Holodomor

La capacitat criminal del comunisme només pot comparar-se amb la del nazisme. Però, dissortadament, la nostra memòria històrica es va quedar aturada a Auschwitz. No va seguir cap a l'Est. És per això que els ucraïnesos commemoren tots sols el seu genocidi.

El 22 de noviembre de 2008, Ucrania conmemoró el 75 aniversario del Holodomor, la hambruna artificial que mató a por lo menos 3 millones de ucranios en 1932-33.

El Holodomor -que significa la muerte causada por hambre- puede considerarse una de las más exitosas políticas genocidas perseguidos por Stalin y el los líderes de la Unión Soviética. En sólo un año, Ucrania pasó de granero de Europa a ser una fosa común. Escuadrones soviéticos de asalto asaltaron las aldeas de Ucrania y requisaron el grano, privando a los aldeanos de los últimos suministros de alimentos que necesitan para sobrevivir.

El período comprendido entre otoño 1932 y la primavera de 1933 vió todo el rayons (condados) plagados de muertos o moribundos a quienes las autoridades locales apilaron en carretas y enterrados al estilo de Auschwitz.Esto también ocurría en Kiev......y en Kharkiv.

El hambre llevó a la gente a la locura y canibalismo. Con el fin de garantizar que nadie escapara, los soviéticos rodearonlas zonas rurales, asoladas por la hambruna, con tropas de la NKVD, similar al bloqueo de las tropas de bloqueo que más tarde utilizaron durante la Segunda Guerra Mundial.

Decenas de ancianos sobrevivientes dan testimonio de este odioso crimen contra la humanidad, en el que murieron miles de rusos, judíos, griegos y de otras minorías que viven en Ucrania, pero orientada principalmente contra los ucranianos.

El certificado de defunción por debajo de los estados claramente: "Причина смерті - зазначити докладно: Українець". ( "Causa de la muerte - los detalles: ucraniano.")

Sergio Gradenigo, cónsul italiano en la Ucrania Soviética, arroja más luz sobre la historia. En un despacho desde Kharkiv, entonces capital de la Ucrania soviética, Gradenigo escribió:

El desastre actual dará lugar a la colonización de Ucrania, en su mayoría por población rusa. Esto cambiará su carácter etnográfico. Con toda probabilidad, no tendremos que hablar de Ucrania y el pueblo ucraniano en un futuro muy próximo y, en consecuencia, no habrá ningún problema porque Ucrania y los ucranianos, de hecho, pasarán a formar parte de Rusia.

Gradenigo lo vio venir. El Holodomor no sólo fue eso: Se rompió la voluntad del mayor grupo étnico no-ruso en la Unión Soviética, alterando la composición étnica, y se destruyó así un potencial baluarte de la resistencia al régimen soviético. De acuerdo con la tesis de Stalin sobre la intensificación de la lucha de clases, el Holodomor debería eliminar de la faz de la tierra a la kurkuli (los agricultores adinerados, los kulaks en Rusia), junto con gran parte de la selyanstvo (el campesinado), finalizando así la colectivización.

Tercera Cultura

Acaba de néixer Tercera Cultura, que, per entendre’ns, vol ser més o menys un equivalent d’Edge però en un país encara de místics i grans capitans. Per dir-ho en paraules d’Arcadi Espada, Tercera Cultura pretén

“añadir el punto de vista científico a la toma de decisiones. Es decir que la política, la economía, la literatura, el periodismo, la psicología, la religión, ¡y hasta la misma ciencia!, se encaren con el método científico”.

Una missió titànica, aquesta. Probablement sisífica, però imprescindible. Un granet de sorra més en el llarg camí que va des de l’albada del pensament científic, amb Tales de Milet o Pitàgoras, fins el racionalisme crític de Popper, passant per Galileu o el positivisme de Compte i Stuart Mill, per dir els primers que em venen al cap.

Al darrera i al davant de Tercera Cultura hi trobareu, entre altres, l’antropòloga Teresa Giménez Barbat, el filòsof Eduardo Robredo o el periodista José Pardina, així com una munió d’amics i col·laboradors com els filòsofs Ibn Warraq o Robert Redeker; els científics Ramón Núñez o Manuel Toharia; els escriptors Luis Magrinyà, José Lázaro o el catedràtic d’economia, Gabriel Tortella.

