Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 17 de novembre del 2010

La vida dels altres

Que estigui tranquil el Papa de Roma, que a Espanya és l'esquerra la que ha alçat la bandera de la moral més rància i conservadora. En diuen moral de gènere, però actua com la més estricta de les morals confessionals. Una nova inquisició civil que amenaça impunement les llibertats individuals. Fa quatre dies van carregar contra Sánchez Dragó i ara ho fan amb Salvador Sostres. Cap dels dos son sants de la meva devoció, però una cosa és que em pugui ser desagradable el que diuen, o com ho diuen, i una altra molt diferent que hagi d'acceptar, mut i a la gàbia, el seu linxament pel fet d'haver-ho dit.

No hi sol haver res més immoral que les denúncies per immoralitat, perquè aquestes es fonamenten, la majoria de les vegades, en la violació de la intimitat dels altres. El Comitè d'Empresa de Telemadrid, al donar suport a una filtració d'uns comentaris de Salvador Sostres fets moments abans que sortís a l'aire el programa Alto y Claro, s'ha fet còmplice d'una delació. S'ha posat a l'alçada de "La vida dels altres", aquèlla gran pel·lícula que tan poc els devia agradar.


El País:

El Defensor del Menor de Madrid ha abierto un expediente por los comentarios sexuales sobre jóvenes del tertuliano del programa Alto y Claro de Telemadrid Salvador Sostres. Comentarios como que las jovencitas de 17, 18 y 19 años están "en su punto mágico de tensión sexual", provocan, según el Defensor, el sonrojo de "cualquiera con dos dedos de frente". Al respecto de las palabras de Sostre se han pronunciado también PSOE, PP, que han las han censurado, y el Instituto de la Mujer que reprobado los comentarios vejatorios, públicos o privados, porque "con ellos se perpetúa la violencia de género". Sostre se ha defendido alegando que es "una conversación privada" y ha atacado a los trabajadores de Telemadrid por hacerlas públicas. La cadena sostiene que "no va a entrar a juzgar conversaciones efectuadas en el ámbito privado y en el ejercicio de la libertad de expresión" mientras el Comité de Empresa no se puede seguir "pagando con dinero público a colaboradores que no respetan las mínimas normas éticas".

Que no hayan sido emitidas sino filtradas y que no sea una declaración pública no son argumentos que convenzan al Defensor del Menor de la Comunidad de Madrid. Arturo Canalda ha abierto ya un expediente -por estas declaraciones, "no por una emisión de Telemadrid"- porque "alguien que crea opinión no puede verter ese tipo de opiniones" y "la responsabilidad es de quien hace esas declaraciones" y no de quien las hace públicas. No obstante, ha destacado que "no ha habido delito", por lo que no puede llevar el caso a la Fiscalía, sólo puede abrir una investigación y declarar que "hay determinados límites que no se pueden traspasar".

Dos consellers politics demòcrates demanen a Obama que no es presenti a la reelecció el 2012

Dos consellers politics demòcrates -Patrick H. Caddell, assessor del president Jimmy Carter, i Douglas E. Schoen, col·laborador de Bill Clinton- han demanat a Obama que NO es presenti a la reelecció el 2012. I ho han fet des de les pàgines del Washinton Post.

Obama owes his election in large measure to the fact that he rejected this approach during his historic campaign. Indeed, we were among those millions of Democrats, Republicans and independents who were genuinely moved by his rhetoric and purpose. Now, the only way he can make real progress is to return to those values and to say that for the good of the country, he will not be a candidate in 2012.

Should the president do that, he - and the country - would face virtually no bad outcomes. The worst-case scenario for Obama? In January 2013, he walks away from the White House having been transformative in two ways: as the first black president, yes, but also as a man who governed in a manner unmatched by any modern leader. He will have reconciled the nation, continued the economic recovery, gained a measure of control over the fiscal problems that threaten our future, and forged critical solutions to our international challenges. He will, at last, be the figure globally he has sought to be, and will almost certainly leave a better regarded president than he is today. History will look upon him kindly - and so will the public.

It is no secret that we have been openly critical of the president in recent days, but we make this proposal with the deepest sincerity and hope for him and for the country.

We have both advised presidents facing great national crises and have seen challenges from inside the Oval Office. We are convinced that if Obama immediately declares his intention not to run for reelection, he will be able to unite the country, provide national and international leadership, escape the hold of the left, isolate the right and achieve results that would be otherwise unachievable.


Reforma fiscal? Rellegir John F. Kennedy




Institut de Recherches Économiques et Fiscales (IREF):
Dans son « Histoire intéressante de la fiscalité américaine », ouvrage publié en 2004, William Federer a rassemblé un certain nombre de citations de John Fitzgerald Kennedy extraites de rapports devant le Congrès ou de discours radio-télévisés.

