Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 30 de gener del 2009

Estímul? No, gràcies.


Més de 200 economistes, entre ells diversos premis Nobel, contradiuen Obama. Per llegir el text, en PDF, cliqueu sobre la imatge.

Bruce Springsteen, ha plagiat "Outlaw Pete"?

Diuen que la cançó "Outlaw Pete" del nou àlbum de Bruce Springsteen "Working On A Dream" és un plagi del mític tema de Kiss "I Was Made for Lovin'You" de 1979. Algú ha penjat a YouTube un vídeo que compara les dues cançons. Jutgeu vosaltres mateixos.

Guantánamo : un jutge no fa cas a Obama

AFP:
Un juge militaire de Guantanamo a refusé jeudi de suspendre la procédure contre un Saoudien accusé d'être impliqué dans l'attentat du navire USS Cole qui avait fait 17 morts en 2000, comme le demandait l'accusation sur requête du président Obama, a indiqué le Pentagone.

Contra Israel, sí

La izquierda política y sindical no acudirá a la manifestación en Madrid por la libertad en Cuba

dijous, 29 de gener del 2009

S'ha fet realitat el somni de Martin Luther King?

Més de les dues terceres parts dels afroamericans creuen que el somni de Martin Luther King sobre les relacions racials s'ha complert. Pel contrari, la majoria dels blancs creuen que encara no. Ho diu una enquesta de la CNN.
The poll found 69 percent of blacks said King's vision has been fulfilled in the more than 45 years since his 1963 "I have a dream" speech -- roughly double the 34 percent who agreed with that assessment in a similar poll taken last March.

But whites remain less optimistic, the survey found.

"Whites don't feel the same way -- a majority of them say that the country has not yet fulfilled King's vision," CNN polling director Keating Holland said. However, the number of whites saying the dream has been fulfilled has also gone up since March, from 35 percent to 46 percent.

El món és menys nacionalista del que sembla

Així ho assegura una enquesta dels World Public Opinion:
The world is full of nationalistic people certain that their country is morally superior to others, right? Actually, a new WorldPublicOpinion.org poll of 21 nations around the world finds that people can be remarkably modest. Asked to assess the morality of their nation's foreign policy, in 19 out of 21 nations the most common answer is that their nation is about average or below average.
L'estudi complert, en PDF, aquí.

Té Rajoy els dies comptats?

Pel que sembla, els paganos del PP no estan contents amb Rajoy. Esperaran fins el mes de maig i després intentaran substituir-lo per Alberto Ruiz Gallardón o Rodrigo Rato.
La reflexión de estos citados poderes es que el actual presidente del PP es un buen parlamentario, lo hace bien en el Congreso, pero el partido se le ha ido de las manos. La gota que ha colmado el vaso es el estallido del escándalo de espionajes en Madrid.

De acuerdo con las fuentes consultadas por ECD, las alternativas que manejan, para relevar a Rajoy en el Partido Popular, son solamente dos: Rodrigo Rato y Alberto Ruiz Gallardón.

Esperanza Aguirre no aparece como posible solución. En los citados ámbitos se considera que la presidenta de la Comunidad de Madrid “ha llegado a su tope”, políticamente hablando.

Wait and see.

Multipliquen per 10 la velocitat d'Internet

Consumer:
La compañía estadounidense Ciena ha desarrollado una tecnología pionera basada en fibra óptica capaz de alcanzar velocidades de hasta 100 gigas por segundo en la transmisión de datos por Internet. Esto supone multiplicar por diez la capacidad máxima actual, que es de 10 gigas por segundo.

Los responsables de esta nueva tecnología, que podría estar implantada en el mercado para mediados de 2011, afirman que sus posibilidades son enormes, ya que en sólo 12 horas puede transmitir un volumen de datos equivalente a 125.000 DVD o a toda la Biblioteca del Congreso de Estados Unidos.

Un Google només per a pel·lícules

FindAnyFilm.com es la iniciativa del Consejo de Cine del Reino Unido para acabar con las descargas ilegales de películas. El portal muestra los resultados sobre cualquier película, desde las súper producciones hasta el cine más independiente, con archivos de más de 30.000 largometrajes que son clasificados en 20 géneros y en más de 60 idiomas.

Gràcies Toni.

dimecres, 28 de gener del 2009

Maresme Digital, candidat als Fiasco Awards 2009

Maresme Digital figura entre els 10 candidats d'aquest any als Fiasco Awards, junt amb el Windows Vista, l'aplicació de les administracions autonòmiques Autonomix, el programa governamental d'instauració de la ràdio digital, Second Life, el competidor de Second Life, Google Lively; Mobuzz-TV, SAGA, One Laptop per child.

El fiasco de Maresme Digital se centra básicamente en el hecho que los repetidores de TDT sólo difundían los canales digitales de àmbito catalán. Los vecinos de la comarca que querían ver algún canal digital estatal necesitaban una segunda antena dirigida a la torre de Collserola, en Barcelona, que sí que difundía la totalidad de los canales. Además, el despliegue falló en la cobertura de algunos puntos del Maresme.


Els premis es lliuraran el pròxim 26 de febrer a Barcelona. Podeu votar aquí.

26 de gener

Arcadi Espada:
Barcelona no cayó. Durante muchos años ignoré esta cuestión. ¡Quia años! Una vida. En realidad lo ignoré hasta una tarde de lluvia y mucho frío en la biblioteca del Pabellón de la República. Había ido en busca de un libro del periodista Herbert Matthews, donde narraba su experiencia en la guerra de España, como enviado del Times. Casi al final me topé con un párrafo inolvidable. El periodista, después de haber aguantado en Barcelona hasta la víspera de la entrada de los franquistas, llega a Perpiñán. Allí se entera de que Barcelona ha sido tomada. Y se desata: «Por amor a la República y a la democracia se debió combatir por Barcelona. (…) Había razones suficientes para la caída de la ciudad y sin embargo suscita resentimiento que los catalanes, a diferencia de los castellanos de Madrid, de los polacos de Varsovia y de los rusos de Estalingrado no escribiesen una página heroica para consignarla en la historia».

Aquella tarde me perturbó leerlo y hoy me perturba todavía. Suscita resentimiento. ¡Claro que sí! Una gloriosa página de sangre para la prosa de Matthews, eso tuvo que ser Barcelona. Recuerdo que en un instante de sus lamentos afloraba casi una cuestión personal. «¡Me habían prometido que lucharían!» Por suerte Matthews siguió buscando su epopeya y la encontró, y victoriosa, en la Sierra Maestra cubana: pocos contribuyeron como él al nacimiento y consolidación del mito de Fidel Castro. Su observación es inhumana, romántica y repulsivamente literaria. Pienso ahora que hay muchas observaciones que comparten estas tres características. Pero adopta un tono muy particular cuando se pone en contacto con ese sintagma de nuestra juventud democrática. La caída de Barcelona. No hubo tal. En Barcelona los franquistas no tuvieron que aplastar un sola barricada. Ni desarmar a un solo francotirador. Barcelona fue una ciudad abierta, como el París rendido a los nazis. Un día me hablaba Joan Capri, el humorista, de aquella mañana. Salió a la Diagonal, era un crío, vio pasar los tanques y se puso delante de uno, levantando las manos, para rendirse y provocarlos. No le echaron cuenta y siguieron. Creo que ésa fue toda la resistencia. No sólo eso. Al día siguiente fueron a la plaza las multitudes, y la más hermosa sonreía al más fiero de los vencedores, en perfecta lírica hispánica.

La pel·lícula del 26 de gener de Verónica Puertollano:

<

Nebrera podria deixar la política

El Confidencial Digital:
Según fuentes cercanas a la representante del PP consultadas por El Confidencial Digital, la realidad es bien distinta. Nebrera está sopesando abandonar la política. Declara abiertamente que está desencantada al ver cómo los políticos viven de espaldas a los ciudadanos y el interés general no es lo que prima en el día a día de los partidos que deberían representarlos. En privado, reconoce sentirse “decepcionada”, pese a que siempre ha sentido atracción por lo institucion.

Bancs



Via Barcepundit.

dimarts, 27 de gener del 2009

El retorn de l'oracle


Aquesta senyora, Susan Solomon, acaba de fer un previsió a mil anys vista sobre els efectes del canvi climàtic sense que les seves conviccions científiques hagin experimentat el més mínim dubte. No cal dir que les previsions són catastròfiques, of course!
"People have imagined that if we stopped emitting carbon dioxide that the climate would go back to normal in 100 years or 200 years. What we're showing here is that's not right. It's essentially an irreversible change that will last for more than a thousand years," Solomon says.
ADDENDA: L'Antàrtida només s'escalfa a La Vanguardia i la BBC:
The problem with Antarctica, though, is that has so few weather stations. So what the computer had been programmed to do, by a formula not yet revealed, was to estimate the data those missing weather stations would have come up with if they had existed. In other words, while confirming that the satellite data have indeed shown the Antarctic as cooling since 1979, the study relied ultimately on pure guesswork, to show that in the past 50 years the continent has warmed – by just one degree Fahrenheit.

One of the first to express astonishment was Dr Kevin Trenberth, a senior scientist with the UN's Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) and a convinced believer in global warming, who wryly observed "it is hard to make data where none exists". A disbelieving Ross Hayes, an atmospheric scientist who has often visited the Antarctic for Nasa, sent Professor Steig a caustic email ending: "with statistics you can make numbers go to any conclusion you want. It saddens me to see members of the scientific community do this for media coverage."

Via Barcepundit.

Comencen a veure-hi clar?

