Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 9 de setembre del 2010

El dret a cremar l'Alcorà

Primera esmena de la Constitució dels EUA: "El Congrés no farà cap llei per la qual adopti una religió com a oficial de l'Estat o es prohibeixi practicar lliurement, o que coarti la llibertat de paraula o d'impremta, el dret del poble per reunir-se pacíficament i per demanar al govern la reparació de greuges".
El pastor evangèlic Terry Jones té tot el dret a cremar l'Alcorà. I no només l'Alcorà sinó també la Bíblia, la bandera dels Estats Units o qualsevol altra simbol sobre el que es vulgui manifestar públicament.

Els motius pels quals aquest home ho vulgui fer són secundaris. S'hi pot estar d'acord o no. Es pot creure que és una provocació, que no és convenient políticament, que està com una cabra o què és un heroi. És igual. La llibertat d'expressió no està limitada pel pensament de la majoria. La primera esmena de la Constitució nord-americana l'ampara.

Aquest cas és similar al de les caricatures de Mahoma. De la mateixa manera que els dibuixants amençats tenien dret a expressar la seva opinió sobre el profeta, el pastor evangèlic també el té respecte la seva obra: l'Alcorà.

"Estic en contra del que penses, però donaria la meva vida perquè ho puguis dir". Aquest eslògan l'han utilitzat des de l'ONU fins a les associacions de defensa dels drets humans. Però davant d'aquest cas o dels caricaturistes danesos, sembla que el món l'hagi oblidat. Però no per això deixa de tenir vigència: Tot i que no em sembla prudent, i fins i tot repugnant, el que vol fer Terry Jones, defenso el seu dret a poder-ho fer.

ADDENDA.- En realitat, el que faci o deixi de fer Terry Jones no té la més mínima importància, llevat de la que se li vol donar. La pregunta, doncs, és per què la socialdemocràcia mediàtica i les institucions de la correcció política han inflat tant aquesta anècdota? Barcepundit ho expressa molt clar:

Los políticos, las instituciones y los medios de comunicación deberían haber hecho lo mismo que cuando se queman Biblias en Pakistán, o en El Cairo, o en Gaza. O cuando las queman después de haberse orinado y escupido sobre ellas, como en Melbourne, por poner sólo cuatro ejemplos. Es decir, nada. ¿Por qué ahora tanto, y esas otras veces tan poco?