Primer mandat d'Obama? No, tercer mandat de Bush!

Tot i els esforços del president Obama per a presentar-se com el pol oposat del seu predecessor a la Casa Blanca, és realment sorprenent la similitud dels dos homes. Només cal comparar el primer discurs de l'estat de la Unió d'Obama amb els se Bush.

Bin Laden també comparteix la ideologia de l'escalfament global

L'escalfament global no és una teoria científica sinó una ideologia anticapitalista i antioccidental. Per això, és el cavall de batalla de l'esquerra papanates euro-americana i un element més del fantàstic memorial de greuges del radicalisme tercermundista, tant en la seva versió laico-chavista com de la islamico-medieval. La prova més evident és que l'escalfament global ha passat a formar part també de la prèdica periòdica del sonat del Bin Laden i la seva patauleia:

"Toutes les nations industrialisées, particulièrement les grandes nations, sont rsponsables du réchauffement climatique",a dit Oussama ben Laden dans ce nouveau message audio, le second en cinq jours, selon la télévision satellitaire du Qatar.

« Ce message est destiné à tout le monde au sujet de ceux qui sont responsables du changement climatique, qu’ils l’aient fait d’une manière délibérée ou non, et de la façon dont nous devons procéder pour y faire face », dit Oussama ben Laden, dont la trace s’était perdue depuis les attaques du 11 septembre 2001.

« Discuter du changement climatique n’est pas un sujet intellectuel », a dit le chef d’Al-Qaïda, qui évoque rarement dans ses messages les questions environnementales. Il a dénoncé dans ce contexte l’ancienne administration américaine du président George W. Bush pour n’avoir pas signé le protocole de Kyoto sur le changement climatique. Le Protocole, signé en 1997, reste en effet le seul traité international contraignant contre le réchauffement.

« Bush junior et le congrès américain avant lui avaient rejeté ce protocole, afin de satisfaire (les intérêts) des grandes compagnies ».

És Obama un robot?

Les fotos corresponen a la recepció oficial que al Metropolitan Museum of Art de Nova York va donar Obama als líders mundials que assistien l'Assemblea General de l'ONU el passat mes de setembre.

Sobre les armes

Text del cartell: El meu veí vol prohibir totes les armes. A casa seva no hi ha armes. Per respecte a la seva manera de pensar, prometo no utilitzar les meves armes per a protegir-lo.

(V)

Un cubà intentant reservar una habitació a l'Hotel Havana Libre

Sarkozy , Obama, "même combat"

Una bona anotació de Guy Sorman:

Les deux Présidents sont à la peine: le marketing politique, c'est bien pour se faire élire, moins convaincant pour gouverner . Aucun des deux ne propose plus une vision claire de leur société: pas de boussole, pas de projet clair . On réagit plus qu'on dirige . Il est vrai que les idéologies furent assez destructrices pour ne pas les regretter absolument. Mais nous sommes passés d'un excès à l'autre. D'où la désaffection des opinions et le marasme économique aussi:qui voudrait investir dans cette incertitude?

Narcís Obama

En un recent discurs sobre la necessitat de llocs de treball, Obama es va citar 132 vegades!!!!!!!!!!!!!!!!!

Discriminació intolerable

Els francesos volen prohibir el burka. Però que s'han cregut, aquests gabatxos? Quina intolerable discriminació pel vestit és aquesta?

Avui han executat un genocida

A l'Iraq, penja d'una corda Alí "el Químic", probablement un dels més grans assassins en massa que hi ha hagut al món després de la segona guerra mundial.

El vídeo següent va ser enregistrat pels primers reporters que van entrar a Halabja, l'any 1988, on van morir 5.000 kurds en un sol dia pels gassos verinosos llançats per ordres d'Ali Hassan al-Majid, cosí de Saddam Hussein i fill de puta universal.

Les imatges, tot i ser molt conegudes, són terriblement impactants.



El tindrà Alà a la glòria?

Com escalfen el món? Ignorant les dades dels observatoris més freds

American Thinker:

Les estacions que proveiexen dades del Canadà s'han reduit de 496 a 44, amb estacions a altures més baixes triplicant les d'altura més elevada i un sol termòmetre per tot el territori al nord de 65 ° lat a Eureka, coneguda com El Jardí de l'Artic pels seus excepcionals estius càlids. A Califòrnia només queden quatre estacions -una a San Francisco i tres a Los Angeles vora la platja, impossible de contratstar amb l'historial de termòmetres a les muntanyes nevades. Mitjanes històriques reals es comparen ara amb mitjanes falses que sempre donen una tendència a l'escalfament. Les estacions americanes s'han reduit de 1.850 a 136, una caiguda del 90%. Aquest biaix ha provocat un escalfament de 0,6 °C. NOAA ha "ajustat" les dades i "homogeneitzat" les estacions. Però donada la caiguda en picada del seu nombre no serà cap sorpresa que el resultat sempre són lectures més càlides. Tan sols el biaix homogeneitzador representa pràcticament la meitat de l'escalfament. Afegint-hi el biaix en la selecció i l'escalfament real desapareix completament! La manipulació no acaba aquí. La GISS de la Nasa seguidament ha unificat les lectures passant les dades per uns quants "ajustaments" propis que han canviat la tendència a llarg termini cap a un escalfament artificial. El seguent pas ha estat aplanar el planeta sobre una xarxa de 8.000 requadres de 1.200 kms. Les estacions supervivents de Hawai als aeroports principals s'utiliten per omplir els requadres buits al seu voltant. Així en efecte les pistes asfaltades dels aeroports es fan servir per representar la temperatura de més de 1.200 kms de mar. Fins a 1,5 °C de calentament és consequència dels ajustaments de NOAA i Nasa, el doble del suposat escalfament del segle vint.

(Vergés)

Obama fa servir teleprompter fins i tot quan parla en una escola de primària

Veure el vídeo. (Via BP)

L'lnforme de l'IPCC que va guanyar el Nobel estava ple d'errors

The Times:

The IPCC’s 2007 report, which won it the Nobel Peace Prize, said that the probability of Himalayan glaciers “disappearing by the year 2035 and perhaps sooner is very high”.But it emerged last week that the forecast was based not on a consensus among climate change experts, but on a media interview with a single Indian glaciologist in 1999.

