Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 20 de setembre del 2006

La presidenta de Letònia presenta candidatura per succeir Kofi Annan

Vaira Vike Freiberga no té, però, gaires possibilitats. La primera, perquè és una dona i no porta vel, la qual cosa li fa perdre molts de vots. La segona, perquè va fugir el 1944 de l'ocupació soviètica per viure a Occident, cosa no gaire ben vista entre la progressia. La tercera, perquè quan va ser elegida presidenta de Letònia el 1999 va apostar decididament per l'ingrés del seu país a la UE i l'OTAN, cosa aquesta última que tampoc no agrada gaire a la correcció política.

Per tot això, ho té malament. Per tot això, estaria bé que guanyés.

Vía Marta Salazar.

El papa en el parany islamista

Un lúcid article de Guy Sorman:
Dans la querelle sur ce que le pape a dit ou pas dit sur l’Islam, le texte n’a aucune importance et Benoît XVI n’y est absolument pour rien. Qu’il s’excuse ou qu’il ne s’excuse pas ne modifie rien non plus ; auprès de qui d’ailleurs et de quoi devrait-il s’excuser ? . La réalité est ailleurs, à repérer dans le grand réseau internet et des télévision arabes au service d’une constellation mondialisée de meneurs intégristes. Ceux-ci disposent de la capacité instantanée de mobiliser des troupes de manifestants et de combattants, de les fanatiser et de les payer, sur n’importe quel prétexte. Oui , évidemment de les payer : sans argent , l’islamisme serait resté un amateurisme . Le système avait été rodé pour les caricatures danoises, il se perfectionne contre le pape et, demain, une autre mèche , contre un autre bouc émissaire, fera aussi bien l’affaire.

Paradoxes

Com era d'esperar a la progressia social nacionalista no els ha agradat el cartell electoral de Ciutadans. Les escatalògiques declaracions de Pepe Rubianes a Tv3 les consideren divertides, però troben de mal gust aquest cartell. Resulta curiós observar com aquesta imatge posa més al descobert les vergonyes dels altres que les pròpies. I és que no hi ha res més vergonyós que anar despullat d'idees i no saber-ho.

El Paquistan demana al Consell dels Drets Humans de l'ONU que examini les paraules del papa

Hier, à Genève, le Pakistan a demandé au Conseil des droits de l'Homme de l'ONU, au nom de l'Organisation de la conférence islamique (OCI), un débat urgent sur la tolérance religieuse, après les déclarations du Pape. Dans son allocution, l'Ambassadeur pakistanais Masood Khan a déploré les propos tenus par le Pape, il y a quelques jours, à Ratisbonne. Il s'est également fait l'écho de la vague de protestations qui a parcouru le monde musulman et qui visait à dénoncer la référence du souverain pontife à l'empereur byzantin Manuel II Paléologue, par laquelle il aurait associé la violence à l'islam. Lundi, il a donc demandé qu'un débat urgent soit agendé cette semaine sur la tolérance religieuse. Le débat sur la tolérance religieuse pourrait avoir lieu ce vendredi déjà. Il était d'ailleurs déjà prévu après que le Conseil des droits de l'homme eut adopté une résolution en la matière répondant à la polémique sur les caricatures de Mahomet..
Més, aquí.

Puigcercós acusa ICV d'inútil i fonamentalista

Per una vegada, estic d'acord amb Puigcercós:
El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, ha assegurat que en el govern tripartit ICV-EUiA va posar de manifest la seva "inutilitat" i el seu "fonamentalisme ecologista". D'aquesta manera ha valorat el lema electoral dels ecosocialistes "Hi ha una manera intel·ligent de ser d'esquerres". "Intel·ligent no ho sé", ha dit Puigcercós, "però inútil, segur, perquè la seva contribució és zero". El dirigent republicà ha afegit que Iniciativa treballa en l'aspecte nacional per a CiU i en l'aspecte social per al PSC. El secretari general d'ERC ha fet aquestes declaracions en la presentació dels compromisos de govern d'Esquerra de cara a les pròximes eleccions.

Cop d'Estat a Tailàndia

Tailàndia és un país majoritàriament budista, llevat de la zona sud del país, fronterera amb Malaisia, que és de majoria musulmana. En aquesta regió, desde fa anys, hi ha una guerrila separatista que vol unificar-se amb Malaisia, país de religió musulmana. Aquesta guerrilla, que semblava haver desaparegut, es va revifar fa poc, coincidint amb la irrupció internacional de l'islamisme. Les autoritats taliandeses han tingut moltes dificultats per fer-hi front i el govern del primer ministre Thaksin Shinawatra tampoc se'n ha sortit, sobre tot perquè ha estat des dels seus inicis envoltat per la pol·lèmica. Finalment, els militars han donat un cop d'Estat. El seu autor, segons l'Agència France Press, és un general musulmà proper al rei de Tailàndia :
Le général Sonthi Boonyaratglin, leader apparent du coup d'État à Bangkok, est le premier musulman à diriger l'armée de la Thaïlande, pays largement bouddhiste, et a la réputation d'être proche du roi Bhumibol Adulyadej.

