Aquest reportatge tampoc el veureu a la nostra tele

El Climagate a la Televisió finlandesa.

El reportatge que mai no veureu a la nostra televisió

"És alguna cosa més que canvi climàtic, és una batalla per redefinir la humanitat"

Què l'escalfament global no era ciència sinó ideologia, fa molts anys que bastants ja ho sabíem. Ara, quan les proves sobre la manipulació i la mentida d'aquesta suposada teoria han començat a sortir a la llum i que Copenhaguen ha fracassat, n'hi ha que se'n desmarquen i fan veure que ells només passaven per allà. Altres, als que se'ls ha de reconèixer el mèrit de la constància, reconeixen obertament que no es tracta tant d'una qüestió científica com política. George Monbiot ho escriu sense embut en un article publicat a The Guardian titulat: "És alguna cosa més que canvi climàtic, és una batalla per redefinir la humanitat". Doncs, això.

ADDENDA.- Un bon reportatge de Fox News: "Escalfament Global, una gran quantitat d'aire calent?" (45').

ADDENDA II.- El professor Sherwood Idso presenta els resultats de les seves investigacions sobre la relació entra la concentració de CO2 i el creixement de la biomassa vegetal. Conclusió: El CO2 és l'alè de la vida!.

L'últim fitxatge del Madrid

Per partir-se de riure

20 de març del 2000

27 de desembre del 2009

(Enviat per F.C.)

La doble moral

Ahir, diumenge, era el dia triat perquè a totes les televisions occidentals es recordés per enèsima vegada la "masacre de Gaza". Però, ai las!, l'oposició democràtica iraniana va arrabassar el protagonsime als islamistes terroristes de Hamas. Però que s'hauran cregut? Ho explica de maravella Jorge Marirrodriga:

Pero ¿de qué se quejan los iraníes? ¡Pero si llevan 30 años con un régimen que odia a Estados Unidos e Israel! ¡Joder, quien lo pillara! ¿No tienen acaso una revolución? ¿No se dan cuenta de que sus líderes son de lo mejor que hay? A cambio hay que aguantar algunas pequeñas cosillas. Si eres mujer la cosa pinta mal, si eres gay mejor que no te enganchen y si quieres democracia y estás harto de que te roben las elecciones... pero ¿quién quiere esta democracia burguesa en la que vivimos con nuestros coches, nuestros fiestones del fin de semana y nuestras vacaciones en el extranjero? ¿No abandonó acaso Jomeini su vidorra parisina para irse a dirigirlos? ¿Pero no habíamos quedado en que la prioridad era liberar a los palestinos? Que se dejen de tonterias, nosotros desde nuestros cómodos sillones donde sentamos nuestros cómodos traseros ya nos solidarizaremos con ellos cuando toque. Pero ahora no. Ahora toca ¡Gaza libre! y a los iraníes... que les den.

Les portes de l'infern

Timothy Garton Ash:

No sólo es que unos sean malos y otros, héroes; es que el mismo hombre o la misma mujer puede comportarse de forma terrible en un instante y maravillosamente a continuación. Podemos estar por debajo de los monos y por encima de los ángeles. Somos débiles; somos fuertes. Adquirimos el peso de la culpa; reivindicamos nuestro derecho a la compasión. Luego nos hacemos viejos, enfermamos y morimos.

Rèquiem pel nostre sistema financer

Ignacio García de Leániz:

A la vuelta de Navidad, los españoles asistiremos con estupefacción -si algo queda- a una catástrofe histórica que marcará un jalón más en nuestra Gran Recesión. Y ella no es otra que la quiebra de una parte sustancial de nuestro sistema financiero, ése que nos hacían considerar ad náuseam hasta ayer mismo como robusto, saneado y modélico. Ello es lo que ha venido a anunciar Moody’s cuando señalaba que las pérdidas de bancos y cajas sumarían 108.000 millones de euros de pérdidas esperadas ampliables a 225.000 millones de continuar el deterioro económico, lo que supone la bancarrota y desaparición de un número considerable de entidades de un sistema considerado admirable.

Ya el año pasado el ciudadano español (si ello no implica oxímoron a estas alturas de degradación institucional) se enteraba de otro dato aterrador, celosamente ocultado: la deuda de nuestros bancos y cajas con la banca extranjera ascendía a 800.000 millones de euros, lo que explica la restricción cuasi absoluta del crédito y microcrédito, especialmente a pymes y autónomos, debido a vencimientos de la deuda contraída por nuestras entidades. Y es que así de perverso es el fenómeno que nos sucede: una Gran Recesión determinada por el colapso del sector financiero que provoca el estrangulamiento del resto de sectores económicos, que no padecían per se dificultades especiales. Así de bochornoso.

Pero para quien no abdique del pensar, la pregunta surge al punto: ¿Cómo ha sido posible tamaño cataclismo, por el cual la banca española suspende su función social -la captación de depósitos y la concesión del crédito- para acabar obligada a comprar deuda de un Estado al borde también de la ruina y que más temprano que tarde no va a poder pagar? Y una parte de la respuesta se halla en la aparición de un virus letal en las entrañas mismas de nuestras entidades financieras: el de la crisis de la verdad y la institucionalización de la mentira.

Seguiu llegint.

Per què Umbele prefereix missioners que cooperants?

La fundació Umbele, creada per Xavier Sala i Martín, a diferència de la majoria d'ONG, vol ajudar al desenvolupament de l'Àfrica a través de dues idees tan fortes com simples:

Primera:  1 euro = 1 euro.  És a dir, que tot el que es dóna arriba íntegrament al seu destinatari. L'intermediari no reb ni un sol cèntim. Tots són voluntaris.

Segona:  Els diners es distribueixen als beneficiaris a través de missioners que porten molts anys al continent africà i no de cooperants.

L'opció dels missioners no és per raons religioses -el fundador d'Umbele és ateu- sinó d'eficiència, com explica ell mateix en aquest vídeo:

Lorca i la memòria històrica

Francesc de Carreras:

Federico García Lorca es un caso paradigmático. Todo el mundo -literalmente, ya que su fama es mundial- sabe que es un grandioso poeta y, además, por lo que se conoce de su vida, estaba dotado de una personalidad fascinante: sensible, generoso, simpático, alegre y buena persona. Recuperar su memoria es, pues, conocer su obra literaria y aprender de su vida, no encontrar el lugar donde yacen sus restos mortales. En este lugar no está Lorca, sino sólo lo que queda de sus huesos. Lorca está, sobre todo, en sus poemas, en sus obras de teatro, en su prosa lírica y hasta en sus dibujos y canciones, además de en el recuerdo personal.

Tampoco esta infructuosa búsqueda añade nada al papel de Lorca como símbolo de todas las víctimas de aquella gran tragedia: qué más da donde se encuentren sus despojos. Lo importante es que se sepa, como ya se sabe desde siempre, que lo asesinaron por defender sus ideas republicanas, por su preocupación por acercar la cultura al pueblo, por su anticonvencional manera de vivir. Desde su muerte, Lorca ha sido siempre símbolo de la libertad frente a la oscura España fanática que tan bien supo retratar en sus obras.

En todo este proceso de inútil búsqueda siempre me ha parecido ejemplar la actitud de sus familiares. Ningún interés han tenido en exhumar sus huesos, sólo en guardar su memoria. Su sobrino Manuel Fernández Montesinos, cuyo padre, alcalde republicano de Granada, fue asesinado cuatro días antes que el poeta, dijo muy claramente: “Lo que hay que hacer con Lorca es leerlo y saber por qué está en una fosa común. No nos parece necesario exhumar tumbas para saber que los generales levantiscos eran unos criminales”. La memoria histórica del poeta está en su obra y en su testimonio, no en la desconocida fosa donde están enterrados -solamente- sus restos mortales.

El frau al descobert

Arran l'escàndol derivat de les filtracions de mails del gurús del clima, s'han vist obligats a publicar les dades.  I ho han fet en brut perquè es noti menys. Alguns ja han començat a analitzar-les. És el cas de l'amic F.C. que ha exportat a Excel per fer gràfics una sèrie climatica d'una estacio espanyola del període 1856-2008 i el resultat es increïble. El frau al descobert !!!!

Copenhaguen ha estat un èxit

Tothom es lamenta del fracàs de la cimera climàtica de Copenhaguen, però en realitat ha estat un èxit. Per què? Doncs, perquè s'ha evitat un acord vinculant en matèria energètica que portaria el món a la misèria. De fet, la falta d'acord ha tret un pes de sobre a molts governs. Els occidentals poden donar la culpa a la Xina i l'Índia, exhonerant-se de tota responsabilitat i els països en desenvolupament podran seguir amb el seu desenvolupament sense trabanquetes ecocondríaques. Guy Sorman:

En leur for intérieur, bien des dirigeants américains et européens doivent se réjouir de ce non accord : car tous ne croient pas au réchauffement et un accord contraignant aurait été pour l’Occident une sorte de suicide industriel. Et les Indiens et les Chinois pourront continuer leur développement qui exige, en l’état actuel de leurs ressources, la consommation de carbone. Rappelons que, sans le charbon, l’humanité en serait encore à l’âge de pierre.

Qui sont les perdants de Copenhague ? L’immense bureaucratie qui s’est greffée sur l’idéologie réchauffiste verra ses crédits réduits : dommage pour elle qui rêvait d’une ONU de l’environnement, pourvoyeuse de prébendes. Autre victime : le camp des idéologues et activistes anticapitalistes qui s’étaient recyclés dans l’écologisme profond. Ces anciens Rouges masqués en Verts ont manqué leur coup d’Etat. Une occasion manquée aussi pour les chefs d’Etat kleptocrates qui réclamaient des compensations financières au nom de la Justice climatique : le Tiers mondisme a tenté, à Copenhague, de se recycler en réchauffisme de la même manière que les anticapitalistes s’étaient recyclés en amis de la Nature. Double échec pour une double imposture.

Enterrar a Keynes

Xavier Sala i Martin:

Una de las frases más archirrepetidas del economista más famoso del siglo XX, John Maynard Keynes, es: “En el largo plazo, todos estaremos muertos”. Con ello, Keynes quería decir que las políticas económicas debían centrarse en sus efectos inmediatos e ignorar sus consecuencias futuras. Por eso, la recomendación estrella de Keynes para acabar con la gran depresión de los años treinta fue el aumento del gasto público financiado con deuda. Su argumento: el dinero que el Gobierno gastara tendría efectos inmediatos sobre la demanda mientras que la deuda generada no tendría consecuencias negativas hasta un futuro lejano… pero eso no era problema porque, para entonces, “todos estaríamos muertos”.