It says the total area of Himalyan glaciers “will likely shrink from the present 500,000 to 100,000 square kilometers by the year 2035”. There are only 33,000 square kilometers of glaciers in the Himalayas.

El que hi hà darrera la tragèdia d'Haití

David Brooks:

El 17 d'octubre del 1989, un terratrèmol de magnitud 7,0 a la zona de San Francisco va matar 63 persones. Aquesta setmana, un terratrèmol de la mateixa magnitut a la capital d'Haití ha provocat entre 45.000 i 50.000 víctimes. Això no és un desastre natural, sinó una tragèdia de la pobresa. Tot un sistema de corrupció, d'edificis construïts sense cap respecte per les normes i de terribles serveis públics. (...)

La primera veritat és que no sabem com utilitzar l'ajuda per reduir la pobresa. Durant els últims decennis, el món ha gastat bilions de dòlars per a generar creixement en el món en desenvolupament. Els països que no han rebut gaire ajuda, com la Xina, han vist un gran creixement i una reducció de la pobresa tremenda. Els països que han rebut l'ajuda, com Haití, no. (...)

La dura veritat és que la micro-ajuda és vital, però insuficient. Tenint en compte els fracassos de macrodevelopment, les ONG sovint se centren en els microprojectes. Més de 10.000 organitzacions porten a terme missions d'aquest tipus a Haití. Segons algunes estimacions, Haití té més organitzacions no governamentals per càpita que qualsevol altre lloc a la terra. (...)

Per què Haití és tan pobre? Certament, l'illa té una història d'opressió, d'esclavitud i de colonialisme. Però Barbados també, i Barbados se'n surt prou bé. Haití ha patit dictadors despietats, la corrupció i la invasió estrangera. Però la República Dominicana també, i està molt millor. Haití i la República Dominicana comparteixen l'illa i el mateix entorn bàsic, però la frontera entre els dos països és un dels grans contrastos del món: amb arbres i el progrés d'un costat i la desforestació, la pobresa i la mort prematura de l'altra.

Com Lawrence E. Harrison explica en el seu llibre "The Central Liberal Truth", Haití, com la majoria de les nacions més pobres del món, pateix d'una complexa xarxa d'influències culturals resistents al progrés. Hi ha la influència de la religió vudú, que transmet el missatge de que la vida és capritxosa i la planificació inútil. Hi ha un alt grau de desconfiança social. La responsabilitat no és sovint internalitzada. Les pràctiques de criança dels fills impliquen sovint l'abandonament en els primers anys i el càstig sever quan els fills són 9 o 10.

No s'hi pot fer res?

Brooks no és gaire optimista però apunta que només una acció intrusiva, sense complexos multiculturals, podria crear líders en nuclis locals, a l'estil del que s'ha fet en zones conflictives com ara Harlem, amb una visió diferent del funcionament de la societat, l'economia i les institucions.

Solidaritat àrab

Un document de l'ONU xifra en uns 400 milions de dòlars les donacions fetes fins ara pels diferents governs del món per ajudar Haití. Els Estats Units encapçalen, com sempre, la llista amb 114,5 milions. Tot seguit, hi ha el Regne Unit i França amb 31 milions i 17, respectivament. En quart lloc, Austràlia, amb 13,4 milions, i en cinquè lloc, Itàlia, amb 9 milions de dòlars.

L'Aràbia Saudita, un dels països més rics del món, ha enviat un missatge de condolència i ni un puto cèntim!

López Garrido s'adorm mentre Zapatero parla davant al Parlament Europeu

La fi de l'Obamania

Els electors nord-americans de l'estat de Massachusetts, que portava 50 anys en mans demòcrates, han elegit senador el republicà Scott Brown en substitució de Ted Kennedy. D'aquesta manera han dit no a Obama i la seva reforma sanitària a l'europea. Poques vegades un president dels EUA havia tingut tan poca popularitat en el seu primer any de mandat. L'Obamania no ha durat ni dotze mesos en el poder.

ADDENDA.- La cursa electoral comença malament pel partit demòcrata. (Via Extreme-Centre)

El futur d'Obama es juga a Massachusetts

El partit demòcrata nord-americà afronta avui una elecció crucial on es juga la majoria al Senat i, en conseqüència, algunes reformes clau impulsades pel president Barack Obama, com ara la reforma sanitària. Massachusetts elegeix el nou senador que ha de substituir Ted Kennedy, mort l'agost passat. Tot i que es tracta d'un estat tradicionalment demòcrata, els sondejos apunten que el republicà Scott Brown podria guanyar de carrer la seva rival demòcrata, Martha Coakley.

No us perdeu aquest vídeo republicà, el més vist de la campanya fins i tot entre els demòcrates.

Una lliçó de democràcia

Daniel Tercero:

Es sólo un gesto, cierto, pero por poco común ha de ser elogiado. Sebastián Piñera se ha convertido desde este domingo en el nuevo presidente electo de Chile tras derrotar en segunda vuelta a Eduardo Frei. Al poco de conocer los resultados, aceptar la derrota y felicitar a los chilenos por “un día democrático muy positivo”, Frei se presentó donde Piñera festejaba el triunfo con los suyos para saludarlo en persona: “He venido con mi señora y mis hijas a saludar a Sebastián y a Cecilia, a desearles pleno éxito en el gobierno que van a encabezar. (…) Nosotros lógicamente que vamos a estar en una oposición constructiva, como corresponde, pero lo más importante es desearle éxito al nuevo Presidente, que le vaya bien, porque así le va bien a Chile, y estoy muy contento de acompañarlo junto a su familia”. Por si esto fuera poco, Piñera -en conversación telefónica pública- le ha solicitado colaboración a la presidenta saliente Michelle Bachelet. Toda una lección de Democracia. Así, en mayúsculas.

La tragèdia d'Haití i la demagògia mediàtica

La moralina progre i benpensant ja ha trobat un nou objecte per a la seva demagògia incontinent i inexhaurible: la Royal Caribbean International, que ha decidit mantenir els seus creuers a Haití.

