Canvi climàtic: escèptics contra apocalíptics

Quan més grossa és una mentida més possibilitats hi ha que tothom se la cregui. Però quan punxa, es desinfla més ràpidament que un globus de fira. Això és el que està començant a passar amb les mentides del "lobby climàtic" i la seva Bíblia de l'escalfament global. Les veus discrepants estan trencant el mur de silenci del suposat "consens científic" i estan fent trontollar les "certeses" sobre les que s'ha edificat la més gran mixtificació científica dels últims cent anys.

Us recomano, tant a convençuts com a escèptics, la lectura dels següents articles. Són una gota d'aigua en el desert de la correcció política, però aviat seran un mar.

Cambio climático (I) : Una verdad incómoda. Xavier Sala-i-Martin.
Cambio climático (II): El Pollo. Xavier Sala-i-Martin.
Cambio climático (III): A la vuelta de la esquina. Xavier Sala-i-Martin.
Global-warming skeptics cite being 'treated like a pariah'. Eric Pfeiffer
An experiment that hints we are wrong on climate change. Nigel Calder
Cosmic rays blamed for global warming. Richard Gray
Global Warning. David Warren
Climate hysteria. Bjorn Lomborg



P.D.- Xavier Sala-i-Martin té previst publicar a La Vanguardia dos articles més sobre el tema.

Notícies del matí

La insurgència sunnita utilitza rifles austríacs venuts a l'Iran
Telegraph.co.uk

Austrian sniper rifles that were exported to Iran have been discovered in the hands of Iraqi terrorists, The Daily Telegraph has learned. More than 100 of the.50 calibre weapons, capable of penetrating body armour, have been discovered by American troops during raids.

The guns were part of a shipment of 800 rifles that the Austrian company, Steyr-Mannlicher, exported legally to Iran last year. The sale was condemned in Washington and London because officials were worried that the weapons would be used by insurgents against British and American troops.

Within 45 days of the first HS50 Steyr Mannlicher rifles arriving in Iran, an American officer in an armoured vehicle was shot dead by an Iraqi insurgent using the weapon. Over the last six months American forces have found small caches of the £10,000 rifles but in the last 24 hours a raid in Baghdad brought the total to more than 100, US defence sources reported.

"Dienteputo" hauria desplaçat "Txeroki" en el lideratge d'ETA
El Confidencial Digital:

"Dienteputo” es un histórico de la organización, de 45 años y con seis asesinatos a sus espaldas, que huyó a Iberoamérica y permaneció allí al frente del aparato logístico, y que ha regresado a Francia.

Principi d'acord per desmantellar el programa nuclear de Corea del Nord
Notícies.cat

Principi d'acord a Pequín dels sis països que negocien sobre el programa nuclear nord-coreà: les dues corees, la Xina, els EUA, el Japó i Rússia. Segons aquest acord preliminar, Corea del Nord es compromet a desmantellar el seu programa nuclear militar a canvi de contraprestacions energètiques. Segons alguns mitjans de comunicació americans i nipons, Corea del Nord rebria a canvi un milió de tones de petroli i un milió de quilowatts d'electricitat anuals.

Descoberts els gens clau de la diabetis
Le Figaro:

Une équipe franco-anglo-canadienne vient d'identifier les quatre principaux gènes prédisposant au risque d'avoir la forme la plus répandue du diabète, celle du diabète de type 2, associé à l'obésité. Ces résultats publiés en ligne dans la revue Nature ont été obtenus grâce à une technique révolutionnaire d'ana­lyse ultrarapide de l'ADN qui passe par des puces capables d'étudier 400 000 mutations de l'ADN à la fois.

La cortina de fum de la recusació

Fa ja 15 dies -abans de tot l'enrenou de la recusació de Pérez Tremps- corria la noticia per diverses deep waters que els membres del Tribunal Constitucional del sector progressista havien filtrat el document de la seva posició sobre l'Estatut. Un document que va deixat glaçats a nacionalistes i zapateristes, ja que consideraria inconstitucionals un parell de capítols del nou Estatut i faria una interpretació estrictament constitucionalista de diversos articles ambigus o confusos. El text dels magistrats progressistes sembla que va ser enviat a El País, que no el va publicar. Ara, Jordi Pujol sembla confirmar-lo implícitament en unes declaracions:

"Esto del TC no acabará bien, pero no porque finalmente se impongan las tesis de los jueces del PP, sino porque desde el primer día ya está claro que saldrá una sentencia interpretativa que dirá que el Estatut está bien, pero a condición de que se interprete de una determinada manera", ha afirmado Pujol.

