Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 30 de juny de 2011

Qui ajuda realment al poble de Gaza?



Aquest vídeo mostra com la "ajuda humanitària" de la flota de Gaza és una farsa total. El govern israelià envia cada dia una mitjana de 6.000 tones de mercaderies a la franja de Gaza, xifra que supera tot el que porta la flota en un viatge.

Les imatges del paradís

Un periodista nord-coreà ha pugut treure del seu país nombroses imatges enregistrades en vídeo. Són les imatges del país que millor practica l'economia dirigida, planificada i intervencionista, el país més proteccionista, antiglobalització i anticapitalista. El paradís dels indignats, els comunistes i els antisistema! Tant greu és la situació a Corea del Nord que si la població habitualment passa gana, ara la malnutrició arriba ja a l'exèrcit, la columna vertebral del règim marxista-leninista.

Restablir la moneda pròpia dins de l'euro

Aquesta és l'aternativa que proposa el professor de finances de Berkeley Willie Fuchs:
Con un panorama de desempleo por encima del 15% para los próximos 5 a 10 años ¿podrán los países de la periferia continuar repagando sus deudas? ¿Tendrán la voluntad o capacidad política de seguirlo haciendo? Es de destacar que el voto de confianza en Grecia no contó con una amplia mayoría. Mientras que en España el Partido Popular que ha ganado las últimas elecciones regionales no lo ha hecho con una campaña basada en la necesidad de afrontar importantes ajustes fiscales.

¿Cuál es la alternativa? Si estos países tuviesen un tipo de cambio fijo pero su propia moneda una devaluación lograría depreciar el tipo de cambio real (e indirectamente los salarios reales) restableciendo la competitividad. Estando dentro del Euro restablecer la moneda propia y dejar que se devalué es más complicado pero ciertamente no imposible. Sin embargo es posible corregir los salarios reales en el corto plazo y sin salirse del Euro.

Article sencer, aquí.

dimecres, 29 de juny de 2011

John Lennon admirava Ronald Reagan

Toronto Sun (Via Barcepundit)::
John Lennon was a closet Republican, who felt a little embarrassed by his former radicalism, at the time of his death - according to the tragic Beatles star's last personal assistant.

Fred Seaman worked alongside the music legend from 1979 to Lennon's death at the end of 1980 and he reveals the star was a Ronald Reagan fan who enjoyed arguing with left-wing radicals who reminded him of his former self.

In new documentary Beatles Stories, Seaman tells filmmaker Seth Swirsky Lennon wasn't the peace-loving militant fans thought he was while he was his assistant.

He says, "John, basically, made it very clear that if he were an American he would vote for Reagan because he was really sour on (Democrat) Jimmy Carter.

El declivi de la violència

La idea que els éssers humans són pacífics per naturalesa i que han estat corromputs per la societat moderna ha fet creure en l'existència d'un passat idíl·lic al que caldria, d'una manera o altre, retornar o recuperar. Però els científics socials han constatat que no és cert que qualsevol temps passat va ser millor, sinó tot el contrari. El professor de psicologia de la Universitat de Harvard Steven Pinker explica ara a Eduard Punset que les societats antigues van ser enormement més cruels i violentes que les actuals.


Punset ja havia entrevistat Pinker l'any 2004 per parlar del concepte de naturalesa humana, que tan rebutgen els progressistes.


Els 15 punts del programa de govern de Rajoy

1.- Reforma de las Leyes de Estabilidad Presupuestaria para incorporar límites de gasto y endeudamiento para todas las Administraciones Públicas.
2.- Estrategia de Austeridad y de Racionalización del funcionamiento de todas las Administraciones Públicas, para evitar gastos superfluos, eliminar burocracia y evitar duplicidades. En este punto, destacan en el PP la reducción de altos cargos, el parque móvil e, incluso, el control del teléfono móvil.
3.- Garantizar la sostenibilidad de los servicios públicos esenciales, mediante el cumplimiento de los acuerdos en materia de financiación autonómica y el impulso de un nuevo sistema de financiación local. En particular, detalló Sáenz de Santamaría, para luchar contra la morosidad es necesario recuperar la línea ICO-Ayuntamientos para el pago de proveedores. Algo que fue derogado por el Gobierno.
4.- Impulsar la reforma del sistema financiero buscando el saneamiento y capitalización de las entidades, a fin de recuperar el acceso al crédito de empresas y familias.
5.- Puesta en marcha de la Ley de Apoyo a Emprendedores, con nuevos incentivos fiscales, un sistema tributario más justo y nuevas reformas de financiación.
6.- Una estrategia para la creación de empleo, centrada en los jóvenes, que apueste por la estabilidad en el empleo y una mayor flexibilidad interna en la empresa, con medidas concretas, como una reducción de hasta un 20% en las cotizaciones por contingencias profesionales de la Seguridad Social, así como mejores bonificaciones y un diseño de la Formación Profesional que permita fomentar la concentración de jóvenes.
7.- Puesta en marcha de una Estrategia Nacional de Competitividad, que promueva la unidad de mercado, la independencia y profesionalidad de los organismos reguladores, la internacionalización e la economía y el fomento de la I+D+I, así como una política energética estable y que garantice la competitividad, y una política de infraestructuras coherente y eficiente.
8.- Especial atención al sector turístico, para el que se reclama un IVA superreducido del 4%, y al campo español, con especial atención a paliar las consecuencias de la crisis de la bacteria E.coli, agravada por la dejación de funciones del Gobierno.
9.- Reforzamiento del sistema educativo, como base para el empleo. En este sentido, el PP se compromete a un nuevo sistema nacional de acceso a la función docente reconociendo por ley la autoridad del profesorado.
10.- En el marco social, el PP aboga por un Pacto por la Sanidad a fin de garantizar la sostenibilidad del sistema. Atender a la situación de las familias con dificultades para hacer frente a sus cargas hipotecarias con medidas urgentes.
11.- Aprobación de la Ley de Transparencia, consecuencia del deterioro institucional que ha provocado el PSOE.
12.- El establecimiento de límites al derecho de veto a iniciativas parlamentarias por parte del Gobierno.
13.- La convocatoria urgente de la Conferencia de Presidentes.
14.- Una política exterior consensuada, como instrumento para reforzar la posición de España en el mundo, extremo este que preocupa especialmente a Rajoy.
15.- La defensa de la dignidad de las instituciones vascas y navarras y de las libertades de los ciudadanos.