Durante mucho tiempo, muchos creyeron que Keynes tenía razón. Y los políticos del mundo entero se dedicaron a gastar y endeudarse cada vez que venía una recesión. Con los años, la idea fue perdiendo adeptos. Por un lado los economistas notaron que la duración de la gran depresión había sido excepcional. La mayoría de recesiones eran mucho más cortas. De hecho, eran tan cortas que entre que el Gobierno decidía y aprobaba los programas de gasto, organizaba los concursos públicos de adjudicación y comenzaban las obras, la crisis ya había terminado, por lo que el gasto llegaba a la economía cuando no se necesitaba.

Por otro lado, durante los años ochenta y noventa, se vieron claramente las consecuencias de un excesivo endeudamiento: igual que pasa con todas las familias, cuando un Estado se endeuda por encima de sus posibilidades llega un momento en que los acreedores le cortan el grifo. Entonces sólo se pueden hacer dos cosas: aumentar dramáticamente los impuestos y reducir drásticamente el gasto. El problema es que ambos tienden a causar una profunda recesión. Eso es exactamente lo que pasó en países de América Latina y Áfricadurante la llamada “crisis de la deuda” de los ochenta y en países asiáticos y europeos durante los noventa. Estaba claro, pues, que eso de que la deuda no nos debía preocupar no era exactamente cierto y decenas de países de todo el mundo lo aprendieron por la vía más cruel. Eso puso el último clavo en el ataúd del keynesianismo tradicional: en el largo plazo no todos estábamos muertos. ¡En el largo plazo quien estaba muerto era Keynes!

Parecía que todo esto eran lecciones bien aprendidas. Al menos eso es lo que enseñábamos en las facultades de Economía y eso es lo que hacían los ministros de Finanzas de los países bien gestionados que incluso llegaban a tener superávits fiscales por si las moscas. Pero luego, con la crisis del 2008-2009, sucedió algo asombroso: ¡todo lo que habíamos aprendido durante un siglo se lanzó por la borda! Presas del pánico del momento, profesores, economistas y políticos que hasta entonces habían sido sensatos, abandonaron su cordura y aplicaron los programas de dispendio público más grandes que jamás ha visto el hombre (o la mujer). Los déficits fiscales y la deuda pública aumentaron hasta límites que sólo dos años antes habrían sido catalogados de locura. De hecho, en los países de la zona euro eran ilegales porque violaban los pactos de estabilidad sobre los que se había construido la moneda única. Pero nada de eso pareció importar. El beneficio económico a corto plazo era lo único relevante y las nefastas consecuencias de la deuda eran ignoradas porque sus efectos ocurrían en el largo plazo y “en el largo plazo estamos todos muertos”. Keynes había resucitado.

El problema es que, cuando el 2009 todavía no ha finalizado y todavía no estamos muertos (y algunos países como España ni siquiera han salido de la crisis), el largo plazo parece haber llegado. Y es que los mercados financieros ya están anunciando problemas para algunos de los estados que más se han endeudado. Las primas de riesgo de la deuda española, griega e irlandesa son cada día más altas. Es decir, el riesgo de morosidad de esos países aumenta diariamente. Las primas de seguro que se pagan para asegurar a los acreedores del Gobierno español han subido en un 75% (repito ¡75%!) en los últimos cuatro meses. Eso ha hecho reaccionar a las tres grandes empresas de rating (firmas independientes que evalúan el riesgo de que un gobierno no pueda pagar lo que debe y se convierta en moroso), que han hecho movimientos. La empresa Fitch Ratings ha bajado la categoría de los bonos del Gobierno de Grecia dos veces en pocas semanas. Por su parte, Standard & Poor´s ha rebajado la perspectiva de su valoración del Gobierno de España de “estable” a “negativa”. Finalmente, Moody´s predice que España es el país con mayor riesgo económico de Europa para el 2010.

Esta situación no es buena. Todavía no es dramática pero no es buena. En el mejor de los casos, todo esto quiere decir que ya no queda margen para la expansión fiscal. Si es así, a las economías que todavía no han salido de la crisis, como la española, sólo les quedan las famosas reformas estructurales de las que tanto se habla y de las que tan poco se sabe. En el peor de los casos, los acreedores pueden cerrar el grifo del crédito que obligue al Gobierno a equilibrar sus cuentas subiendo impuestos y reduciendo gasto de un día para otro. Cuando uno actúa pensando que los costos de largo plazo no deben ser tenidos en cuenta, uno acaba intentando salir de una crisis plantando las semillas de la siguiente. Y es que, a veces, el largo plazo llega muy pronto. Tan pronto que lo mejor que podemos hacer es reinstaurar la cordura fiscal… y enterrar a Keynes.

Més dades sobre l'estafa climàtica

Els gurús del clima van ignorar les dades de les estacions meteorològiques russes perquè desmentien l'escalfament.

Analysts say Russian meteorological stations cover most of the country’s territory, and that the Hadley Center had used data submitted by only 25% of such stations in its reports.

Over 40% of Russian territory was not included in global-temperature calculations for some other reasons, rather than the lack of meteorological stations and observations.

The data of stations located in areas not listed in the Hadley Climate Research Unit Temperature UK (HadCRUT) survey often does not show any substantial warming in the late 20th century and the early 21st century.

Més informació, aquí.

Jihad.com

THOMAS L. FRIEDMAN:

The Obama team is fond of citing how many “allies” we have in the Afghan coalition. Sorry, but we don’t need more NATO allies to kill more Taliban and Al Qaeda. We need more Arab and Muslim allies to kill their extremist ideas, which, thanks to the Virtual Afghanistan, are now being spread farther than ever before.

Only Arabs and Muslims can fight the war of ideas within Islam. We had a civil war in America in the mid-19th century because we had a lot of people who believed bad things — namely that you could enslave people because of the color of their skin. We defeated those ideas and the individuals, leaders and institutions that propagated them, and we did it with such ferocity that five generations later some of their offspring still have not forgiven the North.

Islam needs the same civil war. It has a violent minority that believes bad things: that it is O.K. to not only murder non-Muslims — “infidels,” who do not submit to Muslim authority — but to murder Muslims as well who will not accept the most rigid Muslim lifestyle and submit to rule by a Muslim caliphate.

What is really scary is that this violent, jihadist minority seems to enjoy the most “legitimacy” in the Muslim world today. Few political and religious leaders dare to speak out against them in public. Secular Arab leaders wink at these groups, telling them: “We’ll arrest if you do it to us, but if you leave us alone and do it elsewhere, no problem.”

How many fatwas — religious edicts — have been issued by the leading bodies of Islam against Osama bin Laden and Al Qaeda? Very few. Where was the outrage last week when, on the very day that Iraq’s Parliament agreed on a formula to hold free and fair multiparty elections — unprecedented in Iraq’s modern history — five explosions set off by suicide bombers hit ministries, a university and Baghdad’s Institute of Fine Arts, killing at least 127 people and wounding more than 400, many of them kids?

Not only was there no meaningful condemnation emerging from the Muslim world — which was primarily focused on resisting Switzerland’s ban on new mosque minarets — there was barely a peep coming out of Washington. President Obama expressed no public outrage. It is time he did.

“What Muslims were talking about last week were the minarets of Switzerland, not the killings of people in Iraq or Pakistan,” noted Mamoun Fandy, a Middle East expert at the International Institute of Strategic Studies in London. “People look for red herrings when they don’t want to look inward, when they don’t want to summon the moral courage to produce the counter-fatwa that would say: stabilizing Iraq is an Islamic duty and bringing peace to Afghanistan is part of the survival of the Islamic umma,” or community.

So please tell me, how are we supposed to help build something decent and self-sustaining in Afghanistan and Pakistan when jihadists murder other Muslims by the dozens and no one really calls them out?

A corrosive mind-set has taken hold since 9/11. It says that Arabs and Muslims are only objects, never responsible for anything in their world, and we are the only subjects, responsible for everything that happens in their world. We infantilize them.

Arab and Muslims are not just objects. They are subjects. They aspire to, are able to and must be challenged to take responsibility for their world. If we want a peaceful, tolerant region more than they do, they will hold our coats while we fight, and they will hold their tongues against their worst extremists. They will lose, and we will lose — here and there, in the real Afghanistan and in the Virtual Afghanistan.

Sign in to RecommendMore Articles in Opinion » A version of this article appeared in print on December 16, 2009, on page A43 of the New York edition.

De com el sobiranisme ha fet figa

Francesc de Carreras:

En primer lugar, se ha pinchado el globo de la desafección a la España constitucional. Téngase en cuenta que estas consultas se habían planteado no sólo como un voto a la independencia sino también como una expresión del malestar por el trato que "España" da a "Catalunya": escasa autonomía, mala financiación y ataques continuos. También como un aviso de lo que podría pasar tras la sentencia del TC si fuera desfavorable al Estatut. A la vista está todo: desafección muy poca y reacciones contra la sentencia todavía menos.

En segundo lugar, los resultados muestran una vez más que existen dos Catalunyes: la de la calle, la del catalán razonable y sensato, el catalán dotado de seny, que se preocupa de la política en la medida que pretende que sus impuestos sirvan para obtener el mayor rendimiento posible en libertad, igualdad y servicios públicos; y la Catalunya idealizada de la mayoría de la clase política –cargos públicos, partidos y medios de comunicación– que nos presentan un panorama apocalíptico de unos catalanes oprimidos y atacados por la malvada España de siempre.

Hasta el domingo, la desafección les parecía un clamor casi unánime. Pues bien, el globo se les ha pinchado y tendrán que acudir a otros argumentos.

Els negocis del gran gurú del clima de l'ONU

Una de les activitats preferides de la premsa d'esquerres és treure els draps bruts, reals o imaginaris, dels polítics de dretes. Ho justifiquen per la necessitat de la transparència com una de les maneres de controlar el poder, cosa que comparteixo. Però, per damunt de tot, la premsa socialdemòcrata busca i rebusca perquè creu que, en última instància, l'únic poder real no és el poder polític sinó el poder econòmic, que mitjançant vincles descarats o conspiratius utiliza els polítics com a titelles dels seus interessos. D'aquí l'obssessió per trobar sigui com sigui relacions econòmiques entre els governants i les grans empreses o corporacions.

