Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 24 d’octubre del 2006

El CAC fa retrocedir Espanya en el rànking mundial de la llibertat de premsa

Ho explica el secretari general de Reporters sense Fronteres a Espanya, Rafael Jiménez:
A las habituales presiones y agresiones de los periodistas españoles por parte del mundo etarra, este año se ha unido la aprobación de la ley audiovisual catalana, dos motivos por los cuales España ha retrocedido un puesto -ahora se sitúa en el 41 de un total de 168 países- en el ranking que Reporteros Sin Fronteras (RSF) elabora cada año sobre libertad de prensa en el mundo. En lo referente a la citada ley catalana, «desde Reporteros Sin Fronteras analizamos minuciosamente el texto y todos coincidimos en que había varios artículos contrarios a la libertad de expresión como eran los referidos a la hora de controlar los contenidos infantiles que al final podían derivar en contenidos de opinión, o a la hora de imponer sanciones por invadir frecuencias», explicó a LA RAZÓN Rafael Jiménez Claudín, secretario general de RSF.

Para Jiménez Claudín, el problema radicaba en «el carácter tan genérico de los artículos. Por eso -añade-, incluso llegamos a enviar un comunicado a la Generalitat en el que solicitábamos la modificación de algunos de esos artículos. Se nos ofreció una reunión que no se llegó a producir y la ley sigue sin modificar».

El rànkig de RSF, aquí.

La BBC admet que és tendenciosa en política i religió

En una reunió privada amb alts responsables de la BBC, organitzada pel president de la corporació, Michael Grade, es va posar sobre la taula la imparcialitat del mitjà. La conclusió de la reunió va ser que la BBC és tendenciosa en política i religió.
Senior figures admitted that the BBC is guilty of promoting Left-wing views and an anti-Christian sentiment. They also said that as an organisation it was disproportionately over-represented by gays and ethnic minorities. It was also suggested that the Beeb is guilty of political correctness, the overt promotion of multiculturalism and of being anti-American and against the countryside.
(...)
Even one of the BBC's most senior journalists, political pundit Andrew Marr admitted that the corporation was unrepresentative of British society. He said: "The BBC is not impartial or neutral. It's a publicly-funded, urban organisation with an abnormally large number of young people, ethnic minorities and gay people. "It has a liberal bias not so much a party-political bias. It is better expressed as a cultural liberal bias."
(...)
The BBC's Washington correspondent Justin Webb also accused his own employers of being anti-American saying they treated it with scorn and derision and "no moral weight". He revealed that he had got deputy director general Mark Byford to secretly help him to "correct" it in his reports. Business presenter Jeff Randall said he complained to a senior executive at the BBC about the corporation's pro-multiculturalism stance. He claimed he was told: "The BBC is not neutral in multiculturalism, it believes in it and it promotes it."

dilluns, 23 d’octubre del 2006

Per què els Estats Units són « terra erma » per a l’islamisme ?

El radicalisme islamista que motiva els joves musulmans europeus i que els porta a perpetrar atemptats com els de Madrid o Londres no sembla haver trobat, almenys fins ara, terreny abonat als Estats Units. Per què? “The Christian Science Monitor” apunta algunes explicacions. (Via Barcepundit).
America, too, has poorer neighborhoods with large Muslim concentrations, but they tend to be interspersed with other ethnic groups and better assimilated into society. Another difference, some suggest, is the general profile of Muslims who have come to the US and raised their families here.
Most Muslim immigrants came to America for educational or business opportunities and from educated, middle-class families in their home countries, according to an analysis by Peter Skerry of Boston College and the Brookings Institution. In Europe, the majority came to work in factory jobs and often from poorer areas at home.
European Muslims today live primarily in isolated, low-income enclaves where opportunities for good jobs and a good education are limited. In the US, 95 percent of Muslim-Americans are high school graduates, according to "Muslims in the Public Square," a Zogby International survey in 2004. Almost 60 percent are college graduates, and Muslims are thriving economically around the country. Sixty-nine percent of adults make more than $35,000 a year, and one-third earn more than $75,000, the survey showed.
In Britain, by contrast, two-thirds of Muslims live in low-income households, according to British census data. Three-quarters of those households are overcrowded. British Muslims' jobless rate is 15 percent - three times higher than in the general population. For young Muslims between 16 and 24, the jobless rate is higher: 17.5 percent.