Tanco amb unes paraules de la principal inspiradora del projecte, Teresa Giménez Barbat:

Si pretendemos promover la razón y el librepensamiento no vamos a entrar en polémicas que impliquen la imposibilidad de falsación. La Tercera Cultura, esa cultura del SXXI, será secular o no será.

L'honor de Rachida Dati

"La Figaro" va retocar una fotografia de la ministre francesa de Justícia, Rachida Dati, perquè no es veiés l'anell de brillants que portava. Pel que sembla, una noia que va sortir d'un barri d'immigració magribina no pot portar joies, no es pot "aburgesar", no pot engendrar un fill sense que se sàpiga qui és el pare i no pot ser de dretes. És a dir, que la correcció política té seriosos dubtes que Rachida Dati sigui una dona.

Guy Sorman:

Si Carla Bruni par exemple , ou Mme Lagarde portaient un bijou comparable , nos chiens de garde médiatiques s'indigneraient-ils pareillement ? Evidemment non : Mme Lagarde est couverte de bijoux , cela ne choque pas parce que c'est une bourgeoise . Mais Rachida Dati devrait , elle , se conformer au stéréotype de la beurette de banlieue, n'est-ce pas ? Trop belle, trop élégante , elle trahit sa race ... Elle a choisi en somme de s'intégrer , de s'embourgeoiser ; mais nos chiens de garde lui dénient ce droit .

Il en va de même pour l'enfant qu'elle porte . On s'acharne à lui nommer un pére , de droite de préférence [Aznar, recorden?] , pour montrer - là encore - qu'elle trahit . Il aurait fallu quoi ? Que le pére soit arabe ? De gauche ? Si , par exemple , Fadala Amara portait un enfant sans dévoiler le nom du pére , les chiens de garde s'en prendraient-ils à Fadala Amara ?

Pourquoi , tant de manque de respect , de haine en vérité contre Rachida Dati ? Parce qu'elle est trop belle , trop élégante , trop française , trop à droite , trop bourgeoise , trop libre . Il faut lui pourrir la vie pour la renvoyer , implicitement , hypocritement au ghetto dont elle n'aurait pas dû sortir .

Detenen al pioner dels bloggers iranians

Hossein Derakhshan, considerat un dels pioners dels bloggers iranians, l'han detingut a Teheran. L'acusació és la de sempre: espiar a favor d'Occident en general i d'Israel en particular.

According to what the article says are “credible sources”, Hossein has admitted to spying for Israel. His confessions are said to include some “intricate” points.

Jahan news talks about Hossein’s participation in a number of conferences in Israel. It says that Haaretz news paper described him as a friend of Israel. It then quotes Jerusalem Post and Haaretz as saying that Hossein had described Israel as a model of democracy, and that the Israeli and Turkish system of governance, and participation of religion in government was a good model for Iran.

It then goes on to say that Hossein had a picture in Jerusalem post under which he said “I want to humanise Israel for Iranians and to tell them that Israel is not thirsty for blood of Muslims, as propaganda from the Islamic Republic says”.

Guantánamo i el futur fiscal general dels EUA

En una entrevista a la CNN l'any 2002, Eric Holder, escollit ara per Obama com a futur Fiscal general, va considerar que els presos de Guantánamo són combatents il·legals i que, per tant, no gaudeixen de la protecció de les Convencions de Ginebra. Ho recull el Wall Street Journal.

One of the things we clearly want to do with these prisoners is to have an ability to interrogate them and find out what their future plans might be, where other cells are located; under the Geneva Convention that you are really limited in the amount of information that you can elicit from people.

It seems to me that given the way in which they have conducted themselves, however, that they are not, in fact, people entitled to the protection of the Geneva Convention. They are not prisoners of war. If, for instance, Mohamed Atta had survived the attack on the World Trade Center, would we now be calling him a prisoner of war? I think not. Should Zacarias Moussaoui be called a prisoner of war? Again, I think not.

Vía Barcepundit.

Reforma educativa a Washington DC

No és una proposta neocon, ni de la fanàtica dreta religiosa. És una proposta de la demòcrata Michelle Rhee, responsable d'Educació de Washington DC, i que consisteix en abolir la plaça a perpetuitat de mestres i professors. La Sra. Rhee ofereix als mestres duplicar-los el salari si renuncien a aquest privilegi, sinó els pagaran el salari mínim. És a dir, vol introduir el mèrit i l'eficiència entre el professorat i poder acomiadar els que no ho facin bé.

