha, el més radical dels demòcrates antiguerra, va tornar de l'Iraq la setmana passada reconeixent que l'operació de seguretat funcionava; mentre que el general John Batiste, que havia tornat de l'Iraq per sumar-se al moviment antiguerra VoteVets.org i havia criticat durament l'exsecretari de Defensa, Donald Rumsfeld, acaba d'escriure un article al Washington Post amb Pete Hegseth, director de l'organització favorable a la intervenció militar Vets for Freedom, assegurant que l'estratègia de Petraeus funcionava i que no és el moment de retirar-se de l'Iraq o d'aturar el finançament de la guerra.

First, the United States must be successful in the fight against worldwide Islamic extremism. We have seen this ruthless enemy firsthand, and its global ambitions are undeniable. This struggle, the Long War, will probably take decades to prosecute. Failure is not an option.

Second, whether or not we like it, Iraq is central to that fight. We cannot walk away from our strategic interests in the region. Iraq cannot become a staging ground for Islamic extremism or be dominated by other powers in the region, such as Iran and Syria. A premature or precipitous withdrawal from Iraq, without the requisite stability and security, is likely to cause the violence there -- which has decreased substantially but is still present -- to cascade into an even larger humanitarian crisis.

Third, the counterinsurgency campaign led by Gen. David Petraeus is the correct approach in Iraq. It is showing promise of success and, if continued, will provide the Iraqi government the opportunities it desperately needs to stabilize its country. Ultimately, however, these military gains must be cemented with regional and global diplomacy, political reconciliation, and economic recovery -- tools yet sufficiently utilized. Today's tactical gains in Iraq -- while a necessary pre-condition for political reconciliation -- will crumble without a deliberate and comprehensive strategy.

Fourth, our strategy in fighting the Long War must address Iran. Much has been made this week of the intelligence judgments that Iran has stopped its weapons program. No matter what, Iran must not be permitted to become a nuclear power. All options should be exhausted before we use military force, but force, nonetheless, should never be off the table. Diplomatic efforts -- from a position of strength, both regionally and globally -- must be used to engage our friends and coerce our enemies to apply pressure on the Iranian regime.

Fifth, our military capabilities need to match our national strategy. Our military is stretched thin and will be hard-pressed to maintain its current cycle of deployments. At this critical juncture, we cannot afford to be weak. Numbers and capacity matter.

Però, fixeu-vos com han d'anar de bé les coses a l'Iraq, que el primer ministre britànic, Gordon Brown, de visita nadalenca als soldats britànics, no ha pogut estar-se'n de comunicar-los la bona nova: "LA GUERRA S'HA ACABAT!".

GORDON Brown yesterday delivered a stirring festive message to Our Boys in Iraq: “Happy Christmas – war is over.” The PM was cheered as he praised UK troops and revealed combat operations in Basra will end “within two weeks”. Iraqi forces will take over as the 4,500-strong British force switches from front-line duties to a training role. By early next year, our contingent in Southern Iraq will be cut to 2,500 – and may be withdrawn completely in March. The PM broke the good news in a flying visit to Iraq. He landed at the Army’ s base at Basra airport in darkness in an RAF Hercules transporter plane.

Minutes later he spoke to Iraqi PM Nouri al-Maliki. He then gave a rousing speech to 300 squaddies after shaking hands with them all. To warm applause, he told them the region – the last under British control in Iraq – would be handed back to the Iraqis in a fortnight.He said: “The Prime Minister of Iraq has asked me to pass on his thanks to you for helping to rebuild the democracy of Iraq. “This is because of the operations over the last month that you have been involved in. “The security situation has not only improved, but he is able to tell me he will now be recommending a move to a provisional Iraqi control within two weeks.

Mentre tant, continua el retorn de refugiats i exiliats. A la província d'Al Anbar, que havia sigut una de les més violentes i insegures de l'Iraq, EL 30% DELS DESPLAÇATS JA HI HAN TORNAT:

Residents shop for clothes and shoes in Baghdad's Karrada commercial district December 8, 2007
Nearly 30% of the displaced families in the Sunni Anbar province returned home over the past two months, a spokesman for Anbar's tribal awakening council said on Saturday.

"Many displaced families returned to their homes in the cities of Ramadi, Falluja, Hit, Haditha, and Aana over the past two months because of the improvements in the security situation," Sheikh Falih Abu Risha told the independent news agency Voices of Iraq (VOI).