Text íntegre (pdf)

Contingut de les propostes

A l'inici de la cursa presidencial del 2012


dimarts, 28 de juny de 2011

Grècia ha d'evitar l'error de privatitzar sense liberalitzar

Atenas quiere vender empresas evaluadas en 50.000 millones de euros hasta 2015 en un proceso que sumará una cifra correspondiente a un tercio de la economía griega.

Atenas corre para colocar casi todo: la gestión de las carreteras, aeropuertos, puertos, la banca estatal, correos, compañías de agua, electricidad y telefonía y hasta la tradicional lotería nacional. Todo para reforzar la floja caja pública. "Comenzaremos cuando la agencia de privatización esté establecida. El proceso de venta tendrá inicio en dos o tres meses", ha dicho el lunes el principal portavoz del gobierno griego, Elias Mossialos, a Bloomberg. Para la creación de la agencia es necesaria aprobación del Congreso esta semana.

La privatización propuesta ahora por Atenas suma cifra de un 20% del Producto Interno Bruto (PIB). Sumado al anterior movimiento de venta de corporaciones estatales entre 1998 y 2003, Grecia terminaría 2015 habiendo vendido activos equivalentes a un 34,3% de su economía en dos décadas. El país sería el nuevo campeón mundial de privatización. Según el Fondo Monetario Internacional, el actual récord es de Hungría que vendió un 32% de su economía entre los años de 1991 y 1998 tras el colapso de la Unión Soviética.

L'equip petit



DSK: El germà de Nafissatou Diallo explica el calvari de la seva germana

dilluns, 27 de juny de 2011

Grècia, l'Estat fallit de l'euro

I. H. Velasco explicaba, en el suplement Mercados de l'edició impresa d'El Mundo, perquè Grècia està com està.
La mayoría de los griegos paga sobornos en ministerios y hospitales, pero sólo 1 de cada 4 abona sus impuestos. El Gobierno hace 'redadas' con helicópteros en busca de piscinas ilegales para descubrir a las familias que no declaran.

Trabajos vitalicios por ley. La Constitución griega prohíbe expresamente despedir a empleados públicos. Según los analistas, uno de los principales motivos por los que Yorgos Papandreu anunció la semana pasada su intención de celebrar, en septiembre, un referéndum para reformar el sistema político griego y cambiar algunos artículos de la Constitución, sería precisamente para abrir las puertas a la posibilidad de poder poner en la calle a funcionarios.

Clientelismo salvaje. Durante décadas, el sistema político griego ha funcionado de manera que cada vez que un partido llegaba al poder contrataba a gente en el sector público a cambio de su voto. Eso explica por que en la Administración pública trabajan muchas más personas que las necesarias.

Por qué el Hospital Evagelismos, uno de los principales de Atenas, tiene en nómina a 45 jardineros para cuidar de las cuatro macetas que decoran su entrada, y que encima están llenas de hierbajos. O por qué en algunos departamentos públicos hay 50 conductores para un coche. Y así suma y sigue muchos ejemplos más.

Vivan las prebendas. Según Adedy, el principal sindicato de los funcionarios griegos, los empleados públicos ganan una media de 1.350 euros mensuales, casi el doble del salario mínimo de Grecia, que es de 740 euros al mes, y por encima, en general, de lo que cobran sus colegas del sector privado. Es más, además de disfrutar de dos pagas extraordinarias, estos trabajadores reciben bonos y remuneraciones extraordinarias por los motivos más peregrinos.

Por ejemplo, hay un bono por llegar al trabajo en el horario previsto; por presentarse al puesto de trabajo correctamente vestido; por usar ordenador; o por hablar idiomas. La cosa es tan disparatada que los guardas forestales ganan un bono por trabajar al aire libre.

Soltera y sola en la vida. Entre los numerosos privilegios de los que disfrutan los funcionarios, uno de los más surrealistas es el que contempla una pensión vitalicia de 1.000 euros mensuales para las hijas solteras de empleados públicos fallecidos. Se cuentan 40.000 mujeres en esta condición, lo que supone una carga de 550 millones de euros al año para las arcas públicas. A partir de ahora, las huérfanas solteras de funcionarios sólo cobrarán esa pensión hasta alcanzar los 18 años.

Jubilados de lujo. Hasta el año pasado, los trabajadores griegos se podían jubilar a los 61 años y medio cobrando el 95,7% de su salario. Ahora, la edad para retirarse se ha elevado a 63 años y medio. Pero, además, en Grecia existen cerca de 600 categorías laborales que, alegando motivos de salud, podían optar a la jubilación anticipada, establecida en 50 años para las mujeres y 55 para los hombres.