In going after tenure, Ms. Rhee is taking on the holiest citadel of the education establishment. This summer she offered a new teacher contract proposal with two options. Teachers could choose a plan under which their pay would rise spectacularly -- nearly doubling by 2010 -- in exchange for giving up tenure. Or they could opt for a smaller pay bump and still lose some seniority rights.

Ms. Rhee's proposal has caused a meltdown among leaders of the Washington Teachers' Union, and negotiations have collapsed. The Chancellor has raised the stakes, announcing the district would seek to dismiss tenured teachers who are ineffective. She has also hinted she'll go around the union by creating more nonunionized charter schools, or getting the federal government to deem her district in a "state of emergency."

Plucked from a nonprofit by D.C. Mayor Adrian Fenty, Ms. Rhee (a Democrat) has spent the past 18 months puncturing other education taboos. She closed 23 failing schools and restructured 27 more. She fired nearly one-third of the district's principals and reduced a bloated bureaucracy. She dismisses as "complete crap" the argument that students can't learn because of disadvantaged backgrounds.

Decididament, ni els progres d'allà son com els d'aquí.

El canvi climàtic d'Huxley

He rebut un mail de Josep C. Vergés que no me'n puc estar de reproduir. Es tracta d'una cita de l'any 1950 del professor Julian Huxley, germà de l'escriptor Aldous Huxley.

"Arribo al punt més interessant de tots -l'interès de l'estudi de camp de la història natural a Islàndia sobre la questió fascinant i bàsica del canvi climàtic mundial. Una millora generalitzada del clima està en progrés que va començar fa uns 100 anys. L'explicació més probable és que afecta tot el món i és deguda a més calor del sol. L'evidència és de tota mena -augment de temperatures, espectacular regressió dels glaciars, alteracions en precipitació d'aigua i neu, desecació en latituds més baixes, enorme encongiment del banc de gel polar, anelles de creixement ampliades dels arbres i canvis en la distribució de molts animals i plantes. En aquest punt Islàndia aporta un gran gruix d'evidència al situar-se en el límit delicat entre les condicions subàrtiques i àrtiques. Durant més de 400 anys els primers colonitzadors van cultivar amb èxit la civada, però molt poc després de 1300 va esdevenir impossible. L'actual regressió dels glaciars està exposant districtes que eren cultivats pels primers pagesos medievals però que foren posteriorment colgats pel gel. El resultant periode fred d'uns 600 anys s'ha anomenat la Miniglaciació. Fou el periode més fred des de la retirada del gel després del darrer gran periode glaciar, mentre el periode més càlid sembla haver estat els pocs segles abans de la nostra era. Al voltant de 1880 els glaciars d'Islàndia arribaren a la seva màxima extensió en uns 10.000 anys."

Vergés ha tret la cita d'un text republicat a New Bottles for New Wine, Londres 1959, pàgines 165-166.

Sensacional!

Zapatero sobre el 20-N:

"Todo lo que sea que eso esté en el olvido, en el olvido más profundo de la memoria colectiva de la sociedad española, será un buen dato".

Administrar la victòria de Bush

Al Qaeda és ja un vull i no puc. No ha aconseguit fer ni un sol atentat als Estats Units en 7 anys després de l'11-S, la seva capacitat per fer-ho a Europa també ha caigut en picat i, per si tot això no fos poc, ha estat derrotada militarment a l'Iraq. Tot plegat una gran victòria de Bush que, paradoxalment, ha fet perdre les eleccions als republicans. D'això, Felipe González en va dir morir d'èxit.

Al Qaeda només viu si comet atemptats sonats o si obté cobertura mediàtica. Davant la dificultat per fer-los, es dedica a explotar els seus missatges. Com el que va emetre l'altra dia qualificant Obama "d'esclau negre al serveis dels blancs". Ni tan sols amb això Al Qaeda és original. És el que ja han dit les escurrialles dels Black Panters o els més progres entre els progres. Definitivament, Al Qaeda ja no és el que era. A Obama només li queda administrar bé la victòria de Bush i apuntar-se el tanto.