La notícia la dónen la majoria de mitjans. Aquesta és la versió de l'Ecodiario de la notícia original publicada per The Guardian.

Un crucero de lujo embarca en Haití a pesar del terremoto

Daniel Morel/AP/Guardian.co.uk

A menos de 100 kilómetros de la zona devastada por el terremoto de Haití, se encuentra un crucero de lujo atracado. Por un lado, una zona con cientos de miles de muertos, por otro, el lujo al que los ricos no piensan renunciar.

El pasado viernes un crucero de lujo embarcó en las playas de Labedee. A bordo del 'Independence of the Seas' viajaban 3.100 personas.

Respeto a las víctimas

De este total de pasajeros algunos optaron por no bajarse del barco para bañarse en las cristalinas aguas de Labedee por respeto a las víctimas y al dolor de los supervivientes según publica The Guardian.

Quienes han elegido este viaje de lujo han disfrutado de unas vacaciones sin ningún tipo de restricción mientras que a tan sólo 100 kilómetros se encuentra un lugar devastado y envuelto por la desgracia.

Además, los pasajeros temían que los supervivientes del terremoto atacaran el barco buscando algo de comer y beber, pues se encuentran en un estado de desesperación por lograr algún tipo de alimento para poder sobrevivir después de lo ocurrido.

Fnalmente esto no ha ocurrido, pues para garantizar la seguridad de los viajeros, algunos guardias armados han escoltado a aquellos que querían ir de compras al mercado artesanal del resort.

No se cancela el embarque en Haití

Esta visita se ha prolongado hasta la tarde aunque fueron muchos pasajeros los que se quedaron en el barco por respeto a las víctimas del terremoto.

"No me puedo imaginar tumbándome al sol o jugando en el agua e incluso comiendo carne mientras en Puerto Príncipe hay miles de personas tiradas por la calle" ha comentado uno de los pasajeros, dejando un post en el foro de la Royal Caribbean dedicado a las sugerencias.

La compañía de Florida no ha pensado cancelar el embarque en Haití, así lo ha explicado John Weis, vicepresidente de la Royal Caribbean International:"De este modo, Haití se beneficiará del turismo y además tendremos la oportunidad de transportar ayuda a la isla. El 100% del dinero que se recaude en el tour por Labadee será donado para la reconstrucción de Puerto Príncipe", aseguró Weis.

Llegiu ara una versió no demagògica de la mateixa notícia:

La ayuda de Royal Caribbean a Haití alcanzará los 695.000 euros

MADRID, 15 (EUROPA PRESS)
Royal Caribbean anunció hoy que su plan de ayuda a los damnificados por el terremoto de Haití alcanzará al menos un millón de dólares (695.000 euros), que serán canalizados en cooperación con varias organizaciones de caridad, y empleará los cruceros de su flota para el transporte de bienes y suministros al país caribeño.

Según explicó en un comunicado, el primero de esos buques será el 'Independence of the Seas', que llegará hoy al complejo turístico que la compañía posee en Labadee (Haití) para entregar agua potable y comida a las víctimas del seísmo. Además, la compañía donará el 100% de las ganancias obtenidas hoy por las excursiones y viajes en este barco.

En las próximas semanas se espera también la llegada a las costas haitianas de otros cruceros de la compañía cargados de ayuda, como el 'Navigator of the Seas' (18 de enero), el 'Liberty of the Seas' (19 de enero) o el 'Celebrity Solstice' (22 de enero).

Asimismo, la compañía ha abierto un enlace en la web de la ONG 'Food for the poor' para que sus empleados y clientes puedan canalizar los donativos hacia los afectados por el seísmo.

Algunas de estas medidas fueron adelantadas en su blog por el presidente y consejero delegado de Royal Caribbean, Adam Goldstein, quien tenía prevista una reunión el pasado miércoles con el primer ministro haitiano, Jean-Max Bellerive, para conversar acerca de la economía del país caribeño y la consecución de una mayor inversión por parte de empresas extranjeras.

MANTENIMIENTO DE LAS OPERACIONES EN LABADEE.

Según indicó el director ejecutivo de Royal Caribbean, Richard D. Fain, además de aportar esta contribución la compañía "continuará proporcionando apoyo económico" a través del "negocio continuo" que trasladan a Labadee.

"El efecto del terremoto en Haití ha sido catasatrófico, dejando al país necesitado no sólo de ayuda a corto plazo, sino también de auxilio en su recuperación a largo plazo", añadió.

El enviado especial del Gobierno haitiano en las Naciones Unidas, Leslie Voltaire, subrayó que "dado el terrible reto económico y social que encaran ahora en Haití, dan la bienvenida al mantenimiento de los positivos beneficios económicos con que los cruceros que recalan en Labadee contribuyen al país".

El turisme es una industria crucial per a Haití com ho és pels països del sud-est aisàtic que van patir del tsunami. En aquell moment, els afectat pregaven que els turistes no hi deixéssin d'anar. Ara, els haitians diuen el mateix. Però la moralina progre no està diposada a acceptar-ho.

Guanya Piñera

Guy Sorman:

L'èxit de Sebastián Piñera a les eleccions xilenes, confirma el nou rumb de l'Amèrica Llatina: l’alternança democràtica i l'economia de mercat. És una experiència menys emocionant que la revolució, però la pau civil i la prosperitat hi guanyen. La majoria d’exmilitants d’esquerra, educats per la realitat i pels seus pobles, s’han convertit la democràcia liberal al Brasil (Lula), al Perú (Allan García), a l’Uruguai (Tabaré Vázquez). A Xile, des de la sortida de Pinochet, el seu llegat econòmic va ser gestionat pels partits d'esquerra sense canvis substancials. Ara li toca a un liberal de contínuar la globalització de l'economia xilena.

Al mateix temps, els últims cabdills, a l’Equador, a Veneçuela, a l’Argentina, roben les arques de l'Estat (mitjançant la devaluació de la moneda a Caracas, tractant de confiscar les reserves del Banc Central a Buenos Aires) per pagar a la seva clientela electoral. Aquests són els últims espasmes del cabdillisme vestit de marxisme. Els seus últims suports els tenen a Europa, on els intel•lectuals d'esquerra han assignat als llatinoamericans, sense que ells ho demanessin, la missió revolucionària que no volem per nosaltres.