Aquesta obssessió, però, els despareix sense necessitat de psicoanalista quan han d'informar de polítics progres, verds i d'esquerres. Pel que sembla, aquesta gent està per damunt de tota sospita, es comporten com les germanetes de la caritat i, si algú cau en la temptació, millor no publicar-ho per no donar arguments a l'enemic.

Aquesta és la raó per la que no publiquen, per exemple, els vincles econòmics de Rajendra Kumar Pachauri, president del Panell Internacional del Canvi Climàtic de l'ONU. Pachauri està vinculat a diverses empreses dedicades a l'energia sostenible, però també i paradoxalment a companyies del sector petroler.

(Via Barcepundit)

Per què van trencar la cara a Berlusconi?

(V)

La guerra d'Iraq va ser útil

Christoper Hitchens creu que l'evolució de l'Iraq confirma que la guerra va ser útil i necessària. Dóna almenys quatre raons: el petroli torna a fluir i elimina la necessitat de l'Iran i l'Aràbia Saudita; la importància de l'Iraq és més gran que la del Pakistan i les seves lliçons militars són útils per a l'Afganistan. Però per sobre de tot: l'Iraq pot ser un país lliure. (Via Factual)

"Canvi de sistema, no canvi climàtic".

Si els moviments antiglobalització més radicals no existíssin caldria crear-los. Per què? Doncs, perquè són imprescindibles perquè la "revolució" sigui un fracàs. La seva virtud és la transparència. No s'estàn d'òsties i parlen clar. I diuen en veu alta tot allò que la patuleia socialdemòcrata pensa però no s'atreveix a pronunciar. A les manifestacions rituals que acompanyen com les puces al gos cada cimera internacional, l'eslògan central a Copenhaguen ha estat aquest: "Canvi de sistema, no canvi climàtic". I això és exactament del que es tracta: tota la parafernàlia sobre l'escalfament global no és res més que una coartada dels que volen canviar el sistema polític i econòmic vigent als països desenvolupats d'Occident. Abans ho feien en nom d'unes suposades lleis de la història; ara ho fan en nom d'unes altres suposades lleis de la ciència. Nada nuevo bajo el sol.

De com l'ONU ha manipulat l'escalfament global

Steve McIntyre (traducció de Josep C. Vergés):

La reconstrucció de Briffa que mostra l'IPCC elimina la part inconvenient posterior a 1960. Com Folland escrivia: "Un diagrama de testimonis del canvi de temperatures és clarament favorit per al Resum Polític. Però l'actual diagrama només amb dades d'anells d'arbre de Briffa contradiu i dilueix excessivament el missatge. Segurament aquest és el tema més important que cal resoldre." Folland afegia que només “busca la veritat." Aquest desig per la "veritat" posa Briffa sota pressió: "Ja sé que estic pressionat per a presentar una història polida i maca sobre l'aparent escalfament sense precedents." El caigut en desgràcia director de CRU Jones escrivia: "Tots els participants a la reunió de l'IPCC estaven d'acord que aixó era un problema in una possible distracció/detracció del punt de vista de consens raonable que volen mostrar." La primera reacció de l'autor de la secció de l'IPCC Mann al problema fou d'eliminar tota la reconstrucció de Briffa. Briffa estava molest per la censura: "Ja sé que estic pressionat per a presentar una història polida i maca, però la situació en realitat no és tan senzilla pels canvis inesperats que no concorden amb l'escalfament recent. No penso que sigui correcte ignorar aquest problema. Jo no crec que les temperatures simplement han baixat progressivamnet durant milers d'anys com vol fer veure Mike Mann." Mann respón que ha caigut en un "vesper" i reposa la reconstrucció de Briffa: "La sèrie de Briffa divergeix en gran part i exactament en direcció contrària. Aquest és el problema que tots hem vist i que és una possible distracció/detracció del punt de vista de consens raonable que volem mostrar. Si publiquem la sèrie els crítics tindran llenya per extendre el dubte i minar la fe en les paleoestimacions." Així que en comptes de ciència ara tenim fe declara l'autor de l'IPCC de l'ONU. Briffa es va disculpar amb Mann pels seus remordiments de conciència.

Obama va parlar a Oslo amb la veu de Bush

Newsweek:

The Norwegians weren't applauding the peace-prize acceptance speech President Obama just gave in Oslo and I know why. The speech in many ways could have been written for, and delivered by, a man they loathe: George W. Bush. Sure the speech had the pleasant stuff about banning torture and the value of negotiations, and Obama gave a nod to Martin Luther King, whose own Nobel speech in 1964 was a paean to pacifism. But Obama wanted to make it clear that he was NOT Martin Luther King. He was a commander in chief leading two wars, confronting an implacable terrorist foe, burdened by a wobbly job rating and a dysfunctional Congress, and facing a dicey electoral future for his party in 2010 and himself in 2012.

So Obama accepted most of the fundamental premises of his maligned predecessor's post-9/11 theory of the world. Yes, Obama said, there is evil in the world and it must be confronted. Al Qaeda is evil, he said. No, "Holy War"—jihad—can never be a "just" war. America not only has a duty but self-interest in spreading free speech and freedom of religion around the world, even in places and cultures that seem to reject it, because those values are "universal."

There was more. The word "terrorism"—recently absent from Obama's foreign-policy speeches—made a comeback, big time. He praised the peace-making maneuvers of two Republican presidents (Nixon and Reagan) and of Pope John Paul. Obama challenged Europeans and others to stand up to Iran and North Korea—which, he said indirectly but clearly, want to develop nuclear capability so that they could "arm themselves for nuclear war." He was careful to avoid anything more than the most anodyne reference to the conflict between Israel and Arabs—a conflict Europeans depict as a one-sided saga of Israeli oppression of Palestinians, whom Obama didn't mention.

Montilla firma en un llibre d'honor amb una "xuleta"

La guerra de l'Afganistán ja té el seu Nobel de la Pau

Obama ha dit avui, al rebre el premi Nobel de la Pau, coses com aquestes:

Obama: "El uso de la fuerza está justificado en ocasiones"

"La guerra es una expresión de sentimientos humanos"

"Un movimiento no violento no hubiese frenado a Hitler o a los talibán"

Si ho hagués dit Bush, ja estarien en peu de guerra; però com que ho ha dit Obama, se'ls cau la baba.

"La prohibició dels minarets és un vot per la tolerància i la integració"

L'activista antiislamista Ayaan Hirsi Ali creu que es poden treure dues lliçons de la votació contra els minarets a Suïssa. En primer lloc, la d'un rebuig de l'Islam polític i no  dels musulmans. En aquest sentit, va ser un vot per la tolerància i la integració, que l'Islam no vol. En segon lloc, la votació ha servit per mostrat la distància que separa el poble suís i la seva elit respecte la manera de considerar l'Islam polític. Traducció lliure al català. Text en anglès, aquí.

A la batalla de les idees, els símbols són importants.

Què passaria si es demanés als suïssos prohibir per referèndum la construcció d'una creu quadrada amb els braços doblegats en angle recte, un símbol de la creença d'una petita minoria? O bé, que considerés la possibilitat d'un referèndum sobre la construcció de torres corondes amb una falç i un martell, un símbol estimat per una minoria encara més petita dels suïssos? 

Les idees polítiques són símbols: la creu gammada, la falç i el martell, el minaret, la mitja lluna i l'estrella (normalment a la part superior del minaret) són símbols d'una teoria política col.lectivista que afirma la supremacia de un grup sobre tots els altres. 

Dels temes que debaten, els suïssos escolten, llegeixen diaris, i, en general, s'informen per fer-se un opinió abans de votar.  

Del que els europeus se'n adonen quan s'informen sobre l'Islam és que és molt més que una religió. L'Islam no es limita a proporcionar un marc espiritual per fer front a qüestions humanes com ara el naixement, la mort i el que ens espera després d'aquest món, sinó que ordena una manera de viure.

L'Islam és una idea de com la societat s'ha d'organitzar, ja que defineix la relació entre l'individu i l'Estat, les relacions entre homes i dones, les regles d'interacció entre creients i no creients, com aplicar aquestes normes, i justifica per què un govern regit per l'Islam és millor que un govern basat en altres idees. Aquestes idees de l'Islam polític tenen els seus símbols: el minaret, la Mitja Lluna, el vel o l'espasa.

El minaret és un símbol de la supremacia de l'Islam, una marca de dominació que ha arribat a simbolitzar la conquesta islamique. Va fer la seva aparició desenes d'anys després de la fundació de l'Islam.

A Europa, com en altres llocs del món on els musulmans s'instal·len, els centres de culte són simples al principi. Tot allò que un musulmà té necessitat de tenir per complir amb la seva obligació de la pregària, com és una brúixola que indiqui la direcció de la Meca, aigua per renta-ser, una catifa pròpia per resar i un mitjà per saber l'hora per poder dir a temps les seves oracions cinc vegades al dia.

La construcció de grans mesquites equipades amb torres molt altes i d'un cost de milions de dòlars no es preveuen fins que la població musulmana és significativa. Aleshores, la mesquita passa de ser un lloc de pregària a un centre polític.

Els imams poden aleshores predicar un missatge d'unitat entre els musulmans i de rebuig contundent dels hàbits dels no musulmans.

Homes i dones estan separats, els homosexuals, els apòstates i els jueus són condemnats, i els creients s'organitzen al voltant d'objectius políticsa que requereixen la introducció de formes de xària (llei islàmica), començant pel Dret de família.

És el moviment que s'ha observat a Europa i en altres països on els musulmans s'han establert. Cap dels acadèmics, diplomàtics i polítics occidentals que condemnen la votació de Suïssa per a prohibir els minarets evoquen aquests fets, per no parlar de desafiaments.

En la seva resposta a la presència de l'Islam entre ells, els europeus han desenvolupat, sembla, dues posicions oposades. La primera posa l'accent en l'exactitud. És exacte considerar que els símbols polítics, com els dels comunistes o els dels nazis, són l'equivalent d'un símbol religiós com el minaret i els seus accessoris, la mitja lluna i l'estrella, o els uniformes del Tercer Reich són equivalents a les burques i les barbes dels islamistes actuals?

Si la comparació és vàlida, llavors l'Islam, en tant que moviment polític, ha de ser rebutjat pel seu propi sectarisme. En aquest cas, els musulmans no han de ser descartats com a residents o ciutadans. Al que ens hem d'oposar és a les pràctiques que es justifiquen en nom de l'Islam, com els assassinats per honor, la jihad, la perspectiva de "nosaltres contra ells", el comunitarisme. En resum, la supremacia islamista.