Les phrases de JFK annoncent la courbe de Laffer et la réforme fiscale de Reagan, mais elles sont aussi en écho de ce qu’écrivait Frédéric Bastiat en 1840 !

L’IREF n’a cessé de rappeler cette évidence : la baisse des impôts est une bonne affaire, y compris pour le budget. Si l’on veut réduire le déficit, il ne faut pas augmenter les impôts mais les diminuer !

« Vérités paradoxales : les taux d’imposition sont trop élevés, et les revenus fiscaux sont trop bas, de sorte que le moyen le plus sûr d’accroître ceux-ci est d’abaisser ceux-là. Baisser les impôts maintenant ce n’est pas risquer un déficit du budget, c’est bâtir une économie la plus prospère et la plus dynamique, de nature à nous valoir un budget en excédent ».
John F. Kennedy, 20 novembre 1962, conférence de presse du Président.

« Des taux d’imposition abaissés stimuleront l’activité économique, et relèveront ainsi les niveaux de revenus des particuliers et des entreprises, de sorte que dans les prochaines années ils créeront un flux de recettes pour le gouvernement fédéral non pas diminué, mais augmenté ».
John F. Kennedy, 17 Janvier 1963, Message annuel au Congrès à l’occasion du vote du budget 1964.

« Dans l’économie d’aujourd’hui, la prudence et la responsabilité en matière d’impôts commandent une réduction de la fiscalité, même si elle accroît le déficit budgétaire – parce qu’une moindre pression fiscale est le meilleur moyen qui nous soit offert pour accroître les revenus ».
John F. Kennedy, 21 janvier 1963, message annuel au Congrès (rapport économique du président).

« Chaque dollar soustrait à l’impôt, qui est dépensé ou investi, créera un nouvel emploi et un nouveau salaire. Et ces nouveaux emplois et salaires créeront d’autres emplois et d’autres salaires, et plus de clients, et plus de croissance pour une économie américaine en plein expansion ».
John F. Kennedy, 13 août 1962, rapport radiodiffusé et télévisé sur l’état de l’économie nationale.

« Une baisse des impôts signifie un revenu plus élevé pour les familles, et des profits plus importants pour les entreprises, et un budget fédéral en équilibre. Chaque contribuable et sa famille auront davantage d’argent disponible après impôt pour s’acheter une nouvelle voiture, une nouvelle maison, de nouveaux équipements, pour la formation et l’investissement. Chaque chef d’entreprise peut garder à sa disposition un pourcentage plus élevé de ses profits pour accroître ses fonds propres ou pour mettre en œuvre l’expansion ou l’amélioration de son affaire. Et quand le revenu national est en croissance, le gouvernement fédéral, en fin de compte, se retrouvera avec des recettes accrues ».
John F. Kennedy, 18 septembre 1963, message à la nation radiodiffusé et télévisé sur un projet de loi de réduction des impôts.

Notre système fiscal aspire dans le secteur privé de l’économie une trop grande part du pouvoir d’achat des ménages et des entreprise, et réduit l’incitation au risque, à l’investissement et à l’effort – et par là-même il tue dans l’œuf nos recettes et étouffe notre taux de croissance national
John F. Kennedy, 24 janvier 1963, message au Congrès sur la réforme fiscale.
(Via Extrême-Centre)

dilluns, 15 de novembre del 2010

Carta oberta de 23 economistes a Bernanke

The Wall Street Journal:
Creiem que el pla de la Reserva Federal de compra a gran escala d'actius (l'anomenada "flexibilització quantitativa") ha de ser reconsiderat i abandonat. No creiem que aquest pla sigui necessari o convenient en les actuals circumstàncies. El pla de compra d'actius augmenta el risc d'inflació i de desequilibris en el mercat de divises, i no creiem que aconsegueixi l'objectiu de la Fed de promoure la creació de llocs de treball.

Subscribim la vostre declaració al Washington Post el 4 de novembre que "la Reserva Federal no pot solucionar tots els problemes de l'economia ella sola." Però això, pensem que les millores en els impostos, la despesa i les polítiques de reglamentació han de tenir prioritat en un programa de creixement nacional, sense més estímuls monetaris.

No estem d'acord amb l'opinió que cal estimular la inflació, i ens preocupa que una nova ronda de compres d'actius, amb taxes d'interès properes a zero encara més d'un any durant la recuperació, distorsionin els mercats financers i compliquin en gran mesura els esforços futurs de la Fed per normalitzar la política monetària.