Els últims espasmes també dels mitjans de comunicació: comentant les presidencials xilenes, vaig llegir a Le Monde “Un multimilionari de dretes -germà d’un ministre de Pinochet- guanya les eleccions”. Objectiu, no?

El mateix diari hauria pogut recordar que el candidat de "esquerra", Eduardo Frei, demòcrata cristià, és un cavall amb molta carrera. Expresident de 1994 a 2000 i fill del President és membre d'un partit que el 1973 va cridar al general Pinochet per desfer-se d'Allende i els seus aliats comunistes. Sebastián Piñera, pel contrari, mai ha donat suport a la dictadura militar: però això no compte pel comentari de Le Monde.

El Climategate arriba als EUA

Al descobert com manipulen les dades climàtiques els organismes oficials:

What it shows is that, just like in Britain at the Climatic Research Unit (CRU) temperature data records have been grotesquely distorted by activist scientists in order to exaggerate the appearance of late 20th century global warming. They achieved this through the simple expedient of ignoring most of those weather station sited in higher, colder places and using mainly ones in warmer spots. Then, they averaged out the temperature readings given by the warmer stations to give a global average. A computer programmer called EM Smith discovered, GISS and NOAA took their temperature data from 6,000 weather stations around the world. By 1990, though, this figure had mysteriously dropped to 1500. Even more mysteriously this 75 per cent reduction in the number of stations used had a clear bias against those at higher latitudes and elevations. In Canada the number of stations dropped from 600 to 35 in 2009. The percentage of stations in the lower elevations (below 300 feet) tripled and those at higher elevations above 3000 feet were reduced in half.

Per què Martin Luther King era republicà?

Demà se celebra als EUA el dia de Martin Luther King. La majoria de la gent sap qui era, però molt poca sap que era republicà. Aquesta dada s'ignora en un món mediàtic dominat per la ignorància i per l'activisme progre, que presenta, falsejant la realitat històrica, al partit demòcrata com l'abanderat de la llibertat i al republicà com la cova del privilegiats. La realitat és que en l'època de Martin Luther King gairebé tots els nord-americans negre eren republicans. Per què? Doncs perquè des de la seva fundació el 1854 com a partit contrari a l'esclavitud fins avui, el Partit Republicà ha defensat la llibertat i els drets civils dels negres, mentre que el Partit Demòcrata sempre ha estat el partit de les quatre esses: l'esclavitud, la secessió, la segregació i ara el socialisme.

It was the Democrats who fought to keep blacks in slavery and passed the discriminatory Black Codes and Jim Crow laws. The Democrats started the Ku Klux Klan to lynch and terrorize blacks. The Democrats fought to prevent the passage of every civil rights law beginning with the civil rights laws of the 1860s, and continuing with the civil rights laws of the 1950s and 1960s.

During the civil rights era of the 1960s, Dr. King was fighting the Democrats who stood in the school house doors, turned skin-burning fire hoses on blacks and let loose vicious dogs. It was Republican President Dwight Eisenhower who pushed to pass the Civil Rights Act of 1957 and sent troops to Arkansas to desegregate schools. President Eisenhower also appointed Chief Justice Earl Warren to the U.S. Supreme Court, which resulted in the 1954 Brown v. Board of Education decision ending school segregation. Much is made of Democrat President Harry Truman’s issuing an Executive Order in 1948 to desegregate the military. Not mentioned is the fact that it was Eisenhower who actually took action to effectively end segregation in the military.

Democrat President John F. Kennedy is lauded as a proponent of civil rights. However, Kennedy voted against the 1957 Civil Rights Act while he was a senator, as did Democrat Sen. Al Gore Sr. And after he became President, Kennedy was opposed to the 1963 March on Washington by Dr. King that was organized by A. Phillip Randolph, who was a black Republican. President Kennedy, through his brother Atty. Gen. Robert Kennedy, had Dr. King wiretapped and investigated by the FBI on suspicion of being a Communist in order to undermine Dr. King.

In March of 1968, while referring to Dr. King’s leaving Memphis, Tenn., after riots broke out where a teenager was killed, Democrat Sen. Robert Byrd (W.Va.), a former member of the Ku Klux Klan, called Dr. King a « trouble-maker » who starts trouble, but runs like a coward after trouble is ignited. A few weeks later, Dr. King returned to Memphis and was assassinated on April 4, 1968.

Given the circumstances of that era, it is understandable why Dr. King was a Republican. It was the Republicans who fought to free blacks from slavery and amended the Constitution to grant blacks freedom (13th Amendment), citizenship (14th Amendment) and the right to vote (15th Amendment). Republicans passed the civil rights laws of the 1860s, including the Civil Rights Act of 1866 and the Reconstruction Act of 1867 that was designed to establish a new government system in the Democrat-controlled South, one that was fair to blacks. Republicans also started the NAACP and affirmative action with Republican President Richard Nixon’s 1969 Philadelphia Plan (crafted by black Republican Art Fletcher) that set the nation’s fist goals and timetables. Although affirmative action now has been turned by the Democrats into an unfair quota system, affirmative action was begun by Nixon to counter the harm caused to blacks when Democrat President Woodrow Wilson in 1912 kicked all of the blacks out of federal government jobs.

L'enganyifa del desgel de l'Antàrtida

L'Institut Polar Norueg ha revelat que les temperatures del mar sota la plataforma de gel de l'Antàrtida Oriental no mostren cap senyal d'escalfament i que les dades que els catastrofistes dónen conèixer corresponen a l'única àrea del continent on els satèl.lits poden confirmar un escalfament. Aquesta àrea, que es la més sovintejada pels turistes per ser la més accessible, correspon a la Península Antàrtica i està més calenta per dos fenòmens naturals: pels vents i els corrents marins de l'Atlàntic Sud i per ser una zona d'activitat volcànica, tant terrestre com marina. Les xifres globals, des dels primers satèl.lits el 1979, assenyalen que l'Antàrtida en realitat s'ha refredat.