Aquesta posició dels membres del TC explicaria que la histèria contra el PP per la recusació está de fet dirigida contra tot el Tribunal Constitucional. L'argument de nacionalistes i zapateristes, que veuen que tot se'n va en orris, és que l'Estatut és constitucional perquè l'ha votat el Parlament i ha estat acceptat en referèndum. I que el tribunal Constitucional ha de callar. És a dir, la vella idea antiliberal de la supremacia de la política - del poder- per sobre de la llei i de l'estat de dret.

(Aquesta anotació no haugés estat possible sense l'aportació de l'amic F.C.)

Torna l'idiota

Mario Vargas Llosa fa una resenya a El País del nou llibre de Plinio Apuleyo Mendoza, Carlos Alberto Montaner i Álvaro Vargas Llosa "El regreso del idiota". Una sdegona part, eu anys després, del "Manual del perfecto idiota latinoamericano".

Una década después, los tres autores vuelven ahora a sacar las espadas y a cargar contra los ejércitos de "idiotas" que, quién lo duda, en estos últimos tiempos, de un confín al otro del continente latinoamericano, en vez de disminuir parecen reproducirse a la velocidad de los conejos y cucarachas, animales de fecundidad proverbial. El humor está siempre allí, así como la pugnacidad y la defensa a voz en cuello, sin el menor complejo de inferioridad, de esas ideas liberales que, en las circunstancias actuales, parecen particularmente impopulares en el continente de marras.

Pero ¿es realmente así? Las mejores páginas de El regreso del idiota están dedicadas a deslindar las fronteras entre lo que los autores del libro llaman la "izquierda vegetariana" con la que casi simpatizan y la "izquierda carnívora", a la que detestan. Representan a la primera los socialistas chilenos -Ricardo Lagos y Michelle Bachelet-, el brasileño Lula da Silva, el uruguayo Tabaré Vásquez, el peruano Alan García y hasta parecería -¡quién lo hubiera dicho!- el nicaragüense Ortega, que ahora se abraza con, y comulga con frecuencia de manos de su viejo archienemigo, el cardenal Obando. Esta izquierda ya dejó de ser socialista en la práctica y es, en estos momentos, la más firme defensora del capitalismo -mercados libres y empresa privada- aunque sus líderes, en sus discursos, rindan todavía pleitesía a la vieja retórica y de la boca para fuera homenajeen a Fidel Castro y al comandante Chávez. Esta izquierda parece haber entendido que las viejas recetas del socialismo jurásico -dictadura política y economía estatizada- sólo podían seguir hundiendo a sus países en el atraso y la miseria. Y, felizmente, se han resignado a la democracia y al mercado.

La "izquierda carnívora" en cambio, que, hace algunos años, parecía una antigualla en vías de extinción que no sobreviviría al más longevo dictador de la historia de América Latina -Fidel Castro-, ha renacido de sus cenizas con el "idiota" estrella de este libro, el comandante Hugo Chávez, a quien, en un capítulo que no tiene desperdicio, los autores radiografían en su entorno privado y público con su desmesura y sus payasadas, su delirio mesiánico y su anacronismo, así como la astuta estrategia totalitaria que gobierna su política. Discípulo e instrumento suyo, el boliviano Evo Morales, representa, dentro de la "izquierda carnívora", la sub-especie "indigenista", que, pretendiendo subvertir cinco siglos de racismo "blanco", predica un racismo quechua y aymara, idiotez que, aunque en países como Bolivia, Perú, Ecuador, Guatemala y México carezca por completo de solvencia conceptual, pues en todas esas sociedades el grueso de la población es ya mestiza y tanto los indios y blancos "puros" son minorías, entre los "idiotas" europeos y norteamericanos, siempre sensibles a cualquier estereotipo relacionado con América Latina, ha causado excitado furor. Aunque en la "izquierda carnívora" por ahora sólo figuran, de manera inequívoca, tres trogloditas -Castro, Chávez y Morales- en El regreso del idiota se analiza con sutileza el caso del flamante presidente Correa, del Ecuador, grandilocuente tecnócrata, quien podría venir a engordar sus huestes. Los personajes inclasificables de esta nomenclatura son el Presidente argentino Kirchner y su guapa esposa, la senadora Cristina Fernández (y acaso sucesora), maestros delcamaleonismo político, pues pueden pasar de "vegetarianos" a "carnívoros" y viceversa en cuestión de días y a veces de horas, embrollando todos los esquemas racionales posibles (como ha hecho el peronismo a lo largo de su historia).

