He rebut un mail de Josep C. Vergés que no me'n puc estar de reproduir. Es tracta d'una cita de l'any 1950 del professor Julian Huxley, germà de l'escriptor Aldous Huxley.
"Arribo al punt més interessant de tots -l'interès de l'estudi de camp de la història natural a Islàndia sobre la questió fascinant i bàsica del canvi climàtic mundial. Una millora generalitzada del clima està en progrés que va començar fa uns 100 anys. L'explicació més probable és que afecta tot el món i és deguda a més calor del sol. L'evidència és de tota mena -augment de temperatures, espectacular regressió dels glaciars, alteracions en precipitació d'aigua i neu, desecació en latituds més baixes, enorme encongiment del banc de gel polar, anelles de creixement ampliades dels arbres i canvis en la distribució de molts animals i plantes. En aquest punt Islàndia aporta un gran gruix d'evidència al situar-se en el límit delicat entre les condicions subàrtiques i àrtiques. Durant més de 400 anys els primers colonitzadors van cultivar amb èxit la civada, però molt poc després de 1300 va esdevenir impossible. L'actual regressió dels glaciars està exposant districtes que eren cultivats pels primers pagesos medievals però que foren posteriorment colgats pel gel. El resultant periode fred d'uns 600 anys s'ha anomenat la Miniglaciació. Fou el periode més fred des de la retirada del gel després del darrer gran periode glaciar, mentre el periode més càlid sembla haver estat els pocs segles abans de la nostra era. Al voltant de 1880 els glaciars d'Islàndia arribaren a la seva màxima extensió en uns 10.000 anys."Vergés ha tret la cita d'un text republicat a New Bottles for New Wine, Londres 1959, pàgines 165-166.