Entre los beneficiados no sólo se encuentran los mineros o los desactivadores de bombas, sino también profesiones tan peligrosas como peluqueros -por utilizar tintes y otros productos químicos perjudiciales para el organismo-, trompetistas y flautistas -se supone que a causa de los soplidos pueden desarrollar reflujo gastroesofágico- o los presentadores de televisión, por aquello de que los micrófonos son un criadero de bacterias.

Estas jubilaciones anticipadas han sido ahora limitadas, haciendo añicos el sueño de buena parte del 14% de los empleados griegos que esperaban poder acogerse a ellas.

Pero, según Jagadeesh Gokhale, un economista del Instituto Cato de Washington citado por The New York Times, si las pensiones de los jubilados griegos se tuvieran en consideración al realizar las cuentas, la deuda del país se dispararía hasta alcanzar el 875% de su PIB. Ahora mismo se considera que el agujero en las cuentas públicas griegas equivale al 113% del PIB.

Organismos públicos a gogó. Nadie sabe bien para qué sirven o qué hacen, pero en Grecia se cuentan por centenares los comités, institutos y organismos públicos. Por haber hay hasta un comité para gestionar el Lago Kopais, a pesar de que se secó en 1930. El Gobierno ha anunciado que a partir de octubre eliminará o fusionará 75 organismos públicos en los que trabajan más de 7.000 personas y que reciben, anualmente, 2.700 millones de euros en subvenciones.

Evasión fiscal. Es el deporte nacional. No pagar impuestos es la norma en Grecia, no la excepción. Se calcula que uno de cada cuatro trabajadores no paga ni un céntimo en impuestos y que, al año, las arcas públicas del país dejan de ingresar entre 15.000 y 20.000 millones de euros a causa de los griegos que defraudan a Hacienda.

Esto significa que cada ciudadano escamotea una media de 1.800 euros anuales al Estado. A pesar de que el año pasado el Gobierno anunció que pondría en marcha una campaña de persecución de los defraudadores, no lo ha logrado. La prueba es que en marzo puso de patitas en la calle al máximo responsable de la agencia fiscal, después de constatar el fracaso de su gestión y comprobar que, en 2010, tan sólo recaudó 52.500 millones de euros, apenas 2.500 euros más que en 2009.

El Ejecutivo ha tratado en el último año de desenmascarar a algunos evasores haciendo sobrevolar helicópteros sobre Atenas para detectar las grandes piscinas de supuestos modestos ciudadanos. Sin embargo, los defraudadores han respondido ocultando la prueba del delito bajo redes de camuflaje.

Antes muertos que honestos. En 2010, las familias de 4.500 funcionarios públicos ya fallecidos siguieron cobrando las pensiones de jubilación de estos como si estuvieran vivos. Y más de 18.000 personas se beneficiaron de las ayudas al desempleo sin tener derecho.

Perder el tren. Los empleados de la compañía de ferrocarril del Estado ganan una media de 65.000 euros al año. La plantilla la componen 9.000 personas. Eso explicaría por qué la empresa pierde unos 800 millones de euros al año, y por qué sería más rentable que el Estado pagara taxis a los pasajeros para transportarlos.

Coge el dinero y corre. Según datos del Banco Central Europeo, sólo en mayo, los bancos griegos perdieron 4.000 millones en depósitos. El pasado mes de abril vieron como sus clientes retiraban 2.400 millones de euros. Se calcula que desde que estallara la crisis griega hace un año, los griegos han sacado de sus bancos unos 60.000 millones de euros, lo que representa algo así como la cuarta parte de todo PIB del país.

Corrupción rampante. La corrupción en la vida diaria está tan extendida que algunos la consideran endémica. Si un griego quiere ser bien atendido en un hospital, desliza un billete en las manos del médico. Si pretende que un inspector de Hacienda haga la vista gorda con sus pufos, deja caer la posibilidad de una recompensa en dinero contante y sonante.

La organización Transparency International calcula que los ciudadanos griegos se dejan unos 800 millones de euros cada año en fakelaki, es decir, los pequeños sobornos y mordidas de la vida diaria. Y estima que el 13% de esos pagos van a parar a funcionarios.

Excesos olímpicos. Grecia se gastó en organizar los Juegos Olímpicos de 2004 la friolera de 9.000 millones de euros, el doble de lo estimado inicialmente.

Es la guerra. Grecia es el país de la Unión Europea que más dinero destina a gastos militares: nada menos que el 4,3% de su PIB. Entre 2007 y 2009, llegó a gastar el 6% del PIB nacional. Francia, el segundo, dedica a ese apartado el 2,6% de su riqueza. En 2010, el país heleno se dejó 6.700 millones de euros en el Ejército.