Hongria i la doble direcció de la memòria històrica

Avui fa 50 anys, el 23 d'octubre de 1956, Budapest es va alçar contra l'ocupació soviètica i el terror estalinià. Dotze dies més tard, el 4 de novembre, l'Exèrcit Roig esclafava la insurrecció en un bany de sang. La història de Budapest es repetiria dotze anys més tard, a Praga, el 21 d'agost de 1968, quan les tropes del Pacte de Varsòvia van entrar a Txecoslovàquia per posar a fi al "socialisme amb rostre humà" d'Alexander Dubcek.

El 23 d'octubre de 1956, milers d'estudiants i obrers van sortir al carrer per manifestar el seu suport a Polònia, que havia aconseguit que el dirigent comunista víctima de les purgues estalinistes, Wladyslaw Gomulka, tornés al poder. Els estudiants i els obrers hongaresos van tombar l'estàtua de Stalin a Budapest.

Amb aquesta manifestació, els hongaresos no feien res més que reclamar el mateix per al seu país: el retorn al govern del reformista Imre Nagy, destituït l'any anterior. Els manifestants reclamaven també la retirada de les tropes soviètiques d'Hongria, l'abolició del terror estalinista personificat en el nou secretari general del partit comunista Ernest Geroe i el seu predecessor Mathias Rakosi, la convocatòria d'eleccions lliures i el restabliment de les llibertats democràtiques.

El dia 23 al vespre, Geroe va pronunciar a la ràdio un violent discurs elogiant la Unió Soviètica i qualificant les masses al carrer de "populatxo". Per dispersar els manifestants, Geroe va recórrer primer a la policia política, que va ser desbordada; després, va mobilitzar l'exèrcit hongarès, que es va negar a actuar contra el poble i va començar a lliurar armes als insurgents. Finalment, Geroe cridava l'exèrcit soviètic.

L'aparició dels tancs russos als carrers de Budapest va fer augmentar encara més la indignació popular. El dia 24 la insurrecció es va estendre a la província i la capital s'omplí de barricades. A la nit, Imre Nagy va ser nomenat primer ministre i el secretari general del partit comunista hongarès Ernest Geroe va ser substituït pel seu adjunt, Janos Kadar.

Nagy va intentar restablir la calma anunciant l'obertura de negociacions per la retirada definitiva de les tropes soviètiques d'Hongria, la dissolució de la policia política i l'abolició del sistema de partit únic. Però els insurrectes no en tenien prou i van demanar també la sortida d'Hongria del Pacte de Varsòvia, la independència nacional i la neutralitat del país. Imre Nagy va acceptar totes les condicions del poble i les va anunciar oficialment el dia de Tots Sants, l'1 de novembre de 1956.

Tres dies més tard, el 4 de novembre a les quatre de la matinada l'exèrcit soviètic va envair el país amb 2.000 tancs i va esclafar en un bany de sang la insurrecció hongaresa. La justificació oficial donada per Moscou de la intervenció militar va ser una petició d'ajuda del nou secretari general del partit comunista hongarès, Janos Kadar, per "destruir les sinistres forces reaccionàries i restablir l'ordre en el país". Segons Moscou, "l'imperialisme occidental" estava al darrera de "la contrarevolució" a Hongria i això justificava la intervenció.

Nagy es va refugiar a l'ambaixada de Iugoslàvia, però els soviètics li prometeren que no li farien res. Incomprensiblement, Nagy s'ho va creure i va ser detingut, deportat a Romania i executat amb quatre dels seus companys el 17 de juny de 1958.

La repressió, en les dues setmanes que van seguir a la derrota de la insurrecció popular, va ser brutal. Les execucions sumàries van superar les dues mil. Uns 200.000 hongaresos van haver de fugir a l'exili, 26.000 van ser detinguts i jutjats i 13.000 condemnats i empresonats. El centre i molts barris de Budapest van quedar gairebé en ruïnes. Una vegada més, el comunisme havia mostrat al món, incrèdul i passiu, el seu veritable rostre.

Un rostre que encara perdura en la memòria de milions de persones a tot el món i que l'amnèsia d'una gran part de l'esquerra pretén minimitzar, quan no ignorar. El passat de l'esquerra marxista-leninista està tan ple de cadàvers que els seus membres -ara amb altres cobertures ideològiques més presentables- necessiten recordar constantment els cadàvers del feixisme i el nazisme com a cortina de fum de la seva pròpia carnisseria. Només tenen memòria històrica per mirar cap a la dreta, oblidant que el camí de la història té doble direcció.

