Moncloa a L'Economista: "Si publiqueu això destrossareu Espanya"

El responsable de comunicació de la presidència del govern, Felix Monteiro, va intentar impedir que "El Economista" arribés dimecres als quioscs amb la informació que portava a la portada: "La UE i l'FMI dissenyen per a Espanya un pla de liquiditat de 250.000 milions". En altres paraules, el rescat espanyol ja està llest. Maria Claver, redactora en cap d'aquest diari, va revelar que Monteiro va trucar al director Amador Ayora amb la intenció que paressin les rotatives i el diari no sortís al carrer. L'argument no era que la informació fos falsa sinó que "anava a destrossar Espanya". Ayora li va respondre que el que destrossava Espanya era el govern i no publicar la informació. Malgrat les amenaces, el director d'"El Economista" no es va acovardir i el diari es va publicar amb normalitat.

EL TRESOR VA SALVAR L'EMISSIÓ DE DEUTE

Ahir dimecres, el Tresor va assolir el seu objectiu en la subhasta de bons a 10 i 30 anys, obtenint 3.479 milions quan tenia previst captar-ne entre 2.500 i 3.500 milions. Va col·locar 3.000 milions en bons a 10 anys però va haver de pagar un interès mitjà del 4,864%, mentre que a 30 anys va col.locar 479 milions, pagant un 5,908%.

PERÒ...

Les autoritats europees i nord-americanes no volen que el Banc Central segueixi comprant deute espanyol per la porta del darrere cada vegada que el Tresor decideix fer una subhasta pública de bons, lletres i obligacions. L'organisme monetari imprimeix bitllets i compra en el mercat secundari el deute que prèviament han adquirit entitats financeres a l'Estat espanyol, violant els seus estatuts: és il·legal monetitzar deute públic. Els analistes i les autoritats financeres qualifiquen aquesta activitat de prostitució "del BCE i, davant l'enorme encariment del deute espanyol (es triplica l'interès a pagar per les lletres a un any amb un 2,5% i el bo a deu anys voreja ja el 5%), ni Washington ni Brussel volen permetre un efecte contagi que acabi d'enfonsar la Unió Monetària.

Cuba i la nostàlgia de la Model Town

A diversos bloggers cubans no els van deixar entrar a veure auest curt dirigit per Laimer Fano, segons denuncia al seu blog Yoani Sánchez. Un documental que retrata la nostàlgia d'una Cuba pròspera, endolcida per la xocolata del ianqui-capitalista Milton Hershey, que va empobrir i amargar un dèspota anomenat Fidel.

La millor ONG

L'Església rep de l'Estat a través de la casella de la renda 252 milions d'euros. Això no obstant, la seva aportació a la societat (especialment en educació, assistència social i preservació del patrimoni) supera els 30.000 milions, segons dades estimades per la Conferència Episcopal. Si aquestes dades són certes, l'Església catòlica és la millor i més eficient de les ONG.

Risc d'insolvència

JPMorgan apunta tres reserves sobre la crisi de liquiditat i solvència de bancs i caixes espanyols:

1. Cada vegada està més clar que la capacitat de finançament de l'Estat i de la banca es troben "inextricablement vinculada". L'encariment del deute espanyol i la seva incapacitat per atraure inversors de l'exterior ha provocat que el mercat tanqui l'aixeta a la banca. Les entitats necessiten que els rendiments del deute espanyola tornin a nivells més normals "abans de pensar en emetre deute addicional", cosa que, de moment, es descarta.

2. L'ajust insuficient (caiguda de preu) que ha registrat el sector immobiliari espanyol està "tenint un efecte bastant negatiu sobre els possibles plans dels bancs per emetre bons garantits en el futur". Aquests bons, que empren com a garantia (col.lateral) actius immobiliaris , són "els principals instruments de finançament majorista que ha utilitzat el sector en els darrers anys, per això és important que aquesta via es tanqui i no mostri senyals de reactivació a curt termini".

Si el mercat segueix rebutjant aquests bons, "els instruments alternatius de deute a mitjà i llarg termini (principalment bons no garantits) resultaran probablement més cars a causa de la manca de garantia", obligant a la banca a finançar-se a més curt termini.

3. La combinació d'aquests dos factors fa que no es pugui descartar "cap escenari", inclosa la possibilitat que el sistema financer espanyol no es pugui refinançar i, per tant, complir amb els seus venciments. D'aquesta manera, JPMorgan posa sobre la taula el risc d'insolvència del sistema financer espanyol.

Més informació, aquí.