France Press:
Le commissaire européen au Développement Louis Michel a affirmé aujourd'hui à Gaza que le Hamas avait une "responsabilité écrasante" dans la guerre qui a ravagé le territoire palestinien, parlant d'un "mouvement terroriste qu'il faut dénoncer comme tel".

Ja criden: "Obama, assassí!"


Les causes de la bombolla immobilària

Wendell Cox i Hugh Pavletich acaben de publicar el seu cinquè informe anual sobre l'accessibilitat financera a l'habitatge en el món anglosaxó (PDF). Un estudi que ajuda a comprendre la suma de factors que han provocat la bombolla immobiliària. Vincent Bénard comenta l'estudi:

Wendell Cox revient, chiffres à l'appui, sur une des thèses que nous sommes encore assez peu nombreux à soutenir en France: si le droit des sols des USA avait été partout du même type que celui que l'on trouve dans des agglomérations comme Houston, c'est à dire de type "réactif" à la demande de logement, alors la bulle immobilière ne se serait pas formée, ou si peu, et, malgré la présence de pratiques de crédit plus que douteuses outre Atlantique, la bulle de crédit qui aurait éclaté aurait été bien moins sévère et aurait été cataloguée comme une crise mineure parmi d'autres. Schéma extrait du rapport:



Nb. Les droits du sols "réactifs" ou "adaptatifs" (responsive) sont ceux où les règles d'affectation de l'usage des sols tendent à s'adapter facilement à la demande de logement. Les droits du sols "impératifs" (prescriptive) sont ceux où l'affectation du sol est prédéfinie par des "plans" généralement conçus par des bureaucraties agissant sous la pression d'intérêts locaux visant à préserver la tranquilité des foyers déjà établis et à augmenter artificiellement la valeur des propriétés existantes au détriment des nouveaux entrants sur le marché du logement.
Une illustration de la différence de comportement des marchés "prescriptifs" et des marchés "adaptatifs" est fournie par ce graphe, qui montre sans ambiguité que, selon la formule de Paul Krugman, "In Flatland, a Housing Bubble can't even get started".


L'on y voit que le ratio "montant médian des transactions/revenu médian des ménages" des marchés au droit du sol "adaptatif" s'est assez peu écarté de sa moyenne historique (+20% au sommet de la bulle), alors que les marchés "prescriptifs", l'on devrait plutôt dire "restrictifs", ont vu en moyenne ce ratio augmenter de 80%... En partant de plus haut, ce qui laisse à penser que même en temps de crédit peu extensif, les droits du sol prescriptifs imposent déjà un léger surcoût aux acheteurs.

ADDENDA.- "The Guardian" publica la llista dels "25 culpables" de la crisi financera global.

dilluns, 26 de gener del 2009

Ja era hora!

La Unió Europea, finalment, ha esborrat els Mujaidins del Poble, la principal formació opositora de l'Iran, de la llista europea d'organitzacions terroristes. França, però, ha anunciat que apel·larà la decissió ja que vol mantenir la pressió contra aquesta organització Pel contrari, ha demanat als seus socis comunitaris una actitud més tolerant respecte Hamàs.

dijous, 22 de gener del 2009

Com ens prenen el pèl





La Vanguàrdia d'avui publica aquest parell d'articles amb la inequívoca intenció no d'informar-nos de l'existència d'un nou treball sobre el suposat escalfament de l'Antàrtida sinó de fer-nos empassar que es tracta de l'última paraula sobre el tema i que, a partir d'ara, ja no hi ha discussió que valgui. El destacat ho deixa clar: "Los científicos cierran el debate sobre el supuesto enfriamiento de la Antártida". I el titular de l'"analista" encara és més contundent: "La última verdad del clima". Sentències que, com poden comprovar, no poden ser més anticientífiques.

És per això que m'he posat en contacte amb el professor Antón Uriarte, geògraf i especialista en paleoclimatologia, per saber-ne la seva opinió. I m'ha adreçat a la pàgina del comité de medi ambient del senat dels Estats Units, on hi ha una extensa referència a l'article de Nature. No cal dir que dónen molt poca credibilitat a l'estudi.
Washington, DC: A new study on Antarctic temperatures – which is contrary to the findings of multiple previous studies - claims "that since 1957, the annual temperature for the entire continent of Antarctica has warmed by about 1 degree Fahrenheit, but still is 50 degrees below zero.”
Despite the fact that the study was immediately viewed with major skepticism by scientists who are not skeptical of anthropogenic global warming claims, many in the media pounced on the study as a chance to attack those skeptical of man-made climate doom.
According to the release of the study, “The researchers devised a statistical technique that uses data from satellites and from Antarctic weather stations to make a new estimate of temperature trends. […] The scientists found temperature measurements from weather stations corresponded closely with satellite data for overlapping time periods. That allowed them to use the satellite data as a guide to deduce temperatures in areas of the continent without weather stations.” (emphasis added) Few media outlets noted that in 2007 Antarctic “sea ice coverage has grown to record levels since satellite monitoring began in the 1979, according to peer-reviewed studies and scientists who study the area.” [See also other factors impacting Antarctica: “Volcano, Not Global Warming Effects, May be Melting an Antarctic Glacier & The Antarctic deep sea gets COLDER – April 21, 2008 & A January 12, 2008, peer-reviewed paper in AGU (American Geophysical Union) found “A doubling in snow accumulation in the western Antarctic Peninsula since 1850.” Map of Volcanoes - See comprehensive data round up below]
The new Antarctic study was published in Thursday's issue of the
journal Nature and the lead author of the study was Eric Steig, a University of Washington professor of Earth and Space Sciences. Other co-authors include: David Schneider of the National Center for Atmospheric Research in Boulder, Colorado, a former student of Steig's; Scott Rutherford of Roger Williams University in Bristol, RI; and Michael Mann of Pennsylvania State University.
UN IPCC lead author, Dr. Kevin Trenberth, who is not in any way a climate change skeptic,
said of the study, "I remain somewhat skeptical… It is hard to make data where none exist.” Echoing Trenberth’s analysis were several other scientists.
Climatologist Dr. John Christy of the University of Alabama in Huntsville questioned the study. "One must be very cautious with such results because they have no real way to be validated," Christy told the AP. “In other words, we will never know what the temperature was over the very large missing areas that this technique attempts to fill in so that it can be tested back through time,” Christy added.
Former Colorado State Climatologist Dr. Roger Pielke, Sr., senior scientist at the University of Colorado in Boulder
said the authors of the Antarctic study “overstated” their results. “In terms of the significance of their paper, it overstates what they have obtained from their analysis,” Pielke told the AP. “In the abstract they write, for example, ‘West Antarctic warming exceeds 0.1C per decade over the past 50 years.’ However, even a cursory view of Figure 2 shows that since the late 1990s, the region has been cooling in their analysis in this region. The paper would be more balanced if they presented this result, even if they cannot explain why,” Pielke wrote. Pielke also questioned how the authors “reconcile the conclusions in their paper with the cooler than average long term sea surface temperature anomalies off of the coast of Antarctica.” Pielke added, “These cool anomalies have been there for at least several years. This cool region is also undoubtedly related to the above average Antarctic sea ice areal coverage that has been monitored over recent years.”
A critical analysis of the paper from December 21, 2008, accused the authors of the Antarctic study of making questionable data “adjustments.” (See:
Scientist adjusts data -- presto, Antarctic cooling disappears - December 21, 2008) The analysis concluded, “Looks like [study author] Steig 'got rid of' Antarctic cooling the same way [Michael] Mann got rid of medieval warming. Why not just look at the station data instead of 'adjusting' it (graph above)? It shows a 50-year cooling trend,” the analysis concluded.