Els EUA negocien una amnistia pels insurgents sunnites

Segons el Times d’avui, les forces nord-americanes a l’Iraq estarien negociant una amnistia que s’aplicaria als insurgents sunnites amb l’objectiu d’abortar el risc d’una guerra civil i facilitar el desarmament de les milícies xiïtes. Fins ara, Washington s’oposava a la concessió d’una amnistia als insurgents responsables de la mort de soldats americans, però nombrosos analistes conservadors fa temps que ho recomanavan al govern Bush. Aquest canvi facilita l'aplicació del pla de reconciliació nacional i de pacificació del primer ministre Nuri al-Maliki i se suma als esforços dels líders de les dues grans comunitats religioses iraquianes que divendres passat van firmar a la Meca un compromís per la pau, la unitat nacional i la fi de la violència interconfessional.

diumenge, 22 d’octubre del 2006

Carta oberta al president Bush d'un centenar d'intel·lectuals àrabs i musulmans a favor de la democràcia al Magrib i el Pròxim Orient

"Estimado Sr. Presidente:
"Como árabes e intelectuales musulmanes y activistas preocupados por la promoción de la democracia en nuestra región, nosotros le insistimos a que reafirme - en palabras y acciones - el compromiso de América a sostener la reforma democrática en el mundo árabe. Es de nuestra creencia que el problema principal con las políticas americanas en el Medio Oriente (en particular en Irak, Palestina, y en otras partes) es precisamente su fracaso para vivir bajo los ideales democráticos de libertad y justicia para todos de América. Nosotros le hemos dado fuerza al fuerte compromiso de libertad que usted ha expresado en su discurso de noviembre del 2003 al Patrimonio Nacional para la Democracia y luego a su segundo discurso inaugural, cuando usted dijo que 'Todos los que viven en tiranía y desesperación pueden saber: los Estados Unidos no ignorarán su opresión o excusarán a sus opresores. Cuando ustedes apoyen su libertad, nosotros los apoyaremos a ustedes'.

"A pesar de algo del escepticismo inicial, esas declaraciones nutrieron la esperanza en nuestra región. Nosotros comprendemos que la democracia no se logra fácilmente y debe venir finalmente desde dentro. Pero puede recibir estímulo y apoyo, donde necesitamos desesperadamente hoy a ambos en los países árabes. El mínimo apoyo que la gente de la región anhela es precisamente lo que usted ha emprendido en su discurso al PED: para romper con 60 años de apoyo americano a los regimenes no-democráticos en la región, y hacerle saber eso al mundo en términos inequívocos. Esto sería más consistente con los principios de los Estados Unidos, el cual ha estado, desde su nacimiento, íntimamente conectado con los ideales de gobernar democráticamente venerados en sus ideales de sus documentos fundadores que hablan a todas las generaciones y pueblos en todas partes".

No existe ninguna manera de hacer avanzar la libertad sin la inclusión de todos los elementos que están deseosos de cumplir con las reglas democráticas y rechazar la violencia"

"Sabemos que algunos en los Estados Unidos, preocupados por los recientes avances islamistas entre los votantes en Palestina y Egipto, tienen dudas sobre la sabiduría de empujar por la libertad y la democracia en el Medio Oriente. Estas preocupaciones son aprovechadas por déspotas en la región para perpetuar el insostenible status quo. Sin embargo, no existe ninguna manera de hacer avanzar la libertad sin la inclusión de todos los elementos que quieran cumplir las reglas democráticas y rechacen la violencia. La participación democrática es la única vía para combatir el extremismo y presionar a todos los grupos, incluyendo a islamistas, en moderar su postura para maximizar su parte del voto. Los Estados Unidos deberían continuar presionando para poner fin a la represión de regímenes de grupos islamistas democráticamente liberales espirituales, y enfáticamente distanciarse a si mismos de tal represión y condenarlo en los términos más fuertes dondequiera que este ocurra. Estamos seguros que si los ciudadanos árabes pudieran escoger, escogerían la democracia, la libertad, la paz y el progreso.