La segona posició refusa equiparar els símbols polítics dels diversos moviments feixistes blancs als símbols d'una religió. En aquesta escola de pensament, les escriptures islàmiques es comparen amb les escriptures cristianes i jueves. Aquells que raonen d'aquesta manera pregonen el pragmatisme. Segons ells, la clau de la integració dels musulmans és el diàleg. Estan disposats a cedir en algunes de les demandes de les minories musulmanes amb l'esperança que algun dia el seu compromís amb els textos radicals despareixerà, com va despareixer en els pobles cristians i jueus.

Aquestes dues perspectives oposades corresponen a Europa a dos grups molt diferents. Els primers són esencialment les classes treballdores. Els segons són les classes que George Orwell considerava com a "indetermindes". D'aspecte cosmopolita, hi ha diplomàtics, empresaris, polítics i periodistes tradicionals. Ells estan familiaritzats amb la globalització i es centren principalment en la imatge internacional dels seus respectius països. En tot conflicte entre l'Islam i l'Occident, hi veuen sobretot les possibles reaccions dels països musulmans i com afecten a la imatge del seu país.

En canvi, els que rebutgen les idees i pràctiques de l'Islam polític són els que estan en contacte amb els musulmans a nivell local. Se'ls va demanar que acceptéssin els immigrants musulmans com a veïns, companys de classe, companys de treball; són el que els americans anomenen "l'home del carrer". I aquesta és la gran paradoxa de l'Europa moderna: la classe obrera, que va votar a l'esquerra durant generacions es troba que ha de votar per la dreta  perquè té la sensació que els partits socialdemòcrates han perdut el contacte amb la realitat.

Els pragmàtics, la majoria dels quals són persones de poder, tenen part de raó quan diuen que la integració dels musulmans necessita molt de temps. Les seves crides al diàleg són raonables. Però, en tant que no empenyen als musulmans a triar entre els valors del país on han arribat i els dels països d'on van sortit, s'enfrontaran a noves sorpreses. I això és el que mostra la votació suïssa. Es tracta d'un enfrontament entre els votants locals, els treballadors (i algunes feministes de la classe mitjana) i els immigrants musulmans que creuen que tenen dret no només de practicar la seva religió, sinó també a substituir l'ordre polític local pel seu.

Examineu atentament les reaccions de les elits de Suïssa, de la Unió Europea i de les Nacions Unides. El govern suís se sent avergonyit pel resultat de la votació. Els suecs, que en l'actualitat presideixen les reunions de la UE, van condemnar el vot suís per intolerant i xenòfob. És de destacar que el ministre suec d'Afers Estrangers, Carl Bildt, declarés en públic que el vot suís és una mala acció diplomàtica. El que oblida és que es tractava d'un debat sobre l'Islam en tant que problema intern. El vot no té res a veure amb la política exterior.

El vot suís centra el debat sobre l'Islam en tant que problema intern d'Europa. En altres paraules, l'Islam com un conjunt d'idees i polítiques col.lectivistes. Als europeus nadius, els seus líders els han demanat una i altra vegada ser tolerants i acceptar els musulmans. Hi ho han fet. I això es mesura
     a) pels diners invertits pel contribuent en la despesa en salut, habitatge, educació i benestar dels musulmans, i
b) pels centenars de milers de musulmans que estan trucant a la porta d'Europa per entrar. Si aquestes persones que clamen que Europa és intolerant tinguéssin raó, si hi hagués realment xenofòbia i rebuig dels musulmans, observaríem el contrari. Hi hauria hagut un èxode dels musulmans cap a fora d'Europa.

Certament, la confrontació internacional entre l'Islam i l'Occident és més àmplia. Les guerres a l'Iraq i l'Afganistan són una part important, per no esmentar el conflicte entre israelians i palestins o les ambicions nuclears de l'Iran. Aquesta confrontació no s'ha de confondre mai amb el problema local que planteja l'absorció de tots aquells musulmans que se'ls va permetre convertir-se en residents permanents i ciutadans de les societats europees.

Les "Historias ejemplares" de l'ONU

Aquest és el vídeo de propaganda que es va pasar a l'obertura de la cimera climàtica de Copenhaguen. No ploreu.

Contra la banalització de l'avortament

Rosa Díez:

"Si hay alguien que cree que abortar no es un problema moral, se equivoca. Es un problema moral, lo que no tiene por qué ser es un problema penal, o legal. Yo lo que creo es que legalmente debe haber la posibilidad de un acuerdo. Yo podría decir donde sitúo yo los valores, pero usted podría decirme que conoce a otro señor que los sitúa en otro sitio, y tendría razón. No, el problema es que tenemos que situarlos, para que sean colectivamente aceptables, en un punto que decidamos; y luego moralmente cada persona tendrá que enfrentarse con el dilema. Yo creo que es muestra de salud moral el que una persona dude antes de abortar, aunque el feto tenga una semana".

Son palabras de Fernando Savater. Es la filosofía en la que se sustenta la enmienda a la totalidad que hemos presentado contra el proyecto de ley remitido por el Gobierno a las Cortes; justo lo contrario al espíritu de banalización del aborto que inspira este proyecto que no mejora la legislación vigente sobre el aborto voluntario; y que por las características sectarias de alguno de sus principios, tampoco ayuda a establecer el consenso necesario sobre una cuestión que, debido a sus profundas implicaciones éticas, divide profundamente a la sociedad española.

Si la ley propusiera un plazo para abortar sin limitaciones, fundado en el consenso médico y científico sobre el momento a partir del cual un feto es viable fuera de la madre, se trataría de una "ley de plazos" que proporciona mayor seguridad jurídica y es más respetuosa con la autonomía de la mujer enfrentada al dilema de interrumpir o no su embarazo por motivos íntimos. Pero el proyecto que se nos propone mezcla finalmente plazos y supuestos, convirtiéndose así en un híbrido de escasa solidez jurídica.

El 60% dels belgues favorables a la prohibició dels minarets

La Libre Belgique:

Une enquête réalisée par iVOX pour l'hebdomadaire "Le Soir magazine" à paraître mercredi, montre que 59,3 % des Belges interrogés sont favorables à l'interdiction de la construction des minarets, alors que les Suisses s'étaient prononcés à hauteur de 57,5 % pour cette interdiction.

Trente-huit pc des Belges interrogés se sont déclarés tout à fait favorables à l'interdiction de la construction de minarets. Parmi ces 38 %, les Wallons sont les plus favorables (44 %), devant les Bruxellois (40,3 %) et les Flamands (34,3 %)

140 científics retopen la teoria de l'escalfament global en una carta adreçada a Ban Ki-moon

Text íntegre de la carta:

His Excellency Ban Ki Moon

Secretary-General, United Nations

New York, NY

United States of America

8 December 2009

Dear Secretary-General,

Climate change science is in a period of ‘negative discovery’ - the more we learn about this exceptionally complex and rapidly evolving field the more we realize how little we know. Truly, the science is NOT settled.

Therefore, there is no sound reason to impose expensive and restrictive public policy decisions on the peoples of the Earth without first providing convincing evidence that human activities are causing dangerous climate change beyond that resulting from natural causes. Before any precipitate action is taken, we must have solid observational data demonstrating that recent changes in climate differ substantially from changes observed in the past and are well in excess of normal variations caused by solar cycles, ocean currents, changes in the Earth's orbital parameters and other natural phenomena.

We the undersigned, being qualified in climate-related scientific disciplines, challenge the UNFCCC and supporters of the United Nations Climate Change Conference to produce convincing OBSERVATIONAL EVIDENCE for their claims of dangerous human-caused global warming and other changes in climate. Projections of possible future scenarios from unproven computer models of climate are not acceptable substitutes for real world data obtained through unbiased and rigorous scientific investigation.

Specifically, we challenge supporters of the hypothesis of dangerous human-caused climate change to demonstrate that:

1.- Variations in global climate in the last hundred years are significantly outside the natural range experienced in previous centuries; 
2.- Humanity’s emissions of carbon dioxide and other ‘greenhouse gases’ (GHG) are having a dangerous impact on global climate;
3.- Computer-based models can meaningfully replicate the impact of all of the natural factors that may significantly influence climate;
4.- Sea levels are rising dangerously at a rate that has accelerated with increasing human GHG emissions, thereby threatening small islands and coastal communities;
5.-The incidence of malaria is increasing due to recent climate changes;
6.- Human society and natural ecosystems cannot adapt to foreseeable climate change as they have done in the past;
7.- Worldwide glacier retreat, and sea ice melting in Polar Regions , is unusual and related to increases in human GHG emissions; 
8.- Polar bears and other Arctic and Antarctic wildlife are unable to adapt to anticipated local climate change effects, independent of the causes of those changes;
9.- Hurricanes, other tropical cyclones and associated extreme weather events are increasing in severity and frequency;
10.- Data recorded by ground-based stations are a reliable indicator of surface temperature trends.

It is not the responsibility of ‘climate realist’ scientists to prove that dangerous human-caused climate change is not happening. Rather, it is those who propose that it is, and promote the allocation of massive investments to solve the supposed ‘problem’, who have the obligation to convincingly demonstrate that recent climate change is not of mostly natural origin and, if we do nothing, catastrophic change will ensue. To date, this they have utterly failed to do so.