"Efforts are underway to provide all returnees with their needs and ensure a normal life for them," Abu Risha indicated, calling on those still displaced to return to their cities of origin in the province.The awakening councils are anti-Qaeda fighters working in coordination with the Multi-National Force (MNF) and the Iraqi government.

Fins i tot, i senyal inequívoc del canvi dels temps, el cardenal de Bagdad, Emmanuel III Delly, ha celebrat ja la primera missa dominical a l'Iraq, un país musulmà.



(Via Barcepundit, GatewayPundit i Extrême-centre)



ADDENDA.- 150 joves iraquians participen en la primera cursa ciclista a Faluja, una ciutat que havia estat una base d'Al Qaeda a l'Iraq.


Craig Venter anuncia la creació de vida artificial

El biòleg nord-americà Craig Venter, famós per haver sigut el pioner en generar la seqüència del genoma humà, ha aconseguit crear en un laboratori un cromosoma de síntesi, primer pas per a la creació de la primera forma de vida artificial a la Terra.



Mr Venter told the Guardian he thought this landmark would be "a very important philosophical step in the history of our species. We are going from reading our genetic code to the ability to write it. That gives us the hypothetical ability to do things never contemplated before".

The Guardian can reveal that a team of 20 top scientists assembled by Mr Venter, led by the Nobel laureate Hamilton Smith, has already constructed a synthetic chromosome, a feat of virtuoso bio-engineering never previously achieved. Using lab-made chemicals, they have painstakingly stitched together a chromosome that is 381 genes long and contains 580,000 base pairs of genetic code.

dissabte, 8 de desembre del 2007

Penjat per gai

El jove iranià de 19 anys Makwan Moloudzadeh va ser penjat a la forca de la presó central de Kermanshah dimecres passat per haver mantingut relacions homosexuals quan en tenia 13. Makwan va ser indultat per un jutge, però el règim dels aiatolàs l'ha executat igualment. Ahir, 6.000 iranians van assisitir al seu funeral a Paveh.

L'any que ve, la CIA publicarà un informe que dirà que per aquestes dates Teheran ja havia deixat d'executar homosexulas i treurà com a prova un acta d'indult.

La plaça de la dona al Marroc

divendres, 7 de desembre del 2007

Les noves "Historias Ejemplares"



Com podeu comprobar en aquests exemples extrets de llibres d'"Educación para la Ciudadania" no és res més que les "Histories Ejemplares" del franquisme però en progre.

dijous, 6 de desembre del 2007

Això és Occident, segons l'Educació per a la Ciutadania


Vinyeta extreta per "Freelance Corner" del llibre “Educación para la Ciudadanía y los Derechos Humanos” d'Ana Rosa Moya Escobar. Ediciones del Serbal. Pàgina 23.

Respostes sense pregunta

Catalunya tornaria a ser rica i plena si no fos per culpa d'una conspiració judeo-maçònica que ens nega el dret a decidir. Si no plou, si les coses no funcionen, si cada dia els joves saben menys o si ens escorcollen de manera humiliant als aeroports, és per culpa de Madrid. Però no només de Madrid. Els catalans, oju!, sabem que és també per culpa de Bush, del Pentàgon, de les emissions de CO2 o del depravat gènere masculí. Tothom té la seva part de culpa. Tothom, menys nosaltres.

Aquesta visió paranoica de la realitat ens porta una i altra vegada a confondre les coses, a veure gegants on hi ha molins i a tancar-nos en una mena d'autisme nacional que ens està convertint en una reserva índia. Catalunya, sense cap mena de poder polític, amb la seva llengua exclosa de les institucions, va sortir de 40 anys de dictadura liderant l'economia, la cultura i l'esperit democràtic d'Espanya. O, si més no, així es veia i es deia i així tothom s’ho creia. Pel contrari, ara, 30 anys després, amb una democràcia consolidada, amb una Generalitat cada dia més untada i omnipresent, Catalunya ja no lidera quasi res. La diferència amb abans és que ara també tothom ho veu, però ningú ho vol dir i menys encara s'ho vol creure. I com que es vol negar la realitat i la responsabilitat pròpia en el desgavell, ens dediquem a tirar pilotes fora. Com que la terra és dura, demanem la lluna.

Si us plau, parem de fer el numeret i afrontem de cara la realitat: Per què ens en sortíem millor quan políticament estàvem pitjor? Per què amb gairebé tres dècades d’autonomia i autogovern hem perdut pistonada? Per què amb més diners que mai se’ns cau la casa a trossos?

