Perdoneu, però algú ho havia de dir

El mes passat el diputat austríac Ewald Stadler va respondre de manera contundent a l'abaixador de Turquia a Viena, Ecvet Tezcan, que havia acusat els austríacs de ser els únics responsables del fracàs de la integració dels immigrants turcs. Tot i que prefereixo la subtil ironia britànica als discursos abrandats, he de reconèixer que Stadler va parlar clar i català.

Un 65% dels usuaris d'internet han pagat per continguts online

Pew:

33% of internet users have paid for digital music online
33% have paid for software
21% have paid for apps for their cell phones or tablet computers
19% have paid for digital games
18% have paid for digital newspaper, magazine, or journal articles or reports
16% have paid for videos, movies, or TV shows
15% have paid for ringtones
12% have paid for digital photos
11% have paid for members-only premium content from a website that has other free material on it
10% have paid for e-books
7% have paid for podcasts
5% have paid for tools or materials to use in video or computer games
5% have paid for “cheats or codes” to help them in video games
5% have paid to access particular websites such as online dating sites or services
2% have paid for adult content

Solidaritat buscarà l'ampara del... Constitucional!

Però no dèien que el Tribunal Constitucional és un tribunal feixista i anticatalà? No dèien que les seves sentències eren polítiques i contràries als nostres interessos nacionals? Per què, doncs, estan disposats a acceptar ara la seva ampara? Per esgarrapar una mica de poder? Si Catalunya és una nació i si Solidaritat és el braç executor de la seva independència, perquè acollir-se a la primera de canvi a les decisions d'un tribunal d'una país estranger, del màxim tribunal del país que ocupa Catalunya?

Wikileaks fa descarrilar la possibilitat d'un canvi democràtic a Zimbabwe

Christopher R. Albon (Via Barcepundit):

Last year, early on Christmas Eve morning, representatives from the U.S., United Kingdom, Netherlands, and the European Union arrived for a meeting with Zimbabwean opposition leader Morgan Tsvangirai. Appointed prime minister earlier that year as part of a power-sharing agreement after the fraud- and violence-ridden 2008 presidential election, Tsvangirai and his political party, Movement for Democratic Change (MDC), are considered Zimbabwe's greatest hopes for unseating the country's long-time de facto dictator Robert Mugabe and bringing democratic reforms to the country.

The topic of the meeting was the sanctions imposed on Zimbabwe by a collection of western countries, including the U.S. and E.U. Tsvangirai told the western officials that, while there had been some progress in the last year, Mugabe and his supporters were dragging their feet on delivering political reforms. To overcome this, he said that the sanctions on Zimbabwe "must be kept in place" to induce Mugabe into giving up some political power. The prime minister openly admitted the incongruity between his private support for the sanctions and his public statements in opposition. If his political adversaries knew Tsvangirai secretly supported the sanctions, deeply unpopular with Zimbabweans, they would have a powerful weapon to attack and discredit the democratic reformer.

Later that day, the U.S. embassy in Zimbabwe dutifully reported the details of the meeting to Washington in a confidential U.S. State Department diplomatic cable. And slightly less than one year later, WikiLeaks released it to the world.

The reaction in Zimbabwe was swift. Zimbabwe's Mugabe -appointed attorney general announced he was investigating the Prime Minister on treason charges based exclusively on the contents of the leaked cable. While it's unlikely Tsvangirai could be convicted on the contents of the cable alone, the political damage has already been done.

Stuxnet retarda tres anys el programa nuclear iranià

Així ho consideren els Estats Units i Israel, segons Reuters:

The United States and its allies have up to three years to curb Iran's nuclear programme, which has been set back by technical difficulties and sanctions, a senior Israeli official said on Wednesday.

Saying Iran remained his government's biggest worry, Deputy Prime Minister Moshe Yaalon did not mention possible unilateral military strikes by Israel, saying he hoped U.S.-led action against Tehran would be successful.

"I believe that this effort will grow, and will include areas beyond sanctions, to convince the Iranian regime that, effectively, it must choose between continuing to seek nuclear capability and surviving," Yaalon told Israel Radio.

"I don't know if it will happen in 2011 or in 2012, but we are talking in terms of the next three years."

Yaalon, a former armed forces chief, noted Iran's uranium enrichment plan had suffered setbacks. Some analysts have seen signs of foreign sabotage in incidents such as the corruption of Iranian computer networks by a virus.

"These difficulties postpone the timeline, of course. Thus we cannot talk about a 'point of no return'. Iran does not currently have the ability to make a nuclear bomb on its own," Yaalon said.

"I hope it won't succeed at all and that the Western world's effort will ultimately deny Iran a nuclear capability."

Per més informació, llegiu l'anotació "Stuxnet ha destruit un miler de centrifugadores nuclears iranianes"

La islamització d'Europa

El 18 de desembre es va celebrar a París una trobada internacional de grups i personalitats que a diferents països lluiten contra la islamització d'Europa. He destacat la intervenció de l'holandès Timo Vermeulen, que explica com gais i jueus ja no estan segurs a la pàtria de la tolerància. La incapacitat per protegir-los ha fet que un exministre holandès hagi invitat els jueus a emigrar.  Les altres intervencions les podeu trobar, aquí. A sota del video trobareu la intervenció de Timo Vermeulen traduida al català.

Senyores i senyors. Bon dia.

Permeteu-me que em presenti: jo sóc Timo, membre de la DDL (Lliga de Defensa d'Holanda).
Alguns de vosaltres ja em coneixeu per la meva participació en l'organització de la reunió internacional d'Amsterdam per a la defensa de la llibertat d'expressió i en contra de la xaria a Europa.

És un gran honor parlar avui aquí com a representant d'una organització petita, d'un petit país, davant dels delegats de les organitzacions per les quals tenim una profunda admiració per la seva valentia i els seus esforços en la lluita contra la neo-barbàrie.

Holanda, un país com França, una vegada va ser conegut arreu del món per la seva tolerància i llibertat.

Holanda és un país conegut per la seva profunda tolerància i els seus drets individuals, en el respecte de l'interès de la comunitat. Un país que respecta totes les religions i estils de vida. Un país que sempre ha estat actiu en la defensa dels dissidents. Segueix sent així?

No. Això és aigua passada.

A Holanda, els homosexuals són perseguits.

En diverses ciutats els homosexuals són assetjats amb amenaces, escopits, humiliats i, fins i tot, colpejats. Els homosexuals abandonen en gran nombre les ciutats. Fins i tot a Amsterdam, abans coneguda com la capital gai del món, és difícil per als homosexuals viure una vida normal.