dimecres, 15 de juny de 2011

dimarts, 14 de juny de 2011

Nacionalment incorrectes

Els models climàtics es refreden

El matemàtic i enginyer David Evans, que ha modelat les emissions de carboni d'Austràlia entre el 1999 i el 2010 per al Departament de Canvi Climàtic, ha confessat públicament com els escalfadors globals com ell han fet servir lectures errònies de temperatures a nivell del sól mentre han ignorat les temperatures objectives per satèl.lit. La temperatura fins al 2050 només baixaria 0,015 Centigraus si paréssim tota activitat humana.
"Sóc un científic que ha viscut de la menjadora del carboni i que abans era un alarmista. Tota la idea que el CO2 és la causa principal de l'escalfament global es basa en una suposició desmentida per proves empíriques des de mitjans dels noranta. Però la menjadora és massa grossa, amb tants ocupats, beneficis, carreres polítiques i control absolut que depenen de la seva existència. Així que lluny d'admetre l'error, els científics del clima mantenen fins avui amb tota la cara la ficció que el CO2 és un perillós pol.lucionant. Els científics estan tots d'acord en quina pujada de temperatura provoca un augment de CO2. Aquests càlculs es basen en experiments de laboratori. El desacord neix més aviat sobre què passa després. La calor addicional provoca que més aigua s'evapori dels oceans. Però l'aigua amplia l'alçada d'aire humit a l'atmosfera, o simplement fa que tinguem més núvols i pluja? Quan neix la teoria del CO2, la creença és que ampliaria l'alçada de l'aire humit, escalfant encara més el planeta. Aquest és la idea fonamental de tots els models del clima: que tot calentament pel CO2 provoca el triple d'escalfament degut a l'aire humit. Resulta però que no hi ha cap mena de prova per aquesta amplificació al cor de l'alarmisme. Els models del clima tots prediuen que una bossa calenta d'aire humit es forma als tròpics a 10 kms d'alçada. Els globus meteorològics no han trobat cap bossa calenta. Res de res. L'evidència indica que els models del clima tenen fallides fonamentals que sobreestimen en molt l'augment de temperatura degut al CO2. Aixó se sap des de mitjans dels noranta. A partir de llavors la ciència del clima ha deixat de ser una ciència. Una ciència exigeix que l'evidència científica sempre mani sobre la teoria, per molt que t'hagis enamorat de la teoria. Però la ciència del clima ha ignorat tota l'evidència dels globus meteorològics i s'ha enrocat en la teoria del CO2 per a mantenir la menjadora ben pagada amb grandiosos contractes de recerca i enorme poder polític."

"L'evidència mostra que la terra respon a l'escalfament degut al CO2 addicional a base d'apaivagar la calor. Però els alarmistes diuen exactament el contrari: el clima amplifica l'escalfament per CO2 i és potencialment inestable. Així que no produeix cap sorpresa veure que les seves prediccions sobre la temperatura han estat sistemàticament més elevades que la realitat. Cada dècada s'han vist obligats a disminuir l'augment de la temperatura, 0,30 °C els noranta, 0,20 °C el 2001 i 0,15 °C el 2010, i encara tenen la barra d'avisar-nos que “ha estat pitjor del que esperavem.” Aquest gent no és científica. Sobreestima l'augment de la temperatura degut al CO2, nega les proves selectivament i amaga la veritat de la forma com medeixen la temperatura. Els termòmetres es troben localitzats al costat dels tubs de ventilació de l'aire calent dels acondicionadors, sobre l'asfalt calent dels aeroports, a les depuradores on reben la calor de de les aigues residuals en descomposició o en ciutats sobreescalfades per cotxes i edificis. L'escalfament global es xifra en dècimes de grau així que qualsevol font de calor addicional l'afecta moltíssim. Als Estats Units pràcticament el 90% dels termòmetres oficials no compleixen la normativa de no estar situats al costat d'una font artificial de calor. Però la temperatura global també la medeixen els satèl.lits sense cap esbiaix. Els satèl.lits informen que l'any contemporani més càlid fou 1998, i que des de 2001 la temperatura s'ha aplanat. Per què la ciència oficial només fa servir els termòmetres de superficie i no diu res sobre els satèl.lits? Sortim d'una fase d'escalfament així que cal preveure un refredament moderat les properes dues dècades. Encara que deixéssim d'emitir tot el CO2, segons els models del clima l'any 2050 ens hauriem refredat menys del 0,02 °C. Els models exageren multiplicant per deu. Sí, el CO2 és una de les causes de l'escalfament global, però tant menor que no paga la pena preocupar-s'en."
Traducció resumida de Josep C. Vergés-

divendres, 10 de juny de 2011

Sensacional article editorial del diari turc Hürriyet

BURAK BEKDİL:
Wisdom would ask Mr Davutoğlu to perhaps encourage the İHH to send a flotilla to Latakia to break the blockade on protestors and stop the Syrian police killing them. The Syrian death count is already over 1,000, or 111 times bigger than the death toll on the Mavi Marmara, excluding over 10,000 missing or detained for torture and future death.

Alternatively, if the foreign minister is so keen on the idea of freedom flotillas against illegal blockades, he can think of Varosha in Cyprus, which has remained a ghost town after the Turkish army fenced it off in 1974. But Mr Davutoğlu has other, preferred, responsibilities.

For example, the foreign minister often talks about his dream to “pray at the al-Aqsa Mosque in Palestinian [Muslim] Jerusalem.” He does not hide his ambition to see Jerusalem as the capital of a free Palestinian state. One wonders, though, if he would have kept his sympathetic smile if a foreign minister spoke of his dream to visit Diyarbakır as the capital of Kurdistan. I think we can guess. But he is not the only Islamist who habitually boasts multiple standards of indecent choice, all for the advance of political Islam.

Last week, Prime Minister Recep Tayyip Erdoğan addressed a local crowd in Diyarbakır, saying that: “We are the grandchildren of Saladin Ayyubi’s army [soldiers] that conquered Jerusalem.” So, says the prime minister, the ancient capital of Judaism had been conquered by Muslims.

But, then, why would something taken by force from someone else belong to its occupier? Why is Jerusalem Palestinian if it had been conquered from its ancient possessors? And why should we be proud to be the grandchildren of someone whose army conquered other people’s territories?