El que els nostres periodistes no volen veure

Lorenzo Cremonesi, el corresponsal al Pròxim Orient del Corriere della Sera, ha entrat a Gaza amb una munió de periodistes de tot el món. Però mentre que els periodistes de casa nostra només veuen el que ja veien abans d'entrar-hi, Cremonesi ha anat més enllà. Ha mirat no només sota les tones de runa, sinó, sobre tot, sota les tones de propaganda, coaccions i mentida. I ha trobat que les dades no li quadren. No li surten els números. Enlloc de 1.300 morts, només n'ha pogut constatar entre 500 i 600, la majoria reclutes de Hamàs d'entre 17 i 23 anys.
Chi racconta una versione diversa dalla narrativa imposta dalla «muhamawa» (la resistenza) è automaticamente un «amil», un collaborazionista e rischia la vita. Aiuta però il recente scontro fratricida tra Hamas e Olp. Se Israele o l’Egitto avessero permesso ai giornalisti stranieri di entrare subito sarebbe stato più facile. Quelli locali sono spesso minacciati da Hamas. «Non è un fatto nuovo, in Medio Oriente tra le società arabe manca la tradizione culturale dei diritti umani. Avveniva sotto il regime di Arafat che la stampa venisse perseguitata e censurata. Con Hamas è anche peggio», sostiene Eyad Sarraj, noto psichiatra di Gaza city. E c’è un altro dato che sta emergendo sempre più evidente visitando cliniche, ospedali e le famiglie delle vittime del fuoco israeliano. In verità il loro numero appare molto più basso dei quasi 1.300 morti, oltre a circa 5.000 feriti, riportati dagli uomini di Hamas e ripetuti da ufficiali Onu e della Croce Rossa locale. «I morti potrebbero essere non più di 500 o 600. Per lo più ragazzi tra i 17 e 23 anni reclutati tra le fila di Hamas che li ha mandati letteralmente al massacro», ci dice un medico dell’ospedale Shifah che non vuole assolutamente essere citato, è a rischio la sua vita. Un dato però confermato anche dai giornalisti locali: «Lo abbiamo già segnalato ai capi di Hamas. Perché insistono nel gonfiare le cifre delle vittime? Strano tra l’altro che le organizzazioni non governative, anche occidentali, le riportino senza verifica. Alla fine la verità potrebbe venire a galla. E potrebbe essere come a Jenin nel 2002. Inizialmente si parlò di 1.500 morti. Poi venne fuori che erano solo 54, di cui almeno 45 guerriglieri caduti combattendo».
També explica com els milicians de Hamas forçaven la població civil a quedar-se a casa i des d'allà disparaven contra els tancs per provocar la seva reacció i poder acusar Israel de violanció dels drets humans. Molts palestins s'hi van oposar, i alguns van impedir que Hamàs convertís les seves llars en objectiu militar. Els altres van ser acusats de traïdors, venuts a Israel o Fatah, i en molts casos morts a trets.
«Andatevene, andatevene via di qui! Volete che gli israeliani ci uccidano tutti? Volete veder morire sotto le bombe i nostri bambini? Portate via le vostre armi e i missili», gridavano in tanti tra gli abitanti della striscia di Gaza ai miliziani di Hamas e ai loro alleati della Jihad islamica. I più coraggiosi si erano organizzati e avevano sbarrato le porte di accesso ai loro cortili, inchiodato assi a quelle dei palazzi, bloccato in fretta e furia le scale per i tetti più alti. Ma per lo più la guerriglia non dava ascolto a nessuno. «Traditori. Collaborazionisti di Israele. Spie di Fatah, codardi. I soldati della guerra santa vi puniranno. E in ogni caso morirete tutti, come noi. Combattendo gli ebrei sionisti siamo tutti destinati al paradiso, non siete contenti di morire assieme?». E così, urlando furiosi, abbattevano porte e finestre, si nascondevano ai piani alti, negli orti, usavano le ambulanze, si barricavano vicino a ospedali, scuole, edifici dell’Onu.

In casi estremi sparavano contro chi cercava di bloccare loro la strada per salvare le proprie famiglie, oppure picchiavano selvaggiamente. «I miliziani di Hamas cercavano a bella posta di provocare gli israeliani. Erano spesso ragazzini, 16 o 17 anni, armati di mitra. Non potevano fare nulla contro tank e jet. Sapevano di essere molto più deboli. Ma volevano che sparassero sulle nostre case per accusarli poi di crimini di guerra», sostiene Abu Issa, 42 anni, abitante nel quartiere di Tel Awa. «Praticamente tutti i palazzi più alti di Gaza che sono stato colpiti dalle bombe israeliane, come lo Dogmoush, Andalous, Jawarah, Siussi e tanti altri avevano sul tetto le rampe lanciarazzi, oppure punti di osservazione di Hamas. Li avevano messi anche vicino al grande deposito Onu poi andato in fiamme E lo stesso vale per i villaggi lungo la linea di frontiera poi più devastati dalla furia folle e punitiva dei sionisti», le fa eco la cugina, Um Abdallah, 48 anni. Usano i soprannomi di famiglia. Ma forniscono dettagli ben circostanziati. E’ stato difficile raccogliere queste testimonianze. In generale qui trionfa la paura di Hamas e imperano i tabù ideologici alimentati da un secolo di guerre con il «nemico sionista».
ADDENDA.- L'exèrcit israelià ha puntualitzat les xifres donades per Cremonesi, indicant que el nombre de víctimes que tenen confirmades és de 900, 750 de les quals membres de Hamàs i altres milícies islamistes.

The IDF's Gaza Coordination and Liaison Administration has already compiled a list with 900 names of Palestinians killed during the operation, out of which 750 are believed to be Hamas operatives.

The IDF estimated that two-thirds of those killed were gunmen affiliated with Hamas, Islamic Jihad and other Palestinian terror factions. At least 500 are believed to have been members of Hamas's military wing.

Obama i Guantánamo

Lluitar contra el terrorisme és senzill quan s'és candidat, diu el Wall Street Journal:
The first practical question is where to transfer Khalid Sheikh Mohammed and the 245 or so other remaining Gitmo prisoners. Dangerous enemy combatants can't simply be released into the streets. The Obama camp says that after reviewing the classified files, it will try to repatriate as many as safely possible. But 60 already cleared for release remain because they may be persecuted by their home countries. And even Mr. Obama's vaunted diplomacy is unlikely to convince rights-protecting countries to resettle people he believes are too dangerous to release in the U.S. -- and the more willing Mr. Obama is to release prisoners, the more difficult this problem will become.

One suggestion is moving the remaining prisoners to Kansas's Fort Leavenworth, but state politicians are already sounding a red alert. The military base is integrated into the community and, lacking Guantanamo's isolation and defense capacities, would instantly become a potential terror target. Expect similar protests from other states that are involuntarily entered in this sweepstakes.

In any event, this option merely relocates Guantanamo to American soil under another name. The core challenge is not a matter of geography but ensuring a stable legal framework for detaining and punishing fighters engaged in unconventional warfare against the U.S.

In the Military Commissions Act of 2006, the Bush Administration and Congress painstakingly set thresholds for who can be detained and under what rules. Mr. Obama argues that work was flawed and that the trials should not continue in their present form. But he also said in his ABC sitdown that he wants to create "a process that adheres to rule of law, habeas corpus, basic principles of Anglo-American legal system, but doing it in a way that doesn't result in releasing people who are intent on blowing us up."

Sounds great. But this "balance" is difficult to strike because many of the Guantanamo prisoners haven't committed crimes per se but are dedicated American enemies and too dangerous to let go. Other cases involve evidence that is insufficient for trial but still sufficient to determine that release is an unacceptable security risk.

Silenciant els crítics de l'islam

La justícia holandesa importa a Europa les notmes saudites sobre la blasfèmia.
There are of course limits to free speech, such as calls for violence. But one doesn't need to agree with Mr. Wilders to acknowledge that he hasn't crossed that line. Some Muslims say they are outraged by his statements. But if freedom of speech means anything, it means the freedom of controversial speech. Consensus views need no protection.

This is exactly what Dutch prosecutors said in June when they rejected the complaints against Mr. Wilders. "That comments are hurtful and offensive for a large number of Muslims does not mean that they are punishable," the prosecutors said in a statement. "Freedom of expression fulfills an essential role in public debate in a democratic society. That means that offensive comments can be made in a political debate."

The court yesterday overruled this decision, arguing that the lawmaker should be prosecuted for "inciting hatred and discrimination" and also "for insulting Muslim worshippers because of comparisons between Islam and Nazism." This is no small victory for Islamic regimes seeking to export their censorship laws to wherever Muslims reside. But the successful integration of Muslims in Europe will require that immigrants adapt to Western norms, not vice versa. Limiting the Dutch debate of Islam to standards acceptable in, say, Saudi Arabia, will only shore up support for Mr. Wilders's argument that Muslim immigration is eroding traditional Dutch liberties

Evo Morales treu un diari i Prisa ven els seus

"Todos (los medios privados) mienten, y por ello necesitamos nuestro propio diario". Aquesta ha estat la justificació d'Evo Morales per decidir la publicació a partir d'avui d'un diari governamental. Coincidint amb aquesta decissió, Prisa-España ha venut tots els seus mitjans a Bolívia a un desconegut grup inversor espanyol que, segons alguns mitjans, estaria finançat per capital veneçolà.
El Presidente boliviano, Evo Morales, celebrará hoy su tercer aniversario en el poder con el lanzamiento del diario estatal El Cambio, con el que busca, según sus palabras, contrarrestar a la prensa opositora del país.

Pero simultáneamente, uno de los bastiones históricos de la prensa boliviana, el diario La Razón, está a punto de cambiar de manos. Con una tendencia crítica al Mandatario, el periódico que pertenece al grupo Prisa podría ser en breve vendido a un misterioso grupo inversor español, que, según versiones de prensa, estaría financiado por un conglomerado venezolano.

Tal como se había rumoreado durante el último mes, el martes la empresa española dueña del prestigioso diario El País informó de la venta a Akaishi Inversiones del 25% de participación que tenía en la Asociación de Teledifusoras de Bolivia (ATB) por US$ 4,1 millones. Y el acuerdo incluye una opción de compra por los periódicos bolivianos La Razón y El Extra, que se podría concretar en febrero próximo.

Inquietud de la prensa

Para Pedro Rivero Jordán, director del diario El Deber, de Santa Cruz, y presidente de la Asociación Nacional de la Prensa de Bolivia (ANP), la situación es preocupante. "Como ANP, vemos con una marcada inquietud los anuncios que viene realizando el gobierno sobre la puesta en marcha de otros medios de comunicación además de que los que ya tiene a su disponibilidad", dice a "El Mercurio", recordando la existencia de un canal de TV estatal y de la red Patria Nueva, que incluye a 33 radios comunitarias financiadas "con recursos del gobierno venezolano".

La Xina paga a mercenaris d'internet


El partit comunista xinès ha contractat 300.000 internautes per inundar internet, especialment els blogs i les xarxes socials, d'opinions favorables al règim. Per cada comentari favorable els paga 50 cèntims de iuan (0,08 euros).