Signed by: 

Habibullo I. Abdussamatov, Dr. Sci., mathematician and astrophysicist, Head of the Russian-Ukrainian Astrometria project on the board of the Russian segment of the ISS, Head of Space Research Laboratory at the Pulkovo Observatory of the Russian Academy of Sciences, St. Petersburg, Russia
Göran Ahlgren, docent organisk kemi, general secretary of the Stockholm Initiative, Professor of Organic Chemistry, Stockholm, Sweden
Syun-Ichi Akasofu, PhD, Professor of Physics, Emeritus and Founding Director, International Arctic Research Center of the University of Alaska, Fairbanks, Alaska, U.S.A.
J.R. Alexander, Professor Emeritus, Dept. of Civil Engineering, University of Pretoria, South Africa; Member, UN Scientific and Technical Committee on Natural Disasters, 1994-2000, Pretoria, South Africa.
Jock Allison, PhD, ONZM, formerly Ministry of Agriculture Regional Research Director, Dunedin, New Zealand
Bjarne Andresen, PhD, dr. scient, physicist, published and presents on the impossibility of a "global temperature", Professor, The Niels Bohr Institute, University of Copenhagen, Denmark
Timothy F. Ball, PhD, environmental consultant and former climatology professor, University of Winnipeg, Member, Science Advisory Board, ICSC, Victoria, British Columbia, Canada
Douglas W. Barr, BS (Meteorology, University of Chicago), BS and MS (Civil Engineering, University of Minnesota), Barr Engineering Co. (environmental issues and water resources), Minnesota, U.S.A.
Romuald Bartnik, PhD (Organic Chemistry), Professor Emeritus, Former chairman of the Department of Organic and Applied Chemistry, climate work in cooperation with Department of Hydrology and Geological Museum, University of Lodz, Lodz, Poland
Colin Barton, B.Sc., PhD, Earth Science, Principal research scientist (retd), Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO), Melbourne, Victoria, Australia
Joe Bastardi, BSc, (Meteorology, Pennsylvania State), meteorologist, State College, Pennsylvania, U.S.A.
Ernst-Georg Beck, Dipl. Biol. (University of Freiburg), Biologist, Freiburg, Germany
David Bellamy, OBE, English botanist, author, broadcaster, environmental campaigner, Hon. Professor of Botany (Geography), University of Nottingham, Hon. Prof. Faculty of Engineering and Physical Systems, Central Queensland University, Hon. Prof. of Adult and Continuing Education, University of Durham, United Nations Environment Program Global 500 Award Winner, Dutch Order of The Golden Ark, Bishop Auckland County, Durham, U.K.
M. I. Bhat, Professor & Head, Department of Geology & Geophysics, University of Kashmir, Srinagar, Jammu & Kashmir, India
Ian R. Bock, BSc, PhD, DSc, Biological sciences (retired), Ringkobing, Denmark
Sonja A. Boehmer-Christiansen, PhD, Reader Emeritus, Dept. of Geography, Hull University, Editor - Energy&Environment, Multi-Science (www.multi-science.co.uk), Hull, United Kingdom
Atholl Sutherland Brown, PhD (Geology, Princeton University), Regional Geology, Tectonics and Mineral Deposits, Victoria, British Columbia, Canada
Stephen C. Brown, PhD (Environmental Science, State University of New York), District Agriculture Agent, Assistant Professor, University of Alaska Fairbanks, Ground Penetrating Radar Glacier research, Palmer, Alaska, U.S.A.
James Buckee, D.Phil. (Oxon), focus on stellar atmospheres, Calgary, Alberta, Canada
Dan Carruthers, M.Sc., Arctic Animal Behavioural Ecologist, wildlife biology consultant specializing in animal ecology in Arctic and Subarctic regions, Alberta, Canada
Robert M. Carter, PhD, Professor, Marine Geophysical Laboratory, James Cook University, Townsville, Australia
Dr. Arthur V. Chadwick, PhD, Geologist, dendrochronology (analyzing tree rings to determine past climate) lecturing, Southwestern Adventist University, Keene, Texas, U.S.A.
George V. Chilingar, PhD, Member, Russian Academy of Sciences, Moscow President, Russian Academy of Natural Sciences, U.S.A. Section, Emeritus Professor of Civil and Environmental Engineering, University of Southern California, Los Angeles, California, U.S.A.
Ian D. Clark, PhD, Professor (isotope hydrogeology and paleoclimatology), Dept. of Earth Sciences, University of Ottawa, Ottawa, Ontario, Canada
Charles A. Clough, BS (Mathematics, Massachusetts Institute of Technology), MS (Atmospheric Science, Texas Tech University), former (to 2006) Chief of the US Army Atmospheric Effects Team at Aberdeen Proving Ground, Maryland; now residing in Bel Air, Maryland, U.S.A.
Paul Copper, BSc, MSc, PhD, DIC, FRSC, Professor Emeritus, Department of Earth Sciences, Laurentian University Sudbury, Ontario, Canada
Piers Corbyn, MSc (Physics (Imperial College London)), ARCS, FRAS, FRMetS, astrophysicist (Queen Mary College, London), consultant, founder WeatherAction long range forecasters, London, United Kingdom
Allan Cortese, meteorological researcher and spotter for the National Weather Service, retired computer professional, Billerica, Massachusetts, U.S.A.
Richard S. Courtney, PhD, energy and environmental consultant, IPCC expert reviewer, Falmouth, Cornwall, United Kingdom
Susan Crockford, PhD (Zoology/Evolutionary Biology/Archaeozoology), Adjunct Professor (Anthropology/Faculty of Graduate Studies), University of Victoria, Victoria, British Colombia, Canada
Claude Culross, PhD (Organic Chemistry), retired, Baton Rouge, Louisiana, U.S.A.
Joseph D’Aleo, BS, MS (Meteorology, University of Wisconsin), Doctoral Studies (NYU), Executive Director - ICECAP (International Climate and Environmental Change Assessment Project), Fellow of the AMS, College Professor Climatology/Meteorology, First Director of Meteorology The Weather Channel, Hudson, New Hampshire, U.S.A.
Chris R. de Freitas, PhD, Climate Scientist, School of Environment, The University of Auckland, New Zealand
Willem de Lange, MSc (Hons), DPhil (Computer and Earth Sciences), Senior Lecturer in Earth and Ocean Sciences, Waikato University, Hamilton, New Zealand
James DeMeo, PhD (University of Kansas 1986, Earth/Climate Science), now in Private Research, Ashland, Oregon, U.S.A.
David Deming, PhD (Geophysics), Associate Professor, College of Arts and Sciences, University of Oklahoma, Norman, Oklahoma, U.S.A.
James E Dent; B.Sc., FCIWEM, C.Met, FRMetS, C.Env., Independent Consultant, Member of WMO OPACHE Group on Flood Warning, Hadleigh, Suffolk, England
Robert W. Durrenberger, PhD, former Arizona State Climatologist and President of the American Association of State Climatologists, Professor Emeritus of Geography, Arizona State University; Sun City, Arizona, U.S.A.
Don J. Easterbrook, PhD, Emeritus Professor of Geology, Western Washington, University, Bellingham, Washington, U.S.A.
Per Engene, MSc, Biologist, Bø i Telemark, Norway, Co-author The Climate. Science and Politics (2009)
Robert H. Essenhigh, PhD, E.G. Bailey Professor of Energy Conversion, Dept. of Mechanical Engineering, The Ohio State University, Columbus, Ohio, U.S.A.
David Evans, PhD (EE), MSc (Stat), MSc (EE), MA (Math), BE (EE), BSc, mathematician, carbon accountant and modeler, computer and electrical engineer and head of 'Science Speak', Scientific Advisory Panel member - Australian Climate Science Coalition, Perth, Western Australia, Australia
Sören Floderus, PhD (Physical Geography (Uppsala University)), coastal-environment specialization, Copenhagen, Denmark
Louis Fowler, BS (Mathematics), MA (Physics), 33 years in environmental measurements (Ambient Air Quality Measurements), Austin, Texas, U.S.A.
Stewart Franks, PhD, Professor, Hydroclimatologist, University of Newcastle, Australia
Gordon Fulks, PhD (Physics, University of Chicago), cosmic radiation, solar wind, electromagnetic and geophysical phenomena, Corbett, Oregon, U.S.A.
R. W. Gauldie, PhD, Research Professor, Hawai'i Institute of Geophysics and Planetology, School of Ocean Earth Sciences and Technology, University of Hawai'i at Manoa (Retired), U.S.A.
David G. Gee, Professor of Geology (Emeritus), Department of Earth Sciences, Uppsala University, Villavagen 16, Uppsala, Sweden
Lee C. Gerhard, PhD, Senior Scientist Emeritus, University of Kansas, past director and state geologist, Kansas Geological Survey, U.S.A.
Gerhard Gerlich, Dr.rer.nat. (Mathematical Physics: Magnetohydrodynamics) habil. (Real Measure Manifolds), Professor, Institut für Mathematische Physik, Technische Universität Carolo-Wilhelmina zu Braunschweig, Braunschweig, Germany, Co-author of “Falsification Of The Atmospheric CO2 Greenhouse Effects Within The Frame Of Physics”, Int.J.Mod.Phys.,2009
Albrecht Glatzle, PhD, ScAgr, Agro-Biologist and Gerente ejecutivo, Tropical pasture research and land use management, Director científico de INTTAS, Loma Plata, Paraguay
Fred Goldberg, PhD, Adj Professor, Royal Institute of Technology (Mech, Eng.), Secretary General KTH International Climate Seminar 2006 and Climate analyst and member of NIPCC, Lidingö, Sweden
Wayne Goodfellow, PhD (Earth Science), Ocean Evolution, Paleoenvironments, Adjunct Professor, Senior Research Scientist, University of Ottawa, Geological Survey of Canada, Ottawa, Ontario, Canada
Thomas B. Gray, MS, Meteorology, Retired, USAF, Yachats, Oregon, U.S.A.
Vincent Gray, PhD, New Zealand Climate Coalition, expert reviewer for the IPCC, author of The Greenhouse Delusion: A Critique of Climate Change 2001, Wellington, New Zealand
William M. Gray, PhD, Professor Emeritus, Dept. of Atmospheric Science, Colorado State University, Head of the Tropical Meteorology Project, Fort Collins, Colorado, U.S.A.
Kenneth P. Green, M.Sc. (Biology, University of San Diego) and a Doctorate in Environmental Science and Engineering from the University of California at Los Angeles, Resident Scholar, American Enterprise Institute, Washington, DC, U.S.A.
Charles B. Hammons, PhD (Applied Mathematics), systems/software engineering, modeling & simulation, design, Consultant, Coyle, Oklahoma, U.S.A.
William Happer, PhD, Cyrus Fogg Bracket Professor of Physics (research focus is interaction of light and matter, a key mechanism for global warming and cooling), Princeton University; Former Director, Office of Energy Research (now Office of Science), US Department of Energy (supervised climate change research), Member - National Academy of Sciences of the USA, American Academy of Arts and Sciences, American Philosophical Society; Princeton, NJ, USA.
Howard Hayden, PhD, Emeritus Professor (Physics), University of Connecticut, The Energy Advocate, Connecticut, U.S.A.
Ross Hays, Atmospheric Scientist, NASA Columbia Scientific Balloon Facility, Palestine, Texas, U.S.A.
James A. Heimbach, Jr., BA Physics (Franklin and Marshall College), Master's and PhD in Meteorology (Oklahoma University), Prof. Emeritus of Atmospheric Sciences (University of North Carolina at Asheville), Springvale, Maine, U.S.A.
Ole Humlum, PhD, Professor, Department of Physical Geography, Institute of Geosciences, University of Oslo, Oslo, Norway
Craig D. Idso, PhD, Chairman of the Board of Directors of the Center for the Study of Carbon Dioxide and Global Change, Tempe, Arizona, U.S.A.
Sherwood B. Idso, PhD, President, Center for the Study of Carbon Dioxide and Global Change, Tempe, Arizona, U.S.A.
Terri Jackson, MSc MPhil., Director, Independent Climate Research Group, Northern Ireland and London (Founder of the Energy Group at the Institute of Physics, London), U.K.
Albert F. Jacobs, Geol.Drs., P. Geol., Calgary, Alberta, Canada
Zbigniew Jaworowski, PhD, DSc, professor of natural sciences, Senior Science Adviser of Central Laboratory for Radiological Protection, researcher on ice core CO2 records, Warsaw, Poland.
Terrell Johnson, B.S. (Zoology), M.S. (Wildlife & Range Resources, Air & Water Quality), Principal Environmental Engineer, Certified Wildlife Biologist, Green River, Wyoming, U.S.A.
Bill Kappel, BS (Physical Science-Geology), BS (Meteorology), Storm Analysis, Climatology, Operation Forecasting, Vice President/Senior Meteorologist, Applied Weather Associates, LLC, University of Colorado, Colorado Springs, U.S.A.
Wibjörn Karlén, MSc (quaternary sciences), PhD (physical geography), Professor emeritus, Stockholm University, Department of Social and Economic Geography, Geografiska Annaler Ser. A, Uppsala, Sweden
Olavi Kärner, Ph.D., Extraordinary Research Associate; Dept. of Atmospheric Physics, Tartu Observatory, Toravere, Estonia