L'E.cològic també mata

L'Institut Robert Koch i l'Institut Federal d'Evaluació de Riscs d'Alemanya ho han confirmat: el brot d'E.coli prové de la soja germinada d'una granja d'agricultura orgànica de la Baixa Saxonia.

Aquesta confirmació significarà, segur, un cop dur per a l'orgull alemany, però sobre tot serà un cop sonat per al fonamentalisme ecologista i la mística de l'agricultura orgànica.

Com escrivia Arcadi Espada fa uns dies en un article titulat E.cologia -expressió que m'he permès manllevar per titular aquesta anotació- "si la infecció, enlloc d'associar-se a la cosa orgànica, a la cosa natural i a la puresa, s'hagués associat a l'energia nuclear", per exemple, "la senyora Merkel hauria decretat una moratòria de la vida i els digitals omplirien les seves portades d'alemanys amb tres caps alimentats exclusivament de soja nuclear".

Anonymous, delinqüents amb coartada ideològica






dijous, 9 de juny de 2011

Un altre menor torturat i mort a Síria



Segons Al Jazeera, Tamer Al Shary, de 15 anys, va ser detingut junt amb Hamza, de 13 anys, el cos mutilat del qual va aparèixer fa uns dies. Tamer té també diverses ferides de bala, cremades per tot el cos i el coll, una cama trencada i li falta un ull.

Les dones també protagonitzen escàndols sexuals

Sembla com si els escàndols sexuals en la política fos només una cosa d'homes. Dominique Strauss-Kahn, Sílvio Berlusconi, John Edwards, Arnold Schwarzenegger o el cas més recent del representant demòcrata Anthony Weiner, omplen els diaris. Però els escàndols sexuals protagonitzats per dones en l'esfera política, tot i ser minoria respecte els homes, és tant o igual de prolífica, encara que menys difosa. "The New Yorker" recupera alguns dels casos més sonats d'escàndols sexuals protagonitzats per dones: Helen Chenoweth, Iris Robinson, Victòria Woodhull, Aimee Semple McPherson, Katherine Bryson, Jacqui Smith, Catalina la Gran, Edwina Currie o Chu Mei-feng. Tot i els esforços a contrari de certes feministes, les dones també son humanes.

Els "indignats" cadells de l'esquerra per la contrareforma laboral

Si algú encara tenia dubtes sobre la filiació política dels indignats, ara ja no pot al·legar ignorància. Són els cadells, més o menys descontrolats, de l'esquerra de sempre. Una cadells que després d'ocupar per la cara la plaça pública ara assetgen el Parlament amb l'objectiu d'aturar la reforma laboral. Per què necessiten l'embolic dels vots, la força de la raó democràtica, si els deixen intentar-ho per la via directe de la raó de la força?

Els cadells de l'esquerra, com sempre, estan convençuts de ser la punta de llança de la revolució, de la superioritat moral i d'un món millor, però el que demanen no és altra cosa que la contrarevolució. No volen ni la insignificant reforma laboral que està sobre la taula. Volen aturar-la. És a dir, volen la contrareforma; que aquí no és res més que la legislació laboral del franquisme. Paradoxa? Què va! L'estat franquista tenia molt de socialista en matèria laboral. Tant és així, que durant la transició molts funcionaris dels sindicats verticals no van tenir cap problema d'identitat per passar a ser quadres de la UGT i del partit socialista, ni aquests en rebrel's.

Ara, quan poden perdre els seus privilegis sindicals, quan estan perdent el poder polític a tot arreu, deixen anar els seus cadells perquè els facin la feina bruta.

dimecres, 8 de juny de 2011

Reforma Laboral? No, revenja contra la patronal

L'avantprojecte de reforma laboral difós pel govern abans de la seva aprovació divendres al Consell de Ministres és una altre oportunitat perduda. Pitjor encara, sembla una revenja contra la patronal per no haver cedit en la negociació amb els sindicats.

L'única concessió, exigida per Brussel·les i l'FMI, ha estat la desvinculació parcial dels convenis d'empresa respecte els convenis sectorials o d'àmbit superior -sempre que no hi hagi pacte en contrari i la situació de l'empresa ho justifiqui- pel que fa al sou i els complements salarials, la compensació per hores extres, l'horari i la distribució del temps de treball, la classificació professional, l'adaptació de les modalitats de contractació i les conciliació entre vida laboral i familiar.

A banda d'això i de permetre que un màxim d'un 5% de la jornada de treball -contra el 15% que demanava la CEOE- es pugui distribuir de manera irregular al llarg de l'any, l'avantprojecte del govern no toca res més.

-No hi haurà acomiadament objectiu amb 20 dies d'indemnització per any treballat i un màxim de 12 mesos.

-Tampoc hi haurà reducció i simplificació dels contractes actuals.

-La ultraactivitat seguirà, de manera que si no hi ha acord entre els treballadors i l'empresari la  vigència del conveni es renovarà automàticament en les seves condicions bàsiques.

-Els salaris continuaran actualitzant-se en funció de l'IPC i no de la productivitat.

-No hi ha canvis significatius en la mobilitat funcional i geogràfica.

Pur estil Rubalcaba..

dimarts, 7 de juny de 2011

Per no perdre el costum



Mentre un món gairebé unànime s'afanya a condemnar Israel per la matança de diumenge als Alts del Golan, els refugiats palestins del camp de Yarmuk, a la rodalia de Damasc, s'han cansat de ser la carn de canó dels seus líders palestins i de les autoritats sirianes. 