"Un retorno al status quo de antes del 11 de Septiembre no es la respuesta. Este sólo alentará a autócratas gobernantes, perjudicará a reformistas árabes, y dañará la credibilidad de América. Al final, probablemente fortalecerá las propias fuerzas que América teme. El apoyo a la reforma es lo único donde cualquier luz pareciera sobresalir aunque la jornada exija valor, paciencia, y perseverancia.

"Quizás animados por la impresión de que América está indecisa en su apoyo a la democracia, algunos autócratas han intensificado recientemente la represión. Esto hace más urgente que nunca la necesidad del apoyo sostenido de los Estados Unidos y del apoyo internacional. La región necesita escuchar de nuevo que el camino en curso a la libertad y la democracia es la única dirección a la cual América, guiada por ambos interés y principio, apoyará.

Para mencionar solo un caso dónde la influencia americana puede hacer mucho bien, Egipto ha visto últimamente como su régimen ha sido represado por activistas de la oposición. En febrero, el gobierno pospuso las elecciones municipales y renovó la ley de emergencia. El régimen ni siquiera ha salvado la venerada magistratura de Egipto, que ha proclamado firmemente su independencia en meses recientes. Y el político liberal de oposición Ayman Nour, a quien le fue permitido participar en las elecciones presidenciales del año pasado y ganó el 7.6% del voto popular, segundo detrás del Presidente Mubarak, fue arrestado y sentenciado en un proceso oscuro a cinco años de prisión. La salud del Sr. Nour, un querido amigo y colega de muchos de nosotros, continúa deteriorándose. Oramos para que usted tome el caso en su corazón y le permita al régimen egipcio escuchar sus preocupaciones. Cientos de otros activistas (incluyendo doctores, profesores universitarios, periodistas y activistas de la sociedad civil) cuyo único crimen fue el expresar su deseo por la libertad, continúan languideciendo en prisión y sufren de tortura y de brutalidad policial. Esta brutalidad incluye a menudo molestarlo sexualmente y la humillación pública de mujeres activistas y de periodistas por rufianes que apoyan al gobierno.

"Tal como usted ha argumentado, la guerra contra el terrorismo y el extremismo sólo puede ser ganada ayudando a que los países del Medio Oriente reformen sus cerrados sistemas políticos. Mientras las sociedades se abren cada vez más, los ciudadanos pueden expresar sus agravios a través de medios legítimos, democráticos, haciéndolos menos probable a que acudan a la violencia. Usted tiene razón en creer que la democracia y el pluralismo apuntan al camino de la paz y la moderación.

"Esperamos que considere nuestras palabras, recuerde lo mucho que está en peligro en el mundo árabe, y pondere en cuan costoso el silencio y las señales mixtas pueden ser cuando la libertad está bajo ataque. Nosotros le rogamos que haga todo lo que pueda para asegurar que un número pequeño de gobernantes autoritarios no controlen el futuro de más de 300 millones de árabes, más de la mitad de quienes no tienen todavía 20 años. La libertad y la democracia son la única manera de construir un mundo dónde la violencia es reemplazada por el debate público pacífico y la participación política, y la desesperación es sustituida por la esperanza, la tolerancia y la dignidad".

L'original en anglès amb el nom, cognom i càrrec dels firmants, aquí.

Les bones notícies de l'Iraq que no surten a la tele

Els líders de les comunitats sunnites i xiïtes de l'Iraq firmen a la Meca un compromís per la pau, la unitat nacional i la fi de la violència interconfessional. La informació següent és una traducció a l'anglès de Haider Ajina d'una informació publicada divendres al diari iraquià Aswat Al-Iraq:
Tonight (Friday) in Saudi Arabia, Iraqi religious leaders signed a covenant to interdict spilling of Iraqi blood.

Iraqi TV channel AL-Iraqiah showed clips showing Iraqi Sunni and Shiite religious leaders signing a covenant In Mecca Saudi Arabia to interdict spilling of Iraqi blood. The Muslim Congress Organization hosted this event. Chairman of the MCO, Ikmal Aldien Auglu said:

* The covenant which was signed interdicts killing, evicting, mocking, attacking houses of prayer of Muslims and non Muslims.
* The covenant also calls for crushing the rift between Sunni and Shiite and brings attention to the dangers of committing crimes in the name of religion or religious sect.
* The covenant also calls for national and religious unity and its preservation from those who wish to divide Iraqis.
* The covenant also declare all crimes committed in the name of religion in Iraq as a sin forbidden by God.
* The covalent condemns disgracing of Shiite or Sunnis and condemns the two sects denunciating each other.
* The covenant also calls upon the Iraqi government to release all those who are innocent and give the accused just and speedy trials with swift punishments if guilt, that they serve as a deterrent to the rest.
* The covenant affirms the importance of Sunnis and Shiite to stand together for the sovereignty of Iraq and unity of its soil, and to end its occupation and work towards building Iraq’s economy infrastructure military and political structure.