On Monday, scientists from the Norwegian Polar Institute reported that they'd measured sea temperatures beneath an East Antarctic ice shelf and found no signs of warming whatsoever. And while the discovery's corollaries remain mostly blurred by the few rogue mainstream media outlets actually reporting it, the findings are in fact yet another serious blow to the sky-is-falling-because-oceans-are-rising prophecies of the climate alarm crowd.

For years now, alarmists have insisted that Antarctica is thawing thanks to man-made global warming. They warn that such melting of a frozen continent containing 90 percent of all the ice on the planet would inevitably lead to a cataclysmic sea level rise (SLR). Scary stuff, indeed.

However, there are several problems with their assertions, not the least of which is that all evidence of melting selectively focuses on the only area of the continent satellite evidence confirms is warming -- the western region in general, and the Antarctic Peninsula in particular.

But as ICECAP's Joe D'Aleo observed in 2008 [PDF], the relatively small area of the peninsula offers an extremely poor representative sample, as it juts out well north of the mainland into an area of the South Atlantic well known for its "surface and subsurface active volcanic activity." And in the greater scheme, adds D'Aleo, "the vast continent has actually cooled since 1979."

Confonen l'escut d'Espanya durant la Transició amb l'escut franquista

La ignorància és atrevida. L'Agència Catalana de Notícies, ACN, s'ha volgut marcar una exclusiva denunciant que l'exemplar de la Constitució Espanyola que s'exposa en el Parlament Europeu conté un escut franquista i pre-constitucional. La noticia, com sol passar per aquestes latituts, ha corregut com la pòlvora i ningú no ha comprovat si era certa, especialment els polítics d'esquerres -Oriol Junqueras (ERC), Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) y Maria Badia (PSC- que ja han demanat la retirada de l'exemplar.

En realitat es tracta d'una Carta Magna cedida pel Congrés dels Diputats el 1998 i situada en una vitrina d'una exposició permanent al Parlament Europeu a Brussel.les, que mostra l'escut oficial d'Espanya el 1978. Un escut que va estar en vigor des del 1977 fins el 1981, anys en que com tothom sap ja no existia el franquisme i la Constitució democràtica estava vigent. L'escut era un retoc de l'anterior i per això posteriorment es va canviar, però la semblança no excusa que legalment i política l'escut que hi ha a l'eurocambra sigui un escut consitucional.

Zapatero triomfa a la RAI

L'escalfament que congela

Pascal Bruckner se suma també als rengles dels escèptics climàtics. L'article el publica Liberation:

Une certaine écologie combat la civilisation technicienne par l’idéologie même de la technique : double croyance dans la vertu du calcul, dût-il produire des statistiques fantaisistes, et dans la toute puissance de l’humanité. En attribuant les malheurs de la terre à la seule espèce humaine, elle fait preuve d’un anthropocentrisme déchaîné, confirme notre statut de «maître et destructeur» de la nature. Croire que demain, par une nouvelle frugalité, un changement de civilisation, nous modifierons la météo et sauverons la planète, c’est retomber dans le même fantasme prométhéen que les adeptes les plus fanatiques du progrès. Une chose est d’exagérer la menace de catastrophe pour l’éviter, une autre de tomber dans un nouveau millénarisme en jouant inutilement avec la peur. Sur le thème de l’effroi, une tribu de pythies, mages, utopistes, vaticine et menace. Il manque à ces prophètes de se soumettre aux bénéfices du doute et d’inclure dans leurs prédictions le principe d’incertitude. En attendant, mes frères, préparez-vous à frissonner : le réchauffement est en marche, le thermomètre est encore au-dessous de zéro.

Invictus

La primavera passada, abans de viatjar a Sudàfrica, vaig llegir el llibre de John Carlin sobre Nelson Madela "El factor humano". Ara, acabo de veure la pel·lícula "Invictus", que sobre el llibre de Carlin ha fet Clint Eastwood. Tant el llibre com la pel·lícula són, senzillament, excel·lents. I se m'acut que oportuns per als ciutadans d'aquest país.

Ara que està tant de moda frivolitzar amb la transició política espanyola i fins i tot es preconitza una segona transició que hauria de culminar no se sap ben bé què (com no sigui la perillosa fantasia d'alguns de guanyar la guerra civil d'una vegada per totes), el llibre i la pel·lícula sobre Mandela són d'un interès que gosaria qualificar d'imprescindibles.

Les transicions polítiques pacífiques d'una dictadura a una democracia homologable són rares a la història, però la segona meitat del segle XX n'ha vist dues de modèliques: l'espanyola i la sudafricana. I les dues es fonamenten en una pedra angular, la reconciliació, sense la qual les noves institucions democràtiques s'esfondrarien.

La lliçó de Mandela -i això és el que el fa universal- és que té clar que el seu enemic és l'apartheid, no els afrikaners. Que per derrotar el règim racista s'ha de guanyar el poble afrikaner, i que per aconseguir-ho s'ha de posar en el seu lloc. Curt i ras: que un país, una nació, un estat democràtic no es pot constituir imposant la diferència dels uns a la diferència dels altres sinó només sobre la indestriable igualtat de tots i cadascún dels ciutadans.

I això ho aconsegueix Mandela a través d'un partit de Rugby. Sembla un miracle, i potser en part ho sigui. Però sobre tot és el fruit de la capacitat d'un líder per portar un país a la concòrdia i no a la revenja. És, en definitiva, la victòria de la persona sobre la tribu.

Catalunya no és Sudàfrica. Vam viure una transició digna i responsable. Però pel que ara veiem, ens va faltar el líder que un dia ens digués que també era imprescindible saber donar suport al Reial Madrid en una final de la Copa del Món.

Ocupació i creixement

85.000 llocs de treball s'han perdut als EUA el mes de desembre. La xifra s'ha presentat com una mala notícia quan, pel contrari, aquestes supressions de llocs de treball durant un període de creixement del PIB signifiquen que hi ha guanys de productivitat importants, que és la condició necessària perque hi hagi un creixement econòmic fort i durador. Tot és coherent. L'essencial no és crear "ocupacions" com sigui sinó augmentar la riquesa. L'única manera d'augmentar el pastís és augmentar la productivitat, i tot seguit vindrà l'augment dels llocs de treball. Ho explica Jean-Pierre Chevallier, aquí.