Le général Sonthi, 59 ans, un ancien combattant bardé de médailles, cultive l'image d'un militaire de carrière pragmatique et à la voix douce. Mais il s'était opposé publiquement au premier ministre Thaksin Shinawatra à propos de la politique sécuritaire avant le putsch de mardi soir.

C'est Thaksin qui l'avait choisi il y a tout juste un an.

Sa nomination au poste de commandant-en-chef de l'armée de terre avait été largement perçue comme une réelle tentative du gouvernement de trouver une issue au conflit dans l'extrême sud de la Thaïlande où une rébellion séparatiste musulmane sévit depuis près de trois ans.

À l'époque, ses sympathisants avaient affirmé que le général Sonthi pouvait contribuer à dissiper l'impression que les autorités se rendaient systématiquement coupables de discriminations à l'égard des musulmans malais du Sud, région où ils sont majoritaires.

Encore récemment, il avait admis que Bangkok ne savait pas vraiment qui sont les chefs des insurgés et avait préconisé la négociation pour mettre fin aux violences qui ont fait plus de 1.400 morts depuis janvier 2004. Cependant, des ministres proches de M. Thaksin avaient rejeté de tels pourparlers.

Mardi soir, les porte-parole du général ont cité la corruption, la division de la société et des actes susceptibles de porter atteinte au roi pour justifier le putsch.

dimarts, 19 de setembre del 2006

Cinquanta anys després, nova revolta d'Hongria contra la mentida de l'esquerra

Quan falta poc més d'un mes per complir-se els 50 anys de la insurrecció d'Hongria contra els soviètics, els hongaresos han tornat a sortir al carrer per exigir la dimissió del primer ministre socialista. Un primer ministre que va mentir deliberadament els ciutadans sobre la situació econòmica del país per poder guanyar les eleccions. Una gravació secreta, emesa ara per la ràdio pública hongaresa i en la que s'escolta al primer ministre explicant als seus correligionaris com estaven mentint a la població, ha provocat la indignació i ha sigut el detonant de la protesta.

Si voleu escoltar un fragment de l'enregistrament, doblat al català per Catalunya Ràdio, cliqueu aquí.

Més informació/BBC:
"Nothing like this has happened since 1956," one young protester told Reuters news agency, referring to Hungary's failed uprising against Soviet rule in October 1956.

Officials told state news 150 people were injured in the violence, including 102 police officers.

Our correspondent says the city is now mostly quiet, with only a handful of protesters left in the area.

Earlier Mr Gyurcsany told the state news service he had no plans to resign.

"The street is not a solution, but instead causes conflict and crisis," he said. "Our job is to resolve the conflict and prevent a crisis."

He said those who had called for a "radical solution" to Hungary's problems were also partly to blame.

Smaller protests were also held in other cities around Hungary.

Leaked tape

Mr Gyurcsany's comments, which sparked the violence, were heard in a tape of a meeting he had with his MPs a few weeks after April's election, and leaked to local media on Sunday.

In excerpts broadcast on state radio, Mr Gyurcsany says harsh economic reforms are needed.

"There is not much choice. There is not, because we screwed up. Not a little, a lot. No European country has done something as boneheaded as we have.

"Evidently, we lied throughout the last year-and-a-half, two years... You cannot quote any significant government measure we can be proud of, other than at the end we managed to bring the government back from the brink. Nothing."

In a speech sprinkled with obscenities, Mr Gyurcsany says: "We lied in the morning, we lied in the evening."
ADDENDA.- Les imatges de la TV hongaresa Dunatv no mostren precisament que la revolta l'estigui fent un grapat de "caps rapats", que es el que estan dient alguns mitjans occidentals perquè, com tothom sap, només l'extrema dreta es pot oposar a un govern socialista. O la nova extrema dreta, com tan bé sap Rodríguez Zapatero.

El primer ministre hongarès promet fermesa contra els aldarulls.
Benhauradament, ja no hi ha els tancs del Pacte de Varsòvia.

Té dret Benet XVI a la llibertat d'expressió?

Pel que sembla, no.

Magnífica anotació de Josep Miquel Guàrdia, que comparteixo al cent per cent:
COINCIDO CON Anne Applebaum. No es necesario discernir si el Papa tenía razón o no, si fue o no oportuno, en sus afirmaciones hechas en Ratisbona. No importa el contenido de lo que dijo. Lo que importa es que lo dijo, y debe protegerse su libertad de expresión. Incluso si hubiese hecho afirmaciones más ofensivas. No sé, a lo mejor es que se quedó corto: si hubiese dicho "estoy hasta los cojones de estos musulmanes. Que les den por el culo y que les exploten los huevos" tendríamos a todo el mundo con camisetas en las que pondría "Todos somos Ratzinger", ¿no?