La recusació

Val la pena llegir íntegrament l'article del catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, promotor de Ciutadans-Partit de la Ciutadania i un dels crítics més aferrissats del nou Estatut, Francesc de Carreras, sobre la decissió del Tribunal Constitucional de recusar del magistrat Pablo Pérez Tremps.

¿Elaborar este informe afecta a la imparcialidad de Pérez Tremps? No creo que sea así. Desde un punto de vista de la imparcialidad subjetiva, no parece que elaborar un estudio sobre un tema en el que dices lo mismo que en otros múltiples trabajos pueda vincularte a quien te lo encargó. En el mismo volumen hay también informes de otros profesores que se han mostrado muy críticos con el proyecto de Estatut. Es el caso de Rafael Jiménez Asensio, el cual publicó posteriormente un artículo demoledor sobre algunos de los presupuestos básicos en los que se basaba el proyecto catalán; es también el de Alejandro Saiz Arnaiz y Manuel Medina Guerrero, que formaron parte de la comisión de expertos que, por encargo del PSOE, dictaminó sobre el texto aprobado por el Parlament de Catalunya y contribuyó decisivamente a su modificación por razones de constitucionalidad. Desde el punto de la imparcialidad objetiva, cuando Pérez Tremps escribió su estudio todavía la ponencia parlamentaria no había redactado ni siquiera un primer borrador de estatuto: no existía, por tanto, objeto alguno.

¿Es prudente que para no ofrecer una sombra de duda - recuerden lo de la mujer del César-Pérez Tremps no deba intervenir en el caso? Ésta es una razón en principio atendible y es posible que los magistrados partidarios de la recusación - cuatro de ellos provenientes de la carrera judicial- se hayan visto influidos por esta circunstancia. Ahora bien, en ocasiones lo mejor es enemigo de lo bueno y las mejores intenciones pueden tener efectos perversos. En este caso, si cualquier estudio sobre una materia puede impedir que sobre ésta, en un futuro, te pronuncies desde un órgano jurisdiccional, se estaría obstruyendo el paso a los mejores especialistas y favoreciendo a los mediocres.

Es lo más natural del mundo que los magistrados del Tribunal Constitucional hayan opinado sobre muchos temas: en otro caso no deberían ser escogidos. Pero opinar doctrinalmente no es ser parte interesada. Ami modo de ver, éste es el error en el que han caído los magistrados partidarios de la recusación, quizás influidos por su procedencia judicial y por el equívoco de una ley - supletoria- pensada para litigios ordinarios y no para procesos constitucionales. En todo caso, la confusión creada es tan enorme como lamentable.

En sentit contrari, val també la pena llegir l'article de Carlos Ruiz Miguel, Estatuto catalán y tribunal imparcial.

La Constitución española consagra el derecho a un proceso con todas las garantías (art. 24.2), en la línea con lo establecido en el Convenio Europeo de Derechos Humanos (art. 6.1). La jurisprudencia del TC (siguiendo las pautas del TEDH) considera que para ello se requiere la imparcialidad judicial, conforme a la cual, por estar en juego la confianza que los tribunales deben inspirar en una sociedad democrática, debe garantizarse a las partes que no concurre ninguna duda razonable sobre la existencia de prejuicios o prevenciones en el órgano judicial. Se distingue entre una imparcialidad subjetiva, que garantiza que el juez no ha mantenido relaciones indebidas con las partes, en la que se integran todas las dudas que deriven de las relaciones del juez con aquéllas, y una imparcialidad objetiva, es decir, referida al objeto del proceso, por la que se asegura que el juez se acerca al asunto sin haber tomado postura en relación con él. Aquí se trataría de la primera.