Orwell i el nacionalisme

George Orwell:
By 'nationalism' I mean first of all the habit of assuming that human beings can be classified like insects and that whole blocks of millions or tens of millions of people can be confidently labelled 'good' or 'bad'(1). But secondly — and this is much more important — I mean the habit of identifying oneself with a single nation or other unit, placing it beyond good and evil and recognising no other duty than that of advancing its interests. Nationalism is not to be confused with patriotism. Both words are normally used in so vague a way that any definition is liable to be challenged, but one must draw a distinction between them, since two different and even opposing ideas are involved. By 'patriotism' I mean devotion to a particular place and a particular way of life, which one believes to be the best in the world but has no wish to force on other people. Patriotism is of its nature defensive, both militarily and culturally. Nationalism, on the other hand, is inseparable from the desire for power. The abiding purpose of every nationalist is to secure more power and more prestige, not for himself but for the nation or other unit in which he has chosen to sink his own individuality.
Gràcies, Quico.

Esclatarà l'euro?

És possible la coexistència en una moneda única de països governats de manera tan diferent com Grècia i Alemanya? L'economista Vincent Bénard descriu quatre escenaris possibles per a l'euro. El més probable seria el tercer:
Scénario 3 : imaginons que tous les pays méditerranéens de la zone Euro, plus l'Irlande, soient au bord de la banqueroute. Au train où vont les sauvetages de banques, de constructeurs automobile et de secteurs d'activité en faillite, rien de ceci n'est totalement impensable sous deux ans (à moins que ce ne soit deux mois, en ce moment, faire du timing prévisionnel est hasardeux). Qui l'eut cru il y a quelques mois ? enfin...

Dans ce cas, la pression politique pour changer les statuts de la BCE, pour la contraindre à racheter les dettes des états en faillite, et la rembourser en euro-de-singe, en fausse monnaie légale, sera énorme. Le scénario 3 reviendrait à étendre à toute la zone Euro le scénario envisagé en 2 pour un seul pays.

"Escric perquè hi ha una mentida que vull exposar"

George Orwell:
Sobre la mentida organitzada: "El que realment espanta sobre el totalitarisme no són les 'atrocitats' que comet sinó que ataca el concepte de la veritat objectiva: reclama el control del passat a més del futur. L'enorme sistema de mentida organitzada sobre el qual depenen els dictadors pot molt bé imaginar-se en un Estat on la casta dominant enganya els seus seguidors sense enganyar-se a si mateixa. Abans cada tirania tard o d'hora queia o era resistida com a mínim perquè la naturalesa humana desitja la llibertat per principi. Deu ser potser possible criar una raça d'homes que no desitgi la llibertat igual que reproduir una raça de vaques sense banyes. La Inquisició va fracassar, però llavors la Inquisició no tenia els recursos d'un Estat modern. Una societat totalitària probablement muntarà un sistema esquizofrènic de pensament on les lleis del sentit comú es mantenen per la vida quotidiana i en certes ciències exactes, però poden ignorar-se pels polítics, historiadors i sociòlegs. Ja molts avui troben escandalós falsificar un llibre de text científic, però no hi veuen res de dolent en falsificar un fet històric."


Sobre la por a la veritat: "Per a poder escriure en un llenguatge planer i vigorós cal pensar sense por i si penses sense por no pots ser políticament ortodoxe. Si la llibertat vol dir alguna cosa significa el dret a dir a la gent el que no vol sentir. La gent del carrer encara segueix vagament aquesta doctrina i actua amb ella. En el nostre país els liberals són els que temen la llibertat i els intel.lectual els que volen embrutar la intel.ligència. El pecat de les esquerres és que han volgut ser antifeixistes sense ser antitotalitaris. En general la gent del carrer encara viu en el món del bé i el mal absolut del qual els intel.lectuals ja fa temps que n'han fugit. Tota la idea d'intentar saber el que pensa un home corrent, en lloc de suposar que pensa el que hauria de pensar, és novedosa i mal acceptada. Quan m'assento a escriure un llibre no em dic a mi mateix 'vaig a fer una obra d'art.' Escric perquè hi ha una mentida que vull exposar, un fet que vull destacar i la meva preocupació inicial és que se m'escolti."
Aquí teniu el text de l'original en anglès.

On organized lying: "The really frightening thing about totalitarianism is not that it commits 'atrocities' but that it attacks the concept of objective truth: it claims to control the past as well as the future. The huge system of organized lying upon which dictators depend is quite easy to imagine in a state in which the ruling caste deceives their followers without deceiving themselves. In the past every tyranny was sooner or later overthrown or at least resisted because of human nature which as a matter of course desired liberty. It may be just possible to produce a breed of men who do not wish for liberty as to produce a breed of hornless cows. The Inquisition failed, but then the Inquisition had not the resources of the modern state. A totalitarian society would probably set up a schizophrenic system of thought in which the laws of common sense held good in everyday life and in certain exact sciences, but could be disregarded by the politician, the historian and the sociologist. Already there are countless people who would think it scandalous to falsify a scientific textbook but would see nothing wrong in falsifying a historical fact."


On fear of truth: "To write in plain vigorous language one has to think fearlessly and if one thinks fearlesly one cannot be politically orthodox. If liberty means anything at all it means the right to tell people what they do not want to hear. The common people still vaguely subscribe to that doctrine and act on it. In our country it is the liberals who fear liberty and the intellectuals who want to do dirt on the intellect. The sin of all left-wingers is that they have wanted to be anti-fascist without being anti-totalitarian. The common people on the whole are still living in the world of absolute good and evil from which the intellectuals have long since escaped. The whole idea of trying to find out what the average man thinks, instead of assuming that he thinks what he ought to think, is novel and unwelcome. When I sit down to write a book I do not say to myself, 'I am going to produce a work of art.' I write because there is some lie I want to expose, some fact to which I want to draw attention and my initial concern is to get a hearing."


Cites seleccionades per Josep C. Vergés.

Ja s'enfoten d'Obama

Doncs, no són tan diferents.
Gràcies Josep Miquel.

L'acudit del jueu, els periodistes i el milicà de Hamàs

Extrême-Centre:

PPDA de TF1, Charles Enderlin de France 2 et un soldat de Tsahal sont capturés par un commando du Hamas. Le chef du commando déclare à ses prisonniers que se conformant aux préceptes 
de l’islam, Religion d’Amour de Tolérance et de Paix, il leur est accordé une dernière volonté avant d’être égorgés. 


PPDA déclare : « Je suis d’origine bretonne et je voudrais déguster, pour la dernière fois un far breton. » 
Le chef du commando adresse un signe de la tête à l’un de ses subordonnés qui revient quelques instants plus tard avec un boîte pleine de far breton. PPDA déguste lentement le tout et déclare « Maintenant je peux mourir heureux ». 



Enderlin déclare : « Je suis un grand reporter et voudrais pour la dernière fois décrire la mort du petit Al-Dura et prouver au monde entier que je n’ai fait que mon devoir de journaliste ». Un petit hochement de tête du chef. Enderlin enregistre son reportage historique et déclare : « Maintenant je peux mourir heureux » 



Le chef se retourne vers le troufion de Tsahal. « Et toi ordure sioniste, quelles sont tes dernières volontés ? » « Donne-moi un coup de pied au cul » répond le biffin.

« Quoi ? demande le chef, tu te fous de nous au moment où tu vas mourir ? » « Non, je ne plaisante pas. Je veux que tu me donnes un coup de pied au cul ! » 


Le chef passe derrière l’Israélien et lui donne un violent coup de pied. 
Le soldat tombe, exécute un roulé-boulé de professionnel, prend appui sur un genou, sort un magnum P 38 d’une de ses poches, abat le chef du commando, profite de la confusion pour arracher le kalachnikov d’un des terroristes et descend tous les membres du commando. 



Il détache PPDA et Enderlin qui s’écrient en même temps « Pourquoi ne les avez-vous pas tués tout de suite ? pourquoi lui avez-vous demandé de frapper d’abord ?
»
« Pourquoi ? pour ne pas vous entendre m’accuser d’agression ! » (merci DG)

dimecres, 21 de gener del 2009

Els nens del Cor



Obama, Biden i Clinton han assistit avui amb les seves famílies a un ofici religiós a la catedral de Washington.

Feliciteu Bush



Cliqueu sobre la imatge per felicitar l'expresident dels Estats Units.

La llibertat d'expressió amenaçada a Holanda

El Tribunal d'Apel·lacions d'Amsterdam ha ordenat el processament del diputat Geert Wilders, cap del Partit de la Llibertat i realitzador del documental Fitna, per incitació a l'odi racial i la descriminació per haver comparat diversos preceptes de l'Alcorà amb el "Mein Kampf" d'Adolf Hitler.
A Dutch court has ordered prosecutors to put a right-wing politician on trial for making anti-Islamic statements.

Freedom Party leader Geert Wilders made a controversial film last year equating Islam with violence and has likened the Koran to Adolf Hitler's Mein Kampf.

"In a democratic system, hate speech is considered so serious that it is in the general interest to... draw a clear line," the court in Amsterdam said.

Mr Wilders said the judgement was an "attack on the freedom of expression".

"Participation in the public debate has become a dangerous activity. If you give your opinion, you risk being prosecuted," he said.

Not only he, but all Dutch citizens opposed to the "Islamisation" of their country would be on trial, Mr Wilders warned.

"Who will stand up for our culture if I am silenced?" he added.

The three judges said that they had weighed Mr Wilders's "one-sided generalisations" against his right to free speech, and ruled that he had gone beyond the normal leeway granted to politicians.

"The Amsterdam appeals court has ordered the prosecution of member of parliament Geert Wilders for inciting hatred and discrimination, based on comments by him in various media on Muslims and their beliefs," the court said in a statement.

"The court also considers appropriate criminal prosecution for insulting Muslim worshippers because of comparisons between Islam and Nazism made by Wilders," it added.