Reforma Laboral: Doble decepció

Juan J. Dolado:

El objetivo del Gobierno es básicamente que se cumpla la ley, no cambiarla: (1) arbitraje para resolver los conflictos en convenios colectivos, similar a 1994; (2) vuelta a los límites y a la indemnización (12 días), que ya existían en 1984 y desaparecieron en 1994, para uno de los contratos temporales más utilizados; (3) redefinición de las causas del despido objetivo, como en 1994; (4) incentivos para el contrato de 33 días, como en 1997 y 2006; y (5) la única novedad apreciable: el anuncio de un fondo "austriaco" de capitalización individual.

(...)

Se trata de un momento único porque, aunque ya vivimos situaciones críticas en las dos décadas anteriores, entonces existía la posibilidad de pedir sacrificios transitorios a la sociedad española ante dos grandes proyectos nacionales de carácter permanente: la entrada en la Comunidad Europea y, posteriormente, en la Zona Euro. Ahora, excepto la esperanza de acabar con la crisis, no existe una aspiración común. El conflicto intergeneracional que se ha generado (protección a los padres frente a desprotección de los hijos) ha dado lugar a una demanda creciente de acabar de una vez por todas con esta injusta e ineficiente situación. Es posible que, dentro de cuatro meses, cuando acabe el trámite parlamentario, el resultado sea una reforma de más calado. Ello implica que se juega con fuego: ante la perspectiva de una reforma más justa y radical, podría ocurrir que las empresas trasladasen sus decisiones de contratación a entonces en vez de actuar ahora.

Text íntegre del Reial Decret Llei  de Reforma Laboral 10/2010, de 16 de juny.

ADDENDA.- Solbes: "A uno le queda la duda de si la reforma laboral será suficiente"

Espanya, a mans de Carolingia

Enric Juliana:

Merkel apenas se habla con Zapatero. Tras la derrota del socialdemócrata Gerhard Schröder en el 2005, el líder del socialismo español ha quedado encerrado en la jaula hábilmente dispuesta por el presidente francés, Nicolas Sarkozy. A la canciller luterana del Este le irrita sobremanera el lenguaje iluminista de Zapatero. Cuando en enero le oyó decir que España se disponía a liderar “una nueva etapa” de la política europea, sus asesores tuvieron que contenerla. En Berlín no daban crédito. España debe un montón de dinero (202.000 millones de euros) a los bancos alemanes, y estos, impacientes, quieren que se despliegue cuanto antes la red de seguridad. No es un calentón del Bild Zeitung,el diario popular más leído de Europa. Desde hace unos días, la prensa de calidad alemana (Frankfurter Allgemeine Zeitung,la edición alemana del Financial Times,Die Welt…)hablan de una inminente suspensión de pagos de España por falta de liquidez de su sistema bancario; default que sería salvado por el fondo de emergencia de 750.000 millones de euros, cuya aprobación ha supuesto la intervención de facto de la política económica española. El 8 y 9 de mayo, el Ecofin fraguó el severo plan de ajuste que Zapatero no tuvo más remedio que anunciar en el Congreso (12 de mayo), renunciando abruptamente a sus optimismos neokeynesianos. Desde entonces, la política española es otra.

La crisi i les autonomies

Francesc de Carreras:

...el principal objetivo de todo Estado es ser eficaz, es decir, cumplir los objetivos que figuran en la Constitución -especialmente la mayor libertad e igualdad de sus ciudadanos, la garantía de sus derechos y deberes- al menor coste posible. En definitiva, respetar al máximo la libertad individual y hacer que esta sea efectiva en la misma medida para todos. Aznar cumplió al acabar la descentralización pero no procedió a la integración. Al contrario, frenó el proceso, no se atrevió a culminarlo. La culminación debía consistir en completar su federalización, en crear los órganos y los mecanismos para perfilar definitivamente el Estado autonómico como Estado federal: un Senado adecuado a tal efecto, procedimientos de cooperación entre instituciones, una conferencia de presidentes, la reforma de las diversas administraciones.

Zapatero accedió a la presidencia del Gobierno con un programa en el que estaban todos estos objetivos. Jordi Sevilla, el ministro de Administraciones Públicas de su primer gabinete, intentó desarrollarlo, pero no pudo, al quedar Zapatero atrapado en el proceso de elaboración del Estatut de Catalunya, que iba en sentido contrario al federalismo. Para configurar una mayoría parlamentaria que le permitiera gobernar, dio su apoyo a los partidos del tripartito catalán comprometidos con el nuevo estatuto y, posteriormente, buscó el apoyo de CiU. Embarcado en esta dinámica -que todavía no ha terminado-, Zapatero olvidó su programa, aprobado en Santillana del Mar en septiembre del 2003, que hubiera completado la construcción del Estado autonómico en un sentido federal. Ahora debe lamentar haber tomado una senda equivocada.