El retorn del col·laboracionisme

El fill de 13 anys de Theo van Gogh, el cineasta holandès assassinat per un islamista, viu constantment amenaçat de mort per joves musulmans sense que la policia faci res. D'això s'en va dir col·laboracionisme. Ara s'en deu dir multiculturalisme.( Via Barcepundit)

No hi ha pressa quan els crims no els cometen els jueus o els americans

De tota manera, millor tard que mai. Quatre anys després de les massacres comesses pels cascos blaus francesos a Costa d'Ivory, Amnistia Internacional demana una investigació.
Amnesty International demande la mise en place d'une commission d'enquête internationale pour "tirer les leçons" des événements qui ont conduit les forces françaises et celles de l'ONU en Côte d'Ivoire à ouvrir le feu et tuer des manifestants en novembre 2004 et janvier 2006. Cet appel est contenu dans un rapport publié mardi 19 septembre, soit quatre ans jour pour jour après la sanglante tentative de coup d'Etat du 19 septembre 2002 contre le régime du président Laurent Gbagbo qui avait conduit à la partition du pays.

L'organisation internationale n'a pu établir le bilan exact des victimes des affrontements entre les soldats français de la force Licorne (4 000 hommes), agissant sous mandat onusien, et des manifestants pro-Gbagbo en novembre 2004 à Abidjan, "qui ont fait des dizaines de morts et de blessés". Amnesty reprend ses conclusions d'octobre 2005, où elle dénonçait "un usage excessif de la force" par les soldats français, réfuté par le ministère de la défense français.

El retard d'AI potser ser degut a falta de personal, ja que tenen tota la gent ocupada investigant les maldats comeses per Israel o els Estats Units que, com se sap, són moltes i més dignes de publicitat que les que fan els altres, com per exemple França.

dilluns, 18 de setembre del 2006

La fi de la era Persson

El pitjor resultat de la socialdemocràcia sueca en 80 anys, segons Johan Norberg.

It´s a little bit easier to wake up in Sweden today - despite all the champagne yesterday.

Sweden gets a new center-right government, Göran Persson resigns, centern is the third biggest party, Fredrick Federley was elected to parliament and Stockholm voted in favour of the alliance and of congestion charges.

For once everything turned out as it should. Thanks, and congratulations to everyboyd who has worked for years to make this possible.

So let´s celebrate some more, but then the hard work begins - to be as suspicious of the new government as we were of the social democrats, and consistently push them in a liberal direction. Power corrups, and friends in power...well, corrupts in some nice, friendly way that we hardly notice before it´s too late.

(...)

- Centern is suddenly the third biggest party. It´s nice to be a winner for a change. I think that the liberal swing vote showed its strength today.
- This is the worst election for the social democrats in 80 years. Perhaps this is enough to get Persson not just to step down, but also to lose his control over the party, and then Margot Wallström takes over and modernises the party.
- Sverigedemokraterna gets 1.9 percent, and this underestimates them, since it´s difficult to tell the interviewer that you will vote for the idiots. I would guess that they´ll get around 3 percent. And it´s to early to rule out that they´ll get seats locally.

Un nou començament per a Suècia, segons Carl Bild (exprimer ministre de Suècia entre 1991-1994):

The Moderate Party under Fredrik Reinfeldt not only did its best election since 1928, but also the best election result of any non-socialist party in modern times, narrowly beating the record set by the Centre party in the 1973 election.

And for the Social Democrats it was their worst election result since 1914 - before the introduction of universal suffrage in Sweden.

Prime Minister Persson immediately announced that he will step down also as leader of the party at an extraordinary congress likely in the beginning of next year. He looked positively happy as he made the announcement.

While previous non-socialist governments that took over in 1976 and in 1991 did so under rather difficult economic circumstances - in 1991 Sweden was losing 1 000 jobs a day and the government deficit was increasing by a billion crowns a week - the situation now is very different.

This is an immediate advantage, but also harbours the risk that the pressure for change will be less than it perhaps ought to be. As numerous international studies have pointed out, there is a need for deep structural reforms in important part of the economy of the country.

But further comments on this will have to await further developmnents.