No obstante, no basta con que las dudas o sospechas sobre la imparcialidad del juez surjan en la mente de la parte, sino que lo determinante es que las razones para dudar de la imparcialidad judicial queden exteriorizadas y apoyadas en datos objetivos y, además, alcancen una consistencia tal que permita afirmar que se hallan objetiva y legítimamente justificadas (SSTC 5/2004, de 16 de enero, FJ 2; 240/2005, de 10 de octubre, FJ 3; sentencia del TEDH en el caso Piersack, de 1 de octubre de 1982). Ahora bien, el TEDH ha subrayado en diversas sentencias que para juzgar la imparcialidad de un tribunal, incluso las apariencias adquieren relevancia (sentencias del TEDH en los casos Borgers, de 30 de octubre de 1991 y Findley, de 25 de febrero 1997).

En el caso que nos ocupa, está claro que no sólo los datos objetivos, sino las mismas apariencias ponen en duda la imparcialidad de Pérez Tremps para juzgar la constitucionalidad de un estatuto que recoge sus teorías y que está patrocinado por quien le ha pagado (y, por consiguiente, quizá pueda volver a contratarle en el futuro). Por todo ello, parece claro que el TC debe recusar a Pérez Tremps para juzgar el estatuto catalán. De no hacerlo así, se estaría causando un daño irreparable a la imagen del TC. Pero no sólo eso: además, se estaría violando el derecho de los recurrentes a un juez imparcial. Y, entonces, ¿qué ocurriría?

Existe un importante precedente en España, el asunto Rumasa, en el que el Tribunal Europeo de Derechos Humanos consideró (en una sentencia de 1993) que el TC había violado el derecho a un juicio justo reconocido en el art. 6.1 del Convenio Europeo de Derechos Humanos. La historia se podría repetir... por violación del mismo artículo. Y es que, ante la eventual desestimación por el TC del incidente de recusación de Pérez Tremps por vulneración del derecho a un juez imparcial, los diputados del PP podrían recurrir al TEDH. Sería entonces lamentable que el TEDH condenara al TC por vulnerar el derecho de los diputados del TC a un juez imparcial en el conocimiento del recurso contra el nuevo estatuto catalán.

El sistema de pensions pot entrar en crisi en només 4 anys

El sistema de pensions espanyol podria fer fallida molt abans del que s'havia predit. Segons un estudi de la Fundació de les Caixes d'Estalvis espanyoles, el sistema començarà a ser insostenible en quatre anys. Fins ara, les previsions situaven la crisi entre els anys 2015 i 2025.

Segons els autors del capítol que aborda la caducitat del sistema actual, David Taguas i Maria Jesús Sáez, la incorporació de les cotitzacions dels immigrants més el fet que les pensions actuals van en bona part a la generació delmada de la Guerra Civil estan donant un baló d'oxigen enganyós al sistema, que ha romàs sense canvis significatius, segons els analistes que firmen l'estudi, per qüestions vinculades a l'electoralisme i a la impopularitat de les mesures que caldria aplicar per evitar la debacle.

Taguas, per cert recentment nomenat cap de l'oficina econòmica del president del govern central en substitució de Miguel Sebastián, i Sáez, directora de la Fundació ICO, es basen en les últimes projeccions demogràfiques de l'Institut Nacional d'Estadística, les estimacions més optimistes del qual indiquen que fins al 2060 entraran a Espanya més de 14,5 milions d'immigrants. Aquesta evolució, però, no serà suficient per compensar "el substancial increment" de la ràtio de dependència, de manera que el nombre de pensions que hauria de "cobrir" cada ocupat passaria de 0,44, ràtio del 2004, a 0,81 el 2059. Prenent de nou les previsions més positives d'un creixement mitjà d'un 1,8% per a les pensions i d'un 1,5% per a la productivitat, la despesa es duplicaria des del 7,7% del PIB que representava el 2004 fins al 17,9% el 2059.

La més antiga història d’amor

Uns arqueòlegs han trobat per primera vegada en un mateix enterrament neolític un home i una dona abraçats. Es tracta de les despulles de la més antiga història d’amor coneguda. Les dues ossamentes ja han estat batejades com el Romeo i Julieta de la prehistòria, ja que el jaciment ha estat descobert molt a prop de Verona, la ciutat italiana escollida per Shakespeare com a escenari de la seva obra més immortal.