Un cop acabat un funeral per 8 dels palestins morts al Golan, centenars de refugiats palestins amb pedres i bastons s'han adreçat a les oficines del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina-Comandament General (FPLP-CG) on s'ha lliurat una batalla campal. Els refugiats palestins, molts dels qual diuen simpatitzar amb l'oposició al règim d'Assad, han manifestat la seva ràbia per estar sent utilitzats pel règim sirià per desviar l'atenció sobre la seva crisi interna.

Més informació, aquí.

I ara juguen a Robin Hood al més pur estil veneçolà

Així treballen les trituradores de paper de l'Ajuntament de Barcelona

Vade retro, SataMas!

Montilla palesa, una vegada més, la seva irrellevància intel·lectual:
"L’ofensiva neolliberal i destructora de l’arquitectura social de Catalunya ha començat. La crisi és una coartada, no la raó ni, òbviament, la causa per a desmantellar serveis i programes socials que fan, precisament, el dic de contenció més important contra la duresa de les condicions socials i econòmiques que la crisi provoca en una part molt important de la nostra ciutadania. (...)

El Govern de Convergència i el d’Unió diu que vol simplificar, però d’aquesta manera generaran un caos administratiu i un espai jurídic desregulat que només afavorirà els més forts i la seva impunitat."

Aquesta és la "Llei Òmnibus" que tant espanta les esquerres

L'avantprojecte de llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica de la Geenralitat, coneguda com a "Llei Òmnibus", planteja la modificació d'unes 80 lleis i textos legals. La reforma busca que els ciutadans apreciïn com la tramitació davant l'administració s'agilita i guanya en eficiència i com la reforma del teixit productiu facilita la competitivitat en els mercats, segons s'assenyala al preàmbul del projecte de llei. Un projecte de llei que es troba ja en exposició pública i que consta de 631 articles, onze disposicions addicionals, 16 transitòries, 2 derogatòries i 6 finals, i es divideix en tres grans apartats.

El primer fa referència a la simplificació normativa, el segon aborda una primera fase de la reestructuració administrativa i del sector públic per estalviar costos, i el tercer se centra en mesures per a la promoció econòmica.

De les lleis que modifica, cinc busquen, a grans trets, aprimar l'administració i les altres agilitar els tràmits als quals han de sotmetre's les empreses i els ciutadans. En l'àmbit de la simplificació administrativa per a les empreses, aquesta llei de lleis proposa, per exemple, que l'empresa que vulgui emprendre una activitat econòmica pugui fer-ho sense esperar a comptar amb l'informe sobre impacte ambiental, cosa que sol tardar una mitjana de vuit mesos. L'empresa podria, en aquest cas, sol·licitar l'informe a l'administració i dur a terme l'activitat desitjada quedant subjecta a la tasca de control d'inspecció en relació amb l'impacte ambiental.

La llei preveu que, als hospitals i centres sanitaris públics, s'hi pugui prestar assistència mèdica privada per treure una rendibilitat de les instal·lacions públiques.

La llei de barris, que va ser el primer projecte aprovat pel primer tripartit, es queda sense pressupost i no hi haurà una nova convocatòria. El Consell Nacional de la Cultura i les Arts, projecte estrella del tripartit, perd la potestat de repartir subvencions.

La llei elimina el lloguer forçós de pisos buits a les zones de més demanda. Qui tingui un pis públic, a partir d'ara podrà comprar un altre habitatge per facilitar donar sortida al parc de vivendes.

Entre els organismes que se suprimeixen o es fusionen hi ha el Consell Català de Foment de la Pau, el Laboratori General d'Assajos i Investigació i l'Institut d'Investigació Aplicada a l'Automòbil. Es redueix l'estructura d'organismes com el Consell Català de l'Audiovisual (CAC) que passarà de 10 a 5 membres; la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que passarà de 12 a 5 membres, i s'eliminen les atribucions del Consell Nacional de les Cultures i les Arts (CoNCA).

Entre les lleis que modifica aquesta nova norma, destaca la de la Policia de la Generalitat, la de l'Institut Català d'Acollida i Adopció, la de l'Institut Català d'Indústries Culturals, la de la Meteorologia, la d'Universitats, la de l'Institut Geològic de Catalunya i la de l'Agència Tributària. També es reformen la llei de l'Agència de l'Habitatge, la de l'Aeroport, Heliport i altres infraestructures, la d'Acollida de Persones Immigrants, la de l'Institut Català de la Salut i la de l'accés al sistema sanitari públic per a la que s'exigirà sis mesos d'empadronament.

La llei "òmnibus" regula també l'Agència de Suport a l'Empresa Catalana, que executa la política de la Generalitat en l'àmbit de la innovació, la transferència tecnològica, la internacionalització, el foment i la captació d'inversió a Catalunya, així com la millora de la productivitat de l'empresa catalana. També es modifiquen les lleis que regulen l'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn i de la llei de residus.