López Obrador s’autoproclama president legítim de Mèxic i Veneçuela el reconeix

A Mèxic, les coses cada dia estan més clares però també més preocupants. És la tercera vegada que, pels uns o pels altres, s’està torpedinant que el país assoleixi la seva plenitud democràtica. I a la tercera, diuen, va la vençuda. Ho explica en un article claríssim l’historiador mexicà Enrique Krauze:
Para entender el peculiar concepto "democrático" de Andrés Manuel López Obrador viene a cuento una anécdota de Alemania del Este durante la dominación soviética.
En los magros estantes de sus ciudades había dos clases de manteca: una era, propiamente, manteca; otra tenía la marca "verdadera manteca". Los compradores sabían muy bien que el producto con la palabra "manteca" realmente contenía manteca, mientras que el llamado "verdadera manteca" contenía una falsa manteca.
Una falsificación similar ocurre en México en estos días, pero muchos compradores no se han dado cuenta.
Un caudillo carismático con aspiraciones mesiánicas, mentalidad totalitaria y métodos fascistas ha logrado convencer a un sector minoritario, decreciente, pero todavía significativo de la opinión (tal vez 4 millones de personas, el 10% del electorado), de que la democracia no es la democracia: que la democracia es la "verdadera democracia", según él la decreta.
Lo cierto es que la democracia mexicana está viviendo su tercera oportunidad histórica. El primer experimento de vivir en la legalidad constitucional (1867-1876) culminó con un golpe de Estado militar. En el segundo episodio (1911-1913), México trató de vivir respetando la Constitución y las leyes y con elecciones libres. Terminó en otro golpe de Estado militar.
Desde el año 2000 vivimos nuestra tercera oportunidad, que puede muy bien ser la última, porque el peligro de que la historia se repita es real: nuestra democracia puede ahogarse en un golpe encabezado no por un general, sino por un mesías tropical.

Fins i tot Jospin creu que el Papa no s’ha d’excusar

Les paraules del dirigent socialista i exprimer ministre francès, Lionel Jospin, les recull "La Croix":
"Le Pape devait-il s'expliquer ? Mon sentiment, c'est oui et il commence à le faire. Devait-il regretter ? Sans doute et il l'a dit, d'ailleurs".
"Doit-il s'excuser ? Je pense que non", a ajouté M. Jospin.
"Il est paradoxal qu'une partie de ceux qui demandent des excuses sont ceux qui, par ailleurs, menacent et trouvent légitime d'utiliser l'islam au nom de la violence. On n'a pas de raison de s'excuser devant ces gens-là, même s'il faut éviter de froisser les musulmans", a-t-il dit.

Un líder musulmà britànic declara que el Papa ha de morir per haver insultat l'Islam




Daily Mail:
A notorious Muslim extremist told a demonstration in London yesterday that the Pope should face execution.

Anjem Choudary said those who insulted Islam would be "subject to capital punishment".

His remarks came during a protest outside Westminster Cathedral on a day that worldwide anger among Muslim
hardliners towards Pope Benedict XVI appeared to deepen.


El muftí de l’Aràbia Saudita diu que la jihad “és un dret legitimat per Déu”

Ho explica "Le Monde:

"La propagation de l'islam est passée par plusieurs étapes, secrètes puis publiques, à La Mecque et Médine. Dieu a ensuite autorisé les fidèles à se défendre et à combattre ceux qui les combattaient, ce qui constitue un droit légitimé par Dieu", a dit cheikh Abdelaziz Al-Cheikh dans une déclaration rapportée par l'agence officielle Spa.
"Ainsi, cela ne peut, logiquement, être refuté par Dieu", a ajouté le mufti en "déplorant" comme "une tentative de remise en cause" de l'islam la déclaration mardi en Allemagne de Benoît XVI qui, selon le Vatican, était animé d'"une claire et radicale réfutation de la motivation religieuse de la violence".
Le mufti, qui préside le Conseil des grands oulémas d'Arabie saoudite --la plus haute autorité religieuse dans le royaume, qui abrite les premiers lieux saints de l'islam à La Mecque et Médine--, a expliqué que, pour la propagation de l'islam au moment de son apparition, "il avait été nécessaire d'enrayer tout ce qui entraverait la mise en oeuvre de ce devoir sacré".
Mais, a-t-il ajouté, le prophète Mahomet "n'a pas fait de la guerre son premier choix".
"Après chaque conquête, il offrait aux populations trois options: se convertir à l'islam, ou s'acquitter d'une taxe (jizya) ..., mais si ces populations s'entêtaient, il ne lui restait alors que l'option de les combattre pour enrayer cet obstacle", a-t-il expliqué.

Al Qaeda prepara atacs contra la UNIFIL al sud del Líban

According to some Western and Lebanese intelligence sources, al Qaeda has named veteran Abu Rush al-Miqati, 56, an old Middle East hand, to organize the attack. Lebanese interior minister Ahmad Fatfat reports 13 al Qaeda cells are operating in Lebanon and are being mustered for the attack.
The Italian defense minister Arturo Parisi, who visited Italian forces at Ras a Maroun in South Lebanon, reminded them that al Qaeda’s Ayman Zawahiri this week stated that UNIFIL forces in Lebanon faced attack as “enemies of Islam.”
Parisi said he was not surprised by al Qaeda’s message and warned the soldiers their mission could be “long, risky, costly and difficult.” But we are here, he said, to defend the security of Israel and strengthen Lebanon’s ability to control its territory. “We know the terrorists are not on our side.”