Els polítics estudien suggerir mesures de substitució, com fer passar policies per gais o jueus amb kippa, per detenir als qui cometen aquests crims en lloc de tractar directament amb el grup incriminat.

Sí, els ciutadans jueus també tenen raons per pensar que els anys trenta han tornat. Perquè els jueus no estan segurs als carrers, especialment els jueus ortodoxos.

Els informes d'intel·ligència a Amsterdam mostren que els jueus són atacats pel fet de ser jueus, insultats, i se'ls saluda a l'estil nazi.

L'exministre de Bolkestein, va advertir recentment a la comunitat jueva d'Holanda que seria millor per a ells a emigrar, ja que el govern holandès probablement no podrà garantir la seva seguretat en el futur.

L'índex de criminalitat en els Països Baixos ha augmentat explosivament en els últims anys.

Els delinqüents marroquins omplen les presons holandeses (els marroquins formen la major comunitat d'immigrants a Holanda) i un estudi va trobar que el percentatge de delictes que cometen és sis vegades més gran que el dels nadius.

Els tipus de delictes estan canviant: cada vegada son més violentes, moltes de les víctimes pateixen lesions greus o traumatismes o, fins i tot, alguns moren.

La imatge dels carrers de moltes ciutats d'Holanda està dominada per joves matons, que es miren la nostra societat occidental amb una total falta de respecte.

Les dones son sovint agredides pel carrer amb comentaris sexuals grollers, qualificant-les de "putes" i, en el pitjor dels casos, sent brutalment violades. Noies holandeses han estat segrestades pels carrers, drogades, violades, víctimes de xantatge i obligades a prostituir-se.

La seguretat dels reporters i dels periodistes no pot ser garantida. Les càmares són expulsades de les zones anàrquiques d'una manera violenta, i els diaris són sovint amenaçats perquè canviin el que publiquen.

Els bombers i els infermers de les ambulàncies no poden fer la seva feina sense una escorta policial. I de vegades, les víctimes pateixen complicacions o moren perquè els serveis d'emergència estan subjectes a un assetjament constant en el seu treball.

No necessito dir-vos quina ideologia és la responsable de tot plegat, i suposo que aquests fets us són ben coneguts. Anteriorment utilitzava la paraula "neo-barbàrie" que, òbviament, és un sinònim de l'Islam radical. Ni els pares, ni els imams, ni la comunitat no controlen ni corregeixen aquests "joves". S'arronsen d'espatlles i diuen que no controlen la situació. "Aquests nois són producte del seu entorn". Per a nosaltres, aquesta va ser la raó per a l'inici de la nostra acció.

Com he dit al principi, la nostra organització, la Lliga de Defensa, va organitzar una manifestació internacional el passat mes d'octubre. Hem hagut de fer front a les amenaces de l'esquerra i dels musulmans i a les maniobres de sabotatge deliberat per part de les autoritats.

La nostra acció a Amsterdam demostra que una organització jove, si està motivada i organitzada, pot captar l'atenció de tot un país. L'acció d'Amsterdam va ser un gran èxit fins i tot abans que l'esdeveniment es portés a terme, la publicitat relacionada amb l'esdeveniment es va ampliar per la cobertura dels mitjans de comunicació. El nostre objectiu ha estat assolit.

DDL s'enorgulleix de col.laborar activament amb els nostres amics europeus. Estàvem a Berlín a principis d'octubre, avui estem aquí en aquesta ciutat de París, i estarem al febrer, junt amb els nostres aliats britànics, a una manifestació a la ciutat en gran mesura islamitzada de Luton.

La cooperació internacional és essencial per defensar la nostra causa, i cal ser allà, els uns amb els altres, junts en el nostre esforç col.lectiu per defensar la llibertat i la democràcia en el nostre continent.

Avui estem al peu d'una muntanya. Aquesta és una gran muntanya, es necessitarà temps per arribar al cim. Però hem de pujar-hi.

Plegats, podem donar-nos suport mútuament, compartir les nostres experiències, i estar al peu del canó els uns per els altres quan sigui necessari. Només llavors serem capaços d'arribar al cim i dir-nos: "És un paisatge magnífic, no?".

ADDENDA.- Exageració? Paranoia? Escolteu el que diuen els musulmans. Entrevista la predicador vedette d'Egipte, Amr Khaled.

Ningú té l'exclusiva de la pederàstia

El sacerdot catòlic i sociòleg marxista belga François Houtart, figura important del moviment "altermundista", ha confessat haver abusat d'un menor fa quaranta anys i ha demanat que se suspengui la campanya a favor de la seva candidatura al premi Nobel de la Pau 2011. Houtart, de 85 anys, ha reconegut els fets a les pàgines del diari Le Soir després d'una denúncia anònima davant la comissió que estudia els casos de pederàstia a l'Església belga.

Tot i la rellevància del personatge, els mitjans més bel·igerants en la denúncia de la pederàstia a l'Església catòlica no n'han parlat. I si ho han fet, no li han donat la dimensió que li dónen al tema quan l'afectat és un mossèn conservador. Això demostra, una vegada més, que l'objectiu de la internacional mediàtica no és tant la denúncia de la pederàstia com la institució eclesiàstica. Denunciaran també, en el cas que se'n facin ressò, les ONG per les que treballava Houtart? Les acusaran de no haver fet res per purgar els seus membres pederastes?

Els agradi o no, ningú té l'exclusiva de la pederastia.

Holanda invita als seus jueus a abandonar el país

L'any passat, els actes antisemites es va duplicar a Holanda. La situació ha arribat fins al punt que l'excomissari europeu Frits Bolkestein ha demanat als jueus del seu país que abandonin Holanda davant la incapacitat de protegir-los de la creixent amenaça antisemita. Caroline Olivier i Romain Wirtz, de la cadena Arte Journal, tracten el tema en aquest reportatge.

Nova lliçó de periodisme

La fotonoticia en esta portada/tapa es de risa. O no. Me pregunto cómo sería la reunión donde se decidió publicar esta insinuación tan grave: quienes apoyan a los terroristas de ETA respaldan también al nuevo presidente catalán Artur Mas, que tomó posesión anteayer.
Quiero decir, imagíneselo: entran los jefes de redacción de El Mundo a la sala de reuniones, sopesan y debaten la situación desapasionada y rigurosamente y deciden que la foto de portada es esa y su título ese. Sé que quienes participaron en esa reunión estaban sobrios y en plenitud de facultades mentales. Es más, conozco a algunos de ellos: le aseguro que son periodistas muy competentes. Por eso todos saben que ETA no tiene nada que ver con ese señor, ni con su gobierno, ni con su partido.