David Kear, PhD, FRSNZ, CMG, geologist, former Director-General of NZ Dept. of Scientific & Industrial Research, Whakatane, Bay of Plenty, New Zealand
Madhav L. Khandekar, PhD, consultant meteorologist, (former) Research Scientist, Environment Canada, Editor "Climate Research” (03-05), Editorial Board Member "Natural Hazards, IPCC Expert Reviewer 2007, Unionville, Ontario, Canada
Leonid F. Khilyuk, PhD, Science Secretary, Russian Academy of Natural Sciences, Professor of Engineering, University of Southern California, Los Angeles, California, U.S.A.
William Kininmonth MSc, MAdmin, former head of Australia’s National Climate Centre and a consultant to the World Meteorological organization’s Commission for Climatology, Kew, Victoria, Australia
Gary Kubat, BS (Atmospheric Science), MS (Atmospheric Science), professional meteorologist last 18 years, O'Fallon, Illinois, U.S.A.
Roar Larsen, Dr.ing.(PhD), Chief Scientist, SINTEF (Trondheim, Norway), Adjunct Professor, Norwegian University of Science and Technology, Trondheim, Norway
Douglas Leahey, PhD, meteorologist and air-quality consultant, President - Friends of Science, Calgary, Alberta, Canada
Jay Lehr, BEng (Princeton), PhD (environmental science and ground water hydrology), Science Director, The Heartland Institute, Chicago, Illinois, U.S.A.
Edward Liebsch, BS (Earth Science & Chemistry), MS (Meteorology, Pennsylvania State University), Senior Air Quality Scientist, HDR Inc., Maple Grove, MN, U.S.A.
Dr. Richard S. Lindzen, Alfred P. Sloan professor of meteorology, Dept. of Earth, Atmospheric and Planetary Sciences, Massachusetts Institute of Technology, Cambridge, Massachusetts, U.S.A.
Peter Link, BS, MS, PhD (Geology, Climatology), Geol/Paleoclimatology, retired, Active in Geol-paleoclimatology, Tulsa University and Industry, Evergreen, Colorado, U.S.A.
Anthony R. Lupo, Ph.D., Professor of Atmospheric Science, Department of Soil, Environmental, and Atmospheric Science, University of Missouri, Columbia, Missouri, U.S.A.
Horst Malberg, PhD, former director of Institute of Meteorology, Free University of Berlin, Germany
Björn Malmgren, PhD, Professor Emeritus in Marine Geology, Paleoclimate Science, Goteborg University, retired, Norrtälje, Sweden
Fred Michel, PhD, Director, Institute of Environmental Sciences, Associate Professor of Earth Sciences, Carleton University, Ottawa, Ontario, Canada
Ferenc Mark Miskolczi, PhD, atmospheric physicist, formerly of NASA's Langley Research Center, Hampton, Virginia, U.S.A.
Asmunn Moene, PhD, MSc (Meteorology), former head of the Forecasting Centre, Meteorological Institute, Oslo, Norway
Cdr. M. R. Morgan, PhD, FRMetS, climate consultant, former Director in marine meteorology policy and planning in DND Canada, NATO and World Meteorological Organization and later a research scientist in global climatology at Exeter University, UK, now residing in Dartmouth, Nova Scotia, Canada
Nils-Axel Mörner, PhD (Sea Level Changes and Climate), Emeritus Professor of Paleogeophysics & Geodynamics, Stockholm University, Stockholm, Sweden
Robert Neff, M.S. (Meteorology, St Louis University), Weather Officer, USAF; Contractor support to NASA Meteorology Satellites, Retired, Camp Springs, Maryland, U.S.A.
John Nicol, PhD, Physics, (Retired) James Cook University, Chairman - Australian Climate Science Coalition, Brisbane, Australia
Ingemar Nordin, PhD, professor in philosophy of science (including a focus on "Climate research, philosophical and sociological aspects of a politicised research area"), Linköpings University, Sweden.
David Nowell, M.Sc., Fellow of the Royal Meteorological Society, former chairman of the NATO Meteorological Group, Ottawa, Ontario, Canada
James J. O'Brien, PhD, Emeritus Professor, Meteorology and Oceanography, Florida State University, Florida, U.S.A.
Peter Oliver, BSc (Geology), BSc (Hons, Geochemistry & Geophysics), MSc (Geochemistry), PhD (Geology), specialized in NZ quaternary glaciations, Geochemistry and Paleomagnetism, previously research scientist for the NZ Department of Scientific and Industrial Research, Upper Hutt, New Zealand
Cliff Ollier, D.Sc., Professor Emeritus (School of Earth and Environment), Research Fellow, University of Western Australia, Nedlands, W.A., Australia
Garth W. Paltridge, BSc Hons (Qld), MSc, PhD (Melb), DSc (Qld), Emeritus Professor, Honorary Research Fellow and former Director of the Institute of Antarctic and Southern Ocean Studies, University of Tasmania, Hobart, Visiting Fellow, RSBS, ANU, Canberra, ACT, Australia
R. Timothy Patterson, PhD, Professor, Dept. of Earth Sciences (paleoclimatology), Carleton University, Chair - International Climate Science Coalition, Ottawa, Ontario, Canada
Alfred H. Pekarek, PhD, Associate Professor of Geology, Earth and Atmospheric Sciences Department, St. Cloud State University, St. Cloud, Minnesota, U.S.A.
Ian Plimer, PhD, Professor of Mining Geology, The University of Adelaide; Emeritus Professor of Earth Sciences, The University of Melbourne, Australia
Daniel Joseph Pounder, BS (Meteorology, University of Oklahoma), MS (Atmospheric Sciences, University of Illinois, Urbana-Champaign); Weather Forecasting, Meteorologist, WILL AM/FM/TV, the public broadcasting station of the University of Illinois, Urbana, U.S.A.
Brian Pratt, PhD, Professor of Geology (Sedimentology), University of Saskatchewan, Saskatoon, Saskatchewan, Canada
Harry N.A. Priem, PhD, Professor (retired) Utrecht University, isotope and planetary geology, Past-President Royal Netherlands Society of Geology and Mining, former President of the Royal Geological and Mining Society of the Netherlands, Amsterdam, The Netherlands
Tom Quirk, MSc (Melbourne), D Phil, MA (Oxford), SMP (Harvard), Member of the Scientific Advisory Panel of the Australian Climate Science Coalition, Member Board Institute of Public Affairs, Melbourne, Victoria, Australia
George A. Reilly, PhD (Geology), Winnipeg, Manitoba, Canada
Robert G. Roper, PhD, DSc (University of Adelaide, South Australia), Emeritus Professor of Atmospheric Sciences, Georgia Institute of Technology, Atlanta, Georgia, U.S.A.
Arthur Rorsch, PhD, Emeritus Professor, Molecular Genetics, Leiden University, retired member board Netherlands Organization Applied Research TNO, Leiden, The Netherlands
Curt Rose, BA, MA (University of Western Ontario), MA, PhD (Clark University), Professor Emeritus, Department of Environmental Studies and Geography, Bishop's University, Sherbrooke, Quebec, Canada
Rob Scagel, MSc (forest microclimate specialist), Principal Consultant - Pacific Phytometric Consultants, Surrey, British Columbia, Canada
Clive Schaupmeyer, B.Sc., M.Sc., Professional Agrologist (awarded an Alberta "Distinguished Agrologist"), 40 years of weather and climate studies with respect to crops, Coaldale, Alberta, Canada
Bruce Schwoegler, BS (Meteorology and Naval Science, University of Wisconsin-Madison), Chief Technology Officer, MySky Communications Inc, meteorologist, science writer and principal/co-founder of MySky, Lakeville, Massachusetts, U.S.A.
John Shade, BS (Physics), MS (Atmospheric Physics), MS (Applied Statistics), Industrial Statistics Consultant, GDP, Dunfermline, Scotland, United Kingdom
Gary Sharp, PhD, Center for Climate/Ocean Resources Study, Salinas, California, U.S.A.
Thomas P. Sheahen, PhD (Physics, Massachusetts Institute of Technology), specialist in renewable energy, research and publication (Applied Optics) in modeling and measurement of absorption of infrared radiation by atmospheric CO2, Oakland, Maryland, U.S.A.
Paavo Siitam, M.Sc., agronomist and chemist, Cobourg, Ontario, Canada
L. Graham Smith, PhD, Associate Professor of Geography, specialising in Resource Management, University of Western Ontario, London, Ontario, Canada.
Roy W. Spencer, PhD, climatologist, Principal Research Scientist, Earth System Science Center, The University of Alabama, Huntsville, Alabama, U.S.A.
Walter Starck, PhD (Biological Oceanography), marine biologist (specialization in coral reefs and fisheries), author, photographer, Townsville, Australia
Peter Stilbs, TeknD, Professor of Physical Chemistry, Research Leader, School of Chemical Science and Engineering, Royal Institute of Technology (KTH), member of American Chemical Society and life member of American Physical Society, Chair of "Global Warming - Scientific Controversies in Climate Variability", International seminar meeting at KTH, 2006, Stockholm, Sweden
Arlin Super, PhD (Meteorology), former Professor of Meteorology at Montana State University, retired Research Meteorologist, U.S. Bureau of Reclamation, Saint Cloud, Minnesota, U.S.A.
George H. Taylor, B.A. (Mathematics, U.C. Santa Barbara), M.S. (Meteorology, University of Utah), Certified Consulting Meteorologist, Applied Climate Services, LLC, Former State Climatologist (Oregon), President, American Association of State Climatologists (1998-2000), Corvallis, Oregon, U.S.A.
Mitchell Taylor, PhD, Biologist (Polar Bear Specialist), Wildlife Research Section, Department of Environment, Igloolik, Nunavut, Canada
Hendrik Tennekes, PhD, former director of research, Royal Netherlands Meteorological Institute, Arnhem, The Netherlands
Frank Tipler, PhD, Professor of Mathematical Physics, astrophysics, Tulane University, New Orleans, Louisiana, U.S.A.
Edward M. Tomlinson, MS (Meteorology), Ph.D. (Meteorology, University of Utah), President, Applied Weather Associates, LLC (leader in extreme rainfall storm analyses), 21 years US Air Force in meteorology (Air Weather Service), Monument, Colorado, U.S.A.
Ralf D. Tscheuschner, Dr.rer.nat. (Theoretical physics: Quantum Theory), Freelance Lecturer and Researcher in Physics and Applied Informatics, Hamburg, Germany. Co-author of “Falsification of The Atmospheric CO2 Greenhouse Effects Within The Frame Of Physics, Int.J.Mod.Phys. 2009
Gerrit J. van der Lingen, PhD (Utrecht University), geologist and paleoclimatologist, climate change consultant, Geoscience Research and Investigations, Christchurch, New Zealand
A.J. (Tom) van Loon, PhD, Professor of Geology (Quaternary Geology), Adam Mickiewicz University, Poznan, Poland; former President of the European Association of Science Editors
Gösta Walin, PhD in Theoretical physics, Professor emeritus in oceanography, Earth Science Center, Göteborg University, Göteborg, Sweden
Neil Waterhouse, PhD (Physics, Thermal, Precise Temperature Measurement), retired, National Research Council, Bell Northern Research, Ottawa, Ontario, Canada
Anthony Watts, 25-year broadcast meteorology veteran and currently chief meteorologist for KPAY-AM radio. In 1987, he founded ItWorks, which supplies custom weather stations, Internet servers, weather graphics content, and broadcast video equipment. In 2007, Watts founded SurfaceStations.org, a Web site devoted to photographing and documenting the quality of weather stations across the U.S., U.S.A.
Charles L. Wax, PhD (physical geography: climatology, LSU), State Climatologist – Mississippi, past President of the American Association of State Climatologists, Professor, Department of Geosciences, Mississippi State University, U.S.A.
James Weeg, BS (Geology), MS (Environmental Science), Professional Geologist/hydrologist, Advent Environmental Inc, Mt. Pleasant, South Carolina, U.S.A.
Forese-Carlo Wezel, PhD, Emeritus Professor of Stratigraphy (global and Mediterranean geology, mass biotic extinctions and paleoclimatology), University of Urbino, Urbino, Italy
Boris Winterhalter, PhD, senior marine researcher (retired), Geological Survey of Finland, former adjunct professor in marine geology, University of Helsinki, Helsinki, Finland
David E. Wojick, PhD, PE, energy and environmental consultant, Technical Advisory Board member - Climate Science Coalition of America, Star Tannery, Virginia, U.S.A.
Raphael Wust, PhD, Adj Sen. Lecturer, Marine Geology/Sedimentology, James Cook University, Townsville, Australia
Stan Zlochen, BS (Atmospheric Science), MS (Atmospheric Science), USAF (retired), Omaha, Nebraska, U.S.A.
Dr. Bob Zybach, PhD (Oregon State University (OSU), Environmental Sciences Program), MAIS (OSU, Forest Ecology, Cultural Anthropology, Historical Archaeology), BS (OSU College of Forestry), President, NW Maps Co., Program Manager, Oregon Websites and Watersheds Project, Inc., Cottage Grove, Oregon, U.S.A.