The court's ruling reverses a decision last year by the public prosecutor's office, which said Mr Wilders's comments had been made outside parliament as a contribution to the debate on Islam in Dutch society and that no criminal offence had been committed.

Prosecutors said on Wednesday that they could not appeal against the judgement and would open an investigation immediately.


Pleitesia

Santiago Trillo publica aquestes dotze mostres del culte papanates a Obama en un comentari al blog d'Arcadi Espada:
1. La campaña de Pepsi Cola, felicitando al nuevo presidente einvitando a todos a enviarle vídeos con ideas para “Refrescar nuestro país” (o el mundo entero): http://www.refresheverything.com/

2. La bebida Orange Cola de Jones Soda, otra empresa de refrescos: http://hotair.com/archives/2009/01/16/change-you-can-drink/trackback/

3. La inclusión del cartel de campaña de Obama en la exposición permanente de la National Portrait Gallery de Washington: http://blogs.abcnews.com/politicalpunch/2009/01/iconic-obama-ar.html

4. La petición de que se derogue la 22ª enmienda de la constitución que limita a dos manadatos las presidencias: http://www.govtrack.us/congress/billtext.xpd?bill=hj111-5

5. La publicación de un número especial del cómic Spiderman dedicado a Obama: http://www.usatoday.com/life/gallery/l090107_obamaspidey/flash.htm?gid=842&aid=3995

6. Las imágenes que presentan a Obama bajo la imagen de un Mesías: http://scottthong.wordpress.com/2008/11/10/the-obamessiah/

7. La petición de que se establezca una Fiesta Nacional en honor del presidente Obama: http://cjonline.com/stories/110908/loc_353922770.shtml

8. La difusión en prensa supuestamente profesional de los garabatos que pinta Obama en las reuniones, y su presentación como muestra de “inteligencia”: http://perfunction.typepad.com/perfunction/2008/11/presidential-doodles.html

9. El Colegio público de Long Island que cambia de nombre y pasa allamarse Barack Obama Elementary: http://www.newsday.com/news/politics/ny-liobama1122,0,306992.story

10. La colonia Yes We Can: http://nicedeb.wordpress.com/2008/11/25/this-weeks-creepy-obama-cult-product/

11. En la ceremonia del iluminado público navideño de Chicago, la decisión de utilizar como tema para los elementos decorativos al Presidente Electo: http://www.sfgate.com/cgi-bin/blogs/bronstein/detail?&entry_id=33253

12. El refresco, de edición limitada, Change, lanzado por un avispado francés: http://itn.co.uk/news/3d5cc1ff90ef25d77c6257ede9100f09.html

Les regles del joc han canviat

El representante de l'Autoritat Palestina a Espanya, Musa Amer Odé, i l'ambaixador d'Israel a Madrid, Rafael Schutz, van participar en un debat convocat pel Fòrum Nova Economia. El País publica uns extractes del debat:
Schutz. Nosotros no quisimos esta guerra. Nos vimos obligados a ella. Hamás lanzó más de 8.000 cohetes contra el sur de Israel. ¿Qué país aceptaría que su población estuviera sometida a este acoso diario? La campaña no era contra los palestinos, sino contra Hamás.

Odé. No fue una respuesta a los cohetes, sino un castigo colectivo, una excusa ante la proximidad de las elecciones. Provocaron más de 1.300 muertos y 5.350 heridos, un tercio niños. Emplearon armas prohibidas.

Schutz. Eso es pura teoría de la conspiración. ¿Qué significa que la respuesta no es proporcionada? ¿Quieren que ataquemos durante ocho años, como ellos? En toda guerra hay bajas civiles. La OTAN ha causado muchas más en Yugoslavia o Afganistán. Hamás es cínica y utiliza como escudo a la población civil. Los palestinos deben asumir la responsabilidad de haber elegido con sus votos a una banda terrorista. Eso tiene consecuencias.

Odé. Las fotos de los niños de Gaza no son propaganda. Hamás es el fruto de la agresión contra los palestinos. La mano tendida a Israel no ha tenido más respuesta que los asentamientos y el muro de la vergüenza. La culpa de la radicalización es de la absurda política israelí.

Schutz. La valla no la levantamos por gusto. Sólo en marzo de 2002 murieron casi 200 israelíes en atentados suicidas. España tiene una valla en Ceuta y Melilla para evitar que entren inmigrantes sin trabajo. Nosotros, para salvar vidas. [...] Admito que no somos perfectos. Pero hay que ver el odio visceral de algunos medios de comunicación [españoles]. Manifestarse en defensa de valores humanos es noble, pero no vi manifestaciones por Darfur, Congo o Ruanda. Si sólo se sale a la calle cuando Israel está involucrado, el motivo no es humanitario.

Odé. La diplomacia española ha sido muy activa, su opinión goza de peso y respeto. Los españoles han visto por televisión como bombardeaban escuelas de la UNRWA [la misión de la ONU para los refugiados palestinos], hospitales o almacenes de comida. Y se han movilizado.

Schutz. Sorprendentemente, comparto casi todo lo que ha dicho mi colega palestino sobre el Gobierno [español], que ha sabido conducirse de forma equilibrada dentro del consenso de la UE [...] Todo el fuego del Ejército israelí se ha dirigido contra objetivos de Hamás o lugares desde donde ha sido atacado. No debe sorprender que se le atacara desde la UNRWA. Ya ocurrió en el pasado. La UNRWA no es una institución ingenua. Un jefe de Hamás está a sueldo suyo y por sus escuelas han pasado muchos terroristas suicidas.

Odé. Ha sido un crimen contra la humanidad que debe ser juzgado. Lo dice el relator especial de la ONU, Richard Falk, que es judío y estadounidense. Israel no puede estar por encima del derecho internacional.

Schutz. El profesor Falk fue elegido por tener esas posiciones. Eso prueba que en algunas agencias de la ONU no hay neutralidad. Es como si, para informar sobre el País Vasco, se nombrara a un etarra. [...] La comunidad internacional aceptó como normal el lanzamiento de cohetes contra Israel. La operación militar ha puesto fin a esta situación. Este cuento, amigos y amigas, está acabado. Ninguna agresión quedará sin respuesta. Las reglas del juego han cambiado. Es bueno que el Gobierno y la opinión pública lo sepan.
ADDENDA.- Israel ha fet pùbliques unes fotografies aèries que mostren les ubicacions militars de Hamàs al bell mig de zones urbanes densament poblades. Llançadores de coets al costat d'escoles, mesquites i hospitals, així com dipòsits d'armes i explosius en habitatges civils.


Estrelles blanques en cercles vermells, llançadores de coets i/o morters.
Línies vermelles, edificis civils.
Línies vermelles, instal·lacions de Hamàs.
Triangles vermells, bunkers.
Triangles grocs, amagatalls.
Triangles blaus, paranys explosius.
Triangles grisos, túnels.
Triangles liles, obstacles.


Nou mapa sobre l'abast dels coets de Hamàs, la densitat de població afectada i el temps necessari per protegir-se.
Aquest nou mapa mostra l'abast dels coets de Hamàs, el nombre d'habitants de les poblacions afectades i el temps que disposen per anar als refugis cada vegada que sóna l'alarma. Els que viuen a 10 km de la frontera disposesn de 15 segons per protegir-se; els que viuen a 20 km, 30 segons; els que viuen 30 km, 45 segons i a 40 km, un minut. Gairebé un milió de persones, la sèptima part de la població d'Israel, viu amb aquesta amenaça diària des de fa tres anys.

Fotos per a la història

Així és Amèrica! Així és Obama!

S'imaginen en Saura anant a missa abans de prendre possessió?

S'imaginen Zapatero jurant sobre una Bíblia?

S'imaginen Zapatero abraçant-se amb Aznar?

dimarts, 20 de gener del 2009

Krugman recomana a Zapatero que baixi els sous

Barcepundit ha trobat aquest article del premi Nobel d'Economia, el progre Paul Krugman, parlant de la crisi econòmica espanyola. Una crisi greu que l'euro i la UE agreujen encara més. Per això recomana a Zapatero que baixi el sous.
The pain in Spain …

… isn’t hard to explain. Spain was basically Florida, with a housing bubble inflated by both resident and holiday purchases, and now the bubble has burst.

But Spain is in worse shape than Florida, for two reasons — reasons familiar to anyone who was involved in the great debate about whether the euro was a good idea.

First, Europe doesn’t have a central government; Spain, unlike Florida, can’t draw on Social Security and Medicare checks from Washington. So the burden of recession falls entirely on the local budget — hence the country’s
declining credit rating.

Second, the United States has a more or less geographically integrated labor market: workers move from distressed regions to those with better prospects. (The housing bust has, however, reduced mobility because people can’t sell their houses.) Europe does not: yes, there’s a fair bit of mobility both among the elite and among low-wage workers at the bottom, but nothing like the US level.

So what can Spain do? It needs to become more competitive — but it can’t have a devaluation, because it’s a euro country. So the only alternative is wage cuts, which are
desperately hard to achieve (and create big problems for debtors.)

Contrary to what everyone seemed to be saying even a few weeks ago, being a member of the eurozone doesn’t immunize countries against crisis. In Spain’s case (and Italy’s, and Ireland’s, and Greece’s) the euro may well be making things worse.

And Britain’s
plunging pound, unpopular though it is, may turn out to have been a very good thing.
Krugman no és el primer que ho diu. Jean Pierre Chevallier porta temps avisant:
Tout est simple disait Milton Friedman : une monnaie correspond à une nation et réciproquement (la relation est biunivoque), et l’optimum économique est atteint dans un système de changes libres.