El programa de compra de la Fed també ha recollir una àmplia oposició d'altres bancs centrals i compartim la seva preocupació que la flexibilització quantitativa de la Fed no està ni justificada ni és útil en el tractament dels problemes econòmics dels Estats Units i del món.

Cliff Asness
AQR Capital

Michael J. Boskin
Stanford University
Former Chairman, President’s Council of Economic Advisors (George H.W. Bush Administration)

Richard X. Bove
Rochdale Securities

Charles W. Calomiris
Columbia University Graduate School of Business

Jim Chanos
Kynikos Associates

John F. Cogan
Stanford University
Former Associate Director, U.S. Office of Management and Budget (Reagan Administration)

Niall Ferguson
Harvard University
Author, The Ascent of Money: A Financial History of the World

Nicole Gelinas
Manhattan Institute & e21
Author, After the Fall: Saving Capitalism from Wall Street—and Washington

James Grant
Grant’s Interest Rate Observer

Kevin A. Hassett
American Enterprise Institute
Former Senior Economist, Board of Governors of the Federal Reserve

Roger Hertog
The Hertog Foundation

Gregory Hess
Claremont McKenna College

Douglas Holtz-Eakin
Former Director, Congressional Budget Office

Seth Klarman
Baupost Group

William Kristol
Editor, The Weekly Standard

David Malpass
GroPac
Former Deputy Assistant Treasury Secretary (Reagan Administration)

Ronald I. McKinnon
Stanford University

Dan Senor
Council on Foreign Relations
Co-Author, Start-Up Nation: The Story of Israel’s Economic Miracle

Amity Shlaes
Council on Foreign Relations
Author, The Forgotten Man: A New History of the Great Depression

Paul E. Singer
Elliott Associates

John B. Taylor
Stanford University
Former Undersecretary of Treasury for International Affairs (George W. Bush Administration)

Peter J. Wallison
American Enterprise Institute
Former Treasury and White House Counsel (Reagan Administration)

Geoffrey Wood
Cass Business School at City University London

Votarà Laporta

Dimecres vinent, 17 de novembre, Xavier Sala i Martín publicarà a La Vanguardia un article titulat: "Jo votaré a Joan Laporta". El Xavier ja ha penjat l'article al Facebook. Un aperitiu:
La decisión del tribunal constitucional ha cerrado toda opción de mejorar dentro del marco constitucional por lo que, en este momento, no hay que pensar en una buena gestión sino en tomar decisiones comprometidas y valientes. CIU es un partido esencialmente cobarde porque tiene demasiados flancos y demasiadas deudas. Necesitamos personas nuevas y valientes.

En este sentido, mi candidato es Joan Laporta. He trabajado con él durante siete años y les puedo asegurar que, digan lo que digan los medios antilaportistas, Joan Laporta es absolutamente honesto, de la máxima integridad, extraordinariamente inteligente y, además, es la persona más valientes del mundo.

ADDENDA.- The Guardian se'n fot d'en Laporta i de la porno-star María Lapiedra.

divendres, 12 de novembre del 2010

Periodisme de "kalidá", que diria Barcepundit


Els principals diaris espanyols han publicat avui aquesta foto de dos nens ensangonats i amb els caps embenats presentat-los com a víctimes dels atacs marroquins a Al-Aaiun. La imatge, que en el cas del diari El País els va arribar directament de persones afins al Front Polisario, va ser difosa ahir al vespre per l'agència de notícies EFE amb aquest peu de foto: "Foto feta pública avui de nens rebent cures metges a Al-Aaiun, capital administrativa del Sàhara Occidental, després del desmantellament per part de l'exèrcit marroquí, el passat dilluns, del campament sahrauí de protesta Gdaim Iziko (Justícia i Dignitat), situat a les proximitats d'Al-Aaiun". La imatge, però, ni és actual ni és del Sàhara occidental. Es tracta d'una fotografia del 21 de juny del 2006 i correpòn a un atac israelià a Gaza.

Jerusalem no és un "assentament"

La construcció de nous habitatges a l'anomenat "Jerusalem Est" es presenta sistemàticament com una estratègia israeliana per sabotejar el procés de pau amb els palestins. La internacional mediàtica considera aquestes llicències d'obres com l'autorització per a crear més assentaments en "territori palestí". L'administració Obama i els mitjans de comunicació occidentals tracten els "assentaments" israelians com la clau per pau al Pròxim Orient. En realitat, però, és el menor dels seus problemes.

El lector no informat es queda amb la idea simplista que Jerusalem està clarament dividit per la meitat entre els jueus a l'oest i els palestins a l'est i que les construccions israelianes es fan físicament envaint els barris àrabs. La realitat, però, és molt diferent. Actualment, Jerusalem és un mosaic de barris jueus, àrabs i mixtes on res impedeix als residents àrabs desplaçar-se cap a barris predominantment jueus arreu de la ciutat. De fet, hi ha un nombre creixent d'àrabs que es traslladen a Pisgat Zeev, un dels llocs inclosos en el pla de construcció.