Més informació, aquí.

La decapitació d'Al Qaeda a l'Iraq continua

Aquí podeu trobar la llista completa de dirigents d'Al Qaeda morts o capturats a l'Iraq. Senzillament, impressionant.

Els que fan possible un món diferent

A l'obertura de la cimera de Països no Alinetats, celebrada a l'Havana, Hugo Chávez va dir que els que estaven allà creien que un món diferent és possible. Chávez tenia tota la raó, la majoria dels països allà representats eren una bona prova que un món diferent al de la democràcia, la llibertat i el benestar, és possible. Dràmaticament possible.

Aquesta era la fauna aplegada a l'Havana:

D'esquerra a dreta, l'abraçada dels presdients de Zimbabwe, Robert Mugabe, de Bielorússia, Aleksander Lukashenko, i de Veneçuela, Hugo Chavez. La flor i la nata de la democràcia mundial.

El president iranià Mahmoud Ahmadinejad, al centre, encaixa la mà del número 2 de Corea del Nord, Kim Yong Nam. La flor i la nata del pacifisme internacional.

divendres, 15 de setembre del 2006

En defensa del ciutadà Ratzinger

Jo, que ni crec en Déu ni combrego amb els preceptes de cap religió, vull sortir en defensa del Papa Benet XVI. I ho faig, en el dia de la mort d’Oriana Fallaci, no perquè el Pontífex necessiti el meu suport -"!doctores tiene la Iglesia¡"- sinó perquè la crisi que ara comença, i que continuarà incansablement les properes setmanes i mesos, no té fonament en les paraules del Papa sinó en l’estratègia islamista de fer posar de genolls Occident i els seus valors. Exactament la mateixa que van fer servir en la crisi de les caricatures de Mahoma. Un estratègia que comença amb la queixa i el victimisme i acaba amb l’amenaça, el boicot i l’agressió. Però aquesta vegada serà pitjor, perquè la suposada ofensa no té l’orígen en uns insignificants caricaturistes danesos sinó en el cap de l’Església catòlica, el cap dels croats que a l’edat mitjana van conquerir la terra santa a l’islam. En aquests moments, i no exagero, ja estan cremant les primeres esglésies.

De la mateixa manera que la publicació de les caricatures de Mahoma permetia veure l’exagerada irracionalitat de la resposta musulmana, la lectura de la classe magistral de Joseph Ratzinger posa en evidència el fanatisme i les limitacions intel·lectuals d’aquells que diuen sentir-se ofesos i escandalitzats. Benet XVI no va fer un míting antimusulmà sinó que va impartir una classe de filosofia sobre la relació entre la fe i la raó. Una reflexió que va encetar amb una referència a un llibre del professor Theodore Khoury sobre un diàleg que van tenir, l’any 1391, l’emperador bizantí Manuel II Paleòleg i un erudit persa sobre la relació entre religió i violència. El Papa, per entrar en matèria, va citar textualment les paraules que l'emperador bizantí va dirigir al seu interlocutor persa: "mostra'm també allò que Mahoma ha portat de nou, i trobaràs només coses dolentes i inhumanes, com la seva directiva de difondre a través de l'espasa la fe que ell predicava". Aquesta referència permet a Benet XVI entrar en el nus de la serva lliçó: que la imposició de la fe mitjançant la violència és una cosa irracional. És a dir, "que no actuar segons la raó és contrari a la naturalesa de Déu", mentre que per a l'islam "Déu és absolutament transcendent. La seva voluntat no està lligada a cap de les nostres categories, fins i tot a la de la racionalitat".

Els advocats del Vaticà defensaran la institució. Els teòlegs defensaran la doctrina. Jo em limito a solidaritzar-me amb el ciutadà Ratzinger, el professor que amparat en la llibertat de càtedra en una universitat sobirana té dret a exposar lliurement els seus raonaments i opinions sense ser víctima de l'insult i l'amenaça.


ADDENDA.- Acabo de veure en el Telediario del migdia de TVE el titular de la primera notícia: "Mea culpa" del papa Benet XVI. Després d'escoltar l'insert del Papa ja m'ha semblat que de "mea culpa" res de res, però he volgut comprovar-ho anant a la pàgina web del Vaticà per localitzar el text de l'alocució del Pontífex. Efectivament, Benet XVI lamenta que hagi pogut ofendre la sensibilitat dels creients musulmans però no s'excusa i menys encara fa un "mea culpa". Aquest és el fragment textual. A la web vaticana la trobareu també en anglès i italià.