Y eso es, precisamente, lo preocupante. Que estas personas sobrias y competentes tomaron esa decisión con deliberación, a sabiendas de que metían en primera una mentira como una catedral. Quizá con ánimo de jejé jujú, no lo sé. Se me hace difícil pensar que quienes decidieron esa tapa creen lo que escribieron en ella.

Es un juicio de intenciones. Los que sujetan esas pancartas ¿estaban "arropando" a Mas o reclamando el acercamiento al País Vasco de los presos etarras?

Sobre las banderas independentistas ¿por qué se escandalizaron ayer? Esas mismas banderas las ondeaban decenas de personas que acompañaron anteayer la toma de posesión del propio Mas en el Palau de la Generalitat. Y en toda la campaña electoral, que arrancó hace unos dos meses.

Es tan difícil establecer la relación a simple vista que Mas viene resaltado con un círculo, tan lejos está de sus "arropantes". El pie de foto no explica qué se ve en la foto sino lo que El Mundo quiere que Vd. vea en ella: "Mas rodeado de enseñas independentistas". ¿En serio? Es un truco clásico para que tu & yo no interpretemos la foto de modo diferente. Dudo que nadie en la tribuna viera la pancarta. Si no pasa inadvertida es porque El Mundo la publica y algunas radios y este blog –modestia aparte– le damos bolilla a ese tabloide nacionalista.

(Via)

Sí, Israel pot ser un lloc perillós

La Falange també era progre

Alguien ha llamado a Alfonso Ussía “falangista” porque es de derechas. Alfonso ya ha respondido en nuestras páginas con demoledora elegancia. Pero hay una dimensión política adicional del asunto que conviene subrayar: el falangismo, como las variantes del fascismo, no es particularmente conservador ni de derechas. En cambio, los fascistas compartieron gran parte de su credo con los socialistas, desde la reforma agraria y la educación pública hasta la Seguridad Social, desde el salario mínimo hasta la redistribución de la renta, desde los absurdos derechos de los animales hasta las campañas histéricas contra el tabaco y a favor de una alimentación sana. En economía, la socialdemocracia confluye con Falange en la búsqueda de un punto intermedio entre el mercado y el Estado. Es curioso que la izquierda se declare en las antípodas de los nazis cuando tienen tantas cosas en común, empezando por el rechazo a los judíos. Socialistas y fascistas están muy unidos en contra del liberalismo, eso sí. Es un enemigo común que explica el trasiego que ha habido entre progres y fachas, lo que es patente en España. Sin ese trasiego, y dado que la oposición no liberal al franquismo fue comunista y no socialista, aquí simplemente no se explica de dónde salieron tantos progres, como los que nos han dado siempre lecciones de progresismo desde el diario El País, sin ir más lejos y, seamos elegantes también, sin dar nombres. CARLOS RODRÍGUEZ BRAUN

Zapatero vendrà la Moncloa per reduir el dèficit

Innocentades a banda, el que és segur és que aviat deixarà de ser-ne l'inquilí.

Stuxnet ha destruit un miler de centrifugadores nuclears iranianes

Els informes de seguretat encarregats per l'IAEA indiquen que un miler de centrífugadores iranianes han quedat infectades i destruïdes pel virus informàtic Stuxnet, que es creu originat a Israel.  hauria aconseguit entrar al sistema ja han quedat afectats. L'empresa de seguretat informàtica i d'antivirus Symantec ha identificat les sequències de la infecció que destrueix les centrífugadores. Després d'ordenar una reducció de la frequència, Stuxnet torna la frequència al seu valor nominal de 1.064 Hz. Una segona sequència contrària ordena l'augment de la frequència al límit de la velocitat màxima que el rotor giratori IR-1 pot suportar mecànicament. El resultat és que els rotors esclaten. Cada atac suprimeix els controls d'alarma i seguretat perquè els operadors no sàpiguen que un atac s'està duent a terme. Les dues sequències d'atac es produeixen separades per un mes llunar. La primera onada augmenta la velocitat durant 15 minuts fins que Stuxnet retorna el sistema de control a l'operativitat normal. Al cap de 27 díes arriba el segon atac que rebaixa la frequència pràcticament a zero durant 50 minuts fins que es retorna a la normalitat de nou. Els atacs s'autorepeteixen indefinidament cada 27 díes seguint el cicle llunar musulmà.

La preocupació se centra ara en saber si aquest viurs pot ser revertit contra instal·lacions occidentals (sistemes de comunicacions, xarxes elèctriques...)

For many years, governments have pursued methods to disrupt Iran’s ability to procure goods illegally overseas for its nuclear programs, particularly its gas centrifuge program. Such overt and covert disruption activities have had significant effect in slowing Iran’s centrifuge program, while causing minimal collateral damage. In contrast to overt military strikes, there is an appeal to cyber attacks aimed at a centrifuge plant built with illegally obtained, foreign equipment, and operating in defiance of United Nations Security Council resolutions. However, Stuxnet appears to have spread unintentionally and well beyond its targets. Part of the reason is in the design of Stuxnet, which needs to spread in order to increase its chance of infecting an industrial control system via a removable drive used with an infected computer. It is important for governments to approach the question of whether using a tool like Stuxnet could open the door to future national security risks or adversely and unintentionally affect U.S. allies. Countries hostile to the United States may feel justified in launching their own attacks against U.S. facilities, perhaps even using a modified Stuxnet code. Such an attack could shut down large portions of national power grids or other critical infrastructure using malware designed to target critical components inside a major system, causing a national emergency.

(Via)

Que no es reboti el poble malcriat

Arcadi Espada sobre la política i el límit de velocitat a 80:

En la zona 80, y dándole a esas estadísticas una fortaleza de la que aún carecen, la pregunta sería: ¿ocho muertos más al año, y el aumento de la probabilidad personal de morir, son suficientes para compensar la incomodidad que experimentan millones? No hay una respuesta sencilla. La política no es sencilla.

Hasta tal punto la política no es sencilla que el presidente Mas justifica su decisión negando la mayor: no hay reducción de la mortalidad. No parece demasiado convincente. Pero el político de nuestro tiempo está lejos del cientifico-filósofo que dijera: “Es probable que mueran más; pero creo que viviremos mejor”. Y es que otra de las características de la política, y la principal entre sus virtudes, es la de evitarle al ciudadano los ásperos dilemas morales. No fuera a rebotarse el pueblo malcriado.

Mas, com Sarkozy, posa un sociata a la taula del seu govern

Mas monta un Govern amb la vella guàrdia de Pujol, quatre independents i un socialista

BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS).- El flamant nou president de la Generalitat, Artur Mas, ha tancat aquest dilluns la configuració del seu 'govern dels millors', que constarà d'onze conselleries liderades per dirigents de la vella guàrdia dels governs de Jordi Pujol, amb quatre independents i un socialista.