L'Iran ja té material nuclear suficient per fer una bomba

Ho diu l'últim informe de l'AIEA que cita el "The New York Times":

Iran has now produced roughly enough nuclear material to make, with added purification, a single atom bomb, according to nuclear experts analyzing the latest report from global atomic inspectors.

The figures detailing Iran’s progress were contained in a routine update on Wednesday from the International Atomic Energy Agency, which has been conducting inspections of the country’s main nuclear plant at Natanz. The report concluded that as of early this month, Iran had made 630 kilograms, or about 1,390 pounds, of low-enriched uranium.

Several experts said that was enough for a bomb, but they cautioned that the milestone was mostly symbolic, because Iran would have to take additional steps. Not only would it have to breach its international agreements and kick out the inspectors, but it would also have to further purify the fuel and put it into a warhead design — a technical advance that Western experts are unsure Iran has yet achieved.

Obama i Detroit

La resposta que doni Obama a la crisi de l’automòbil ens dirà molt sobre el que serà o no la seva presidència. D’entrada, tot fa pensar que s’hauria de decantar per ajudar als tres grans de Detroit –General Motors, Ford i Chysler- i assergurar així els llocs de treball d’una classe obrera que vota demòcrata i d’una organització sindical, la United Auto Workers, UAW, que va contribuir a la seva victòria.

Però ajudar els dinosaures de Detroit, al nord-est dels Estats Units, vol dir perjudicar les indústries automobilístiques –Honda, Toyota i Suzuki- ubicades al Sud-Est del país i que també ocupen desenes de milers de treballadors. Empreses que no estan en dificultats i que, per tant, no rebrien ni un dòlar de l’estat. I no estan en dificultats perquè tenen una millor gestió i, sobre tot, perquè no estan a mans de l’UAW, un potent sindicat que ha aconseguit que la General Motors esdevingui més un sistema de seguretat social, de pensions o d’hospitals, que una fàbrica de cotxes. Es calcula que només les càrregues socials de General Motors comporten que cada cotxe costi 1.500 dòlars més car que els dels seus competidors japonesos.

Es per això que als Estats Units hi ha molta gent que s’oposa a que es donin aquestes ajudes i que creuen que fer-ho seria un error. De moment, Obama ha dit que no està disposat a firmar un txexc blanc als productors de Detroit. Un bon senyal. De moment, però, demòcrates i republicans semblen haver-se posat d'acord al Congrés per aprovar un pla d'ajuda als dinosaures.

Resultat final: Obama 365, McCain 173

Només quedava per escrutar l'estat de Missouri. Finalment, els onze vots electorals d'aquest estat han anat a parar al republicà McCain. El resultat final és, doncs: Obama, 365; McCain, 173.

Vaja, vaja

El País:

El Gobierno ha decidido apostar por la incineración sin ambages. El borrador del nuevo Plan Nacional Integrado de Residuos 2008-2015 (PNIR) establece entre sus objetivos el incremento de la capacidad de incineración -llamada técnicamente, "valorización energética"- de los residuos sólidos urbanos en un 30% (600.000 toneladas) hasta 2012, con respecto a las cifras del año base (2006). Es cierto que el texto hace también un mayor énfasis en la necesidad de subir las cifras de reutilización y reciclaje, pero su nada disimulada apuesta por la incineración, que supondrá la construcción de nuevas plantas, ha reavivado el debate en torno a un sistema criticado por contaminante.

Sembla que la racionalitat comença a imposar-se a la lletania econcondríaca. De tota manera, evitem repicar campanes. Ells acabaran creman-t'ho tot, però a nosaltres ningú ens absoldrà de la penitència inútil d'haver de seguir triant la nostra merda.

Casablanca de Llobregat

Primera part d'una adaptació de Casablanca a la Catalunya del tripartit.


ADDENDA.- El periodista Toni Soler reconeix que "la discriminació del castellà existeix" a Catalunya. Ho diu en els seu últim llibre "Amb llengua o sense" i ho ha repetit en una entrevista que li han fet a Tv3. Però, que els de la ceba estiguin tranquils, que no s'ha canviat de camisa.

"Negar que aquí hi ha un conflicte lingüístic quan estem tot el dia parlant-ne és absurd i ridícul i el conflicte el tenim perquè hi ha gent castellanoparlant que troba conflictiu que el seu fill no es pugui escolaritzar en castellà i hi ha gent catalanoparlant que trobem conflictiu que anem a un bar i diguem un tallat i no ens entenguin".