De fet, l'única vegada que la part oriental de Jerusalem va ser exclusivament àrab va ser entre 1949 i 1967, i es devia al fet que Jordània va ocupar la zona i va expulsar per la força a tots els jueus.

Els tres llocs on s'ha proposat de construir són barris jueus situats dins dels límits municipals de Jerusalem i no es troben en "terra àrab". La denominació de Jerusalem Est és també inadequada ja que Ramot i Pisgat Zeev, construït en la dècada del 1970, es troben al nord de la ciutat, mentre que Har Homa és al sud.

Dos aviadors francesos van travessar l'Atlàntic 11 dies abans que Lindbergh

Un bloger francès podria capgirar la història de l'aviació mundial en demostrar que Lindbergh no va ser el primer aviador que va travessar l'oceà Atlàntic. Segons Bernard Decré, fundador del Tour de França a vela i un gran aficionat a l'aviació, els dos pilots francesos, Nungesser i Coli, van creuar l'Atlàntic amb el biplà "L'Oiseau Blanc" onze dies abans que ho fés Lindbergh. El biplà es va estavellar a poca distància de la costa i el corrent marí del Labrador va enviar les restes de l'aparell mar endins.

Decré diu haver trobat un telegrama que va localitzar als arxius nacionals dels Estats Units, en el que s'informa que el 18 d'agost del 1927 es van trobar prop de les illes Sable, a uns 180 quilòmetres de la costa canadenca, dues ales d'avió de color blanc que podien ser de "L'Oiseau Blanc". Bernard Decré està convençut que és així i que les autoritats nord-americanes van amagar intencionadament aquesta prova perquè en aquells anys hi havia una gran competència aeronàutica entre les dues ribes de l'Atlàntic i els nord-americans volien demostrar la seva superioritat.

De fet, alguns diaris francesos de l'època van informar de la proesa del pilots francesos, però dies després van haver de desmentir-ho en saber-se que l'"Oiseau-Blanc" no havia arribat a la seva destinació perquè havia desaparegut enmig de l'oceà. Bernard Decré es va interessar per aquest cas a partir d'un llibre sobre naufragis que el va fascinar. Des de llavors, fa quatre anys que no ha parat de buscar "L'Oiseau Blanc"; ha fet diversos viatges al Canadà per buscar testimonis de l'accident i, fins i tot, ha organitzat missions d'exploració del fons marí.

No era Felipe contra ETA, sinó la Llei contra ETA

Pilar Rahola:
Me parece tan escandalosa la confesión que aún estoy más escandalizada por el poco debate democrático que ha provocado, como si diéramos por sentado que es normal tener esa "duda moral" cuando alguien es el presidente democrático de un gobierno. Personalmente, no sólo no lo doy por sentado, sino que niego la mayor. Me puede decir el señor González ¿en qué momento los ciudadanos le otorgamos el derecho a matar a alguien, fuera de la ley, como si fuera Dios o su verdugo? ¿En qué momento se restauró la pena de muerte en España, y con sentencia sin juicio y en manos de un solo tipo? ¿Por qué matar a los etarras y no a un violador en serie de niños? ¿Quién es él para ir más allá de la gestión pública de las leyes democráticas que nos amparan? Los mato o no los mato..., linda margarita. ¿Puede decirme el señor González si se formuló otras veces esa pregunta, y si alguna se la respondió afirmativamente?

Compromís monetari mínim i de la resta ja se'n parlarà

Declaració final de la cimera de Seül del G20

Los jefes de Estado y de Gobierno del G20 concluyeron hoy en Seúl su quinta cumbre desde que se inició la crisis en 2008, con la siguiente declaración:

1. Nosotros, los Líderes del G20, estamos unidos en nuestra convicción de que trabajando juntos podemos asegurar un futuro más próspero para los ciudadanos de todos los países
2. Cuando nos encontramos por primera vez en noviembre de 2008 para hacer frente a la recesión mundial más severa a la que se ha enfrentado nuestra generación, nos comprometimos a apoyar y estabilizar la economía mundial y,al mismo tiempo, a establecer las bases de reforma para asegurar que el mundo no volviese nunca a sufrir otro episodio igual otra vez.
3. Durante las últimas cuatro Cumbres, hemos trabajado, cooperando sin precedentes, para romper la dramática caída de la actividad de la economía global y establecer las bases de la recuperación y un renovado crecimiento.
4. Los pasos concretos que hemos dado permitirán asegurar que estamos mejor preparados para prevenir y, si es necesario, superar futuras crisis. Nos comprometemos a continuar nuestros esfuerzos de cooperación y a actuar juntos para generar crecimiento fuerte, equilibrado y sostenible.
5. Reconocemos la importancia de hacer frente a las preocupaciones de los más vulnerables. Con este fin, estamos comprometidos a poner el empleo en el centro de la recuperación, proveer protección social y un trabajo digno, y asegurar un crecimiento acelerado en los países de baja renta.
6.- Nuestros esfuerzos compartidos y sin descanso realizados en los dos últimos años nos han dado resultados sólidos. Sin embargo, debemos estar vigilantes.
7.- Sigue habiendo riesgos. Algunos de nuestros países están experimentado fuertes crecimientos, mientras que otros afrontan altos niveles de desempleo y débiles recuperaciones. El crecimiento desigual y los amplios desequilibrios están creando tentaciones de abandonar las soluciones globales y adoptar medidas des coordinadas.
8.- Desde 2008, una visión común de los desafíos de la economía del mundo, la necesidad de responder y nuestra determinación a no caer en el proteccionismo nos ha permitido tanto atacar la raíz de los problemas como proteger la recuperación. Hoy hemos alcanzado el acuerdo de seguir afrontando nuestros desafíos y de proseguir por el camino del crecimiento fuerte, sostenible y equilibrado.
9 Hoy, la Cumbre de Seúl hace entrega de:
A.- El Plan de Acción de Seúl, compuesto por medidas de política económica comprensivas, cooperativas y específicas por país que nos acercan a nuestro objetivo común. El Plan incluye el compromiso de:
- Acometer políticas macroeconómicas, incluyendo de consolidación fiscal, donde sea preciso, para asegurar una recuperación sostenida y sostenible e incrementar la estabilidad de los mercados financieros, en particular avanzando hacia tipos de cambios más determinados por el mercado, incrementando su flexibilidad para reflejar los fundamentos económicos subyacentes y absteniéndonos de adoptar devaluaciones competitivas. Las economías avanzadas, incluyendo aquellas con divisas que ejercen papel de reserva, estarán atentas frente a la volatilidad excesiva y movimientos bruscos de los tipos de cambio. Estas acciones ayudarán a mitigar el riesgo de una excesiva volatilidad de los flujos de capital en algunas economías emergentes.
- Implementar un conjunto de reformas estructurales que impulsen y sostengan la demanda global, favorezcan la creación de empleo e incrementen el potencial de crecimiento;
- Desarrollar el conjunto de actuaciones que reduzcan los desequilibrios externos excesivos y mantengan los desequilibrios por cuenta corriente en niveles sostenibles. Llamamos a nuestros Ministros de Finanzas y Gobernadores Centrales (para su primera reunión en 2011) a desarrollar guías indicativas para alcanzar este fin, tal y como hemos redactado en nuestro Documento de la Cumbre de Seúl.
B.- Un FMI modernizado que refleje en mejor medida los cambios que han tenido lugar en la economía mundial a través de una mayor representación de las economías emergentes dinámicas y los países en desarrollo. Estas reformas comprensivas de cuotas y de buen gobierno, como han sido detalladas en el Documento de la Cumbre, fortalecerán la legitimidad, credibilidad y efectividad del FMI, haciéndola una institución más fuerte para promover la estabilidad financiera y el crecimiento global.
C.- Instrumentos para fortalecer las redes globales de seguridad financiera, que permitan a los países hacer frente a la volatilidad financiera, al proveerles con herramientas prácticas para superar movimientos bruscos en los flujos de capital internacional.
D.- Elementos que forman el núcleo del nuevo marco de regulación financiera, incluyendo el capital bancario, estándares de liquidez, así como medidas para regular mejor y resolver efectivamente instituciones financieras de naturaleza sistémica, complementadas con una supervisión más efectiva. Este nuevo marco, complementado por otros logros, como desarrollamos en el Documento de la Cumbre de Seúl, asegurarán un sistema financiero más robusto, al domar los excesos pasados en el sector financiero y atender en mejor medida a las necesidades de nuestras economías.