Amb discreció, Mas ha dissenyat la composició del futur Govern que prendrà possessió dimecres, no sense dificultats després d'haver rebut alguns 'no' dels independents als quals havia sondejat, segons han comentat a Europa Press fonts de la federació.

Aquest organigrama haurà d'acompanyar Mas en la seva voluntat de treure Catalunya de la crisi i en el seu objectiu d'arribar a la "plenitud nacional", tot i que ha advertit que no és una feina per a impacients.

En el seu discurs de presa de possessió aquest dilluns, Mas ha anteposat la gestió de la crisi com a principal prioritat, recalcant que posarà l'accent més en els "deures que en la reclamació de drets".

Tot i això, el nou president de la Generalitat afronta el repte de reclamar el pacte fiscal en la línia del concert econòmic per a Catalunya en aquesta legislatura, malgrat ser conscient que no serà un objectiu fàcil perquè haurà de negociar amb Madrid.

El nou Executiu de Mas:

--Conselleria d'Interior: Felip Puig (CDC)

--Conselleria de Política Territorial i Sostenibilitat: Lluís Recoder (CDC)

--Conselleria d'Educació: Irene Rigau (CDC)

--Conselleria de Benestar i Família: Josep Lluís Cleries (CDC)

--Conselleria de Governació i Relacions Institucionals: Joana Ortega (UDC)

--Conselleria d'Agricultura i Medi Natural: Josep Maria Pelegrí (UDC)

--Conselleria d'Economia i Finances: Andreu Mas-Colell (Independent)

--Conselleria d'Empresa i Ocupació: Francesc Xavier Mena (Independent)

--Conselleria de Salut: ñBoií Ruiz (Independent)

--Conselleria de Justícia: Pilar Fernández Bozal (Independent)

--Conselleria de Cultura: Ferran Mascarell (PSC)

Tot i que no estaran al capdavant de cap Conselleria, Mas s'ha envoltat dels seus homes de confiança nomenant Francesc Homs (CDC) com a secretari general de presidència i Germà Gordó (CDC) com a secretari del Govern.

Un dirigent del PSC titlla Mascarell de "mercenari"

Feministes ucraïneses contra el Kremlin i per la UE

Prenafeta torna a la Generalitat

Milers de palestins de Cisjordània i Gaza emigren cada any

Uns 32.000 palestins que vivien en els territoris sota control de l'Autoritat Palestina han emigrat en els últims cinc anys (2005-2009). Segons un estudi que publica Palestine Today, el 24% es va traslladar a Jordània, el 20% a països del Golf Pèrsic i el 22% als EUA. Si tenim en compte que la població àrab a Cisjordània i Gaza és de poc més de 4 milions d'habitants (dades del 2007), es tracta d'una xifra prou important i que probablement seria molt superior si el passaport de l'Autoritat Palestina fos reconegut per molts països àrabs.

World2digits

Saps qui és?

El bienestar de España, en manos de una mujer

Més de 100 mesquites sota influència d'Al Qaeda a Espanya

 

Durante 2010 España ha sido escenario de diez congresos salafistas, una de las corrientes más extremas del islam y a la que pertenecían varios de los autores del 11-M. Este incremento, frente a un único congreso celebrado en 2008, inquieta a los especialistas en la lucha contra el terrorismo internacional porque revela que en nuestro país se está ejecutando el llamamiento que hace dos años lanzó Al Qaida de que era el momento de dar prioridad a la «yihad ideológica» y mantener la «armada» para casos puntuales.

En esta nueva ofensiva para conseguir el «califato universal» mediante la captación de «voluntades» a través de la ideología, también juegan un papel crucial las mezquitas, aunque no todas. Los expertos advierten de que el 10 por ciento de las casi mil abiertas en España lanzan los viernes, día de oración, mensajes que podrían considerarse como enaltecimientos de la «yihad». El porcentaje lo estiman «muy preocupante». Y a ello añaden la cifra de entre 70 ó 80 imanes, de origen marroquí y argelino, «fichados» por su discurso radical.

Desde Cataluña, el salafismo —confesión de Al Qaida en el Magreb Islámico (AQMI), grupo autor del secuestro de los tres cooperantes españoles— se ha ido extendiendo a otras zonas. Así, por el valle del Ebro ha llegado hasta el País Vasco y por el sur ha alcanzado el Corredor del Henares, entre Madrid y Guadalajara.

Més informació, aquí.

Amenaçat de mort per aquest vídeoclip / Burka Women

Saad Haroon és un actor, cantant i escriptor paquistanès.

El sistema català

Arcadi Espada:

Nadie quiere ser oposición en Cataluña. En realidad, nadie ha querido serlo nunca en treinta años de autonomía. La característica más perversa del juego político catalán ha sido que la oposición no forma parte del sistema, porque no es una oposición al gobierno, sino una oposición a la patria.

L'editorial que el Wall Street Journal publica cada any des del 1949

In Hoc Anno Domini:

When Saul of Tarsus set out on his journey to Damascus the whole of the known world lay in bondage. There was one state, and it was Rome. There was one master for it all, and he was Tiberius Caesar.

Everywhere there was civil order, for the arm of the Roman law was long. Everywhere there was stability, in government and in society, for the centurions saw that it was so.

But everywhere there was something else, too. There was oppression—for those who were not the friends of Tiberius Caesar. There was the tax gatherer to take the grain from the fields and the flax from the spindle to feed the legions or to fill the hungry treasury from which divine Caesar gave largess to the people. There was the impressor to find recruits for the circuses. There were executioners to quiet those whom the Emperor proscribed. What was a man for but to serve Caesar?

There was the persecution of men who dared think differently, who heard strange voices or read strange manuscripts. There was enslavement of men whose tribes came not from Rome, disdain for those who did not have the familiar visage. And most of all, there was everywhere a contempt for human life. What, to the strong, was one man more or less in a crowded world?

Then, of a sudden, there was a light in the world, and a man from Galilee saying, Render unto Caesar the things which are Caesar's and unto God the things that are God's.

And the voice from Galilee, which would defy Caesar, offered a new Kingdom in which each man could walk upright and bow to none but his God. Inasmuch as ye have done it unto one of the least of these my brethren, ye have done it unto me. And he sent this gospel of the Kingdom of Man into the uttermost ends of the earth.

So the light came into the world and the men who lived in darkness were afraid, and they tried to lower a curtain so that man would still believe salvation lay with the leaders.