"Per tant és un conflicte, i no vol dir que agafem els fusells i ens matem els uns als altres, perquè no és això. El conflicte és propi de societats complexes i modernes i plurals i mestisses, com ho és la catalana, i no ens ha d'espantar però l'hem d'afrontar i fer veure que no passa res, em sembla que és totalment absurd".

"La discriminació del castellà existeix per la senzilla raó que hi ha una política a favor del català, aquesta política que han decidit democràticament els successius governs de la Generalitat. Quan s'afavoreix una política se'n perjudica una altra, i això ho pot entendre qualsevol persona, i això es fa per compensar una situació històrica inversa, i també ho hem de dir, i hem de dir perquè ho fem en lloc d'anar-ho amagant i camuflant per por a que dirà en Losantos".

Europeana, la nova biblioteca d'Alexandria en digital

Avui ha nescut la biblioteca digital europea, que posa a l'abast dels usuaris d'internet dos milions de llibres, mapes, enregistraments, fotografies, documents d'arxiu, pintures o pel·lícules procedents de biblioteuqes nacionals i institucions culturals dels 27 països membres de la UE. La nova web es pot consultar en 23 idiomes.

El Truman del nostre temps

No ho dic jo, ho diu Edward Luttwak en un article publicat a la revista britànica d’esquerres “Prospect”.

That George W Bush's foreign policy has been a total failure is now taken for granted by so many people that one usually hears it stated as a simple truth that need not be argued at all.

It has happened before. When President Harry S Truman said in March 1952 that he would not seek re-election, most Americans could agree on one thing: that his foreign policy had been a catastrophic failure. In Korea his indecision had invited aggression, and then his incompetence had cost the lives of some 54,000 Americans and millions of Korean civilians in just two years of fighting—on both counts more than ten times the number of casualties in Iraq. Right-wingers reviled Truman for having lost China to communism and for his dismissal of the great General Douglas MacArthur, who had wanted to win it back, with nukes if necessary. Liberals despised Truman because he was the failed shopkeeper who had usurped the patrician Franklin Roosevelt's White House—liberals always were the snobs of US politics.

Abroad, Truman was widely hated too. The communist accusation that he had waged "bacteriological warfare" to kill Korean children and destroy Chinese crops was believed by many, and was fully endorsed by a 669-page report issued by a commission chaired by the eminent British biochemist Joseph Needham. Even more people believed that Truman was guilty of having started the cold war by trying to intimidate our brave Soviet ally, or at least that he and Stalin were equally to blame.

How did this same Harry Truman come to be universally viewed as a great president, especially for his foreign policy? It is all a question of time perspectives: the Korean war is half forgotten, while everyone now knows that Truman's strategy of containment was successful and finally ended with the almost peaceful disintegration of the Soviet empire.

For Bush to be recognised as a great president in the Truman mould, the Iraq war too must become half forgotten. The swift removal of the murderous Saddam Hussein was followed by years of expensive violence instead of the instant democracy that had been promised. To confuse the imam-ridden Iraqis with Danes or Norwegians under German occupation, ready to return to democracy as soon as they were liberated, was not a forgivable error: before invading a country, a US president is supposed to know if it is in the middle east or Scandinavia.

Yet the costly Iraq war must also be recognised as a sideshow in the Bush global counteroffensive against Islamist militancy, just as the far more costly Korean war was a sideshow to global cold war containment. For the Bush response to 9/11 was precisely that—a global attack against the ideology of Islamic militancy. While anti-terrorist operations have been successful here and there in a patchy way, and the fate of Afghanistan remains in doubt, the far more important ideological war has ended with a spectacular global victory for President Bush.

Via Barcepundit, que després de tenir-nos orfes durant moltes setmanes ha tornat amb renovada empenta i capacitat per trobar el millor que surt a la xarxa.

El segle XXI

Que segrestin, que segrestin, que ja veuran quan arribi la missió naval de la UE!

El que saben els votants d'Obama

Els autors d’aquest reportatge pretenien mostrar el nivell de coneixement dels votats d'Obama i l'impacte en el vot que han tingut els mitjans de comunicació, majoritàriament escorats a favor del candidat demòcrata. Òbviament, si el reportatge s’hagués fet amb votants de McCain el resultat no hauria estat molt diferent.