No s’equivoquin, no són preguntes sense resposta. Són respostes sense pregunta.

El 80% dels palestins alliberats retornen al terrorisme

Un estudi publicat dimarts per Almagor Organization i recollit per "Haaretz" mostra que el 80% dels palestins alliberats durant el procés de pau van retornar al terrorisme.


Palestinian militants, freed in past prisoner releases by Israel, were responsible for at least 30 terror attacks which claimed the lives of 177 Israelis, according to a study published yesterday by Almagor, an organization representing the victims of Palestinian terrorism. The report's publication came in response to yesterday's release of 429 Palestinians jailed in Israeli prisons. According to the report, 6,912 militants were released between the years 1993 and 1999, and nearly 80 percent of them returned to terrorist activity.


(Via GatewayPundit)

Víctimes israelianes del terrorisme palestí

De "catalans emprenyats" a "catalans enganyats"

Francesc de Carreras, avui a La Vanguardia:

Hagamos un rápido e incompleto recordatorio de lo mucho que se podía haber hecho en materia de infraestructuras desde 1980 y no se ha llevado a cabo. La autovía más transitada que es competencia de la Generalitat es la C-58, la Barcelona-Terrassa, diariamente embotellada en horas punta: fue construida en época de Franco y la Generalitat se ha limitado a añadirle un carril. La autovía estatal Barcelona-Lleida tardó más de cinco años en terminarse debido a varios recursos interpuestos por ayuntamientos gobernados por CiU. Desde hace siete años, la Generalitat pone trabas a que el Estado construya el cuarto cinturón, que ya estaría terminado si estas trabas no hubieran existido.

Por otro lado, nunca los gobiernos de la Generalitat han reclamado la autovía más necesaria de Catalunya: la que debería discurrir en paralelo a la costa desde La Jonquera hasta el linde con la provincia de Castellón. ¿Por qué? ¿Quizás porque sería una competencia que restaría beneficios a la empresa concesionaria de la autopista de peaje que, desde la época de Franco, hace el mismo recorrido? ¿No será también esta la razón por la cual se pusieron tantos obstáculos por parte de los ayuntamientos de CiU a la autovía Barcelona-Lleida? Total: la única nueva carretera construida por la Generalitat - y financiada con recursos del Estado- ha sido el Eix Transversal que, desde su sus mismos inicios, ya se reveló como insuficiente por ser demasiado estrecho. En lo demás, como máximo, la Generalitat se ha limitado a ampliar algún carril, trazar variantes y diseñar rotondas. Pobre balance de una gestión de 27 años.

Peor todavía es la situación de los ferrocarriles. En estos mismos años, la Generalitat no ha llevado a cabo ninguna nueva línea de ferrocarril, ninguna. La semana pasada, precisamente, la comisión de Urbanismo de la Generalitat aprobó el trazado de las dos primeras líneas: la que discurre paralela al Eix Transversal y la que debe rodear el área barcelonesa en paralelo al proyectado cuarto cinturón. Ninguna imaginación, por tanto, y todo provisional y en fase embrionaria: aún faltan otras consultas y autorizaciones. Igualmente escandalosa es la construcción del metro en Barcelona y su zona de influencia: ninguna estación nueva en los últimos cuatro años. Mientras Madrid ha construido 110 kilómetros de metro, Barcelona en igual periodo y con idénticas condiciones de financiación, es decir, en igualdad de condiciones, no ha llegado a construir ni el diez por ciento de Madrid. Ahí están las cifras.

Els 5 defectes de l'informe sobre l'Iran

Els explica a "The Washington Post", l'exambaixador dels EUA a l'ONU, John Bolton.

First, the headline finding -- that Iran halted its nuclear weapons program in 2003 -- is written in a way that guarantees the totality of the conclusions will be misread. In fact, there is little substantive difference between the conclusions of the 2005 NIE on Iran's nuclear capabilities and the 2007 NIE. Moreover, the distinction between "military" and "civilian" programs is highly artificial, since the enrichment of uranium, which all agree Iran is continuing, is critical to civilian and military uses. Indeed, it has always been Iran's "civilian" program that posed the main risk of a nuclear "breakout."

The real differences between the NIEs are not in the hard data but in the psychological assessment of the mullahs' motives and objectives. The current NIE freely admits to having only moderate confidence that the suspension continues and says that there are significant gaps in our intelligence and that our analysts dissent from their initial judgment on suspension. This alone should give us considerable pause.