Sala-i-Martín: “el Barça és més que una nació perquè és un club de futbol"

Sport:

..."el tesorero azulgrana ironizó con que “el Barça es una democracia, una nación libre y es más que una nación porque es un club de fútbol”. Terminó diciendo que será mejor que se presenten muchas candidaturas porque el socio tendrá más variedad para elegir, “los miembros de la junta tienen la libertad para presentarse libremente, y cuanto más se presenten, mejor”.

Toros i nacionalisme

Quim Monzó se sorprenia en un article recent que la prohibició de les corrides de toros a les Canàries no hagués provocat cap reacció política espanyola i que, pel contrari, si que la provoqui ara quan és Catalunya la que les vol prohibir.

Els protaurins "se agarran –como se agarrarían a un clavo al rojo vivo– a la proclama de que se trata, simplemente, de una pugna entre identidades nacionales: los que ven en las corridas un símbolo de la identidad española (y por eso quieren mantenerlas, pese a quien pese) y los que, precisamente por eso, quieren acabar con ellas (pese a quien pese también). Pero ese planteamiento simplista no es cierto. Aunque a algunos les moleste, las corridas no son en absoluto ajenas a la identidad catalana. Eran parte clara de nuestra vida, y para algunos aún lo son. Pero es evidente que el mundo cambia a toda velocidad –Catalunya, incluida– y que la actual oposición a las corridas de toros que hay entre nosotros tiene poco que ver con los Maulets, aunque los partidarios de la tauromaquia preferirían que así fuere para pintar la situación con tonos maniqueos."

Crec que la perplexitat de Monzó prové de que els seu raonament està invertit. El problema identitari el tenen els nacionalkistes catalans, no els espanyolistes. I això ho demostra, precisament, que aquests últims no en féssin un "casus belli" quan els toros es van prohibir a les Canàries. Pel contrari, els que l'han convertit en un problema identitari han estat els nacionalistes catalans, que han capitalizat el sentiment d'alguns sectors de la població contraris a la violència contra els animals, per portar l'aigua al seu molí. Són els mateixos que, per una banda, demanen respecte per la diferència mentre que, per l'altra, organitzen botifarrades a la hispanitat.

Una altra baixada de pantalons

El Metropolitan Museum de Nova York retira les imatges de Mahoma de la seva exposició sobre l'islam.

Som la riota

Pedro J. Ramírez sobre Laporta i la independència:

Por fin un señor al que se le entiende todo. Por fin un fulano que no utiliza las evasivas de los políticos. Basta contemplar el desfile de sus proposiciones, alineadas una detrás de otra cual refulgentes antorchas en la oscuridad, para descubrir el manifiesto electoral más claro que nunca nadie ha trazado desde el rostrum del estadio: puesto que el Barça es «portador de la épica más emocionante de la historia, la que guía a los pueblos sometidos a la libertad», puesto que «hemos ganado practicando un fútbol que se basa en tener el balón y en saber qué hacer con él», puesto que «sin ideales futbolísticos y nacionales no somos nada», puesto que «Cataluña necesita un Estado propio», puesto que «la caverna mediática españolista no podrá digerir nunca el 2 a 6 del Bernabéu», puesto que «hemos intentado dialogar, pactar y ceder hasta convertirnos en el felpudo del Estado español», puesto que «ya sólo faltaba que el Tribunal Constitucional se crea con derecho a corregir una sola coma de lo que ha aprobado el pueblo de Cataluña», puesto que «la lucha por nuestra libertad es la más romántica, la más hermosa que puede librar un pueblo», puesto que «yo no soy un mártir pero sí que puedo ser un líder y me parece muy bella la aspiración nacional de conseguir la libertad para mi país… quiero saber si hay un millón de personas dispuestas a seguirme».

No me extraña la hostilidad con que las cúpulas de CiU y sobre todo de ERC han acogido este esbozo de paso al frente. Si yo votara a uno de estos partidos que basan toda su ideología en el soberanismo victimista no dudaría en pasarme con armas y bagajes a la nueva formación de Laporta. En primer lugar este hombre tiene un plan para conquistar la Copa de la Independencia en dos o tres temporadas a lo sumo. En segundo lugar ya ha demostrado una vez que sabe cómo poner a los españolistas en su sitio jugando al ataque y nada más que al ataque: si las urnas le pasan la pelota no se quedará especulando con ella en el centro del campo. En tercer lugar es más brillante, más simpático y queda mejor en las fotos -celebraciones espontáneas incluidas- que todas esas figuras de cera con lengua de trapo que se dedican a cortar el cupón del nunca pasa nada y si pasa hagamos como que no ha pasado.

«Cataluña no necesita un Mesías», ha dicho el secretario general de Esquerra. ¿Cómo que no? ¿Cómo puede decir eso precisamente él? Cataluña no necesitaría un Mesías si su proyecto colectivo fuera aprovechar todas las oportunidades del actual marco democrático y disfrutar de todas las garantías del presente orden constitucional para proporcionar a sus habitantes, mediante políticas racionalistas, los mejores índices de prosperidad posibles dentro de una España crecientemente integrada -y diluida- en la Unión Europea. Pero para lanzarse en solitario a la aventura identitaria, para romper la unidad de España, para desestabilizar la Europa Mediterránea, para afrontar los conflictos de toda índole que de ello se derivarían -la Historia es inexorable en ese tipo de repeticiones-, sí que hace falta un Mesías. Siempre ha sido así: un pueblo, una lengua, un Estado, un líder. ¿O a qué jugaba y por qué sacó los votos que sacó hace seis años el propio Carod-Rovira?

Laporta no engaña a nadie pues pronuncia el sustantivo y el adjetivo claves sin que se le caiga ni una sola vocal: «lucha romántica». ¿Dónde va a encontrar el homo ludens sino en el sturm und drang, en la pasión y el arrebato, la fuerza interior necesaria para responder con un nuevo juego de autoengaño a todas las frustraciones por las promesas incumplidas por la Ilustración, la Revolución burguesa, el capitalismo y la democracia formal? En el plano cultural el romanticismo y el nacionalismo son la misma cosa: no se sabe si fue antes el huevo o la gallina.