Amongst the dignitaries attending the signing of this covenant, is president of the Sunni Accord Ahmed Abdulghafoor Alsameraai and president of the Shiite Accord Adnan Alhaideri and Sheik Mohamed Mahmood Alsumed member of "Muslim Scholars Association" (Sunni organization) and Sheik Sader Aldien Kubanchi member of "Supreme Council of Islamic Revelation in Iraq" SCIRI (Shiite organization). It was noted that a representative of Alsistani and Muqtada Alsadar did not attend. However, they did send their endorsements of the covenant and its contents.

A Somàlia, els islamistes prohibeixen les dones banyar-se a la platja

Això és el que fan els islamistes quan arriben al poder absolut. Ho van fer a l'Afganistan i ara ho fan a Somàlia:
MOGADISHU, Somalia — An Islamic court has banned women from swimming at the main beach in Somalia's capital, the latest step to impose strict religious rule that has sparked fears of an emerging, Taliban-style regime.

Sheikh Farah Ali Hussein, who chairs a northern Mogadishu Islamic court, said Friday that the ban applies only to the northern Mogadishu Leedo beach, where families usually go on weekends to play and relax.

"We stopped women from swimming because it is against the teaching of Islam for women to mingle with men, especially while they are swimming," Hussein said.

Since sweeping to power over much of southern Somalia in June, the Islamists have banned movie viewing, publicly lashed drug users and broken up a wedding celebration because a band was playing and women and men were socializing together. They also have introduced public executions.

Somali women usually swim fully clothed as swimsuits are generally frowned upon. Somali men, however, swim in trunks, at times bare-chested or wearing vests.

Traidors a la Il·lustració

Victor Davis Hanson analitza els perquès de la tració europea als principis de la Il·lustració, des de Sòcratres a Locke. L'Europa que s'ho creu tot però en realitat no creu en res.
Desde el año 2000, ha sido costumbre de los políticos de los estados que votan demócrata reprochar a estos americanos tan paletos, en parte indicando que hay desarrollándose en Europa un futuro para Occidente que supuestamente es más humano. Fue la Unión Europea la que estuvo a la vanguardia del transporte público; la Unión Europea fue quien propuso Kioto y el Tribunal Penal Internacional. Y fue la aclamada Unión Europea la que busco el poder “suave” en lugar del recurso a las armas, algo tan del Neandertal.

¿Qué es lo que hemos aprendido en los últimos 5 años de ese socialismo de boutique, pacifismo utópico, equivalencia moral y relativismo cultural? Que era lógico que a las primeras de cambio Europa abandonase al artista y renunciase al rebelde por miedo a los extremistas religiosos.

A los europeos les podrán parecer muy primitivos ésos, en una tienda de recambios en Fresno o en una carrera NASCAR de coches al sur de Ohio, con sus pistolas, su religión “fundamentalista” y su patriotismo chauvinista. Pero son ésos, y cada vez más sólo los de su tipo, los que demuestran ser el baluarte de Occidente. A fin de cuentas lo que mantiene a salvo incluso al Papa y al continente tan confiado en sus diálogos inútiles con los lunáticos iraníes es el ejército de Estados Unidos y sus integrantes, ésos que luchan en él y que distan tanto de ser europeos.

Puede que los americanos sólo llevemos 30 años de retraso en relación con Europa, pero todavía no hemos llegado a ese punto. De modo que Europa nos ha hecho un gran favor al mostrarnos el camino, pero no del futuro sino el de la vieja cobardía de nuestro pasado antes de la Ilustración.

dissabte, 21 d’octubre del 2006

Ted Kennedy hauria demanat l'ajuda del PCUS per impedir la reelecció de Reagan

L'any 1983, el senador demòcrata Ted Kennedy va escriure al secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Yuri Andropov, per demanar-li ajuda per endegar una campanya en els mitjans de comunicació nord-americans en contra de la reelecció de Ronald Reagan. Ara, anys després i gràcies a l'obertura dels arxius secrets soviètics, els professor Paul Kengor ho ha descobert i ho explica en un llibre que acaba de publicar: The Crusader: Ronald Reagan and the Fall of Communism.