Guerracivilisme

Gràcies a l'anotació que ha fet Leonor Alcántara en aquest blog he tingut coneixement de l'article que J. A. González Casanova va publicar ahir a l'edició catalana d'El País. Un article en el que, entre altres coses, diu això:

En estos días hemos asistido al suicidio político de ambos polos del antisistema democrático, emparejados en ser derechas extremas, pues les une idéntica mentalidad totalitaria, so capa en el PP de falso afán liberal y, en ETA, de nacionalismo. Unos perpetúan el desprecio a la democracia de los viejos partidos conservadores, y los otros resucitan la "democracia de alpargata" del carlismo violento, que tras la defensa popular de los fueros vascos ocultaba el absolutismo más reaccionario. Su emparejamiento objetivo frente al actual Estado social y democrático de derecho denuncia su aparente enemistad radical, que ya no engaña a nadie, pues a los grupos políticos , como a las personas, hay que juzgarlos por lo que hacen y no por lo que dicen. Si liberales y carlistas impidieron la democracia española durante el siglo XIX y, unidos al golpista Franco, la erradicaron en el XX por las armas, ahora sus respectivos herederos mentales siguen apoyándose mutuamente en su feroz combate contra el Gobierno legítimo y electo de la ciudadanía. Pero el atentado de Barajas y la bochornosa actitud del aznariano Rajoy culpando del mismo (como en el 11-M) a Zapatero y no sumándose a la protesta general contra el atentado tras manipular fríamente a las víctimas del terrorismo han supuesto el suicidio político de quienes comprueban, sin reconocerlo nunca, su nulo futuro ante el veredicto de las urnas. De ahí que sus últimos actos constituyan más bien el levantamiento de un acta de últimas voluntades.

Lamentablement, aquest paràgraf el subscriurien sense tocar-hi una coma moltes persones a Catalunya. Hi ha molta gent que pensa així. El que és sorprenent és que algú s'atreveixi a posar-ho per escrit. González Casanova ha estat sempre una persona intel·ligent, encara que de vegades imprudent. Ja va tenir un greu disgust amb el PSOE fa més de vint anys quan en una reunió semipública dels socialistes a Mataró va qualificar la LOAPA de "bodrio". Però aquesta vegada no ha estat un excés verbal, sinó un article pensat, escrit, rellegit i esmenat abans de la seva publicació. Es pot estar en contra del PP políticament i ideològica, però hi ha una línia de demarcació entre la llibertat de crítica i la calúmnia que no es pot traspassar impunement.

Per què ho ha fet González Casanova? Per imprudència? Per fer mèrits i treure's l'espina de la LOAPA? No ho sé. Però el que si veig cada dia més clarament és que vivim una confrontació política que s'expressa en termes gairebé guerracivilistes. Tot s'hi val. Tothom es veu en cor de dir-la més grossa. Ara per ara, aquest clima es desenvolupa en clau de psicodrama. Esperem que no ho faci mai en clau de tragèdia.

L'Operació Bagdad ha començat

Seguiu el desenvolupament de l'operació a Iraq the Model:

Dia 6

Minutes after nighttime curfew began in Baghdad at 9 pm we saw breaking news on al-Hurra and al-Jazeera saying that Baghdad's security operation has just started.

The news says the first operation is currently underway in Azamiyah in the northeastern part of the city.
However, it looks quiet here at the moment, except for a sudden increase in activity in the skies with US jet fighters patrolling over the northern parts of Baghdad.

We're now only a few kilometers far from Azamiyah, so if there's going to be some action, we'll certainly hear-or see-it, and we'll keep you updated.

Dia 7

Last night continued to be quiet for the most part and nothing indicated that the operation in Azamiyah faced resistance.

I woke up late this morning and again it was very quiet. I asked Mohammed if there was anything going on and the answer was negative.
An hour later two of our friends came by and asked if we'd like to go out for lunch, and off we went.
We drove for about half an hour across eastern Baghdad and there was nothing unusual; just the same checkpoints we've been seeing for the past week or so and traffic was more than normal more or less.

I got a bit curious and turned on the radio in the car to see if I was missing something but there was absolutely no news about any significant incidents or operations.
The interesting thing I heard-not on the radio- was what one of my friends told me about is what he saw earlier this morning; he had some work to do in Kazimiya across the river and since many of the bridges were closed to traffic he couldn't reach his destination first but then he heard that the bridge between Adhamiya and Kazimiyah was open and he headed that way, he said "The streets were open. There are some checkpoints but it didn't look like a big operation like the one we heard of last night was going on over there!"