La justícia d'Abu Dhabi

Un tribunal d'Abu Dhabi ha absolt Issa bin Zayed al-Nahyan, membre de la família reial dels Emirats Àrabs Units, acusat de torturar a un comerciant de grans d'Afganistan el 2004. I ho ha fet, tot i les proves -algunes viodeogràfiques- que hi havia contra ell.

Els reportatges de la TV finlandesa sobre el Climagate, ara subtitulats en castellà

Ho publica PlazaMoyoua.org

Obama s'embolica

Charles Krauthammer al The Washington Post. 1 de gener del 2010.

Janet Napolitano – ancienne gouverneur de l’Arizona, désormais secrétaire surclassée à la sécurité nationale – dont on se souviendra toujours d’elle pour avoir déclaré au sujet de la tentative d’abattre un avion de ligne sur Detroit : « Le système a fonctionné ». Le père soucieux de l’agresseur avait prévenu les autorités des USA des tendances jihadistes de son fils.

Le futur auteur de l’attentat à la bombe avait payé son billet en liquide et enregistré sans bagages sur un vol transocéanique. Il fut cependant autorisé à voyager, et aurait tué 288 passagers en l’air seulement, faute d’un détonateur défectueux et grâce aux réactions rapides de quelques passagers.

Qu’est-ce que c’est que ce boulot, Jeannette ?

La raison pour laquelle le pays est mal à l’aise pour la réponse du gouvernement Obama à cette attaque, c’est une perception distincte non pas seulement d’incompétence, mais d’incompréhension. Depuis le début même de l’affaire, le président Obama a sans cesse essayé de minimiser et de nier la nature de la menace terroriste à laquelle nous sommes toujours confrontés. Napolitano rebaptise le terrorisme « désastres provoqués par l’homme » ; Obama va à l’étranger et promet de nettoyer l’Amérique de ses pêchés contre-terroristes de l’après 11 septembre. Donc Guantanamo fermera, les investigateurs de la CIA seront confrontés à un procureur spécial, et Khalid Sheik Mohammed se prélassera dans un procès civil à New York – une triplette de politiquement correct et de traitement par l’image.

Et juste pour être sûr que le plus bouché comprendra bien, Obama bannit le terme de « guerre au terrorisme ». C’est terminé – c’est tout, si cela a jamais existé.

Obama peut bien avoir déclaré la fin de la guerre. Malheureusement, al Qaïda ne l’a pas fait. Ce qui confère une nouvelle signification au terme de « guerre asymétrique ».

Et provoque des bizarreries linguistiques – et logiques – qui ont parsemé les déclarations publiques d’Obama après l’attaque du jour de Noël. Dans sa première déclaration, Obama a qualifié Omar Farouk Abdulmutallab « d’extrémiste isolé ». C’est le même président qui, après la fusillade de Fort Hood au Texas nous a mis en garde « de ne pas sauter aux conclusions » – message codé pour oser y associer le meurtre de masse avec l’idéologie islamiste de Nidal Hassan. Pourtant, avec Abdulmutallab, Obama sauta immédiatement à la conclusion, contre toute preuve évidente, que le futur terroriste la bombe avait agi seul.

Encore plus discordantes, les références d’Obama au terroriste comme « suspect » qui « aurait essayé d’allumer un instrument explosif ». Vous pouvez entendre l’écho de Franklin D. Roosevelt : « Hier, le 17 décembre 1941 – date qui sera inscrite dans l’infamie – on suspecte des forces navales et aériennes japonaises d’avoir bombardé Pearl Harbour ».

Obama a rassuré la nation : ce « suspect » avait été mis en examen. Réassurance ? Le président devrait dire : « Nous avons capturé un combattant ennemi – un combattant illégal suivant les lois de la guerre : pas d’uniforme, attaque directe contre des civils – et maintenant pour empêcher des attaques futures, il est interrogé sur les informations qu’il peut détenir au sujet d’al Qaïda au Yémen.

Au lieu de cela, Abdulmutallab est expédié dans quelque prison des environs de Detroit et immédiatement pris en charge par un avocat. A ce stade – surprise – il cesse de parler.

Cette absurdité rend vaine la déclaration d’Obama : « Nous ne prendrons aucun repos jusqu’à ce que nous retrouvions tous ceux qui étaient impliqués ». Depuis que nous avons donné à Abdulmutallab le droit de garder le silence, nous avons renoncé gratuitement à notre droit de tirer de lui précisément qui d’autre était impliqué, à savoir qui l’a formé, l’a instruit, armé et envoyé.

Tout cela est parfaitement dingue même selon les termes d’Obama. Il envoie 30.000 soldats pour combattre le terrorisme outre-mer, pourtant quand des terroristes viennent nous attaquer ici, ils sont transformés par magie d’ennemis en prévenus.

La logique est perverse. Si nous trouvons Abdulmutallab dans un camp de formation au Yémen, où il se prépare tout simplement pour une attaque terroriste, nous l’éliminons avec un attaquant – pas de juge, pas de jury, pas de troubles. Mais si nous l’attrapons aux USA au cœur même d’un meurtre de masse, il acquiert instantanément une protection non seulement contre une exécution par un drone, mais même contre un interrogatoire.

Le président a dit que cet incident souligne « la nature de ceux qui menacent notre patrie ». Mais le président nie constamment la nature de ceux qui menacent notre patrie. Mardi, il a qualifié cinq fois Abdulmutallab (et ses semblables terroristes) « d’extrémistes ».

Un homme qui tire sur des médecins pratiquant l’avortement est un extrémiste. Un fanatique écolo qui met le feu à des lieux d’abattage des arbres est un extrémiste. Abdulmutallab n’est pas de ceux-là. C’est un jihadiste. Au contraire de ceux qui tirent sur des médecins pratiquant l’avortement, les jihadistes ont des cellules à travers le monde entier ; ils font exploser des trains à Londres, des night-clubs à Bali et des avions au-dessus de Detroit (s’ils le peuvent) ; et ils promettent ouvertement de faire la guerre à l’Amérique.