E.- El Consenso de Desarrollo de Seúl para un Crecimiento Compartido,que establece nuestro compromiso a trabajar asociados con otros países en desarrollo y los países de baja renta en particular, al ayudarles a construir la capacidad de alcanzar y maximizar su potencial decrecimiento, contribuyendo así a un reequilibrio mundial. El Consenso de Seúl complementa nuestro compromiso de alcanzar los Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODMs) y se centra en medidas concretas resumidas en nuestro Plan de Acción Plurianual de Desarrollo para hacer una diferencia tangible y significativa en la vida de las personas,incluyendo en particular el desarrollo de infraestructuras en los países en desarrollo.
El Plan de Inclusión Financiera, la Asociación Global para la Inclusión Financiera y un Marco Financiero flexible para PYMES, todos los cuales pueden contribuir significativamente a mejorar el acceso a los servicios financieros y expandir las oportunidades de los hogares pobres y las PYMES.
Nuestro fuerte compromiso para dirigir a nuestros negociadores a entablar negociaciones a lo largo y ancho que permitan alcanzar una exitosa, ambiciosa, comprensiva y equilibrada conclusión de la Ronda de Desarrollo de Doha y construir sobre los progresos ya alcanzados. Reconocemos que 2011 es una ventana de oportunidad crítica, aunque estrecha, y que nuestros negociadores deben de intensificar y expandir sus intercambios. Necesitamos alcanzar el punto final. Una vez alcancemos ese resultado, nos comprometemos a buscar su ratificación, donde sea necesario, en nuestros respectivos sistemas. También estamos comprometidos a resistir toda medida proteccionista.
10.- Continuaremos monitorizando y evaluando la implementación de los compromisos que asumimos hoy y en el pasado de una manera transparente y objetiva. Estamos sujetos al rendimiento de cuentas. Haremos entrega de lo que prometemos.
11.Construyendo sobre nuestros logros hasta el momento, hemos acordado desarrollar los marcos macro-prudenciales; reflejar mejor la perspectiva de las economías emergentes en la reforma de la regulación financiera; fortalecer la regulación y supervisión del sistema bancario en la sombra y la regulación y supervisión de los mercados de derivados financieros de materias primas; mejorar la eficiencia y la integridad en los mercados; fortalecer la protección de los consumidores; finalizar todas las reformas de gobernanza del FMI y el Banco Mundial todavía restantes; y construir un sistema monetario internacional más estable y menos vulnerable, incluido a través del fortalecimiento de las redes globales de seguridad financiera. También expandimos nuestro Proceso de Evaluación Mutua. basado en las guías indicativas que deben de ser acordadas.
12.Para promover el fortalecimiento, la creación de empleo y mitigar los riesgos del desarrollo, bajo el Consenso de Seúl daremos prioridad a acciones que hagan frente a cuellos de botella críticos, incluidos los déficit de infraestructura, volatilidad de los mercados de alimentos, e inclusión financiera.
13.Para proveer un liderazgo más amplio que mire hacia el futuro de una economía post-crisis, también continuaremos trabajando para prevenir y hacer frente a la corrupción, a través de nuestro Plan de Acción Anticorrupción; racionalizar y retirar en el medio plazo los subsidios a los combustibles fósiles; mitigar la volatilidad excesiva de los precios de los combustibles fósiles y salvaguardar el medio marino; y combatir los retos del cambio climático.
14. Reafirmamos nuestro compromiso sin ambages para luchar contra el cambio climático, como queda patente en el Documento de la Cumbre de Líderes de Seúl. Apreciamos el resumen del Presidente Felipe Calderon sobre el estatus de las negociaciones de la Convencion de Naciones Unidas sobre Cambio Climático.
15. Damos la bienvenida a la Cuarta Cumbre de la ONU sobre Países de Baja Renta en Turquía y el Cuarto Foro de Alto Nivel sobre la Efectividad de la Ayuda en Corea, ambos en 2011.
16. Reconociendo la importancia de un crecimiento económico y del empleo liderado por el sector privado, damos la bienvenida a la Cumbre Empresarial de Seúl 2010 y esperamos con anhelo continuar la Cumbre Empresarial del G20 en futuras Cumbres.
17. Las acciones que adoptamos hoy permitirán fortalecer la economía global, acelerar la creación de empleo, asegurar unos mercados financieros más estables, reducir la brecha de desarrollo y promover un crecimiento compartido más allá de la crisis.
18. Esperamos con anhelo nuestra siguiente reunión en Francia en 2011 y la reunión posterior en México.
19. Damos las gracias a Corea por su Presidencia del G20 y por acoger una Cumbre de Seúl exitosa.
20. El Documento de la Cumbre de Seúl que hemos acordado sigue...(anexo).