Con un diseño federal, con instituciones en las que participaran de forma regular el Estado y las comunidades, la imagen de España estaría más reforzada cara al exterior y el Gobierno más legitimado internamente para introducir las difíciles reformas que ahora se requieren. Para no reducir gasto social, hay que disminuir otros tipos de gasto. Estoy pensando, por ejemplo, en la reforma de las estructuras administrativas, del Estado por supuesto, pero también de las comunidades y, sobre todo, de los municipios.

Las cosas, sin embargo, parecen ir en un sentido contrario. Es el caso de Catalunya. Está a punto de aprobarse la ley de Veguerías, unas nuevas instancias político-administrativas que se añaden a los municipios, las comarcas, las provincias y las comunidades autónomas. Una barbaridad en cualquier caso, pero más todavía en momentos de disminución del gasto público: nuevos cargos, más edificios, aumento de funcionarios.

¿Tiene el Estado instrumentos para realizar una reforma administrativa adecuada a las necesidades actuales? No. Se escogió el camino equivocado de las reformas estatutarias en lugar del que estaba previsto: culminar el Estado de las autonomías como Estado federal. No estamos preparados para hacer frente a la crisis.

Brussel·les amaga que els CDS no van pintar res en la crisi grega

Brussel·les hauria decidit no publicar un informe sobre la crisi grega perquè la investigació hauria conclòs que no van existir actuacions especulatives estranyes o improcedents. La notícia la publica el Financial Times.

A Brussels investigation into possible problems with speculative trading of credit default swaps on Greek sovereign debt in the wake of the country’s crisis is understood to have found few serious flaws, triggering rumours that officials are reluctant to release the document.

Several sources told the Financial Times on Tuesday that findings by the task force – made up of European Union officials and outside experts – had not revealed the type of serious endemic problems with the Greek sovereign CDS market which would support the heavy-handed regulatory approach backed by several EU member states.

No mention was made of the task force’s findings when the European Commission unveiled a politically charged consultation document on short selling on Monday which – among other things – mooted giving European regulators powers to ban or restrict trading in CDSs if these related to the potential default by a member country.

The consultation was unveiled following heavy pressure from France and Germany to crack down on speculative trading. A joint letter from Angela Merkel, the German chancellor, and Nicolas Sarkozy, the French president, called for proposals within a month to regulate short selling and trading in sovereign CDS.

(Via Barcepundit)

Els bancs espanyols baten el récord de préstecs del BCE

CNN:

Spanish banks borrowed €85.6 billion ($105.7 billion) from the ECB last month. This was double the amount lent to them before the collapse of Lehman Brothers in September 2008 and 16.5 percent of net eurozone loans offered by the central bank.

This is the highest amount since the launch of the eurozone in 1999 and a disproportionately large share of the emergency funds provided by the euro's monetary guardian, according to analysis by Royal Bank of Scotland and Evolution. Spanish banks account for 11 percent of the eurozone banking system.

The rise in borrowing from €74.6 billion ($91.9 billion) in April, or 14.4 percent of the net liquidity pumped by the ECB into the eurozone financial system, provides further evidence of the acute tensions in the Spanish banking system.

Rosalía Mera, la segona 'self-made women' més rica del món

L'empresària espanyola Rosalía Mera, cofundadora de Zara, és la segona dona més rica del món d'entre les que han fet la seva fortuna amb el seu propi treball, segons la revista Forbes. Els 3.500 milions de dòlars que té la exdona d'Amancio Ortega la situen en el segon lloc d'un rànquing que encapçala la xinesa Wu Yajun, amb una fortuna de 3.900 milions.

La revista destaca que són només catorze les dones en el món que compten amb més de mil milions de dòlars gràcies al seu propi esforç i no a altres factors, com les herències. Rosalía Mera, de 66 anys i que encara controla el 7% del grup tèxtil Inditex, ha passat al davant de multimilionàries tan conegudes com la periodista afro-americana, Oprah Winfrey, o l'escriptora britànica JK Rowling, creadora de Harry Potter.

Fannie Mae i Freddie Mac, a l'arrel de la crisi "subprime", deixaran de cotitzar a la borsa

Els Estats Units, a través de l'Agència Federal de Finançament Immobiliari, ha ordenat a les entitats semipúbliques Fannie Mae i Freddie Mac -que estan a l'arrel de la crisi de els "subprime"- que deixin de cotitzar a la borsa. Una ordre que es farà efectiva el pròxim dia 28.