En ce moment, je désire seulement ajouter que je suis vivement attristé par les réactions suscitées par un bref passage de mon discours à l’Université de Ratisbonne, considéré comme offensant pour la sensibilité des croyants musulmans, alors qu’il s’agissait d’une citation d’un texte médiéval, qui n’exprime en aucune manière ma pensée personnelle. Hier, Monsieur le Cardinal Secrétaire d’État a rendu publique, à ce sujet, une déclaration dans laquelle il a expliqué le sens authentique de mes paroles. J’espère que cela contribuera à apaiser les esprits et à clarifier le sens véritable de mon discours, qui, dans son ensemble, était et est une invitation au dialogue franc et sincère, avec un grand respect réciproque.

Els que ni s'excusen ni lamenten res són aquests:
Una religiosa italiana assassinada a Somàlia
http://permanent.nouvelobs.com/etranger/20060917.FAP2207.html?1333

Bombes incendiàries contra 5 esglésies cristianes a Nablus
http://www.lexpress.fr/info/infojour/reuters.asp?id=27504&1736


Oriana Fallaci, el corcó de la consciència occidental

Oriana FallaciLa mort d’Oriana Fallaci servirà perquè tothom parli, si més no durant un dia, del seu combat contra l’islamisme. Un combat compromès, enèrgic, sense concessions, que l’ha mantinguda al peu del canó fins a la seva mort, aquesta matinada, als 77 anys, en un hospital de Florència.

Com que suposo que es faran moltes cites sobre el que pensava de l’Islam, prefereixo retre-li aquest petit homenatge citant altres aspectes del seu combat contra el totalitaris-me, contra el relativisme, el multiculturalisme papanates o la correcció política que fan el joc a aquest nou feixisme o bolxevisme musulmà.
“Derecha y Izquierda son ya las dos caras de la misma moneda. Cuando hablo de Derecha e Izquierda no me refiero a dos entidades opuestas y enemigas, una símbolo de la involución y la otra de progreso. Me refiero a dos formaciones que como dos equipos de fútbol persiguen la pelota del Poder y que por eso parecen realmente dos entidades opuestas y enemigas. Sin embargo, al examinarlas de cerca, te das cuenta de que a pesar del diverso color de los calzoncillos y de las camisetas forman un bloque homogéneo: un único equipo que lucha contra sí mismo. La Derecha obscena, la Derecha reaccionaria y obtusa, feudal, en Occicdente ya no existe. O existe sólo en el Islam. Es el Islam”.



“Me gustaba Berliguer, porque era un gran señor. Un aristócrata en el mejor sentido de la palabra. Un hombre serio, que razonaba, elegante y, además, atento. El tipo que si tienes fiebre te llama para desearte que te cures cuanto antes. Una vez tuve un fuerte ataque de malaria. Lo supo y me telefoneó. “También yo la tuve, y es un tormento. Pero yo sé que usted es una estoica. Siga siendo así. En la vida el estoicismo es una necesidad”. (…) Había un fondo de liberalismo en su psique. (…) Además no era vanidoso, ni era presuntuoso. Virtud rara entre los comunistas. Los comunistas piensan siempre que son dioses, a los demás los miran siempre con un estupidísimo aire de superioridad. ¿Quiere saber hasta que punto era diferente Berlinguer, incluso en este sentido? Un par de años antes de que muriese lo entrevisté para el Corriere y para el Washington Post, y en un momento determinado le dije: “Durante la Guerra Fría un periodista le planteó a Tito: ¿Si en vez de haber nacido en Yugoslavia, hubiese nacido en Anérica, qué seria hoy? Y Tito le respondió: Un multimillonario americano, naturalmente”. Señor Berlinguer, le hago a usted la misma pregunta con la palabra Italia en vez de Yugoslavia. Se quedó calado un buen rato y después respondió: “Un sencillo profesor, por ejemplo un profesor de filosofía, en un pequeño Collage de una pequeña ciudad americana”.



“En el Comité de Liberación Nacional dirigido por Ferruccio Parri, hombre de Justicia y Libertad es decir del Partido de Acción no del partido comunista, estábamos también nosotros los des Justicia y Libertad. En gran número, por dios. Estaban también los partisanos democristianos como los dirigidos por Enrico Mattei. Estaban también los partisanos liberales y monárquicos como los liderados por Edgardo Sogno. Un hombre que en la Resistencia se batió como pocos. Y en señal de agradecimiento, los comunistas lo enfangaron, denigraron, persiguieron y arrestaron como un criminal. ¡estaban incluso varios carabineros y varios militares del ejército que se deshizo el 8 de septiembre, ignorante! Vete a hablar mejor de las fosas comunes. ¡O vete a hablar de los partisanos no comunistas a los que los partisanos comunistas fusilaban en Toscana y en el Piamonte y en Lombardía! (…) En Florencia, el 11 y el 12 y el 13 de agosto de 1944 mi tarea era llevar municiones a los partisanos que desde Di Là d’Arno ayudaban a los Aliados a eliminar las retaguardias alemana y de la República Social. (…) Yo no era una partrisana comunista. Era una partisana de Justicia y Libertad. Incluso los partisanos a los que entregaba les municiones no eran partisanos comunistas. Eran partisanos de Justicia y Libertad. Y los muertos que al tercer viaje encontré en Lugano, lo mismo. (…) Me enfado, sí, me enfado. Porque hace medio siglo que los comunistas intentan apoderarse en exclusiva de la Resistencia, hacer creer que la hicieron sólo ellos. Y cuando se la celebra en la s plazas se permiten incluso echar fuera a los que no enarbolan la bandera roja”.