Espanya no condemna els incidents d'Al-Aaiun perquè ningú "ho ha fet"

MADRID, 12 Nov. (EUROPA PRESS) -

La ministra de Asuntos Exteriores y de Cooperación, Trinidad Jiménez, ha insistido en no condenar los "graves hechos" ocurridos el lunes en El Aaiún ante la confusión que persiste y ante el hecho de que otros gobiernos y organismos internacionales tampoco lo han hecho.

"Para condenar habría que tener un conocimiento completo de cuáles han sido los hechos que se han producido", ha subrayado al término del Consejo de Ministros.

Según Jiménez, el Gobierno no se quiere "apresurar" en su condena y está a la "espera" de que algún organismo internacional ofrezca un balance de lo ocurrido. En este sentido, ha hecho especial hincapié en que "ninguna institución, ningún organismo ni gobierno lo ha hecho".

Por otra parte, ha negado que el Ejecutivo tenga "ningún tipo de temor" a represalias por parte de Marruecos si se condena su intervención para desmantelar el campamento de protesta de El Aaiún.

Sempre al darrera

Sempre al darrera d'algú. Millor, però, al darrera de Cameron que d'Obama.

Així estan les coses a Catalunya 3

Segons el CIS:

1 CiU guanyaria les eleccions amb el 38% dels vots i 59 escons (ara, 48). La majoria absoluta són 68 escons.

2 El PSC obtindria el 23% dels vots i 33 escons (ara, 37).

3 ERC es mantindria com a tercera força amb 15-16 escons (ara, 21)

4 El PP es quedaria igual a l'obtenir entre 13 i 14 escons (ara, 14)

5 ICV recularia una mica i es quedaria amb 11 escons (ara, 12)

6 Ciutadans mantindria els 3 escons que ara té.

dijous, 11 de novembre del 2010

Així estan les coses a Catalunya

1 CiU guanyarà les eleccions amb el 42,4% dels vots i entre 65 i 66 escons (ara, 48). La majoria absoluta són 68 escons.

2 El PSC es quedaria amb només el 18,4% dels vots i entre 30 i 32 escons (ara 37).

3 El PP tornaria a ser tercera força amb el 11,6% dels vots i entre 14 i 16 escon (ara 14).

4 ERC perd la meitat dels seus vots en caure fins al 7,3% amb 10 o 11 escons (ara 21).

5 ICV-Els Verds aconseguiria el 7,5% dels vots i entre 7 o 8 escons (ara 12).

6 Ciutadans mantindria els seus 3 diputats amb el 4% dels vots.

7 Entraria al Parlament el nou partit independentista de Joan Laporta amb entre dos i tres escons i el 3'5% dels vots.

Són dades del Pulsómetro de la cadena SER.
Niño Becerra aplaza el cataclismo económico a 2011 tras sus errores garrafales de 2010

El economista prevé que el PIB caiga entre el 7% y el 8% y el paro pueda llegar al 30%. -Para 2010 dijo que la economía caería el 4,3% y el descenso va a ser de solo el 0,3%
 
Més informació, aquí.

Així estan les coses a Catalunya 2

'Manifest de la Vergonya' contra la política de subvencions teatrals a Catalunya
BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS) .- Un grup de representants d'actors i directors catalans ha presentat aquest dijous a Barcelona el 'Manifest de la Vergonya', que critica que les subvencions al teatre s'atorguen de manera "partidista" i al servei del "clientelisme".

En roda de premsa, els portaveus Ricard Reguant, Antonio Alcalde, Jaume Nadal, Caterina Munar i Eva Losada, de l'associació Debatart, han criticat que només treballa en teatres públics un dos per cent de la professió, i han lamentat especialment el cas de símbols com el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i el Teatre Lliure. Segons el manifest, els teatres públics i les companyies "constantment subvencionades" exerceixen una "competència deslleial" que dificulta l'activitat artística des del sector privat. El manifest té 600 seguidors a Facebook.

A més, parlen d'uns pocs "escollits" que són avalats de manera "abusiva" i "sense control" pels responsables dels teatres públics. A tall d'exemple han assegurat que hi ha només deu directors -vuit homes i dues dones- que han dirigit la meitat dels muntatges que s'han estrenat al TNC en l'última dècada.

També es critica el "dirigisme cultural" i la "muralla administrativa" de la burocràcia, així com els "sobredimensionats" pressupostos dels teatres públics. Així, han destacat que, sumant la recaptació en taquilla i les subvencions, un espectador del Lliure val '137 euros, mentre que un del TNC 240 euros. "Ens sembla desproporcionat", ha remarcat Reguant.

L'últim punt del manifest lamenta la "no existència d'una política cultural", i reclama una llei d'arts escèniques de Catalunya que posi "ordre" i doni "cos legal" a les situacions que critiquen. Els portaveus que han presentat el manifest davant els mitjans de comunicació han confessat haver rebut "amenaçades vetllades, coaccions i burles".

dimecres, 10 de novembre del 2010

Per putero

Berlusconi, entre moltes altres coses, és un putero de vida dissoluta. Una activitat greument pecaminosa, no només per a l'Església catòlica, apostòlica i romana, sinó també i sobre tot pel pensament socialdemòcrata i la correcció política que ja ha posat el crit al cel, que com tothom sap és el que correspòn.