Saura: per una vegada que l'encerta!

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, he de dir que estic d’acord amb el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, l’ecosocialista Joan Saura, quan afirma que és partidari de la despenalització de les drogues. Jo també.

La despenalització de les drogues no vol dir desentendre’s dels seus efectes ni abandonar la seva denúncia i prevenció. La despenalització vol dir acceptar la llibertat de les persones adultes. Però, sobre tot, vol dir acabar amb un problema més greu que el que les drogues provoquen a la salut pública: el creixement i consolidació de la màfia més poderosa de la història amb la seva seqüel•la de violència i corrupció. Una màfia contra la qual han fracassat totes les polítiques repressives. Unes polítiques que, a canvi d’alguns èxits puntuals i efímers, només han servit per enterrar milers de milions de dòlars sortits de les butxaques dels contribuents i que es podrien invertir molt millor.

Encara que sembli un tòpic, l’experiència històrica de Llei Seca als Estats Units és paradigmàtica. Com escrivia l’any 1925 el periodista nord-americà H.L. Mencken, un dels crítics principals de la prohibició de l’alcohol, la Llei va crear més problemes que els que pretenia resoldre.

"Cinco años de Prohibición han tenido, por lo menos, un efecto benigno: han acabado con todos los argumentos favoritos de los prohibicionistas. Ninguna de las bendiciones y usufructos que se suponía iban a suceder luego de la aprobación de la decimoctava enmienda se ha materializado. No hay menos ebriedad en la República, sino más. No hay menos crimen, sino más. No hay menos locura, sino más. El costo del gobierno no es menor, sino sumamente mayor. El respeto por la ley no ha aumentado, más bien ha disminuido".

Deu raons per legalitzar la droga

Orhan Pamuk, camí de l’exili?

Amenaçat pels ultranacionalistes, el premi Nobel de Literatura 2006 hauria sortit discretament de Turquia per anar als Estats Units, segons publica Le Figaro.

Deux semaines après le meurtre du journaliste turc d’origine arménienne Hrant Dink, le plus célèbre des écrivains turcs, Orhan Pamuk, a quitté la Turquie pour les Etats-Unis dans la plus grande discrétion. Officiellement parti pour New York pour ses activités culturelles, explique le quotidien suisse Le Temps, ce voyage ressemble pourtant à un exil. Car l’arrestation du meurtrier de Hrant Dink a mis au jour les pressions et menaces auxquelles Orhan Pamuk est confronté pour ses prises de position sur le conflit kurde et la question arménienne.

Els fets ocorreguts darrerament a Turquia senyalen clarament que, ara per ara, el perill per a la demoràcia i la modernització del país provenen més dels sectors ultranacionalistes que del govern “demo-musulmà”. Ho explica molt clarament, Guy Sorman:

Ces menaces sur les libertés des Turcs ne viennent plus des partis musulmans ; ceux-ci, au pouvoir depuis quatre ans, n’effraient plus grand monde même s’ils agacent prodigieusement l’opposition laïque. Il faut admettre que le Premier ministre Recep Tayip Erdögan a tenu parole : son gouvernement est bien « démo-musulman », il n’est pas islamiste. L’innovation est considérable , une première dans les mondes musulmans , un modèle peut-être ? Le péril en Turquie est donc moins Vert que Brun : des mouvements crypto fascistes attisent la haine contre les « diviseurs » de la nation que seraient les Kurdes et les Arméniens.

Diferències de tracte

No puc evitar de pensar en l'escàndol mediàtic que s'hauria format amb el vessament de petroli a les costes d'Algecires si governés el PP. Però, no. El "chapapote" de Zapatero és un accident, mentre que el "chapapote" d'Aznar va ser un atemptat. I això, que a Algeciras han trigat una setmana a començar l'extracció de combustible; que han prohibit l'accés de voluntaris per netejar les platges per evitar manifestacions de protesta i que les autoritats portuàries no han consultat encara els enregistraments de les converses -que podrien haver "desaparegut"- entre el port i el barco embarrancat per saber si es van donar les instruccions més convenients.


Tampoc puc evitar de pensar en l'escàndol que estariem menjant nit i dia si l'assassí de l'alcalde de Fago fós del PP i la víctima del PSOE.