But it came to pass for a while in divers places that the truth did set man free, although the men of darkness were offended and they tried to put out the light. The voice said, Haste ye. Walk while you have the light, lest darkness come upon you, for he that walketh in darkness knoweth not whither he goeth.

Along the road to Damascus the light shone brightly. But afterward Paul of Tarsus, too, was sore afraid. He feared that other Caesars, other prophets, might one day persuade men that man was nothing save a servant unto them, that men might yield up their birthright from God for pottage and walk no more in freedom.

Then might it come to pass that darkness would settle again over the lands and there would be a burning of books and men would think only of what they should eat and what they should wear, and would give heed only to new Caesars and to false prophets. Then might it come to pass that men would not look upward to see even a winter's star in the East, and once more, there would be no light at all in the darkness.

And so Paul, the apostle of the Son of Man, spoke to his brethren, the Galatians, the words he would have us remember afterward in each of the years of his Lord:

Stand fast therefore in the liberty wherewith Christ has made us free and be not entangled again with the yoke of bondage.

El Suprem ordena a la Generalitat que el castellà també sigui llengua vehicular a l'escola

El Tribunal Suprem ha ordenat a la Generalitat de Catalunya que adopti les mesures que siguin precises per adaptar el seu sistema d'ensenyament perquè el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu amb el català.
Així ho estableix la Sala contenciosa Administrativa de l'alt tribunal en tres sentències en les quals dóna la raó parcialment als pares d'alumnes que van recórrer diverses resolucions de la Conselleria d'Educació.
El TS reconeix també el dret dels pares a rebre també en castellà totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació tant oral com escrita que els siguin dirigides pels centres escolars.

Les tres sentències (pdf)

Assange es queixa que és víctima de filtracions!

El defensor de la filtració sense límit de documents oficials es queixa ara que algú va filtrar un informe de la policia sueca sobre les denúncies que se li han presentat per delictes sexuals. En una entrevista al diari britànic "The Times", Assange carrega contra el diari "The Guardian" -que és una de les publicacions que està ajudant a WikiLeaks ha difondre la filtració dels arxius diplomàtics dels EUA- per haver publicat detalls de l'informe de la policia sueca en el qual dues dones l'acusen de violació. El fundador de Wikileaks denuncia, ni més ni menys, que "l'accés no autoritzat" als arxius dels fiscals suecs.

Assange claimed the newspaper was "selectively publishing" parts of it, and questioned the timing of the leak, saying it was given to the paper a day before his bail hearing last week.

"The leak of the police report to The Guardian was clearly designed to undermine my bail application. It was timed to come up on the desk of the judge that morning," Assange was quoted as saying in Tuesday's paper. "Someone in authority clearly intended to keep Julian in prison, and shopped (the report) around to other newspapers as well."

L'Alcorà imprès amb la sang de Saddam Hussein

Durant dos anys, a principis de la dècada del 1990, el dictador "laic" i "progressista" Sadam Hussein es va fer extreure 27 litres de sang per escriure un Alcorà. Ara, la relíquia s'ha fet polèmica, ja que segons la versió iraquiana de la llei de memòria històrica s'ha de destruir qualsevol cosa vinculada amb l'exdictador, però la llei islàmica prohibeix la destrucció de l'Alcorà. Gran dil·lema moral!

El 2011 serà un mal any pels anticapitalistes

L'any de la represa americana

Depuis deux ans, en effet, les entreprises et les banques américaines ont très peu investi : il s’est ainsi accumulé aux Etats-Unis une masse gigantesque de capitaux à l’affût d’innovations. Ces innovations existent et n’attendent que d’être transformées en produits de consommation de masse. Une reprise de l’investissement d’autant plus probable qu’Obama n’est plus en mesure d’augmenter les impôts ni de généraliser l’assurance maladie : ce qui est regrettable pour les partisans de la justice sociale mais lève les incertitudes qui paralysaient les entreprises. Par ailleurs, la Banque centrale des Etats-Unis s’est engagée pour longtemps, à maintenir un Dollar abondant, à des taux bas.

On pariera donc sur quelques percées probables : la production massive de gaz aux Etats-Unis par l’extraction du gaz des schistes réduira les prix de l’énergie ; la médecine du génome, à terme, remplacera les thérapies anciennes ; des organismes génétiquement modifiés seront commercialisés en masse, adaptables à tous les climats ; la nanotechnologie appliquée à l’industrie conduira à une ré-industrialisation des Etats-Unis (avec la nanotechnologie, le coût de la main-d’œuvre devient marginal) ; de nouveaux objets nomades fusionneront toutes les formes de la communication, de la téléphonie à la télévision. Autant de produits et services qui existent à l’état expérimental et n’attendent que d’être exploités : leur fabrication et leur consommation seront nécessairement mondialisées, ce qui confirmera le rôle moteur de l’économie américaine: les pays émergents greffés sur le marché mondial en tireront avantage.

Ce rebond américain ne profitera pas à tous. En dehors des Etats-Unis, les pays absents du marché mondial (Proche-Orient, Afrique) souffriront d’être marginalisés. Parmi les économies européennes, celles qui n’ont pas d’avantage comparatif, pas de spécialisation, resteront enlisées: seule une résurrection de l’esprit d’entreprise pourrait les extraire de l’endettement. Aux Etats-Unis même, le rebond ne suffira pas à éliminer les poches de pauvreté et de chômage que la crise a révélées plus que suscitées. La croissance fondée sur l’innovation réduit l’accès au marché du travail pour les candidats non spécialisés : ils sont pris en étau entre les immigrants non qualifiés et les diplômés. Le nouveau défi américain est celui de l’éducation plus que celui de la croissance.

Un any de contradiccions

10 espanyolades

El que els governs no volen veure

Niño Becerra:

El problema de las economías del mundo mundial es que deben una pasta que no pueden pagar porque no generan lo suficiente para pagarla en los plazos que tienen que pagarla, pero prórrogas y mayores precios parten de la base de que esas economías volverán a crecer como crecieron, y eso ya no es posible: el mundo creció como lo hizo porque se entrampó hasta las raíces, sin ese entrampamiento no hubiese crecido ni sombra de lo que creció, y como ese entrampamiento ya no es posible hoy ni lo será mañana, el mundo ha de aprender a crecer sin ese volumen de deuda, pero entonces no se podrá crecer lo que se creció …por lo que no se podrá pagar lo que se debe.