“El terrorismo intelectual que, aplicando la misma estrategia que la utilizada para apoderarse de las Resistencias, utiliza esa Izquierda desde hace sesenta años. El lavado de cerebro al que ha sometido a la gente dándole a entender que el que no juega en su equipo de fútbol es un cretino y un retrógrado, un reaccionario, una persona despreciable y destinada al Infierno. Después, la hegemonía cultural que gracias a ello estableció la Izquierda en todos los ganglios de la sociedad. En las escuelas, en la universidad. En los periódicos en las televisiones. En las editoriales, en el mundo e la música, en el cine. (…) Válgame Dios, sólo la Iglesia Católica habia conseguido imponer tal hegemonía cultural. Hay que volver a la tiranía con la que la Iglesia Católica nos ha atontado y atemorizado durante siglos, a sus lavados de cerebro, a sus Inquisiciones, para encontrar algo parecido a lo que estamos viendo desde hace sesenta años en toda Europa, sí, pero sobre todo en Italia”.

dijous, 14 de setembre del 2006

El nou afer Dreyfus

Frame del vídeo de France 2 A partir d’avui se celebraran a Paris succesivament tres judicis sobre la veracitat del reportatge emès el 30 de setembre del 2000 per la televisió pública francesa "France 2" que mostrava la suposada mort per trets israelians d'un nen palestí, Mohammed al-Durah, mentre s'abraçava al seu pare en un carrer de Netzarim, a la banda de Gaza. Aquelles imatges, que van donar la volta al món i que van servir per tornar a posar Israel contra lescordes, es considera que van ser un dels detonants de la segona Intifada.

El judici sobre la manipulació d'aquelles imatges comença en un moment molt oportú, just després dels escàndols que han afectat els gran mitjans de comunicació i les principals agències internacionals de notícies durant la recent guerra del Líban per la falsificació de fotografies i l'emissió de reportatges controlats pels milicians de Hezbollah.

Per aquest motiu, alguns analistes dónen a aquests judicis de París una importància parl·lela a la que va tenir en el seu moment l'afer Dreyfus. Uns judicis en el que s'enfronta el dret dels ciutadans a una informació veraç i el més objectiva possible dels fets amb al periodisme "interpretador" que justifica la manipulació perquè "la imatge correspon a la realitat del conjunt, potser no pertany a l'esdeveniment concret però és versemblant perquè correspon a la realitat de la situació a Cisjordània i Gaza". (Paraules de Charles Enderlin, autor del reportage sobre la mort d'Al-Durah).

Una de les personalitats que ha estudiat a fons aquest afer és el medievalista nord-americà, Richard Landes, membre del departement d’historia de la Universitat de Boston. Landes és especialista en els orígens de la societat europeu a finals del primer mil·leni. Us reprodueixo la primera part d'un article escrit amb motiu de l'inici dels judicis pel seu interès i pels nombrosos enllaços que proporciona:
Deux de ces procédures ont été initiées par France 2 et Charles Enderlin fin 2002, quand sont apparues les premières preuves de grave négligence ou de manipulation criminelle, entraînant des manifestations autour de l’affaire. Ces éléments de preuve étaient un court documentaire de l’agence Mena et le reportage, plus long, d’Esther Schapira Trois balles et un enfant mort. La troisième, mais qui sera jugée en premier, a débuté deux ans plus tard et concerne un article de Philippe Karsenty, sur son site de surveillance des médias, Media Ratings, dans lequel il affirme explicitement que le reportage Al-Durah est une mise en scène et que des têtes [à la direction de France 2] devraient tomber. Les poursuites ont été lancées à une époque où la version de France 2 était pratiquement admise par tous, y compris par les Juifs. En ce temps-là, France 2 pouvait compter sur un large soutien des autres journalistes. Les plaignants tentent de s’appuyer sur la loi de 1881, conçue pour empêcher les journalistes d’abuser de la liberté de la presse pour diffamer des personnes, pour réprimer la critique publique d’une négligence journalistique qui diffame tout un peuple.
Mais depuis, bien des choses ont changé. Le
texte de Fallow dans Atlantic Monthly, de nombreux articles sur le Web et le billet de Nidra Poller dans Commentary ont ébranlé les milieux informés. Seuls ceux qui n’ont pas eu connaissance des éléments apparus adhèrent encore à la thèse 1 (le petit Mohammed tué délibérément par les Israéliens) même si la plupart des autres n’osent envisager la thèse 5 (mise en scène). De plus, les documents publiés sur le site Second Draft permettent à tout un chacun de se faire sa propre opinion, et le terme Pallywood s’est non seulement répandu, mais a encouragé un regard sceptique sur les efforts palestiniens et aujourd’hui libanais de produire de nouvelles images emblématiques de sympathie et de haine.
Mais cette évolution va bien plus loin, jusqu’à toucher la crème des médias français. En novembre 2005, le scandale a failli éclater quand deux journalistes indépendants,
Daniel Leconte, d’Arte et Denis Jeanbar, de l’Express, ont visionné les rushes du caméraman palestinien Talal Abou Rahmeh, filmés dans la demi-heure précédant l’affaire. Leur embarras était palpable. Apparemment, Denis Jeanbar et Daniel Leconte ont été aussi surpris que je l’avais été [en découvrant ces rushes en octobre 2003], et ont exprimé leur sentiment sur ces mises en scène à répétition. Le patron d’Enderlin leur fit la même réponse qu’Enderlin m’avait faite : « Oh, ils font ça tout le temps. » À quoi Denis Jeanbar répondit « peut-être que vous, vous le savez, mais pas les téléspectateurs. »
Et ils ne le savent toujours pas. Les mécanismes qui préservent les médias d’avoir à admettre leur erreur dans cette affaire se sont déployés. Des gens influents n’ont pas ménagé leurs efforts pour détourner les deux journalistes indépendants du dossier. Si le public pouvait
voir ces rushes, ce trouble privé pourrait se transformer en catastrophe fatale pour France 2.
En fin de compte, les enjeux ne résident pas dans les subtilités des méandres de la justice française, mais dans l’aptitude de la France à faire face aux défis du XXI e siècle. C’est une affaire Dreyfus à l’échelle internationale ; un succès ou un échec auront des conséquences mondiales.