Second, the NIE is internally contradictory and insufficiently supported. It implies that Iran is susceptible to diplomatic persuasion and pressure, yet the only event in 2003 that might have affected Iran was our invasion of Iraq and the overthrow of Saddam Hussein, not exactly a diplomatic pas de deux. As undersecretary of state for arms control in 2003, I know we were nowhere near exerting any significant diplomatic pressure on Iran. Nowhere does the NIE explain its logic on this critical point. Moreover, the risks and returns of pursuing a diplomatic strategy are policy calculations, not intelligence judgments. The very public rollout in the NIE of a diplomatic strategy exposes the biases at work behind the Potemkin village of "intelligence."

Third, the risks of disinformation by Iran are real. We have lost many fruitful sources inside Iraq in recent years because of increased security and intelligence tradecraft by Iran. The sudden appearance of new sources should be taken with more than a little skepticism. In a background briefing, intelligence officials said they had concluded it was "possible" but not "likely" that the new information they were relying on was deception. These are hardly hard scientific conclusions. One contrary opinion came from -- of all places -- an unnamed International Atomic Energy Agency official, quoted in the New York Times, saying that "we are more skeptical. We don't buy the American analysis 100 percent. We are not that generous with Iran." When the IAEA is tougher than our analysts, you can bet the farm that someone is pursuing a policy agenda.

Fourth, the NIE suffers from a common problem in government: the overvaluation of the most recent piece of data. In the bureaucracy, where access to information is a source of rank and prestige, ramming home policy changes with the latest hot tidbit is commonplace, and very deleterious. It is a rare piece of intelligence that is so important it can conclusively or even significantly alter the body of already known information. Yet the bias toward the new appears to have exerted a disproportionate effect on intelligence analysis.

Fifth, many involved in drafting and approving the NIE were not intelligence professionals but refugees from the State Department, brought into the new central bureaucracy of the director of national intelligence. These officials had relatively benign views of Iran's nuclear intentions five and six years ago; now they are writing those views as if they were received wisdom from on high. In fact, these are precisely the policy biases they had before, recycled as "intelligence judgments."

Primer vol comercial des d'un aeroport de l'Iraq

Per primera vegada des de 1993, diumenge passat es va enalirar el primer un vol comercial des d'un aeroport de l'Iraq. En concret, de les pistes del renovat aeroport de Mosul, al nord del país, segons inform l'MNF-Iraq:

For the first time in 14 years, a commercial airlines flight departed the Mosul Airport Dec. 2, carrying Muslim religious pilgrims on their annual trek to Mecca, Saudi Arabia.The Mosul Airport, built in 1992, had not seen commercial airline traffic since U.S. military forces declared the city a no-fly zone in 1993. After recent cooperation between by Iraqi and U.S. government agencies, and employing local workers, the airport was rebuilt with the intent to continue commercial air service to Saudi Arabia and other locations.Around 10:30 Sunday night, 152 Hajj pilgrims departed on Iraqi Airways Flight 020, bound for Baghdad, where they were to board another flight for Saudi Arabia and other locations.




40 dirigents d'Al Qaeda capturats o morts en un mes a l'Iraq

La primera edició d'avui de "La Vanguardia" recull a portada i a la pàgina tres un extensa crònica sobre la caiguda en picat dels atemptats a l'Iraq i l'augment de la seguretat. A la segona edició impresa el tema ha desaparegut de la portada i ha estat substituit per la massacre en un centre comercial d'Omaha, a Nebraska. Per descomptat, a l'edició "on line" ni una línia. Tot i això, la veritat s'obre pas de mica en mica. Lentament, a velocitat inversament proporcional al que passa a l'Iraq. I el que passa a l'Iraq és que cada dia s'aprofondeix més la derrota d'Al Qaeda. La "Multi-National Force Iraq" anunciava dimarts que 40 als dirigents de la b anda terrorista de Bin Laden van ser morts o capturats en el mes de novembre. A la imatge de sota podeu veure el careto dels top ten.


dimecres, 5 de desembre del 2007

La frase del mes

Paraules d'Angela Merkel en el Congrés de la CDU, en traducció de Marta Salazar:

Socialismo democrático es una contradicción en sí. No cabe en un pensamiento lógico. Se quiera o no, el socialismo termina de manera totalitaria. Porque persigue la igualdad de todos, que es totalmente distinto a la justicia. Y con ello, aplasta la capacidad, la disposición a trabajar. Hace que los débiles sean más débiles y finalmente, destruye la sociedad y el individuo.