In his book, which came out this week, Kengor focuses on a KGB letter written at the height of the Cold War that shows that Sen. Edward Kennedy (D-Mass.) offered to assist Soviet leaders in formulating a public relations strategy to counter President Reagan's foreign policy and to complicate his re-election efforts.

The letter, dated May 14, 1983, was sent from the head of the KGB to Yuri Andropov, who was then General Secretary of the Soviet Union's Communist Party.

In his letter, KGB head Viktor Chebrikov offered Andropov his interpretation of Kennedy's offer. Former U.S. Sen. John Tunney (D-Calif.) had traveled to Moscow on behalf of Kennedy to seek out a partnership with Andropov and other Soviet officials, Kengor claims in his book.

At one point after President Reagan left office, Tunney acknowledged that he had played the role of intermediary, not only for Kennedy but for other U.S. senators, Kengor said. Moreover, Tunney told the London Times that he had made 15 separate trips to Moscow.

"There's a lot more to be found here," Kengor told Cybercast News Service. "This was a shocking revelation."

It is not evident with whom Tunney actually met in Moscow. But the letter does say that Sen. Kennedy directed Tunney to reach out to "confidential contacts" so Andropov could be alerted to the senator's proposals.

Specifically, Kennedy proposed that Andropov make a direct appeal to the American people in a series of television interviews that would be organized in August and September of 1983, according to the letter.

"Tunney told his contacts that Kennedy was very troubled about the decline in U.S -Soviet relations under Reagan," Kengor said. "But Kennedy attributed this decline to Reagan, not to the Soviets. In one of the most striking parts of this letter, Kennedy is said to be very impressed with Andropov and other Soviet leaders."

In Kennedy's view, the main reason for the antagonism between the United States and the Soviet Union in the 1980s was Reagan's unwillingness to yield on plans to deploy middle-range nuclear missiles in Western Europe, the KGB chief wrote in his letter.

"Kennedy was afraid that Reagan was leading the world into a nuclear war," Kengor said. "He hoped to counter Reagan's polices, and by extension hurt his re-election prospects."

As a prelude to the public relations strategy Kennedy hoped to facilitate on behalf of the Soviets, Kengor said, the Massachusetts senator had also proposed meeting with Andropov in Moscow -- to discuss the challenges associated with disarmament.

In his appeal, Kennedy indicated he would like to have Sen. Mark Hatfield (R-Ore.) accompany him on such a trip. The two senators had worked together on nuclear freeze proposals.

But Kennedy's attempt to partner with high-level Soviet officials never materialized. Andropov died after a brief time in office and was succeeded by Mikhail Gorbachev.

De confirmar-se l'autenticitat d'aquests documents, Ted Kennedy podria ser acusat de traició.

Més, aquí.

divendres, 20 d’octubre del 2006

La COPE no renovarà contracte a Jiménez Losantos

Segons la revista cristiana 21RS, Losantos té els dies comptats a la COPE:
La presencia de Losantos en la COPE tiene fecha de caducidad
La cadena de la Iglesia vive continuamente en vilo. Parece que los obispos han puesto fecha de caducidad a Federico Jiménez Losantos. Se iría el próximo mes de junio, cuando finaliza su contrato. No quieren despedirlo antes para no crearse un "enemigo" de los de armas tomar.
En la caída de la estrella de La mañana ha tenido mucho que ver la Casa Real, la Secretaría de Estado del vaticano y una parte numerosísima de obispos que no "aguantan" ni su lenguaje descalificador ni su tono enfebrecido. Suena para sustituirlo por la mañana Cristina López, mientras José María García volvería a la COPE para hacerse cargo del programa de la noche.

Els aprenents d'ustasha catalans troben el seu aprenent de Milòsevic espanyol

EFE.- Joan Tardà, d'ERC, ha assegurat que Múgica "no és el Defensor del Poble, sinó el defensor del PP i no sabem a quin poble defensa" i ha afegit que està "instal·lat en la rancúnia" i "deriva en titella de l'extrema dreta", pel que no pot ocupar "amb dignitat" aquesta institució.