Negacionistes

Ja veuen la parauleta: negacionistes. Es necessita molts anys de pràctica -o molta mala fe- per manipular així un titular. La paraula negacionista es vincula habitualment amb aquelles persones que neguen l'Holocaust comès pels nazis contra el jueus. Amb l'abús d'aquesta paraula en el context del canvi climàtic, els crítics i escèptics apareixen inevitablement no només com a negadors de la veritat científica sinó a més a més com a delinqüents i fanàtics susceptibles de ser perseguits per la justícia. Paper Papers ho denuncia així:

Ayer La Vanguardia llamaba negacionistas a quienes dudan que el cambio climático sea el fenómeno apocalíptico del IPCC. Y cita entre ellos a José María Aznar, Nigel Lawson y otros jubilados de la derechona europea con quienes pocos quieren asimilarse. Ningún científico. Es como ilustrar un reportaje sobre literatura brasileña con Paulo Coelho. Patético.¿No es esto un modo de sesgar el debate, de desacreditar una postura? ¿Alguien quiere ser negacionista, nombre que nació para agrupar a gentuza que tilda de invención el Holocausto como Le Pen o Irving? ¿Por qué LV no cita, por ejemplo, a Björn Lomborg? Es serio, es joven, es conocidísimo, es accesible: todos los que saben algo sobre cambio climático conocen The Skeptical Environmentalist. Pues no lo cita. Será por ignorancia, por mala voluntad o por despiste o todo a la vez. Qué pena de periodismo.

Aquesta gent, que han trigat dies a parlar de la filtració dels e-mails dels gurús del canvi climátic i que, quan ho han fet, ha sigut per desmentir una informació que no havien donat als seus lectors, es consideren amb el dret de tapar la boca als que no coincideixen amb les seves posicions. Qui són, doncs, els negacionistes?

La submissió de la 'ciència' a la fe ideològica

Una certa progressia ha criticat, amb raó, la submissió del científic al dogma religiós. Una crítica que en l'actualitat ha arribat al seu zenit i que ha creat la falsa imatge que el pensament científic no ha estat lliure de prejudicis fins fa quatre dies. El cert, però, és que, en una llarga i moltes vegades titànica lluita, el mètode científic va aconseguir imposar-se progressivament ja des del segle XVIII i sobre tot en el XIX. I, des de aleshores, en aquest mètode han subjectat les seves investigacions la gran majoria de científics, ja fossin creients o no.

És per això que no entenc la necessitat que semblen tenir alguns de perdre el temps en una batalla que a Occident ja fa temps que s'ha guanyat. Es cert que no es pot baixar la guàrdia i que cal estar sempre amatent, però distreure el personal buscant enemics que no existeixen pot ser contraproduent, especialment quan només se sap veure la palla a l'ull d'altri i no la viga en el propi. És cert que, en alguns camps molt limitats, com és el cas de les cel·lules mare als Estats Units, el govern havia bloquejat les ajudes públiques, però en general no sembla que la ciència que es fa Occident -que es gairebé tota- pateixi gaire la interferència religiosa.

Pel contrari, el que si existeix des de fa unes quantes dècades és una interferència provinent no tant dels dogmes de la fe religiosa com dels dogmes de la fe ideològica. No cal remuntar-se a Lysenko o a les taronges del llac Balaton. En l'actualitat estem patint una de les estafes "científiques" més grans de la història: la de l'escalfament global antropogènic, i gairebé ningú no ho denuncia.

Una teoria que ja resultava sospitosa des del primer moment que es va formular pel simple fet d'ajustar-se com un trajo a mida a un dels tants remakes de la ideologia anticapitalista. Una teoria que va tenir ràpidament el suport dels principals mitjans de comunicació, majoritàriament escorats a l'esquerra, així com el compromís oportunista de científics que hi van trobar una font important de finançament.

Ara, amb l'esclat de l'anomenat Climagate, es confirmen les sospites i surt a la llum la manipulació de les dades, les pressions contra els científics dissidents i la complicitat de polítics i periodistes, molts dels quals encara es hora que publiquin un sola línia sobre l'escàndol. I el que es pitjor,  que pasin a la ofensiva publicant un editorial conjunt -l'exemple de l'Estatut ha creuat fronteres!- defensant a capa i espasa els gurús del canvi climátic i les polítiques públiques basades en aquesta profecia apocalíptica.

Oblidant el seu paper de controlador crític del poder -de tots els poders-, 56 grans mitjans de comunicació internacionals acaben de donar testimoni públic de la seva fe. D'aquesta manera es neguen a si mateixos, ja que si un paper té la premsa no és el de creure sinó el de saber. Si de veritat tot plegat fos un debat científic, el que haurien de fer aquests mitjans es fomentar el debat i el contrast d'opinions entre els que defensen la causa humana de l'escalfament i els que la neguen. Però com que no és un debat científic sinó ideològic, la batalla no és juga en el terreny d'uns fets contra altres fets, d'unes hipòtesis contra unes altres, sinó en un terreny de joc on només hi juga un únic jugador.

P.D.- Entre els diaris que han publicat l'editorial hi ha aquests: El País, The Guardian, Le Monde, The Toronto Star, Gulf Times, Bostwana Guardian o el Miami Herald.

Ja ho sabeu, aquests són els diaris que no heu de llegir si voleu saber què hi ha de veritat i què de mentida en l'escalfament globlal.

I no ho dic jo, pobre desgraciat, sinó ells mateixos. Ho deixen ben clar: no són neutrals i per tant només ens informaran d'allò que convé a la causa.

Preguntat sobre la ètica i la moral, Trotsky va dir que la moral dels comunistes és aquèlla que està al servei de la lluita de classes. De la mateixa manera, pels 56 diaris, la seva ètica no és la que està al servei de la veritat científica sinó la que està al servei de la lluita contra l'escalfament global.