La foto

La clau està en la foto. En la políticament necessària imatge d'un De Juan Chaos moribund. La foto serveix a l'esquerra abertzale per "demostrar" l'existència de víctimes polítiques de la democràcia espanyola i al govern de Zapatero per justificar un possible "gest humanitari" que li permeti recuperar el famós "procés de pau". O és que algú pot creure que sense el consentiment de les autoritats s'haurien pogut fer foto i entrevista?

Però, a diferència de Batasuna, que hi guanya tant amb la vida com amb la mort de l'etarra, el govern necessita viu a De Juana Chaos. I per això l'alimenta a la força. No és només una simple paradoxa que els defensors de l'eutanàsia voluntària vulguin impedir el dret de De Juana Chaos a morir. No. És molt pitjor. És la més pura i dura subordinació dels drets i les conviccions a l'interès polític del govern.

No ve d'un pam

Aquesta és la coherència de Montilla:

El president del govern, José Montilla, ha anunciat, després de la reunió del Consell de govern, que la Generalitat no recorrerà la llei de la dependència. Montilla ha recordat que el dictamen del consell consultiu que considera que la llei envaeix competències de la Generalitat no és vinculant. El consell va dictaminar que la llei és inconstitucional en un 70% dels articles. D'altra banda, el govern ha ajornat una setmana la presentació del recurs contra el decret d'ensenyaments mínims de Primària. Això sí, el president Montilla ha assegurat que es presentarà i s'inclourà en el recurs l'aplicació de la tercera hora de castellà.

No només les dones són víctimes de la violència de gènere

Habitualment, a les enquestes sobre violència domèstica o de gènere només s'entrevista a dones. WonkaPistas n'ha trobat una sobre la violència domèstica al Regne Unit en la que es pregunta tant a dones com a homes. El resultat és que si bé les dones són les més afectades per les agressions físiques i psicològiques, el percentatge d'homes que les pateixen és també important. El resultat és que el 29% de les dones i el 16% dels homes pateixen violència física de gènere.

Roland Dumas a favor de la bomba atòmica iraniana

L'exministre de Miterrand, Roland Dumas, creu que un Iran amb bomba atòmica serà "un factor d'equilibri a la regió":

Roland Dumas, ancien ministre socialiste des Affaires étrangères, a estimé lundi 5 février que la détention par l'Iran de la bombe atomique serait "un élément d'équilibre dans la région".

"D'avoir la bombe atomique, pour l'Iran par exemple, ce serait un élément d'équilibre dans la région. Mais cela suppose un accord, des contrôles, un climat autre que celui qui existe actuellement, qui est un climat de menaces", a déclaré Roland Dumas, interrogé sur France Inter.

Llogueu manifestants a 10 euros l'hora

La web alemanya erento.com ofereix, entre moltes altres coses, la possibilitat de disposar de manifestants de lloguer. Unes 300 persones hi estan disponibles. Així, doncs, si necessiteu gent per manifestar-vos a favor o en contra del govern, del canvi climàtic o de la viagra, ja sabeu on podeu recórrer. Això sí, els manifestants de lloguer no accepten tirar coctails molotov, trencar aparadors de botigues o enfrontar-se amb la policia. Batasunos, islamistes i neonazis, absteniu-vos!

França: l'Islam contra Darwin

Les escoles franceses són destinatàries habituals de tota mena de propaganda política i ideològica. L'última tramesa ha estat L'Atles de la Creació de l'autor turc Harun Yahya que pretén demostrar que l'home no ha canviat en res des que va ser creat per Alà.

Plusieurs centaines d'établissements scolaires ­ essentiellement des lycées ­ ainsi que des universités ont reçu ces dix derniers jours un sulfureux ouvrage ­ l'Atlas de la création ­ d'un auteur turc, Harun Yahya, condamnant la théorie de l'évolution et vantant le créationnisme sur 700 pages richement illustrées. Alerté, le ministère de l'Education nationale a demandé que le livre soit mis hors de portée des élèves. Les établissements scolaires sont parfois la cible d'envois de propagande ­ du leader nord-coréen Kim Jong-il ou de sectes ­, mais jamais cela n'avait été si massif et si précis.