Segons la seva opinió, "sembra l'odi i la discòrdia" des del seu càrrec, que el converteix "en ariet mediàtic i polític per enfortir la seva creuada espanyola". Tardà ha qualificat Múgica també d'"aprenent de Milosevic".

Si el nacionalisme és espanyol és dolent i de dretes. Si el nacionalisme és català és bo, progressista i d'esquerres.

La cara (escamotejada) de la moneda iraquiana

A mesura que s'acosten les eleccions del 7 de novembre als Estats Units la batalla de l'Iraq torna a resurgir amb força a les pantalles de televisió. Els terroristes islamistes i els saddamistes amb la inestimable col·laboració de la internacional mediàtica posen tota la carn a la graella perquè els republicans perdin la majoria. És la seva opció. El problema és que per aconseguir aquest objectiu es falsifiqui o s'escamotegi la informació. La internacional mediàtica recull i magnifica aquests dies qualsvol fet violent que passi a l'Iraq, de la mateixa manera que minimitza o ignora aquells fets que podrien donar una visió diferent de la situació al conjunt del país.

Ve't aquí dos exemples inequívocs que han tingut lloc en els últims dos mesos i que han estat pràcticament ignorats per la internacional mediàtica: les concentracions tant a Najaf com a Kerbala d'uns 5 milions de peregrins sense cap incident violent.

Habitualment, aquestes concentracions eren l'objectiu principal dels terroristes islàmics o de les milícies confessionals. Però aquesta vegada no han sembrat el terror i la violència perquè el govern iraquià ha estat en condicions de garantir la seguretat tant de sunnites com de xiïites en les seves dues celebracions sagrades: els primers, a la capella de l'imam Ali a Najaf el cap de setmana passat, i els segons, a la de l'imam Hussein a Kerbala el mes de setembre.

Més informació, aquí.

Katzav, l'enveja de Putin

El poder és per abusar. Ja sigui per assassinar txetxens i periodistes o per violar secretàries. Putin ho té clar:
La megafonía sigue jugando malas pasadas a los políticos. El último en extralimitarse en sus declaraciones sin darse cuenta de la presencia de micrófonos aún encendidos ha sido el presidente Vladímir Putin, quien el miércoles recibió en el Kremlin al primer ministro israelí, Ehud Olmert.

Al final del encuentro, cuando ya estaban despidiéndose, Putin le pidió a Olmert que saludara al presidente de Israel, Moshé Katzav, de su parte y que le diese ánimos ante el trance que está atravesando. Por cierto, dijo el máximo dirigente ruso, «ha resultado ser un tío potente, forzó a diez mujeres. Nunca hubiese esperado de él nada parecido. Nos ha sorprendido a todos, dígale que le envidiamos».

Aishah Azmi no es va posar el vel per obtenir el lloc de treball

Aishah Azmi, la professora que es va negar a treure’s el vel a classe i que ha obtingut una sentència favorable per “tracte injust” encara que no per discriminació, no es va posar el vel quan va anar a l’entrevista per obtenir la feina. Ho explica ella mateixa en aquesta entrevista:

dijous, 19 d’octubre del 2006

Un 30% de la població mundial accepta algun tipus de tortura si serveix per impedir que els terroristes matin innocents

Aquesta era la dada més destacada de l’enquesta feta per la BBC a 27.000 persones a 25 països del món:
Nearly a third of people worldwide back the use of torture in prisons in some circumstances, a BBC survey suggests.
Although 59% were opposed to torture, 29% thought it acceptable to use some degree of torture to combat terrorism.
While most polled in the US are against torture, opposition there is less robust than in Europe and elsewhere.
More than 27,000 people in 25 countries were asked if torture would be acceptable if it could provide information to save innocent lives.
Some 36% of those questioned in the US agreed that this use of torture was acceptable, while 58% were unwilling to compromise on human rights.

La pregunta era aquesta:
“Most countries have agreed to rules prohibiting torturing prisoners. Which position is closer to yours?:

Terrorists pose such an extreme threat that governments should now be allowed to use some degree of torture if it may gain information that saves innocent lives

Clear rules against torture should be maintained because any use of torture is immoral and will weaken international human rights.