La croissance a été forte dans les pays européens (surtout dans les pays du Club Med) après leur sortie du système de Bretton Woods et leurs économies ont alors convergé mais l’Euro-système a recréé un système de type Bretton Woods dans lequel les parités (des monnaies des pays membres) sont définitivement figées (selon l’interprétation du docteur Bernard Trémeau).

Comme les gains de productivité globale entre les pays membres ne sont pas uniformes, les pays dans lesquels ils sont les plus faibles (ceux du Club Med) décrochent car les produits de leurs entreprises ne sont plus compétitifs et le chômage augmente.

En sortant de l’Euro-système et en rejoignant le système de changes libres, la baisse de la valeur de ces monnaies par rapport au DeutscheMark (ou de son ersatz) rendrait à nouveau compétitifs les produits issus de ces pays (et le chômage baisserait).

Le décrochage de la France a commencé à devenir non négligeable à partir de la fin du mois de juin 2007 (point noir) et il s’est accéléré à partir du choc du 15 septembre 2008 (c’est à dire de l’effondrement financier), la Banque de France ne pouvant plus contenir la dérive comme le montre l’importance des écarts des rendements après cette date,

Les déficits des balances commerciales et des budgets publics, et les désordres augmenteront dans les pays du Club Med tant qu’ils resteront dans l’Euro-système.

Les dirigeants de la BCE ont montré leur totale incompétence en se faisant prendre au piège des Américains : en effet, ils ont augmenté leur taux de base le 3 juillet 2008 car ils anticipaient la continuation d’une croissance forte alors que les marchés s’étaient déjà retournés (à partir du 19 mai pour les actions et du vendredi 13 juin pour les Treasuries), ce qui montre aussi que la Fed ne collabore pas du tout avec la BCE,

La BCE a toujours un temps de retard par rapport à la Fed et agit toujours trop mollement.

Les pays dont les gains de productivité ont été les plus faibles ont intérêt à sortir de l’Euro-système, mais inversement, un pays comme l’Irlande qui a eu des gains de productivité globale et une croissance supérieure à l’Allemagne, pâtissent des taux d’intérêt trop bas de la BCE, ce qui a provoqué une hypertrophie de la masse monétaire et une baisse importante de la croissance du PIB au point de subir une récession.

La sortie de l’Euro-système doit se faire par le bas et par le haut.

L’euro est une erreur monumentale, une mystification historique.

C’est le résultat du panurgisme, du manque de culture économique libérale et du nouveau socialisme dans la Vieille Europe.

Més dura serà la caiguda


Ja cremen Obama al costat de Bush
I no tant per Obama, com per la claca. Tanta eufòria desmesurada no pot ser bona. Corre el risc d'esfondrar-se en una depressió més ràpida i profunda que la crisi de les subprime.

Pel contrari, per tots aquells que no ens agradava l'inconsistent programa electoral d'Obama, una presidència pragmàtica seria un regal. I, pel que sembla, tot fa pensar que el canvi serà més d'estil que de fons. El canvi comença i acaba en la figura d'Obama. El canvi és un negre a la presidència. Ni més, ni menys. Amb tota la importància simbòlica que té, i que és molta, però res més. Els Estats Units no necessiten refundar-se, ni canviar essencialment la seva política exterior, ni capgirar el seu model socio-econòmic.

La presidència Obama no té per que ser més desastrosa que altres presidències demòcrates. Com la de Carter. Pel contrari, podria fins i tot desmarcar-se'n. En qualsevol cas, no trigarem gaire a saber-ho. L'agenda econòmica i internacional apreten. Les primeres decisions importants les coneixerem aviat. Aleshores sabrem de quin mal haurem de morir. Uns més que altres.

Carta oberta als palestins de Gaza

Luc Rosenzweig, experiodista de Le Monde i autor de diversos assajos entre els que hi ha "Lettre à mes amis propalestiniens, escriu aquesta carta oberta als palestins de Gaza amb un missatge clar: enriquiu-vos!
J’ai bien conscience d’être un rien intempestif, voire indécent, mais j’aimerais bien qu’un internaute francophone de Gaza relaie, auprès de ses concitoyens, l’injonction célèbre de François Guizot aux Français de la monarchie de Juillet. Oui, gens de Gaza, enrichissez-vous, par votre travail et par votre épargne, au lieu de vous vautrer dans le malheur, la misère et l’oppression ! Enrichissez-vous, tous, en fonction de votre énergie et de vos capacités au lieu de laisser quelques vautours faire de l’argent sur votre déréliction. Débarrassez-vous des contrebandiers de tunnels, des cameramen qui touchent en dollars leur livre de chair sanguinolente envoyée dans l’espace hertzien, des fonctionnaires des Nations-Unies au per diem grassouillet et 4×4 rutilantes, des ONG dites “bingos” pour leur aptitude à pomper le maximum de subventions et de dons de braves gens en noircissant sans vergogne votre sort. Votre détresse est leur capital, et sa perpétuation leur rente.

Tout ces gens-là, qui disent vous vouloir du bien, soulager votre souffrance, et promouvoir votre cause sacrée à travers le monde ne méritent pas plus de respect que les mafieux roumains qui relèvent régulièrement les compteurs de la mendicité des enfants et des femmes avec bébé drogué dans le métro parisien.

N’en n’avez-vous pas assez de cette situation d’éternels assistés, dépendants de la charité publique pour la nourriture, l’éducation de vos enfants, la santé de vos familles ?

Croyez-vous vraiment que ce sont ces horribles sionistes qui vous empêchent de mener une vie normale, faite de joies et de peines banales, de grands bonheurs et de petites misères ?

Lorsqu’ils sont partis de chez vous, en août 2005, j’étais là, pas loin, du côté de Jérusalem. Je vous assure que l’immense majorité des Israéliens n’avaient qu’un désir : vous oublier, ne plus penser à Gaza. Votre destin, qu’ils avaient pendant quelques années contribué à façonner, sinon à améliorer en vous offrant du travail dans leurs kibboutz ou dans leurs entreprises, ne les concernait plus. Ils n’éprouvaient, à cette époque, ni haine ni amour pour vous : juste de l’indifférence, et, pour certains, un peu de regret que des rapports interpersonnels qui s’étaient établis au fil du temps se soient brisés sur le roc tragique de l’Histoire.

Ils avaient détruit leurs maisons de colons, mais laissé leurs serres. Qu’en avez vous fait ? Un vaste chantier de récupération de matériaux pour vos bricolages personnels, et ces terres sont retournées à leur friche originelle.

Dès que l’armée d’Israël s’est retirée, les clans familiaux ont repris leur mise en coupe réglée de l’économie du territoire. Oh, l’argent ne manque pas à Gaza, comme on a pu le constater lorsque le mur barrant la frontière égyptienne a été forcé pendant quelques jours : les magasins égyptiens ont été dévalisés, payés en liquide avec des liasses de dollars et de shekels israéliens ! Toute une pègre se gave du recyclage de l’argent injecté par millions par les institutions internationales, peu regardantes sur l’usage fait de ces subsides.

La corruption du Fatah vous a poussés dans les bras du Hamas. La section palestinienne des Frères musulmans se préoccupait, certes, de soulager les misères quotidiennes du petit peuple, et semblait moins avide que les buveurs de whisky venus de Tunis via Ramallah. Sauf que le bonheur qu’il vous promettent se situe dans l’autre monde. Les chefs du Hamas vous incitent à vous y rendre le plus rapidement possible, en vous faisant accompagner dans ce grand voyage par quelques ennemis qualifiés de singes et de porcs. Vous avez voté, en majorité, pour la mort, contre la vie, alors que vous pensiez élire les plus purs parmi les “résistants” à l’ennemi sioniste. Aujourd’hui, ces gens-là vous ont emmenés au bout de l’enfer : votre vie, celle de vos enfants, a moins de valeur que la dernière de leurs babouches. Qu’ont-ils prévus pour vous protéger des représailles des Israéliens, qui n’allaient pas manquer de répondre aux tirs quotidiens vers Sdérot et Ashkelon ? Où sont les abris anti-aériens que tout dirigeant doté d’un milligramme d’humanité dans un repli de son cerveau n’aurait pas manqué de faire édifier avant d’aller tirer les moustaches du tigre ?

Bientôt, le calme va revenir. Pour Israël, ce sera le retour à la vie presque normale d’une société prospère, où la recherche du bonheur est un délicat exercice d’équilibre entre l’aspiration au bien-être matériel et le respect de valeurs supérieures, religieuses ou morales. Pour vous, lorsque vous aurez fait le deuil de vos trépassés, rafistolé vos maisons bombardées, il vous restera le choix entre la haine, la vengeance et la misère d’un côté, et, de l’autre, le choix d’une vie meilleure, d’un horizon ouvert, et de guides capables de vous conduire vers l’espoir.

Rien ne vous empêche de profiter de votre situation géographique, de vous atouts touristiques, de la proximité même d’une société développée comme Israël pour tirer votre épingle du jeu. Gaza, porte du Sinaï, n’a pas un front de mer plus indigne que Tel Aviv ou Ashdod, et n’a pas encore, par bonheur, subi les ravages de l’architecture hôtelière de la fin du siècle dernier. Que Mövenpick, le groupe suisse, vienne construire là un 5 étoiles aussi dément que sur la rive jordanienne de la Mer Morte, et vous verrez affluer les oligarques russes en quête de soleil hivernal. En transvasant de la piquette dans une bouteille étiquetée Château-Pétrus, opération sans risque car la vodka matinale endort les papilles gustatives, vous pourriez, par exemple, améliorer votre ordinaire. Faites de Gaza une oasis fiscale, et les malfrats israéliens viendront planquer leur argent chez vous. Ouvrez des casinos : tant que les rabbins interdisent les bandits manchots en Israël, il y a de quoi se gaver ! Ne tuez plus vos ennemis, arnaquez-les !


dilluns, 19 de gener del 2009

Paròdia del conspiranoic


Attention ! Mayday ! Mayday ! Aucun avion ne s’est abîmé dans l’Hudson ! Je répète, aucun avion n’a amerri au large de New York ! Le « miracle de l’Hudson » n’est qu’une vaste fumisterie. Pour preuve, aucune vidéo ne montre cet amerrissage et ce malgré la foultitude de cameras de surveillance qui scrutent en permanence ce fleuve new-yorkais, sans compter celles des touristes et autres badauds qui arpentent le fleuve en ferry ou en bateau de plaisance.