Les 10 prediccions més sorprenents per al 2011

Saxo Bank:

1. El Congrés dels EUA bloqueja la tercera ronda de relaxació quantitativa de Bernanke

En el segon semestre del 2011, la Reserva Federal s'enfronta a una situació delicada per haver estat el principal agent que ha permès el desastre del sector de l'habitatge, i com a conseqüència, el rescat del sector bancari i la catàstrofe del deute públic. Mentrestant, els bancs massa grans per caure tornen a tenir problemes. El Congrés bloqueja l'autoritat de la Reserva Federal per expandir la seva balanç i acaba qüestionant la seva doble mandat de creació d'ocupació i control de la inflació.

2. Apple compra Facebook

En diverses entrevistes, Steve Jobs d'Apple ha explicat que Apple ha mantingut converses amb Facebook per plantejar oportunitats de associació, però en última instància, les converses no han quedat en res. Segons la direcció, Facebook va presentar unes "condicions massa costoses que no podíem acceptar ". Tot això podria provocar que Jobs comprés directament Facebook.

3. L'Índex de l'USD arriba al nivell de 100

La trajectòria del creixement econòmic en la majoria de les regions del món sembla saludable durant un temps el 2011, però comencen els problemes a la Xina. El lent creixement del sector industrial de la Xina provoca la caiguda en barrina de la gana pel risc en el món, i amb els problemes de l'economia japonesa i la confusió en l'Eurozona, el dòlar nord-americà comença a resultar més atractiu. El tancament d'aquestes posicions empeny a la pàgina de USD un 25% a l'alça fins a superar el nivell de 100 a finals del tercer trimestre de 2011.

4. El rendiment dels bons del tresor a 30 anys dels EUA cau fins al 3%

La política de devaluació del dòlar, amb el seu origen en les "guerres de divises "de 2010, força als mercats emergents a gastar més de els seus dòlars de sobres en bons del tresor. Els esforços de relaxació quantitativa de la Reserva Federal fracassen excepte per alleujar els afligits balanços dels bancs nord-americans. El BCE, la UE i l'FMI no aconsegueixen curar els mals dels països piigs de la perifèria europea, el que empeny en massa als inversors nerviosos al refugi de l'Oncle Sam.
La sensació que les coses van bé s'esvaeix el 2011 i el rendiment dels bons del tresor a 30 anys cau fins al 3%.

5. L'encreuament dòlar australià-lliura esterlina cau un 25%

El R.U. torna als seus valors tradicionals, treballen més dur, estalvien més, i de seguida arriba una expansió orprenentment forta el 2011. D'altra banda, Austràlia està patint amb l'afebliment de l'economia a mesura que la Xina trepitja el fre cada vegada més forta per evitar que la inflació es descontroli. Juntament amb el mercat immobiliari australià, sembla que tenim una bombolla a punt de esclatar, i el que s'acosta és una baixada del 25% en el AUDGBP.

6. El cru flueix a dojo abans d'experimentar una correcció d'un terç

El cru, que ara es mou en funció de les expectatives macroeconòmiques fonamentals dels inversors, es veu arrossegat en una pujada per sobre de 100 USD el barril a principis de 2011, enmig l'ambient d'eufòria després de veure's l'economia nord-americana lliure per fi de traves. El cru sucumbeix a una violenta correcció a la baixa de un terç a finals d'any.

7. El gas natural puja un 50 per cent

El gas natural entra el 2011 amb un excedent d'oferta després de que la recessió mundial hagi suposat que l'oferta hagi superat la demanda durant dos anys, el que s'ha traduït en unes pèrdues de dos dígits en dos anys. Però l'augment de la demanda industrial, el nivell històricament baix dels preus respecte del cru i el carbó, el aplanament de la corba del mercat a termini i les accions sobre les propostes d'exportar més reserves de gas natural dels EUA condueixen a que les inversions passives en gas resultin més rendibles. I una onada de fred provoca una ràpida caiguda de les reserves, de manera que es produeix la major pujada dels últims 25 anys, d'un 50% el 2011.

8. L'or es reforça fins al nivell de 1.800 USD amb la recrudescència de la guerra de divises

Tornen les "guerres de divises" amb força el 2011, motivades per la millora de l'economia dels EUA El dèficit comercial dels EUA es amplia i augmenta la pressió sobre la Xina, i mentre que els inversors fugen dels metalls, l'or es dispara fins al nivell de 1.800 USD la unça.

9. El S&P 500 marca un màxim històric

La Reserva Federal segueix bombant liquiditat al sistema en 2011. Els inversors s'adonen que l'única estratègia que val la pena seguir és comprar a les caigudes, però la tàctica funciona en realitat per la Reserva Federal, encara que sigui un castell de cartes, i els consumidors comencen a gastar a mesura que milloren les seves carteres de inversió. El sector empresarial nord-americà no s'empassa l'eufòria que una cotització saludable és un bon indicador de la salut i segueix
amb el procés de despalanquejament que porta a una autèntica recuperació. L'índex de referència dels EUA veu els màxims de 2007 pel retrovisor en el seu camí cap al nivell de 1.600.

10. L'índex RTS de Rússia arriba al nivell de 2.500

La propera bombolla econòmica mundial comença a inflar a principis d'any, tornant a portar el cru per sobre dels 100 USD el barril. L'inversor mitjà als EUA no fa amb els seus diners res que no sigui comprar a les caigudes en el mercat de valors dels EUA Els inversors del mercat de valors rus recullen beneficis en el seu índex amb un PER a 1 any de 8,6 i una ràtio preu / valor comptable de 1,26. El RTS pràcticament es multiplica per dos fins a arribar a 2.500 el 2011.

El Congrés aprova estendre les retallades d'impostos de l'era Bush

Washington, 17 dic (EFE).- El Congreso de EEUU aprobó hoy un plan de 858.000 millones de dólares en recortes tributarios hasta 2012 y en subsidios de desempleo.

Con 277 votos a favor y 148 en contra, la Cámara de Representantes aprobó, pasada la medianoche del jueves, el controvertido plan tributario negociado por la Casa Blanca con los republicanos la semana pasada, el mismo que consiguió el sello del Senado el miércoles, con 81 votos a favor y 19 en contra.

La medida, que los demócratas intentaron modificar durante tres horas de un agrio debate, pasa ahora al Despacho Oval para su promulgación.

Los recortes, aprobados durante la presidencia de George W. Bush, vencían el próximo 31 de diciembre, y sin esa extensión la mayoría de los estadounidenses habría sufrido un aumento impositivo a partir de enero de 2011.

El plan de recortes, que se convirtió en máxima prioridad de la Casa Blanca para espolear la recuperación económica, extiende hasta 2012 los recortes de impuestos para todos los niveles salariales y a 13 meses los subsidios para dos millones de desempleados.

Entre otros elementos, también extiende temporalmente los recortes a otros tipos de impuestos, incluidos los del Seguro Social y otro del dos por ciento al impuesto a la nómina que pagan las empresas.