Un periodista a canvi d'un apòstata

L'afganès Abdul Rahman es va convertir al cristianisme fa 16 anys. Per aquest crim d'apostasia va estar a punt de ser condemnat a mort per un tribunal islàmic al seu pais. Finalment, el govern de Kabul, pressionat pels Estats Units i altres països, va permetre que s'exiliés a Itàlia. Ara, els talibans amenacen al govern de Roma amb executar un periodista italià si abans de diumenge no han retornat Rahman a l'Afganistan. Ho explica Reuters:


KABUL (Reuters) - The kidnappers of an Italian photojournalist have demanded Italy hand over an Afghan who converted to Christianity from Islam by midnight Sunday in return for the hostage's release, a Web site said.

Gabriele Torsello was taken by five gunmen last Thursday in the violence-plagued south of the country. Afghan police say he is being held by the Taliban, but the group has denied any involvement, blaming criminals.

The kidnappers did not say what they would do if their demand was refused, said PeaceReporter (www.peacereporter.net), which specializes in conflict cover.

They demanded Abdul Rahman, 41, who converted 16 years ago while working with a Christian aid group as a refugee in Pakistan, be returned to Afghanistan.

França, 14 policies ferits al dia

Aviat serà més perillós ser policia a França que GI a l'Iraq. De moment, el balanç diari de policies ferits a l'hexàgon és de 14 al dia i es tem que a finals d'any el nombre d'afectats representi el 15% de la plantilla. A l'Iraq, el nombre de baixes nord-americanes és del 4,5% del total de soldats despelgats.
CAILLASSÉS en Seine-Saint-Denis, molestés dans les Bouches-du-Rhône, cibles de coups de feu dans les Hauts-de-Seine, roués de coups dans l'Essonne... Selon le dernier bilan du ministère de l'Intérieur, pas moins de 2 458 policiers ont été blessés (avec en moyenne une interruption de travail de deux ou trois jours) en mission lors du premier semestre de l'année Soit près de quatorze agressions quotidiennes.

«Les actes de violence visant nos fonctionnaires augmentent de façon exponentielle, déplore un haut responsable. Si la tendance se poursuit, le nombre de policiers victimes fera encore un bond de 15% en un an...» Le cap symbolique des 5 000 agents blessés en opération pourrait donc être atteint dès la fin de l'année, soit un tiers de plus qu'en 2004. A l'époque, l'institution avait tiré la sonnette d'alarme en enregistrant 3 842 blessés dans ses rangs.

Dans la majorité des cas, les incidents ont pour théâtre les 751 zones urbaines sensibles du pays. Éclatant plus volontiers à la nuit tombée, les attaques impliquent souvent des policiers patrouillant en faible nombre, visés par des traquenards tendus au pied d'immeubles ou dans des impasses.


Via cXc.

dimarts, 17 d’octubre del 2006

La concepció totalitària de la democràcia

Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya volen revocar el Defensor del Poble perquè s’ha atrevit a recórrer per inconstitucional el nou Estatut de Catalunya, qüestionant així la capacitat i les bones intencions dels seus arquitectes polítics. Per la mateixa raó, he de suposar que ara demanaran la destitució del fiscal general de l’Estat per haver-se atrevit a qüestionar la capacitat i les bones intencions polítiques del PP respecte el “procés de pau”, amb l’agreujant que Conde Pumpido ha arribat a l’extrem d’insinuar que els populars tenen ganes que ETA torni a matar.

L'intent de revocar Enrique Múgica és un exemple paradigmàtic de com entén aquesta gent la independència de les institucions de l’estat i la separació de poders. La seva concepció totalitària de la democràcia els porta a considerar que, en última instància, tot està sotmès al poder de la majoria de torn, ignorant que l’essència de la democràcia liberal, que és el marc en el que actuen, es fonamenta exactament en el principi contrari: en la limitació de qualsevol poder, ja sigui del rei, del general o de la pura i simple majoria.

L’adopció com a privilegi

Estic convençut que si haguéssin concedit amb la mateixa celeritat l’adopció del nen de la Madonna a una parella gai o lesbiana ningú no hauria dit res.

Dit això, comparteixo la preocupació pel dret del nen a tenir uns pares dignes. Però cal dir també que el primer dret del nen és el poder tenir un pare i una mare, sense que això pugui semblar una indignitat o un privilegi. I només en el cas que això no sigui possible, entrarien en joc les altres opcions: família monoparental o homosexual.

No es tracta de discriminació o d’homofòbia, sinó de tenir clar que el dret a l’adopció és un dret dels infants, no dels adults.