Text íntegre del discurs, en alemany.

Els EUA redefineixen la urgència de l’amenaça nuclear iraniana

La publicació de l’informe de 16 serveis d’intel·ligència nord-americans afirmant que “l’Iran va aturar el seu programa nuclear militar l’any 2003 per les pressions internacionals, tot i que continua enriquint urani” no sembla respondre a una maniobra contra Bush sinó, pel contrari, a una redefinició de la urgència de l’amenaça nuclear iraniana. Aquesta és la interpretació que en fa, si més no, l’oposició iraniana.

Cette décision confirme notre théorie sur le bras de fer qui oppose les Etats-Unis aux mollahs : il y a là non pas un contentieux sur l’imminence d’une bombe iranienne mais une volonté pour mettre au pas le régime des mollahs pour en faire à court terme un allié régional et à long terme un catalyseur pour un remodelage géopolitique de la région. Il n’y a pas de bombe iranienne à l’horizon, encore moins de menace balistique.

Dès le mois de septembre 2007, nous vous avons exposé
notre analyse, selon laquelle les américains ne désirent pas renverser les mollahs mais uniquement les affaiblir pour les pousser à accepter leur deal.

C’est-à-dire que les américains doivent même éviter que le régime soit durement sanctionné afin d’éviter une révolte populaire même minime car la situation est très tendue. La semaine dernière des députés de la ville d’Ardébil qui étaient allés accueillir Ahmadinejad ont dû prendre la fuite après le départ du président et ses services d’ordre, de peur de se faire tabasser par la population de leur propre ville !

Aujourd’hui, un homme âgé a abattu un officier des pasdaran en pleine journée devant un bâtiment administratif à Ispahan. Il pourrait suffire d’une étincelle pour que le régime se retrouve
en situation de difficulté.

Ce n’est pas ce que veulent les américains : ils doivent préserver ce régime mais aussi être aux commandes pour contrôler sa déchéance afin d’être la seule alternative pour les sortir du marasme. Ils préfèrent de loin leurs propres sanctions bancaires unilatérales aux sanctions onusiennes. Ils n’ont d’ailleurs pas cessé de torpiller le projet d’une nouvelle résolution en annonçant la mise en place de leurs nouvelles sanctions
juste avant la 1ière date d’adoption de cette nouvelle sanction désormais sans cesse reportée.

Ce rapport providentiel arrive aussi au moment où les chinois se montraient enfin
moins réticents à l’idée d’imposer une nouvelle résolution onusienne aux mollahs. Le rapport est d’ailleurs parfaitement calibré : il repousse l’imminence de la menace et surtout loue l’efficacité des sanctions internationales (c’est-à-dire « non onusiennes » - ndlr) qui auraient incité les mollahs à renoncer à leur programme balistique en 2003 !

Reste à savoir de quelles sanctions parlent réellement les américains, décidemment prêts à tout pour atteindre leur objectif (et ce n’est pas la première fois qu’ils recourent à un
rapport de ce genre).

Ce rapport est également une réponse agacée aux divers bluffs balistiques et nucléaires des mollahs. Les américains désirent contrôler l’efficacité des sanctions, leur impact et leur cadence mais aussi ils désirent contrôler l’aspect médiatique de la crise. En affirmant l’abandon en 2003 du programme des armes nucléaires : ils entendent neutraliser les bluffs médiatiques de Téhéran afin de priver les mollahs du
monopole de l’amplification de la crise par des annonces anxiogènes.

Le rapport est sorti une semaine après l’annonce faite par Téhéran d’avoir mis au point
un missile longue portée. Washington baisse le feu de la marmite, pour reprendre en main la communication dans ce domaine : « La décision de Téhéran d’arrêter son programme d’armes nucléaires suggère qu’il est moins déterminé à développer des armes nucléaires que nous ne le jugions depuis 2005… Nous estimons avec un degré de confiance modéré à élevé que Téhéran n’a pas repris mi-2007 son programme d’armes nucléaires », disent ces agences qui disaient le contraire il y a encore quelques semaines quand les américains ont sanctionné les soi-disant industries balistiques et nucléaires des mollahs.
Pels israelians, però, la publicació de l’informe és una irresponsabilitat. Creuen que ho han publicat ara amb la vista posada en el futur inquil·lí de la Casa Blanca i evitar picar-se els dits com els va passar amb l’Iraq.