Però la gràcia de la cosa no està tant en el reportatge, les dades del qual no tenen cap validesa científica, sinó en el grau de coincidència que s'observa amb els resultats de l’esquesta feta per Zogy, a la que sí se li suposa un alt grau de rigurositat tècnica.

512 Obama Voters 11/13/08-11/15/08 MOE +/- 4.4 points
97.1% High School Graduate or higher, 55% College Graduates

Results to 12 simple Multiple Choice Questions
57.4% could NOT correctly say which party controls congress (50/50 shot just by guessing)
71.8% could NOT correctly say Joe Biden quit a previous campaign because of plagiarism (25% chance by guessing)
82.6% could NOT correctly say that Barack Obama won his first election by getting opponents kicked off the ballot (25% chance by guessing)
88.4% could NOT correctly say that Obama said his policies would likely bankrupt the coal industry and make energy rates skyrocket (25% chance by guessing)
56.1% could NOT correctly say Obama started his political career at the home of two former members of the Weather Underground (25% chance by guessing).

And yet.....
Only 13.7% failed to identify Sarah Palin as the person on which their party spent $150,000 in clothes
Only 6.2% failed to identify Palin as the one with a pregnant teenage daughter
And 86.9 % thought that Palin said that she could see Russia from her "house," even though that was Tina Fey who said that!!
Only 2.4% got at least 11 correct.
Only .5% got all of them correct. (And we "gave" one answer that was technically not Palin, but actually Tina Fey)

Ni mú

A l’assassí Txeroki l’han enxampat, entre altres coses, gràcies a que la policia va localitzar i controlar el seu correu electrònic. Quan aquesta insuportable violació dels drets individuals la feia Bush, tothom s’scandalitzava. Ara, quan ho ha fet Zaspatero, ningú diu aquesta boca es meva. Callen, doncs consenten. Una mostra més del doble llenguatge i la doble moral de certa gent.

El relat és de l’Arcadi Espada:

No oigo quejarse a las bellas almas, ahora que la interceptación del correo electrónico ha permitido la captura de un jefe terrorista. (Tampoco he visto, por cierto, echarle la culpa a internet de la detención, como cada vez que se produce un crimen después de chatear con la víctima.) Era una ocasión de oro, porque además en la captura ha intervenido decisivamente, según explicaba Fernando Lázaro en este diario, el espionaje norteamericano. Era momento de que las bellas almas clamaran una vez más contra América y el recorte de libertades que supone la lucha contra el terrorismo. Dado América, dados los últimos estertores de Bush y dado que el recorte se había producido en internet, y en este medio proliferan las bellas almas mentalmente quinceañeras , yo esperaba bulla. No la hay, pero no pierdo la esperanza. Tarde o temprano habrán de manifestarse todos los que están en contra de la matanza de Irak y de la invasión de Afganistán; a los que humilla (tipo Enzensberger ) enseñar su neceser en un control de aeropuerto; y los que se excitan como poetas frígidos cada vez que piensan en la posibilidad de que alguien lea sus interesantísimos emails. Era el momento de los que rechazan (¡y con toda razón!) su propia muerte lenta, pero apenas se inmutan por la muerte fulminante de los demás.

...i Barcepundit hi suca pa:

O SEA que nos pasamos años berreando porque Bú el neofascista ha implantado el Gran Hermano, abusando de la legislación anti-terrorista y pisoteando las libertades civiles y el derecho a la intimidad de todo quisque, y resulta que cuando se usa para pillar a uno que nos interesa pillar, es estupendo y fantástico?

Garzón declara extingida la responsabilitat penal de Franco

Garzón s'inhibeix després de comprovar que Franco està mort:

El juez declara extinguida la responsabilidad penal de Franco y otros altos cargos del régimen al certificar su muerte y envía la causa a los juzgados de las provincias donde hay fosas comunes.

Ja ho veuen, tant soroll per no res.

ADDENDA.- Ja poden començar a canviar els llibres d'història perquè Franco no va morir aquell 20 de Novembre de 1975 sinó el 18 de novembre del 2008, 33 anys després del que crèiem. I tot, per obra i gràcia del jutje Baltasar Garzón que, definitivament, ha certificat la seva defunció. El general Franco ha mort als 116 anys després de 40 anys de dictadura i 30 de democràcia. A veure si encara li faran un monument!