Ce que confirme William Rodriguez, le fameux concierge du Wall Trade Center, le même qui avait entendu des « boums » avant la chute des tours. S’étant depuis reconverti dans la pêche en ligne et à la ligne, il se trouvait aux premières loges de la scène du complot. Or il affirme n’avoir vu aucun avion amerrir. « Cela aurait certainement fait boum, ou splach, au moins un petit, ce que je n’ai à aucun moment entendu ». Gracias William !

D’autres spécialistes, parmi les plus éminents, notamment Gregory Boyington junior, connu pour avoir cumulé le plus grand nombre d’heures de vol à bord d’un delta-plane, affirme qu’un avion de ce type ne peut pas amerrir dans ces conditions sans subir de lourds dégâts. Chose que semblent confirmer les faits puisque c’est la première fois qu’un avion se pose ainsi sans dommages.

Contacté dans la matinée par les enquêteurs d’eXc, Thierry Meyssie, docteur ès complots, doute lui aussi de la thèse officielle. Il est formel. C’est-là « un vulgaire complot de la CIA et du Mossad ayant pour but de détourner l’attention du peuple américain de la situation de crise que connaît le pays, mais aussi celle des medias de l’effroyable génocide gazaouï, mis en oeuvre par l’entité sioniste depuis que Moïse l’a planifié sur le mont Sinaï lors du célèbre exode qui n’en était pas un ». Rajoutant « aussi nous demandons l’ouverture immédiate d’une enquête indépendante. Dans ce dessein, nous exigeons que ce billet serve de recueil de signatures à la pétition qui sera remise aux autorités fascistes de New-York ». Il prévoit d’ailleurs dans les prochains jours la création d’une association qui sera baptisée ReOpen-Hudson, ainsi que la sortie d’un livre de 3500 pages démontrant la terrible machination.

Quant à la thèse de la collision avec des oiseaux ayant endommagé les réacteurs, outre le fait qu’il est de notoriété publique que « les oiseaux se cachent pour mourir » et non se crachent, l’association des amoureux du pigeons new-yorkais affirme qu’un tel accident est devenu impossible. Par un phénomène qui l’on ne s’explique pas, la plupart des oiseaux suffisamment stupides pour vouloir se mesurer à un Airbus A320 tourneraient depuis cinq mois autour du serveur de l’eXtrême-centre et nicheraient plus particulièrement sur le billet suivant. Reste encore à vérifier l’hypothèse du truth d’air…


Via Extrême-Centre.

Per què les dones no estan mai contentes amb la seva parella?

La Nueva Ilustración Evolucionista:
El psicólogo evolucionista David Buss ha investigado durante años las diferencias existentes entre hombres y mujeres en sus estrategias respectivas de reproducción. Aunque la causa inmediata de nuestros comportamientos de cortejo y apareamiento pueda ser algo tan prosaico y tan natural como la búsqueda de placer, al final obedecemos al dictado de la selección natural, inmejorablemente expresado en la Biblia: “¡creced y multiplicaos, dominad toda la tierra!”

Para que esta causa y fin último de nuestra acción en el mundo pueda cumplirse, cada sexo tendrá que adoptar la estrategia más conveniente para su condición. Ya lo dijo Robert Trivers al postular su teoría de la inversión parental: no es lo mismo pagar por la descendencia llevando un nene en la tripa 9 meses y soportando su peso en los brazos, dándole el pecho durante unos años que no pagar nada. La inversión originaria de un hombre en su descendencia se reduce a un espermatozoide, la de la mujer es elevada, ya de partida, en tiempo y esfuerzo, e incluye partidas “visibles” y otras invisibles, como el coste de oportunidad de las crías que se sacrifican (se dejan de tener) por las que se tienen. Dicho en sencillo, sin los debidos matices: en la reproducción el hombre busca la cantidad, la mujer la calidad. A partir de esas condiciones iniciales tan desiguales se desarrollan las estrategias de los sexos. La lucha de ambos sexos por obtener las mayor descendencia al menor precio supone que las mujeres eligen cuidadosamente con quien yacer, y los hombres apenas discriminan por otro criterio que no sea la fertilidad de la hembra, que esta expresa inadvertidamente con marcadores externos como su juventud y su belleza.

Zapatero, del finançament al caos

Álvaro Delgado-Gal:
No sería impropio resumir la situación anómala así: no hemos ingresado en un sistema federal, o, tan siquiera, confederal. Nos hallamos, más bien, en un no-sistema, en que los discreteos difusos del presidente substituyen a la acción del Parlamento.

Gràcies E.G.V.

dimecres, 14 de gener del 2009

Per què Israel no pot fer la pau amb Hamàs

Jeffrey Goldberg:
As the Gaza war moves to a cease-fire, a crucial question will inevitably arise, as it has before: Should Israel (and by extension, the United States) try to engage Hamas in a substantive and sustained manner?

It is a fair question, one worth debating, but it is unmoored from certain political and theological realities. One irresistible reality grows from Hamas’s complicated, competitive relationship with Hezbollah. For Hamas, Hezbollah is not only a source of weapons and instruction, it is a mentor and role model.

Hamas’s desire to best Hezbollah’s achievements is natural, of course, but, more to the point, it is radicalizing. One of the reasons, among many, that Hamas felt compelled to break its cease-fire with Israel last month was to prove its potency to Muslims impressed with Hezbollah.

Another reality worth considering concerns theology. Hamas and Hezbollah emerged from very different streams of Islam: Hamas is the Palestinian branch of the Sunni Muslim Brotherhood; Hezbollah is an outright Iranian proxy that takes its inspiration from the radical Shiite politics of Ayatollah Ruhollah Khomeini. But the groups share a common belief that Jews are a cosmological evil, enemies of Islam since Muhammad sought refuge in Medina.

Periodically, advocates of negotiation suggest that the hostility toward Jews expressed by Hamas is somehow mutable. But in years of listening, I haven’t heard much to suggest that its anti-Semitism is insincere. Like Hezbollah, Hamas believes that God is opposed to a Jewish state in Palestine. Both groups are rhetorically pitiless, though, again, Hamas sometimes appears to follow the lead of Hezbollah.

I once asked Abdel Aziz Rantisi where he learned what he called “the truth” of the Holocaust — that it didn’t happen — and he referred me to books published by Hezbollah. Hamas and Hezbollah also share the view that the solution for Palestine lies in Europe. A spokesman for Hezbollah, Hassan Izzedine, once told me that the Jews who survive the Muslim “liberation” of Palestine “can go back to Germany, or wherever they came from.” He went on to argue that the Jews are a “curse to anyone who lives near them.”

Nizar Rayyan expressed much the same sentiment the night we spoke in 2006. We had been discussing a passage of the Koran that suggests that God turns a group of impious Jews into apes and pigs. The Hezbollah leader, Hassan Nasrallah, among others, has deployed this passage in his speeches. Once, at a rally in Beirut, he said: “We shout in the face of the killers of prophets and the descendants of the apes and pigs: We hope we will not see you next year. The shout remains, ‘Death to Israel!’”

Mr. Rayyan said that, technically, Mr. Nasrallah was mistaken. “Allah changed disobedient Jews into apes and pigs, it is true, but he specifically said these apes and pigs did not have the ability to reproduce,” Mr. Rayyan said. “So it is not literally true that Jews today are descended from pigs and apes, but it is true that some of the ancestors of Jews were transformed into pigs and apes, and it is true that Allah continually makes the Jews pay for their crimes in many different ways. They are a cursed people.”

I asked him the question I always ask of Hamas leaders: Could you agree to anything more than a tactical cease-fire with Israel? I felt slightly ridiculous asking: A man who believes that God every now and again transforms Jews into pigs and apes might not be the most obvious candidate for peace talks at Camp David. Mr. Rayyan answered the question as I thought he would, saying that a long-term cease-fire would be unnecessary, because it will not take long for the forces of Islam to eradicate Israel.

There is a fixed idea among some Israeli leaders that Hamas can be bombed into moderation. This is a false and dangerous notion. It is true that Hamas can be deterred militarily for a time, but tanks cannot defeat deeply felt belief.

The reverse is also true: Hamas cannot be cajoled into moderation. Neither position credits Hamas with sincerity, or seriousness.

The only small chance for peace today is the same chance that existed before the Gaza invasion: The moderate Arab states, Europe, the United States and, mainly, Israel, must help Hamas’s enemy, Fatah, prepare the West Bank for real freedom, and then hope that the people of Gaza, vast numbers of whom are unsympathetic to Hamas, see the West Bank as an alternative to the squalid vision of Hassan Nasrallah and Nizar Rayyan.