Tout gouvernement peut, par laxisme, laisser échapper quelqu’un à travers les filets. Mais un gouvernement qui refuse d’admettre que nous sommes en guerre, en effet, en refusant même de nommer l’ennemi – jihadiste est un mot banni du lexique d’Obama – transforme le laxisme en une philosophie de gouvernement.

La BBC revisarà la imparcialitat de la secció d'informació científica

La BBC ha decidit procedir a una revisió completa de la seva àrea de Ciència arran les crítiques rebudes per l'esviaxament de les informacions relatives a l'esclafament global, entre altres. 

The BBC Trust has today announced that it will carry out a review to assess the accuracy and impartiality of the BBC's coverage of science.

It will be the latest in a series of reviews that assess impartiality in specific areas of BBC output.

It is a key priority for the Trust that the BBC covers potentially controversial subjects with due impartiality, as required by the Royal Charter and Agreement.

Richard Tait, BBC Trustee and Chair of the Trust's Editorial Standards Committee (ESC), said:

"Science is an area of great importance to licence fee payers, which provokes strong reaction and covers some of the most sensitive editorial issues the BBC faces.

"Heated debate in recent years around topics like climate change, GM crops and the MMR vaccine reflects this, and BBC reporting has to steer a course through these controversial issues while remaining impartial.

"The BBC has a well-earned reputation for the quality of its science reporting, but it is also important that we look at it afresh to ensure that it is adhering to the very high standards that licence fee payers expect."

Crida als muslmans laics

Els musulmans laics de França han fet pública una crida denunciant el terrorisme islàmic i defensant la necessitat de compatibilitzar aquesta religió amb un estat laic. La crida l'ha promoguda Marouane Bouloudhnine, president de la Federació Mosaic, junt amb l'antropòleg Dounia Bouzar i el rector de la mesquita de París, D. Boubakeur, entre altres.

APPEL AUX MUSULMANS LAICS: PAS EN NOTRE NOM!

Dans notre pays, la France, des prédicateurs qui se prétendent musulmans manipulent l’islam pour dresser des citoyens contre d’autres citoyens… Des prédicateurs qui se prétendent musulmans manipulent l’islam pour faire croire à des jeunes femmes qu’il est saint de se mettre un drap noir sur la tête… Leur but ? Séparer des jeunes Français de notre nation et les enfermer dans des sectes. L’islam a 14 siècles d’histoire, mais ces sectes sont nées en Arabie Saoudite en 1930 ; ces prédicateurs sectaires prétendent que les autres musulmans n’avaient, jusque-là, rien compris au Coran. Oui, il s’agit de sectes au sens du Droit français. Ces groupuscules qui se prétendent musulmans utilisent l’islam pour fabriquer des frontières mentales entre leurs adeptes et le reste du monde : les non croyants, les croyants non musulmans, mais aussi les autres musulmans qui ne sont pas comme eux. Leur méthode est celle des sectes : on arrache les jeunes à tous ceux qui assurent traditionnellement leur socialisation, les enseignants, éducateurs, animateurs, parents et imams non sectaires. Comme toute idéologie de rupture, ce discours sectaire repose sur une exaltation de groupe. Dans ces sectes prétendues musulmanes, l’individu doit renoncer à ses propres contours identitaires. Tel est le but inavoué du voile intégral : même le visage ne doit plus être différencié. La stratégie de ces prédicateurs consiste à faire passer leur vision du monde, totalitaire, pour de simples commandements religieux. 

Nous, musulmans français et laïcs, disons « Non » ! Pas en notre nom ! Pas au nom de l’islam ! Français de sensibilité musulmane, nous refusons qu’une religion soit ainsi instrumentalisée ! Pratiquants ou non pratiquants, croyants ou non croyants, nous nous insurgeons contre cette prise de l’islam en otage. Nous disons à ceux qui sont choqués par la burqa qu’ils ont raison de l’être : être choqué par la burqa, c’est respecter l’islam. Car aucune religion monothéiste ne peut édicter des préceptes et des règles qui asservissent l’individu. En vérité, connaître les richesses et les valeurs musulmanes, c’est s’inscrire dans la lignée de tous ceux qui, ici ou là-bas, aujourd’hui et naguère , ont toujours lutté pour le recours à la raison dans la foi : nous rejetons donc comme appartenant au même camp, le camp des ignorants et des sectaires , ceux qui imposent la burqa au nom de l’Islam, ceux qui confondent la burqa et l’Islam, ceux qui prétendent que le Coran est incompatible avec la laïcité, ceux qui – au nom de l’Islam ou contre l’Islam – déclarent que les musulmans ne seront jamais des Français comme les autres.

Nous, musulmans laïcs et démocrates, n'aimons pas la France par hasard. Nous l’aimons parce que des musulmans dans l’armée française sont morts pour la démocratie, parce des femmes luttent ici pour leurs droits... Et nous aimons la laïcité, qui permet à chacun de croire en ce qu'il veut, ou de ne pas croire. Nous admirons la loi de 1905 qui sépare l’Etat et les cultes afin, que plus jamais personne ne puisse décider qu'une vision du monde est supérieure à une autre...

Les Français de sensibilité musulmane aiment la France parce que des hommes se sont réunis en 1905 pour demander à l'Etat de devenir neutre afin de résister aux pressions et aux tentatives d'instrumentalisation de tel ou tel groupe, de veiller au respect de tous les citoyens, de garantir à la société qu'elle pouvait enfin être plurielle et unie, de promettre que, plus jamais, on ne retournerait à la pensée contrainte.

Nous souhaitons que notre pétition soit entendue comme un appel aux musulmans et non musulmans de France : cet appel invite à se connaître et se reconnaître les uns les autres. Cet appel vise aussi à donner la parole, enfin, à l’immense majorité des musulmans de France qui se reconnaissent dans la laïcité, la République et la modération. Nous ne tolérerons plus qu’une poignée d’activistes et de prédicateurs sectaires prétendent représenter l’Islam en France et que, trop souvent, on leur confère le monopole de la parole et de représentation. Désormais, les musulmans laïcs de France exigent d’être entendus, représentés, écoutés, consultés, car nous sommes le véritable visage d’une France multiple et réconciliée.