Un ministre holandès defensa l'acceptació democràtica la sharia

Ho diu el ministre de Justícia holandès, Piet Hein Donner:
"For me it is clear: if two-thirds of the Dutch population should want to introduce the Sharia tomorrow, then the possibility should exist," according to Donner. "It would be a disgrace to say: 'That is not allowed!'."

AI acusa ara Hezbollah de crims de guerra

Finalment, després de dos informes acusant Israel, Amnistia Internacional publica un tercer informe acusant també Hezbollah de crims de guerra. Segons Amnistia, dels 4.000 coets que la milícia xiïta libanesa va disparar contra Israel, mil van anar dirigits directament contra zones urbanes. "El balanç d'aquests atacs -43 morts i 33 ferits- hauria estat molt més alt si centenars de milers de jueus no haguessin fugit dels seus pobles o no haguessin tingut refugis antiaeris eficaços". Segons Amnistia Internacional, Hezbollah va fer servir especialment projectils katiuixes que havia modificat amb la introducció de milers de boles metàl·liques, dissenyades per augmentar la mortalitat. Un d'aquests projectils va provocar la mort de 8 ferroviaris israelians.

Entitats com AI fan, sens dubte, una bona feina i centenars de persones els poden estar agraïdes. Però AI no està per sobre del bé i del mal. Durant molts anys, s'ha guanyat el qualificatiu d'Amnèsia Internacional pels oblits flagrants de la repressió en els països comunistes durant al guerra freda, per la tardana acusació contra del terrorisme d'ETA i d'altres molt més recents. Amb la complicitat dels mitjans de comunicació que accepten acríticament qualsevol cosa que diguin les ONG, especialment AI, aquestes entitats acaben tenint un pes desproporcionat en l'escena internacional, fins el punt de condicionar moltes vegades l'opinió pública i les decissions dels governs.

En el recent conflicte del Líban ho hem pogut comprovar. Dels tres informes fets fins ara per AI, els dos primers van ser acusatoris -amb raó o sense- contra Israel. I es van publicar en un moment de màxima atenció internacional, cosa que els va donar més ressó i va ajudar a reforçar la parcialitat que Israel era el principal culpable i malfactor d'aquest conflicte. En realitat, el conflicte el va començar Hezbollah amb el segrest de dos soldats i que va atacar, utilitzant la població civil libanesa com a escut humà, la població civil israeliana. Però pràctidament totes les imatges dels morts, de destrucció i de desplaçats, van ser fonamentalment libaneses, i moltes falsificades.

En aquesta situació, el "tempo" de publicació dels informes no és innocent. Per què AI no va publicar primer l'informe sobre Hezbollah que, al cap i a la fi, era el principal responsable el conflicte?

AI ha tornat a mostrat la seva parcialitat. Potser caldria que les ONG es vinculessin a un protocol d'actuació per evitar esdevenir jutge i part d'un conflicte i adoptéssin el compromís de publicar les seves conclusions després de la batalla, sense precipitacions que poden fer pensar en parcialitats inconfessables o oportunismes polítics.