També es preveu en aquest apartat la modificació de la llei del turisme i de la que regula els horaris comercials per avançar cap a una major liberalització.

dilluns, 6 de juny de 2011

L'erosió de la higiène a l'ecològica Alemanya

Arran l'aparició d'un focus mortal d'E. coli, Die Welt publica un reportatge sobre els hàbits higiènics dels alemanys en el que constata com s'han anat emprobrint. Per exemple, menys de le meitat dels nens es renten les mans abans de menjar, mentre que només el 32% dels homes es renten les mans després d'utilitzar un vàter públic. A més a més, la majoria dels que es renten habitualment les mans no ho fa bé. Enlloc dels 20 segons que recomanen els higienistes, la durada mitjana és només de 5 segons. Però al costat d'aquesta decadència d'alguns hàbits higiènics personals, el reportatge detecta noves fonts d'insalubritat. Una, el dormir amb mascotes animals, que s'ha estès dels gossos i gats a altres espècies, entre elles els porcs domèstics. I una altra, fruit de la modernitat ecològica, que és la separació de la brossa orgànica i que la converteix en un caldo de cultiu de tota mena de gèrmens.

Voleu destruir el planeta? Menjeu orgànic

El periodista científic britànic Matt Ridley ha publicat un llibre titulat "L'optimista racional: com evoluciona la prosperitat", en el que planteja que l'agricultura ecològica és la via més ràpida cap a la destrucció del planeta.
Ridley notes that with genetically engineered crops, synthetic fertilizers, and Roundup to control weeds, the trend of feeding ever more people with less land could be continued. The biggest obstacle to returning land to its wild state is organic farming. Currently we are using 38 percent of the Earth’s land for growing food or grazing animals; at 1961 levels of productivity we would need to be using 82 percent of the land.
Organic farmers won’t use genetically engineered crops, so they spend a lot more time and energy fighting pests. Organic farmers won’t use Roundup and other herbicides, so they plow the weeds under, which kills a lot of small animals and loosens the soil enough that it erodes (or sometimes they resort to flame-throwers). Organic farmers won’t use standard fertilizer, but only manure from cows, which means we’ll need a lot more cows running around.

(Via)



El minut de glòria del príncep i la republicana

divendres, 3 de juny de 2011

El feminisme és un invent de l'esquerra i està sotmès a ella

Las feministas de Sol dicen ahora que no hubo violaciones "en los términos" del "sistema"

La "Comisión de Feminismos" han emitido un comunicado en el que cargan contra los medios por haber "malinterpretado" sus palabras y por "instrumentalizar", dicen, la denuncia para cargar contra la acampada.

En la nota, afirman que no han tenido "constancia de que se haya producido una violación en los términos en los que lo entiende el sistema, sin embargo hemos sido testigos de intimidaciones, tocamientos, vejaciones, insultos, desautorizaciones, abusos de poder y actitudes paternalistas".

De todo esto dicen que es "un reflejo de la sociedad en que vivimos" y lo comparan con la violencia doméstica: "Ejemplo de ello es el asesinato de cinco mujeres por violencia machista en el Estado Español sólo en esta semana".

También dicen que nunca culparon de lo ocurrido a personas acampadas en la plaza y afirman que decidieron difundirlo porque esconderlo "supone invisibilizar y reproducir la violencia contra las mujeres". "La respuesta a estas agresiones se vehiculizará de la manera que las personas afectadas consideren oportuno", añaden.
Burocracia. Los políticos crean mil estructuras en su propio beneficio, se dice. Pues bien: Acampada Sol ha llegado a contar con 42 comisiones. Y ello sólo para su propio funcionamiento, para su supervivencia, como se denuncia que hacen "los políticos".


Corrupción. El salpicón de corruptelas lleva tiempo haciendo irrespirable el ambiente político. Cuando la Acampada llevaba 10 días funcionando, a comisión de Legal pidió una auditoría de la de Comunicación. Es decir, ya hay indignados 'imputados' por otros indignados.

Jerarquías. "La sociedad es vertical, no respeta la opinión de todos, vamos a imponer la horizontalidad", decían. Pues bien: los irreductibles del 'Cono Sur', los que se niegan a irse de Sol, ya han montado su comisión de Acampados. Motivo: "La gente que quiere mangonear esto ha montado la estructura para controlarnos".

Manipulación en los medios. Los medios tradicionales "manipulan y mienten". El campamento, por su parte, es un puro hervidero de rumores en el que no falta, por ejemplo, quien sospecha que la denuncia de las feministas de "abusos sexuales" podría ser una estrategia para forzar el desmantelamiento. Los mismos portavoces, rotatorios, suelen admitir su propio grado de desinformación.

Explotación. La anécdota es de un fotógrafo que ha cubierto el tema desde el 15 de mayo. "Una noche una comisión me dejó entrar a su 'stand' para hacer fotos. Llegó uno y dijo: 'Oye, sal de aquí, no queremos fotógrafos'. A la noche siguiente, vinieron a buscarme: 'Perdona, ¿podrías pasar esta noche con nosotros en el 'stand'? Es por si nos desalojan, queremos testigos'".

...


Stendhal també ens va calar

L'escriptor Marie-Henri Beyle , més conegut per Stendhal, va fer un viatge de molts pocs dies, el setembre del 1837, que el va dur de Perpinyà a Barcelona. Al seu llibre 'Memòries d'un Turista' ho relata en poques línies, però de gran interès. Especialment, la discripció que fa dels catalans, en traducció de F.C.

Cal assenyalar que a Barcelona prediquen la virtut més pura, el benefici general, i que alhora volen tenir un privilegi: una contradicció divertida.