La islamització, pas a pas

Transparència per a tothom menys per a Wikileaks

WikiLeaks founder Julian Assange on Friday denied any knowledge of the former U.S. Army intelligence analyst accused of providing his organization with classified reports that could lead to Assange's indictment on spy charges in the United States.

In an interview with ABC's "Good Morning America," the Australian-born computer expert said the WikiLeaks computer system is designed to maintain the anonymity of sources who give the organization sensitive government documents, including the classified U.S. diplomatic cables that have exposed candid and embarrassing assessments of world leaders.

Les pensions són massa importants per deixar-les a mans dels polítics

La comissió parlamentària del Pacte de Toledo ha acordat per majoria recomanar al Govern que ampliï el nombre d'anys necessaris per cobrar el 100% de la pensió. Casualment, aquesta recomanació no afecta els diputats i senadors, que mantindran intactes els privilegis de què gaudeixen les seves pensions.

Els parlamentaris poden gaudir del 100% de la seva pensió després de complir els 60 anys, sempre que hagin ocupat aquest lloc durant tres legislatures (12 anys). En qualsevol cas, el mínim de la pensió serà del 80%.

Els treballadors, actualment, necessiten treballar fins a 35 anys per cobrar el 100% a l'edat de jubilació, que de moment està situada als 65 anys. Si només treballés 15 anys, rebria el 50% de la seva pensió.

Blake Edwards, in memoriam

Classe de periodisme 2

Aquesta seria la versió "reaccionària" de la notícia

Aquesta, la versió socialdemòcrata. És a dir, la políticament correcte.

(Via Facebook d'Antón Uriarte)

Cablegate no és Watergate

Imprescindible artícle d'Aalam Wassef, en traducció exprés al castellà d'Arcadi Espada. Jo hi aporto la traducció exprés al català, perquè ningú no tingui excusa:

Washington, 1972. Dos periodistes inquisitius, un informant, desenes de fonts de suport, centenars de documents físics i un consell de redacció despertant a la veu de ¡co-rro-bo-ra! Això era el Watergate.

Avanç ràpid fins al Cablegate, internet, novembre de 2010 i adverteixi que qualsevol semblança amb el periodisme, com sabia, és pura coincidència. En una entrevista al Belfast Telegraph, Julian Assange, fundador de WikiLeaks, explica: "Nosaltres no verifiquem les nostres fonts, verifiquem els documents elles. Siguin de bona fe, no importa d'on vinguin." I conclou: "Preferim no saber."

La troballa Cablegate de WikiLeaks, com s'anomena a la premsa, sembla haver desintegrat la pràctica comuna i les rutines periodístiques. Verificar les fonts i protegir-les ha passat a ser no conèixer les teves fonts i xifrar digitalment la seva identitat.

Julian Assange sembla creure que la veritat i la bona fe es troben dins dels documents: "Mentre [els documents] són de bona fe no importa d'on vénen". És un desafiament, però, tenint en compte que fabricar text digital és més fàcil d'imitar la signatura de la teva pròpia mare. Responent als preocupats lectors del New York Times, Bill Keller, editor executiu, explica: "[...] el format és el corrent en els cables de l'ambaixada que s'han vist en altres fonts. "I afegeix:" Cap oficial ha posat en dubte l'autenticitat del material, o suggerit que han estat manipulats de cap manera. "Segons Keller, el disseny gràfic d'una banda, i el silenci en l'altra, demostren l'autenticitat de la informació.

Els dispositius de seguretat de l'Times semblen massa febles en comparació amb els molts riscos potencialment implicats, però, però, i per una raó que voldríem entendre, cinc famosos diaris del món han donat suport aquest material, és a dir, New York Times, The Guardian , El País, Der Spiegel i Le Monde. Per què? Per quins motius? Els motius anteriors-la verificació de les fonts, la corroboració, les proves materials-semblen estar definitivament passats de moda.

Quan hi ha involucrada tanta opacitat, encriptació i silenci com es guanya exactament WikiLeaks la confiança d'un diari i, per tant, com pot un diari guanyar-se la confiança dels seus lectors? La segona pregunta té una resposta fàcil: confiem en el Times, punt. Pel que fa a la primera, algú hauria de donar un pas endavant i proporcionar una explicació adequada. Encara que afirmi que la violació de secrets en el nom d'una major transparència sigui profundament informativa, cal recordar que aquests secrets es troben en les mateixes mans dels homes i dones, institucions i administracions que han estat elegits pel poble.

En aquest sentit, l'opacitat Wikileaks no pot ser comparada de cap manera amb el secret de la diplomàcia dels EUA Wikileaks és no està seleccionat, ni controlat ni reglamentat pel poble o qualsevol dels seus representants. El Cablegate planteja, de nou, dos temes que desafien el món "Wiki" i la web en general: la popularitat d'internet davant l'autoritat i la popularitat d'Internet en comparació amb la qualitat.

Wikipedia és admirable i popular, però podem confiar-hi? És una font autoritzada de la informació que proporciona? Wikileaks és potent i és potencialment un sorprenent contrapoder. Però se'ls ha atorgat l'autoritat-d'alguna organització internacional-per manejar el material que involucra el bé públic a escala global?

La popularitat dels continguts en línia deu els seus alts rànquings als motors de cerca com Google. Els primers resultats no són necessàriament els millors o els més precisos: són els que aconsegueixen el major nombre d'accessos. A la seva pàgina de Twitter, Wikileaks va presumir el 4 de desembre de 2010 que, segons Google, era dues vegades més coneguda que wikipedia.

Aquestes mètriques quantitatives només podrien explicar l'interès dels mitjans globals per WikiLeaks considerant - igual que farien els motors de cerca-digne d'atenció i autoritzada segons la seva popularitat. Tot hauria de posar llavors al seu lloc. Wikileaks és popular, el que significa que té autoritat. D'acord amb aquesta lògica, s'ha de considerar WikiLeaks com un representant aclamat i legítim: l'han buscat, clicat i fet més famosa que Wikipedia.

"Un clic, un vot", diu Google, que fa que la algorisme per establir el rànquing soni com la autèntica essència de la democràcia. La perspectiva que la popularitat sigui l'argument d'autoritat del coneixement i la informació és bastant inquietant. Si els processos de producció d'un i altra comencen a imitar les estratègies de màrqueting "de baix a dalt", no farà el producte final sinó reflectir els gustos i expectatives de la multitud, independentment dels fets, independentment del que és correcte i independentment de la veritat?