Fannie Mae i Freddie Mac, creades pel Congrés dels Estats Units durant la Gran Depressió per revitalitzar el mercat immobiliari, donen suport al voltant de 30 milions de préstecs hipotecaris per un valor superior als 5,5 bilions de dòlars. Aquestes dues entitats compren les hipoteques a les entitats privades que concedeixen els crèdits hipotecaris i després els revenen, en forma de bons als inversors, procés que s'anomena 'titulització'. Ambdues van ser intervingudes el 2008 després del col lapse financer causat per les hipoteques "subprime" o d'alt risc i en elles el govern del president Barack Obama ha injectat 145.000 milions de dòlars.

Són més necessàries les televisions públiques que les pensions?

Segons l'últim informe Deloitte, les televisions públiques van perdre, descomptades les subverncions, 1.618 milions d'euros l'any 2008. Una xifra que supera la congelació de les pensions i que representa el 75% del que es recaptaria amb l'increment del marginal als rics del 43% al 55%. Pregunta: les televisions públiques són més necessàries socialment que les pensions o el sou dels funcionaris?





Fonts: Albert Esplugues Juan Rubio-Ramírez.

Churchill ja no fuma

Una mà políticament correcte ha fet desparèixer, via Photoshop, el cigar de la boca de Winston Churchill en una foto exposada en un museu de Londres.

In the well-known original image, Churchill makes a "V" shaped symbol with his fingers – while gripping a cigar in the corner of his mouth.

But in a reproduction of the picture, hanging over the main entrance to a London museum celebrating the wartime leader, he has been made into a non-smoker through the use of image-altering techniques. It is unclear who is responsible for doctoring the photograph, with the museum – The Winston Churchill's Britain at War Experience – claiming not to have noticed the cigar was missing.

John Welsh, manager of the museum, admitted he was shocked to learn of the alteration, but declined to reveal who was responsible for the display and for enlarging the image.

(Via Barcepundit)

El que debem

Bancs, empreses, particulars i administracions públiques de Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya devien gairebé 1,6 bilions de dòlars als bancs de la zona euro a finals del 2009. Espanya deu 727.000 milions de dòlars (590.000 milions d'euros), Irlanda 402.000 milions; Portugal 244.000 i Grècia 206.000.

Aquesta deute afecta, sobretot, al sistema financer francès (493.000 milions de dòlars) i alemany (465.000 milions). És a dir, l'exposició de la banca francoalemanya als PIGS puja a 958.000 milions de dòlars (779.000 milions d'euros), el 61% del deute total que aquests quatre països han de tornar a la banca europea. Una xifra que coincideix amb el pla de rescat aprovat per Brussel i el Fons Monetari Internacional (FMI) el passat 9 de maig (750.000 milions d'euros).

Fonts: Banc Internacional de Pagaments, Libertad Digital

Abacus se suma al boicot a Israel

El País:

Abacus, una de las cadenas de libros, juguetes y papelería más populares de Cataluña, se ha sumado al boicoteo al Estado de Israel. La cooperativa ha decidido retirar de sus estanterías el Rummikub, un juego de mesa fabricado por la empresa israelí Lemada Light Industries que se vende, con gran éxito, en más de 50 países de todo el mundo. "Como cooperativa, observamos lo que ocurre y debemos ser sensibles a las situaciones sociales", explicó ayer a este diario el responsable del área de participación de Abacus, Quim Sicília, para justificar el veto al Rummikub. Los colectivos de apoyo a Palestina aplaudieron la iniciativa de Abacus.

El cap de l'Oficina Antifrau critica Castells

El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, David Martínez Madero, en una entrevista a Els Matins de TV3, ha recordat que "les comissions d'investigació, dit pel Tribunal Constitucional, per la llei, pel reglament de la Cambra Catalana i pel reglament del Congrés dels Diputats, tenen com a finalitat esbrinar les responsabilitats polítiques dels membres del govern. No es creen per investigar l'oposició".

Bloody Sunday: L'exèrcit britànic, culpable

Introducció de l'informe (text íntegre, aquí) de Lord Saville sobre el Bloody Sunday:

1.1 The object of the Inquiry was to examine the circumstances that led to loss of life in connection with the civil rights march in Londonderry on 30th January 1972. Thirteen civilians were killed by Army gunfire on the day. The day has become generally known as Bloody Sunday, which is why at the outset we called this Inquiry the Bloody Sunday Inquiry. In 1972 Lord Widgery, then the Lord Chief Justice of England, held an inquiry into these same events.