El cas dels catalans em sembla el cas dels mestre de forja francesos. Aquests senyors volen lleis justes, a excepció de la llei de duana, que s'ha de fer al seu gust. Els catalans demanen que tot espanyol que fa ús de teles de cotó pagui quatre francs a l'any, pel sol fet d'existir Catalunya. Per exemple, cal que l'espanyol de Granada, de La Coruña o de Málaga no compri els productes britànics de cotó, que són excel.lents i que costen un franc la unitat, però que utilitzi els productes de cotó de Catalunya, molt inferiors, i que costen tres francs la unitat. Amb aquesta excepció, aquesta gent són de fons republicans i grans admiradors del Contracte Social de Jean-Jacques Rousseau. Diuen estimar el que és útil y odiar la injustícia que beneficia a uns pocs. És a dir, avorreixen els privilegis d'una classe noble que no tenen, però volen seguir gaudint dels privilegis comercials que amb la seva influència vàren extorquí fa temps a la monarquia absoluta. Els catalans són liberals com el poeta Alfieri, que era comte i detestava els reis, però considerava sagrats els privilegis dels comptes.

La dictadura de la tribu

La comisión de Feminismo de la acampada de la Puerta del Sol, que ayer denunció durante la asamblea general que han sufrido agresiones sexuales, guardará silencio hasta esta noche, cuando emitirá un comunicado que estará supervisado por la comisión de Legal ya que, según sus portavoces, "en términos legales no hubo agresión sexual".




dijous, 2 de juny de 2011

La veritat incòmode d'una epidèmia moral

William Happer, professor de física de la Universitat de Princeton, va ser destituit com a cap de l'Oficina de Recerca Energètica dels EUA per no estar d'acord amb les profecies climàtiques del vicepresident dels EUA, Al Gore, i insistir a gestionar correctament el seu pressupost de 3.000 milions de dòlars. Happer, escriu ara un article en el que qualifica la ciència del clima d'epidèmia moral.

En aquest article, resumidament Happer diu:
Sense l'efecte hivernacle del CO2 i dels seus socis més potents com el vapor d'aigua i els núvols, la terra seria massa freda per a sostenir la vida. La terra s'ha escalfat uns 0,8 °C des de la industrialització. Però la correlació no explica la causalitat. Els galls canten quan surt el sol cada matinada, però no significa que el gall fa que surti el sol. El sol seguirà sortint dilluns si decideixes menjar-te el gall pel dinar de diumenge. El passat està plé d'escalfaments i refredaments sense haver variat el nivell de CO2. Un exemple ben documentat és l'escalfament medieval al voltant de l'any 1.000 quan els víkings colonitzaren Groenlàndia (Quan era groen o verda) i Anglaterra exportava vi. Aquest periode càlid ve seguit d'una "petita era glaciar" on el Tàmesi es gelava habitualment als hiverns. No hi ha cap prova que es produís un augment significatiu de CO2 durant el periode càlid medieval ni una disminució significativa en època de la subseguent petita era glaciar. Fams documentades de milions de morts tingueren lloc durant la petita era glaciar perquè el temps fred matava les collites. Des de la petita era glaciar la terra s'ha anat escalfant a empentes i rodolons i la qualitat de vida de la humanitat ha millorat en consequència. Una bona correlació entre nivells de CO2 i temperatura la facilita l'historial de nuclis de gel. Però aquest historial demostra que els canvis de temperatura precediren els canvis de nivell de CO2, és a dir que el seu nivell era consequència del canvi de temperatura. Durant el "Younger Dryas", fa uns 12.000 anys, la terra es refredà i s'escalfà de manera molt dramàtica fins a 10°C en 50 anys. El clima de la terra sempre està variant. L'actual escalfament global no és res d'extraordinari, i segurament beneficia la biosfera. El missatge clar és que factors diversos estan influenciant la temperatura de la terra, i encara que el CO2 sigui un d'aquests factors, rarament és el factor dominant.

Les advertències aterridorament alarmistes que s'ofereixen sobre els efectes del la duplicació del CO2 es basen en models d'ordinador.Però hi ha evidència observacional que el factor de retroalimentació és petit i pot fins i tot ser negatiu. De fet, els programes informàtics que produeixen models de canvi climàtic s'han "ajustat" per obtenir la resposta desitjada.

Un problema important ha estat la cooptació de la ciència del clima per la política, l'ambició, la cobdícia, i el que sembla ser una necessitat humana hereditària per a una causa justa. Què millor causa de salvar el planeta? Sobretot si un pot aconseguir alhora un finançament suficient i segur? Enormes quantitats de diners estan disponibles pels governs i fundacions per als instituts de clima i de recerca relacionats amb el clima. El finançament per a l'estudi del clima és el segon finançament més important de les ciències biològiques. Grans imperis acadèmics, premis, beques i altres prebendes estan destinats als investigadors que obtinguin resultats que puguin ajudar a "salvar el planeta."

No obstant això, la situació està millorant a poc a poc. Els escèptics són més nombrosos i millor organitzats que abans. El mateix IPCC ha estat objecte de severes crítiques per l'establiment científic internacional per la seva sèrie d'errors estranys i errors d'organització. Sota la pressió d'un grup dissident dels becaris, la Reial Societat va moderar significativament la seva posició anterior radicalment alarmista sobre l'escalfament global. I potser el més important de tot, l'escepticisme públic ha augmentat considerablement, i amb ell hi ha hagut un important descens en el suport a l'intent de la croada del clima per criminalitzar el "contaminant" CO2.

dimecres, 1 de juny de 2011

Una foto de 7.700 euros


La fotografia oficial com a president de la Generalitat de José Montilla va costar 7.710,40 euros, contra els 325 que ha costat la de l'actual president, Artur Mas. Així figura explicitat en la resposta de l'Oficina del President Generalitat a una petició de la diputada d'Iniciativa per Catalunya, Laia Ortiz.