L'Atlas de la création tente de prouver, photos de fossiles et d'animaux à l'appui, que l'homme est resté inchangé contrairement aux conclusions de Darwin, au XIXe siècle. L'auteur et éditeur, Harun Yahya, qui dispose d'un site Internet où il présente ses ouvrages traduits dans plusieurs langues (1), cite le Coran pour étayer sa thèse. Harun Yahya est connu en Turquie pour être le champion du créationnisme, idée apparue dans les années 80 au sein de l'islam, alors qu'aux Etats-Unis, une frange protestante fondamentaliste milite bruyamment contre la thèse de l'évolution depuis longtemps. Sans aucune rigueur scientifique, Harun Yahya présente dans l'Atlas toute une série de reproductions dans un joyeux fouillis, censées prouver que les espèces animales n'ont pas changé depuis la création. Curieusement, il en déduit que les thèses de Darwin sont «la réelle source du terrorisme».

Més canya contra el "lobby climàtic"

El principal climatòleg canadenc, el professor Timothy Bell, no només denuncia les mentides del ecocondríacs -en expressió de Mark Steyn recollida per Barcepundit- respecte a la responsabilitat humana de l'escalfament global, sinó que afirma que les dades senyalen que estem entrant en una fase de refredament.

Believe it or not, Global Warming is not due to human contribution of Carbon Dioxide (CO2). This in fact is the greatest deception in the history of science. We are wasting time, energy and trillions of dollars while creating unnecessary fear and consternation over an issue with no scientific justification. For example, Environment Canada brags about spending $3.7 billion in the last five years dealing with climate change almost all on propaganda trying to defend an indefensible scientific position while at the same time closing weather stations and failing to meet legislated pollution targets.

No sensible person seeks conflict, especially with governments, but if we don't pursue the truth, we are lost as individuals and as a society. That is why I insist on saying that there is no evidence that we are, or could ever cause global climate change.

Iraq, l'hora de la veritat

La guerra de l'Iraq pot ser una guerra “perduda” mediàticament però això no vol dir que ho hagi de ser també militarment. Contrariament a una idea generalitzada, les insurgències rarament obtenen la victòria. La guerra del Vietnam la van perdre els Estats Units a les pantalles de televisió i no en el camp de batalla. Els mujaidins no van derrotar la Unió Soviètica a l’Afganistan, sinó la feblesa econòmica i política del règim comunista accelerada per la perestroika de Gorbatxov. Llevat de la revolució cubana i la derrota francesa a Algèria, la majoria de moviments insurreccionals del segle XX –i en són molts- sempre han perdut. I l’Iraq no hauria de ser una excepció. Però per derrotar les insurgències, com també ho demostra la història, es necessita temps i voluntat. És a dir, que el tempo històric no sigui substituit pel tempo mediàtic.

És aviat per saber si la “nova estratègia” de la Casa Blanca per a l'Iraq arriba massa tard o no. Però el que si sabem ja són els primers efectes que ha provocat.

La nueva actitud de Maliki y las posibilidades del incremento de tropas con reglas de enfrentamiento más agresivas, que los críticos equiparan a cero, han llevado a un giro de 180º a ese venenoso demagogo sin escrúpulos que es Muqtada al Sadr. Ha puesto fin a su boicoteo. Sus 6 ministros se han reincorporado al gabinete y sus 30 parlamentarios a la Asamblea. El joven clérigo ha ordenado la dispersión de sus tropas, la milicia denominada Ejército del Mahdi, responsables en el último año de tantos sádicos asesinatos de civiles suníes. Muchos han abandonado Bagdad, dirigiéndose hacia el sur del país y los que quedan han recibido la orden de no resistirse si son detenidos. Nada de enfrentarse directamente a los norteamericanos. Ya volverán los buenos tiempos.

La consecuencia inmediata es que el número de asesinatos sectarios atribuibles a los chiíes ha disminuido drásticamente en Bagdad. Por el contrario, los llamados insurgentes de cuño sadamista y sus aliados guerra-santeros internacionales han incrementado sus esfuerzos para mantener viva la guerra civil larvada y no quedarse como el único objetivo de la nueva ofensiva del Gobierno y sus aliados. Parece que ellos también cuentan con que alguna mella les pueden hacer. Están azuzando a bombazos a los chiíes para que reanuden sus mortíferas venganzas, con coches cargados de explosivos, suicidas o no, que saltan por el aire en medio de concentraciones humanas, preferiblemente mercados, como el del sábado 3, que masacró a 130 tenderos y clientes con más de 300 heridos.

S'acosten, doncs, temps més durs encara. Tan durs, però, com decisius.