1.2 In these opening chapters of the report we provide an outline of events before and during 30th January 1972; and collect together for convenience the principal conclusions that we have reached on the events of that day. We also provide our overall assessment of what happened on Bloody Sunday. This outline, our principal conclusions and our overall assessment are based on a detailed examination and evaluation of the evidence, which can be found elsewhere in this report. These chapters should be read in conjunction with that detailed examination and evaluation, since there are many important details, including our reasons for the conclusions that we have reached, which we do not include here, in order to avoid undue repetition.

1.3 The Inquiry involved an examination of a complex set of events. In relation to the day itself, most of these events were fast moving and many occurred more or less simultaneously. In order to carry out a thorough investigation into events that have given rise to great controversy over many years, our examination necessarily involved the close consideration and analysis of a very large amount of evidence.

1.4 In addition to those killed, people were also injured by Army gunfire on Bloody Sunday. We took the view at the outset that it would be artificial in the extreme to ignore the injured, since those shooting incidents in the main took place in the same circumstances, at the same times and in the same places as those causing fatal injuries.

1.5 We found it necessary not to confine our investigations only to what happened on the day. Without examining what led up to Bloody Sunday, it would be impossible to reach a properly informed view of what happened, let alone of why it happened. An examination of what preceded Bloody Sunday was particularly important because there had been allegations that members of the United Kingdom and Northern Ireland Governments, as well as the security forces, had so conducted themselves in the period up to Bloody Sunday that they bore a heavy responsibility for what happened on that day.

1.6 Many of the soldiers (including all those whose shots killed and injured people on Bloody Sunday) were granted anonymity at the Inquiry, after rulings by the Court of Appeal in London. We also granted other individuals anonymity, on the basis of the principles laid down by the Court of Appeal. Those granted anonymity were given ciphers in place of their names. We have preserved their anonymity in this report.

1.7 Londonderry is the second largest city in Northern Ireland. It lies in the north-west, close to the border with the country of Ireland. The River Foyle flows through the city. The area of the city with which this report is principally concerned lies on the western side of this river, as does the old walled part of the city. We show the western part of the city and certain important features as they were in 1972 in the following photograph and map.

El general Petraeus es desmaia

The Washington Post:

Gen. David H. Petraeus, the commander of U.S. forces in the Middle East, fell ill at the witness table during a Senate hearing Tuesday and had to be escorted from the room. He later returned and agreed to continue testifying Wednesday.

Petraeus was listening to Sen. John McCain (R-Ariz.) express concern about the direction of the U.S. war effort in Afghanistan when he appeared to faint. Aides immediately rushed to help him, and he was led out of the hearing room.

A few minutes later, Sen. Carl M. Levin, chairman of the Senate Armed Services Committee, said Petraeus was eating and drinking and "appears to be doing very much better."

Before he fell ill, Petraeus had testified that U.S. and Afghan forces in Afghanistan were making progress in their fight against the Taliban insurgency.

Petraeus slumped in his chair as McCain was wrapping up questioning about whether the general supports President Obama's pledge to begin withdrawing U.S. troops from Afghanistan in July 2011.

Moments earlier, Petraeus said, "That is the policy, and I support it."

As McCain was winding up his statement and praising Petraeus and the U.S. military, he stopped speaking and stared as Petraeus appeared to pass out. Aides rushed to the general's side and after a few moments led him from the room with their hands under his arms.

About 25 minutes later, Petraeus came back into the hearing room and said he was prepared to resume testifying, but Levin overruled him and announced he was adjourning the hearing until Wednesday morning.

A smiling Petraeus said he had felt "a little lightheaded" and wryly assured the committee that "it wasn't Senator McCain's questions" that make him ill. "I just got dehydrated," he said.

L'optimisme condicionat de Xavier Sala i Martín

Xavier Sala i Martín:

...después de dos años rezando a la virgen Maria para que la crisis acabara por sí sola, anunciando “brotes verdes” que nunca se materializaban y condenando a los mensajeros que decían que la cosa no funcionaba, parece que por fin el ejecutivo ha decidido ponerse las pilas y llevar a cabo algunas de las reformas que se necesitan. Ya se ha reducido el gasto y se está tramitando una (tímida) reforma del mercado laboral. Y eso está muy bien. Pero hay que ir más allá y aprovechar la situación de crisis para no quedarse a medias en el recorte del gasto y la flexibilización laboral e implementar las otras reformas necesarias. En este sentido, los partidos de la oposición deberían abandonar el oportunismo electoral que están practicando ahora y no sólo deberían ayudar al gobierno a implementar las reformas necesarias sino que deben inducirlo a no quedarse a medias. Si lo consiguen podremos, por primera vez desde que estalló la tormenta perfecta, ver la situación económica con un poco de optimismo justificado.