El que la judicatura i les urnes no han aconseguit, ho volen obtenir tafanejant el llit del primer ministre. Gran victòria. No hauran aconseguit derrotar-lo per fer lleis a la seva mida, sinó per anar de putes.




Aquest és un dels vídeos publicats per la revista Oggi.it en el que es veu l'entrada d'«escorts» (prostitutes de luxe) a la casa de Berlusconi a Arcore.

La història geològica contradiu Darwin

Ho afirma el geòleg de la Universitat de Nova York Michael Rampino en un assaig publicat a la revista Historical Biology:
La teoría de Charles Darwin de la evolución gradual no es compatible con la historia geológica, tal y como concluye el geólogo de la Universidad de Nueva York Michael Rampino en un ensayo publicado en la revista Historical Biology. De hecho, Rampino respalda una teoría más precisa de la evolución gradual, que postula que los largos periodos de estabilidad evolutiva se ven afectados por las extinciones en masa de la vida, y que fue propuesta por el escocés Patrick Matthew antes de que Darwin publicase su obra sobre el tema.

"Matthew descubrió y claramente enunció la idea de selección natural, aplicándola al origen de las especies, y la puso en el contexto de un registro geológico marcado por extinciones en masa catastróficas seguidas de adaptaciones relativamente rápidas", dice Rampino, cuya investigación sobre los eventos catastróficos incluye estudios sobre las erupciones volcánicas y los impactos de asteroides.

"A la luz de la reciente aceptación de la importancia de las extinciones en masa catastróficas en la historia de la vida, tal vez sea hora de reconsiderar el punto de vista evolutivo de Patrick Matthew, mucho más en consonancia con las ideas actuales sobre la evolución biológica que la visión de Darwin".

Palin a Bernanke: “Plega i canvieu de política”


Sarah Palin:
Estic profundament preocupat pels plans de la Reserva Federal de comprar entre 600 mil milions i un bilió de dòlars en títols de l’Estat. El terme tècnic és "flexibilització quantitativa”. Això vol dir que el nostre govern està injectant diners al sistema bancari mitjançant la compra de bons del tresor. I si pregunteu d'on treu els diners per a pagar tot això? Per l'art de màgia de la impremta.

La Fed espera obtenir així una mica de creixement econòmic temporal a través de subministrar als bancs diner extra que aquests podrien prestar a les empreses. Però no hi ha res que avali que això pot funcionar. Perquè, al capdavall, el problema no és que els bancs no tinguin prou diner en efectiu, sinò que no volen fer prèstecs perquè no confien en el clima econòmic actual.

I si no funciona, què farem? Imprimir més diners? Quin serà el final d’aquest cercle viciós? On anirem a parar amb aquesta impressió a una escala sense precedents? Tenim garanties que QE2 no serà seguit per un QN3, 4 i 5, fins que finalment -inevitablement – ja ningú vulgui comprar el nostre deute? Què passarà si la Fed no només es converteix en el comprador d'últim recurs, sinó en el comprador de l'únic recurs?

Tot això farà pujar els preus.. I ho dic literalment: tothom que va a comprar al supermercat sap que els preus han augmentat considerablement en l'últim any. I això els farà pujar encara més. I no és només el menjar. El petroli recentment va assolir el seu cim més alt en sis mesos, fins als 87 $ per barril. Un dòlar dèbil, consequència directa de la decisió de la Reserva Federal d'inundar de dólars el mercat, està empenyent amunt el preu del petroli. Això és com un impost addicional sobre els ingressos. I el pitjor de tot plegat és que la negativa de la Casa Blanca d'Obama a obrir les nostres reserves de petroli a terra i en alta mar per a la seva exploració, farà que la majoria d'aquests diners vagin directament a règims estrangers que no es caracteritzen per estimar precisament els interessos nord-americans.

No podem jugar amb la inflació. No per res Reagan deia d’ella que és “tan violenta com un atracador, fa tanta por com un pistoler i és tan mortal com un assassí a sou”. L'addicció de la Reservaa engreixar la bomba ha espantat la petita i mitjana empresa i preocupa als nostres aliats. El ministre de finances alemany ha criticat que la proposta de la Reserva vol dir que no “en té ni idea”. Quan Alemanya, un país que sap bastantes coses sobre els perills de la inflació, ens avisa que millor ens ho repensem, potser és hora que el president de la Reserva Bernanke cessi i desisteixi. No volem un artificial creixement temporal obtingut a expenses d'una inflació permanent més alta que erosioni el valor de la nostra renda i dels nostres estalvis. Volem un dòlar estable combinat amb reformes econòmiques reals.