Càdavers publicables

Arcadi Espada:
El periodismo avanza a paso de pánzer sobre el copyright de los muertos, sobre el dolor de los deudos, sobre costillas, bazos, pulmones y páncreas aislados y exhibidos. ¡Qué días de morbo insomne! Y qué lección moral: por fin el periodismo comprende que los cadáveres que son consecuencia de la violencia son, inexorablemente, cadáveres públicos, porque sólo su luz abierta ilumina con nitidez la cara de los asesinos.

Yo lo celebro. Yo lo celebro sin olvidar cuántas veces la ocultación de las víctimas fue sorda complicidad con los asesinos. Yo lo celebro sin olvidar que sobre esta exuberancia de muerte se ha construido el inmundo concepto desproporción, ah, mis socialdemócratas, "mes semblabes", "mes frères!", que abogan por una cuota de muerte entenimentada, razonable, su poquito de muerte en la justa proporción. Yo lo celebro. Pero sé que en la crisis demi oficio está también el desaliento del ciudadano que mandó a los periodistas a salir al mundo para contar y medir, y hoy percibe cómo hasta los números que manejan son sólo una forma de subjetivismo. Y no sólo eso: su desaliento principal ante el orgullo ignorante y bravucón con que declaran que la objetividad no existe, y asíme vas a poner a cuatro y en portada ese niño muerto del que no hay ni nombre ni condición ni estado ni asociación de víctimas (de ahí que me atreva a plantar cara al deontólogo) pero del que basta saber que es obra y cargo del perro judío. ¡Y ponlo a pelo, sin píxeles!

dimarts, 13 de gener del 2009

Els crims de guerra de Hamas




Canó antiaeri en una mesquita de Gaza

Imperatiu ètic o estètic, Joan?

Un encaputxat alçant una pistola de plàstic a la manifestació de BarcelonaEl conseller d’Interior, Joan Saura, ha justificat la seva presència en una manifestació a Barcelona contra els atacs israelians a Gaza per “imperatiu ètic”, ja que es tractava d’una manifestació “contra la guerra”.

Que em perdoni el camarada Joan, però jo tinc la impressió que més que per imperatiu ètic hi va anar per imperatiu estètic, per quedar bé amb la claca i intentar mantenir els poquets votants que encara li fan cas.

Ho dic perquè no l’he vist mai manifestar-se per “imperatiu ètic” contra totes aquelles altres guerres, sovint molt més cruentes, però que no mobilitzen al seu electorat.

ADDENDA.- Joan, per què no llegeixes, encara que sigui per una vegada, el que escriu Bernard-Henri Lévy sobre l'imperatiu ètic de manifestar-se contra la guerra?
¿Dónde estaban estos manifestantes, cuando se trataba de salvar, no ya a 888, sino a los 300.000 muertos de las matanzas programadas de Darfur? ¿Por qué nunca salieron a la calle cuando Putin arrasaba Grozni y transformaba a decenas de miles de chechenos en gavillas humanas y en carne de cañón? ¿Por qué se callaron, cuando, un poco antes, durante años interminables y, esta vez en el propio corazón de Europa, se exterminó a 200.000 bosnios, cuyo único crimen era haber nacido musulmanes? Parece que hay gente para la que el buen musulmán sólo es el que está en guerra contra Israel. Más aún, he aquí a los nuevos adeptos del viejo «dos pesos, dos medidas», que sólo se preocupan del sufrimiento musulmán cuando se creen autorizados a imputárselo a los judíos. El autor de estas líneas encabezó la movilización en pro de los habitantes de Darfur, de los de Chechenia y de los de Bosnia. Además, apuesta, desde hace cuarenta años, por un Estado palestino viable, al lado del Estado de Israel. Aunque sólo sea por eso, se le permitirá que considere este tipo de actitudes
Ara que la majoria de polítics ja s’han instal·lat en la crisi, no hi haurà manera d’acabar-la.

De lectura obligada

No us perdeu aquest article del professor Gunnar Heinsohn al Wall Street Journal. Heinsohn és el cap de l'Institut Raphael Lemkin de la Universitat de Bremen, el primer institut dedicat a la investigació comparativa de genocidis.

As the world decries Israel's attempt to defend itself from the rocket attacks coming from Gaza, consider this: When Hamas routed Fatah in Gaza in 2007, it cost nearly 350 lives and 1,000 wounded. Fatah's surrender brought only a temporary stop to the type of violence and bloodshed that are commonly seen in lands where at least 30% of the male population is in the 15-to-29 age bracket.

In such "youth bulge" countries, young men tend to eliminate each other or get killed in aggressive wars until a balance is reached between their ambitions and the number of acceptable positions available in their society. In Arab nations such as Lebanon (150,000 dead in the civil war between 1975 and 1990) or Algeria (200,000 dead in the Islamists' war against their own people between 1999 and 2006), the slaughter abated only when the fertility rates in these countries fell from seven children per woman to fewer than two. The warring stopped because no more warriors were being born.

In Gaza, however, there has been no demographic disarmament. The average woman still bears six babies. For every 1,000 men aged 40-44, there are 4,300 boys aged 0-4 years. In the U.S. the latter figure is 1,000, and in the U.K. it's only 670.

And so the killing continues. In 2005, when Israel was still an occupying force, Gaza lost more young men to gang fights and crime than in its war against the "Zionist enemy." Despite the media's obsession with the Mideast conflict, it has cost many fewer lives than the youth bulges in West Africa, Lebanon or Algeria. In the six decades since Israel's founding, "only" some 62,000 people (40,000 Arabs, 22,000 Jews) have been killed in all the Israeli-Arab wars and Palestinian terror attacks. During that same time, some 11 million Muslims have been killed in wars and terror attacks -- mostly at the hands of other Muslims.

What accounts for the Mideast conflict's relatively low body count? Hamas and their ilk certainly aim to kill as many Israelis as possible. To their indignation, the Israelis are quite good at protecting themselves. On the other hand, Israel, despite all the talk about its "disproportionate" use of force, is doing its utmost to spare civilian deaths. Even Hamas acknowledges that most of the Palestinians killed by Israeli air raids are from their own ranks. But about 10%-15% of Gaza's casualties are women and minors -- a tragedy impossible to prevent in a densely settled area in which nearly half the people are under 15 and the terrorists hide among them.

The reason for Gaza's endless youth bulge is that a large majority of its population does not have to provide for its offspring. Most babies are fed, clothed, vaccinated and educated by UNRWA, the United Nations Relief and Works Agency for Palestine Refugees in the Near East. Unlike the U.N. High Commission for Refugees, which deals with the rest of the world's refugees and aims to settle them in their respective host countries, UNRWA perpetuates the Palestinian problem by classifying as refugees not only those who originally fled their homes, but all of their descendents as well.

UNRWA is benevolently funded by the U.S. (31%) and the European Union (nearly 50%) -- only 7% of the funds come from Muslim sources. Thanks to the West's largesse, nearly the entire population of Gaza lives in a kind of lowly but regularly paid dependence. One result of this unlimited welfare is an endless population boom. Between 1950 and 2008, Gaza's population has grown from 240,000 to 1.5 million. The West basically created a new Near Eastern people in Gaza that at current trends will reach three million in 2040. Within that period, Gazans may alter the justifications and directions of their aggression but are unlikely to stop the aggression itself.

The Hamas-Fatah truce of June 2007 allowed the Islamists again to direct all their energy on attacking Israel. The West pays for food, schools, medicine and housing, while Muslim nations help out with the military hardware. Unrestrained by such necessities as having to earn a living, the young have plenty of time on their hands for digging tunnels, smuggling, assembling missiles and firing 4,500 of them at Israel since 2006. While this gruesome activity has slowed the Palestinian internecine slaughter, it forced some 250,000 Israelis into bomb shelters.

The current situation can only get worse. Israel is being pushed into a corner. Gazan teenagers have no future other than war. One rocket master killed is immediately replaced by three young men for whom a martyr's death is no less honorable than victory. Some 230,000 Gazan males, aged 15 to 29, who are available for the battlefield now, will be succeeded by 360,000 boys under 15 (45% of all Gazan males) who could be taking up arms within the coming 15 years.

As long as we continue to subsidize Gaza's extreme demographic armament, young Palestinians will likely continue killing their brothers or neighbors. And yet, despite claiming that it wants to bring peace to the region, the West continues to make the population explosion in Gaza worse every year. By generously supporting UNRWA's budget, the West assists a rate of population increase that is 10 times higher than in their own countries. Much is being said about Iran waging a proxy war against Israel by supporting Hezbollah and Hamas. One may argue that by fueling Gaza's untenable population explosion, the West unintentionally finances a war by proxy against the Jews of Israel.

If we seriously want to avoid another generation of war in Gaza, we must have the courage to tell the Gazans that they will have to start looking after their children themselves, without UNRWA's help. This would force Palestinians to focus on building an economy instead of freeing them up to wage war. Of course, every baby lured into the world by our money up to now would still have our assistance.

If we make this urgently needed reform, then by at least 2025 many boys in Gaza -- like in Algeria -- would enter puberty as only sons. They would be able to look forward to a more secure future in a less violent society.

If the West prefers calm around Gaza even before 2025, it may consider offering immigration to those young Palestinians only born because of the West's well-meant but cruelly misguided aid. In the decades to come, North America and Europe will have to take in tens of millions of immigrants anyway to slow the aging of their populations. If, say, 200,000 of them are taken from the 360,000 boys coming of age in Gaza in the next 15 years, that would be a negligible move for the big democracies but a quantum leap for peace in the Near East.

Many of Gaza's young -- like in much of the Muslim world -- dream of leaving anyway. Who would not want to get out of that strip of land but the international NGOs and social workers whose careers depend on perpetuating Gaza's misery?