Cette estimation, longue d’environ huit pages, s’intitule “Iran : Intentions Nucléaires et Capacités”, et, ce qu’elle a de particulier, c’est qu’elle contredit les estimations précédentes, produites sur le sujet depuis plusieurs années. Dans leur document de lundi, les services d’espionnage états-uniens annoncent, en effet, que Téhéran aurait gelé son programme d’armes nucléaires depuis 2003, tout en continuant à enrichir de l’uranium et en restant déterminé à développer de telles armes.

Dans l’estimation précédente concernant la nucléarisation de l’Iran, les centrales U.S qualifiaient d’”effrénée” et d’”inexorable” la course à l’atome à laquelle s’adonnaient les ayatollahs perses.

Avant d’expliquer cette soudaine volte-face, il faut encore préciser que les auteurs du document eux-mêmes qualifient son niveau de certaineté de “moyen à bas”. Dans ces conditions, pourquoi l’avoir rendu public ? D’autant plus – et cela en devient malencontreusement grotesque – qu’il y a cinq semaines à peine, Mc Connel, en personne, exprimait, comme procédant d’une règle, qu’il s’opposait à la publication de ces estimations, et qu’il regrettait la publication des évaluations du renseignement qui avaient précédé la Guerre d’Irak.

Depuis, Mc Connel garde le silence, et laisse le soin à son second, Donald Kerr, de présenter le rapport gênant. Kerr peine et s’embrouille. Il affirme que, depuis 2005, les services avaient toujours pris en compte “le pire des cas”, et que, désormais, ils s’attachent à faire valoir une “présentation plus adéquate de la situation”.
Charabia ? C’est le mot. Car c’est presque uniquement de sémantique qu’il s’agit : d’une part, les espions américains annoncent qu’ils ne saisissent pas bien ce qui se passe en Iran, et de l’autre, ils entendent faire savoir à Messieurs Bush et Cheney qu’ils ne pourront pas compter, cette fois, sur la CIA afin d’obtenir le O.K du Congrès, au cas où ils entendraient engager une opération militaire contre les sites nucléaires iraniens.

La Maison Blanche – placée par ce morceau de papier dans une situation très inconfortable, elle qui passait son temps à pousser ses alliés vers une attitude ferme à l’encontre de Téhéran – a copié le message des chefs barbouzes 5 sur 5. George W. Bush a surtout compris que ces gens ne l’apprécient décidément pas du tout, et qu’ils attendent, avec impatience, de découvrir la tête du prochain président, si possible un Démocrate. Ce qui rappellera aux lecteurs de la Ména les articles de Laurent Murawiec à ce sujet, lui qui critiquait Bush pour n’avoir pas su, à temps, écarter ses ennemis au sein de son administration.

La Maison Blanche a compris, certes, mais ce n’est pas le plus grave : les chefs de la République Islamique, qui ont également accès à Internet, y ont également découvert la nouvelle estimation, et ils n’ont pas mis long à établir, puis à appliquer les conclusions qui en découlent.

C’est là que l’on peut parler d’irresponsabilité, de la part des chefs des renseignements US. Car ces derniers, de par les formulations incluses dans leur texte, ont informé les adversaires des Etats-Unis qu’ils ignoraient le statut exact de leur effort nucléaire. Qui plus est, Mike Connel et ses camarades ont, dans les faits, pratiquement condamné le recours de leur pays à la force, en cas d’échec de la voie diplomatique.

C’est toute l’Intelligence d’un Etat qui s’affaire à affaiblir sa capacité de manœuvre. Tout le contraire de sa fonction première, sa raison d’être. L’Amérique est aujourd’hui la risée des apparatchiks islamistes, dans les travées du pouvoir à Téhéran. Comment le grand Satan peut-il être aussi sot, se sont demandés les Mollahs, en se frappant sur les cuisses. Car le fait de savoir, avec un “haut à très haut degré de certitude”, que Bush ne pourra – en aucune circonstance – mettre ses menaces d’intervention à exécution, modifie – vous l’imaginez bien -, considérablement les données stratégiques et tactiques du problème, et renforce proportionnellement la détermination de Mahmoud Ahmadinejad et de ses pairs d’obtenir l’arme atomique. Cette tentative, en l’espace d’une nuit, est devenue, pour eux, nettement moins périlleuse