Només ens queda dir: Amén!

ADDENDA 2.- Com s'ha perpretat l'estafa climàtica, aquí.

ADDENDA 3.-Han aconseguit provar que els emails van ser filtrats des de dins:

The simplest explanation in this case is that someone at UEA found it and released it to the wild and the release of FOIA2009.zip wasn’t because of some hacker, but because of a leak from UEA by a person with scruples.

 

Qui treurà profit del declivi d'Obama?

En menys d’un any, Obama ha passat de ser el rei del mambo a tenir una popularitat per sota del 50%. De moment,  com diu Guy Sorman, la seva principal aportació a la història dels EUA ha estat el ser elegit. Des d’aleshores, s’ha mostrat incapaç de convertir les seves paraules en fets. Com dèiem fa uns dies, Obama s’està fent fonedís. Però, a qui beneficiarà el seu declivi? Als republicans convencionals? No està tant clar.

Le déclin d’Obama ne profite cependant pas à l’opposition Républicaine : le Parti Républicain partage avec les Démocrates une même opprobre populaire, les uns et les autres perçus comme souvent corrompus et incompétents.La force montante que ses adversaires qualifient de "populiste" est une confédération de mouvements spontanés, férocement hostiles à l’Etat plus encore qu’à Obama. Partout surgissent des Tea parties (en souvenir de la révolte des Bostoniens contre les taxes britanniques sur le thé dans les années précédant la Déclaration d’indépendance). Ces manifestations publiques, issues de « l’Amérique profonde » , sont cristallisées par le projet Obama d’assurance médicale pour tous. A priori, noble projet : mais confus dans son expression et au poids fiscal mal évalué. Serait-ce une révolte des riches, ou des classes moyennes déjà assurées (par les assurances privées) contre des pauvres ou des inconséquents non assurés ? En partie, oui, puisque 80% des Américains sont assurés et se déclarent plutôt satisfaits de leur assurance privée (ou publique pour les personnes âgées et les nécessiteux).


Par-delà ce refus de partager, les Tea parties représentent un combat pour des « valeurs », à peu près incompréhensibles aux Européens : avant tout, pouvoir vivre au plus loin de l’Etat et si possible sans Etat du tout. L’assurance sociale obligatoire est donc ressentie comme une intrusion supplémentaire dans la vie privée des Américains, déjà fliqués dans leurs habitudes (interdiction du tabac, par exemple) par un gouvernement paternaliste. Cette Amérique sans Etat est évidemment un mythe mais rien ne mobilise plus les foules que les mythes. À ces rebellions dispersées contre l’étatisme d’Obama (invariablement qualifié de socialisme par ses adversaires – la connotation qui tue), il manque un chef. Ce pourrait être, c’est presque l’inénarrable Sarah Palin.

Tertsch demandarà Wyoming

Ho farà per un videomontatge en el que posen en la seva boca que "mataría" a 15 pacifistes, ministres o joves, quan el que havia dit el periodista és que si matant 15 terroristes d'Al Quada pogués alliberar els tres cooperants segrestats, ho faria.

Dia de l'orgull Sgae

(Via)

Comença a caure un altre mur: el del mite climàtic

Un fisic descobreix el codi que utilitzen per manipular les dades climatiques.

..........................................................................

El frau del "pal de hockey" i l'ocultació de dades:

It’s clear that the world was warmer during medieval times. Marked on the map are study after study (all peer-reviewed) from all around the world with results of temperatures from the medieval time compared to today. These use ice cores, stalagmites, sediments, and isotopes. They agree with 6,144 boreholes around the world which found that temperatures were about 0.5°C warmer world wide.
What follows is a sordid tale of a graph that overthrew decades of work, conveniently fitted the climate models, and was lauded triumphantly in glossy publication after publication. But then it was crushed when an unpaid analyst stripped it bare. It had been published in the highest most prestigious journal, Nature, but no one had checked it before or after it was spread far and wide. Not Nature, not the IPCC, not any other climate researcher.

In 1995 everyone agreed the world was warmer in medieval times, but CO2 was low then and that didn’t fit with climate models. In 1998, suddenly Michael Mann ignored the other studies and produced a graph that scared the world — tree rings show the “1990’s was the hottest decade for a thousand years”. Now temperatures exactly “fit” the rise in carbon! The IPCC used the graph all over their 2001 report. Government departments copied it. The media told everyone.

But Steven McIntyre was suspicious. He wanted to verify it, yet Mann repeatedly refused to provide his data or methods — normally a basic requirement of any scientific paper. It took legal action to get the information that should have been freely available. Within days McIntyre showed that the statistics were so flawed that you could feed in random data, and still make the same hockey stick shape nine times out of ten. Mann had left out some tree rings he said he’d included. If someone did a graph like this in a stock prospectus, they would be jailed.

Europa i els musulmans

Arcadi Espada:

Un musulmán es un hombre definido por su fe y sólo por su fe. ¿En razón de qué el laicismo europeo debe admitir como “positivo” a alguien que viene con la sola tarjeta de visita de su creencia? ¿Es que admitiríamos que alguien se presentara en el espacio público diciendo, “soy católico, es decir soy un factor positivo.” Una de las grandezas de Europa,duramente conseguidas, es que la religión no abre las puertas del paraíso moral. La religión sólo es un factor, y discutible. Yo puedo aceptar, más allá de lageneralización equívoca, que Ramadán me dijera que la presencia árabe es positiva. Como si me dijera que lo es la china. Pero no alcanzo a ver en qué medida puedeserlo la aportación de una conducta definida por la religión.

Es probable que en el rechazo suizo a los minaretes haya el racismo y la intolerancia que algunos creyentes y algunos laicos suponen. Pero quizá haya también algo más sutil y resbaladizo, que merece tenerse un cuenta. Muchos europeos observan hoy las viejas iglesias cristianas con una intencióncompletamente desprovista de fe. Las observan, en lo que son también: puros objetos culturales. Una operación muy difícil con los minaretes. Y que se ha hecho difícil, incluso, con los propios restos de la arquitectura musulmana que pueblan España. En los minaretes nuevos y viejos sólo impera, despótica, la religión. Un factor intrínsecamente negativo para este europeo.

Woody Allen = Roman Polanski?

Woody Allen entrevistat per Martin Wolf a Der Spiegel (traducció Josep C. Vergés):

Sobre Polanski, tinc els meus dubtes que fos apropiat detenir-lo. Sí, Polanski definitivament va incomplir la llei, però ja ho va pagar engarjolat per 42 dies, que és poca broma. Va ser exposat davant tot el món i la seva carrera s'en va ressentir. Mai ha pogut tornar als USA i altres paisos. Sí, el que va fer és fastigós, però d'aixó en fa 30 anys. Des d'aleshores ha dut una vida ordenada, dirigint pel.lícules i enriquint la cultura sense fer mal a una mosca. Aixó no és prou resocialització? Algú dormirà millor si tanquem Polanski en una gàbia? El més senzill seria oblidar tota la història! Li dono suport perquè crec honestament que farà el que cal. El que jo vaig viure no m'ha reportat cap malson (després que la seva parella fixa Mia Farrow descobrís la seva aventura amb la seva filla adoptiva Soon-Yi). Al contrari fou una benedicció. Vaig conèixer una dona fantàstica amb qui em vaig casar i he fundat una família. Per a mi tot ha anat molt i molt be."

Desmontant la mentida del segle

El Bloc del Telegraph és indispensable, fa un seguiment exhaustiu de tot el que hi ha sobre l'estafa climàtica.

Una altra pàgina imprescindible: Watts Up With That?

El Science & Public Policy publica un pdf que es el millor resum del Climatgate. 

Un debat molt bo,  de dimarts passat. Un dels protagonistes es Bjorn Lomborg, l'ecologista escèptic. Tot el video, de les dues hores, en streaming.

Tots els mails de Climagate. Un cercador per buscar entre totes les desenes de mails que han revelat l'estafa climàtica.

Via Francesc C.

Michale Moore trenca amb Obama

Això és el que ha escrit en el seu blog:

War President
Obama: 30,000 more troops to Afghanistan

Obama: "We Did Not Ask for This Fight"
Bush: "We Did Not Seek This Conflict"
Obama: "New Attacks are Being Plotted as I Speak"
Bush: "At This Moment ... Terrorists are Planning New Attacks"
Obama: "Our Cause is Just, Our Resolve Unwavering"
Bush: "Our Cause is Just, Our Coalition [is] Determined"
Obama: "This Is No Idle Danger, No Hypothetical Threat"
Bush: "The Enemies of Freedom Are Not Idle"
Obama: "We Have No Interest in Occupying Your Country"
Bush: "I Wouldn't Be Happy if I Were Occupied Either"

Text íntegre del discurs d'Obama aquesta matinada, aquí.
Vídeo, aquí.

La màfia de l'escalfament climàtic

Pajamas Media:

Coneixem sis glaciacions principals. En cinc d'elles el contingut de CO2 fou més elevat que l'actual. Clarament no va influenciar el clima del passat. La humanitat ha progressat en èpoques calentes i ha patit en les fredes. Durant els 600 anys de l'Escalfament Romà, la temperatura fou 4º C més calenta que ara. El nivell de la mar no va pujar i les masses de gel no desapareixeren. Va seguir l'Edat de les Tenebres amb la seva fam, enfermetats i despoblació. Després va venir l'Escalfament Medieval, 5º C més calents. Tampoc el nivell de la mar no va pujar i les masses de gel no desapareixeren. Llavors va arribar la Petita Era Glacial que s'acaba el 1850. Ningú ha vist durant els mil anys d'Escalfaments Romà i Medieval cap indústria pesada ni central de carbó ni 4x4s. Aquesta història natural resulta ser un enorme contratemps per als alarmistes climàtics perquè suggereix que l'escalfament des de 1850 ha de ser natural sense cap relació amb les emissions de CO2. Hem viscut escalfaments els 1860-80, 1910-40, i 1976-98, alternant-se amb refredaments. L'únic periode on la temperatura ha pujat paral.lela al CO2 ha estat 1976-98

Traducció de Josep C. Vergés.

Michael Moore contra Obama

En una carta oberta publicada en el seu blog, Michael Moore fa aquest advertiment a Obama:

If you go to West Point tomorrow night (Tuesday, 8pm) and announce that you are increasing, rather than withdrawing, the troops in Afghanistan, you are the new war president.

El somni s'esvaeix...