La gran presa de pèl

Del Manifest dels Mil científics escèptics:

"Sóc un escèptic. L'escalfament global s'ha convertit en una nova religió." El guardonat amb el Nobel de Física I. Giaiever.

"Des de que ja no estic afiliada a una institució ni rebo finançament, puc parlar amb tota franquesa. Tothom coneix la fragilitat dels models." J. Simpson, la primera dona amb un doctorat en metereologia.

"Les pors de l'escalfament són el pitjor escàndol científic de la història." K. Itoh, científic de l'IPCC de l'ONU.

"És una mentida descarada promoguda pels mitjans." S.B. Goldenberg, divisió huracans de la NOAA.

"Quants anys més de refredament del planeta calen abans que entenguem que no hi ha escalfament?" D. Gee, expresident del Congrés Internacional de Geologia.

"Crear una ideologia penjada al CO2 és una tonteria perillosa." D. Domingos, fundador de la Predicció Numèrica del Temps.

"L'alarmisme té la seva justificació en el fet que genera finançament." E. Tonni, paleontòleg premiat de la Universitat de La Plata.

"La por de l'escalfament global s'ha fet servir com instrument polític per a incrementar el control estatal." J. Schmitt, astronauta de la NASA i geòleg que ha anat a la lluna.

(Via)

Kosovo, Estat mafiós

El primer ministre del Kosovo, Hashim Thçi, ha estat acusat pel parlamentari suís del Consell d'Europa, Dick Marty, de ser el "padrí" de la màfia albano-kosovar. Marty és va fer famós al publicar el 2006 i el 2007 dos informes sobre les presons i els vols secrets de la CIA.

Ara, en un nou informe, Marty acusa l'home fort del Kosovo de tot un regitzell de delictes mafiosos: tràfic d'òrgans humans, narcotràfic, tràfic d'armes i d'èssers humans, prostitució, així com de tortures, assassinats i desparicions en centres secrets de detenció. La majoria de les acusacions corresponen a l'època de la guerra, però moltes altres han continuat fins avui.

Thaçi, que va ser reelegit el passat diumenge primer ministre de Kosovo, va ser l'home dels Estats Units i altres potències occidentals al Kosovo durant la guerra contra Milosevic. Els crims contra la humanitat comesos pels nacionalistes serbis van fer creure que totes les seves víctimes eren innocents. El pragmatisme polític va fer que la comunitat internacional s'hagués de refiar de Thaçi i l'UÇK. Primer, durant la guerra, com a força militar terrestre -cap país volia enviar-hi tropes- mentre l'OTAN bombardejava Belgrad per l'aire. Després de la guerra, per aguantar institucionalment el Kosovo, ja que l'UÇK era l'única força que controlava més o menys les diverses faccions albano-kosovars. Gràcies a ocupar aquesta posició, Thaçi es va forjar la fama de "intocable". I s'ho va creure.

Amb la seguretat que dòna creures impune, Thaçi no només no va acabar el crim organitzat a l'arribar al poder sinó que va utiltizar aquest poder per controlar-lo millor. Amb la independència, la màfia assolia el poder total de l'Estat.

L'ultimàtum de Moody's al govern espanyol

El Mundo.- El informe que ha difundido la agencia internacional de calificación de riesgo Moody's entre sus clientes de todo el mundo supone dar un ultimátum de tres meses al Gobierno español para que acometa de un vez "tras los repetidos retrasos" el anunciado ajuste de las pensiones y la descentralización de la negociación colectiva, pieza clave de la reforma laboral, entre otras medidas.

En su opinión, "hay crecientes dudas sobre el compromiso y la capacidad del Gobierno español para aplicar las reformas profundas estructurales que se necesitan".

Si el próximo 15 de marzo, el presidente del Gobierno no ha resuelto aún ambas reformas, Moody's bajará ya a una simple doble A la calificación de España, lo que la aleja cada vez más de la triple A que ostentaba antes de la crisis y que garantizaba una financiación barata a la economía española. Un nuevo recorte de Moody's –la agencia a la que el Gobierno da más credibilidad- encarecería el crédito a toda la economía nacional que sigue siendo "vulnerable".

Moody's alerta de que el Estado español necesitará pedir a los mercados 175.000 millones en 2011 sin contar otros 30.000 de las comunidades autónomas y que los inversores extranjeros que solían cubrir hasta ahora el 50% de estas necesidades, "pueden ya no tener tanto interés como antes en el inmediato futuro".

Classe de periodisme socialdemòcrata

Foto original de l'Agència EFE

 

La mateixa foto al diari El País

La mateixa foto al diari Público

Uns retallen Chacón i els altres retallen González, per destacar la ministra de Defensa.

Un altra amic d'Assange

Fidel Castro dice que Assange ha puesto "de rodillas" a Estados Unidos

Què tindrà aquest noi per tenir amics com aquests?



La transparència dels altres

Arcadi Espada:

...esta actitud del ciudadano que exige al poder transparencia y que se niega a transparentarse en carne y hueso en un aeropuerto es peligrosamente coherente en su puerilidad. Cuando el poder democrático exige áreas opacas en su gestión y el derecho a la confidencia en sus comunicaciones lo hace por las mismas razones que dispone los escáneres en los aeropuertos: el mal existe y actúa. El pueblo malcriado se rebela en uno y otro caso. Parece que es dignidad, pero no hay nada de eso. Solo ejercicio del privilegio. Envidia.

Leganés tindrà el primer monument del món a la "flota de Hamas"

Alemanya va prohibir l'Organització Internacional d'Ajuda Humanitària (IHH) que va organitzar "la flota solidària" per trencar el bloqueig marítim de Gaza, que té la seu a Frankfurt, pel seu suport al moviment radical islamista Hamàs. A Espanya, pel contrari, li fan un monument.

Definitiu

Michael Moore avala Assange amb 20.000 $

Els EUA apareixen, gràcies a Wikileaks, com els país més ètic del món

Pablo Pardo:

A raíz de los documentos desvelados hasta ahora, EEUU sale como el país más ético del mundo. No hay contradicción entre sus pronunciamientos públicos y lo que escriben y tratan de lograr sus diplomáticos en privado. No hay muestras que indiquen que EEUU falsifica pruebas sobre el programa nuclear de Irán o de Corea del Norte; sobre la corrupción en Italia, en Rusia o en Afganistán; sobre su hostilidad hacia Hugo Chávez; o sobre su preocupación sobre la estabilidad mental de Cristina Kirchner (que ya fue portada en los medios de comunicación argentinos en 1996, hace 14 años). Lo mismo cabe aplicar de la preocupación sobre la corrupción de dimensiones siderales de la financiación del terrorismo islamista por Arabia Saudí, Kuwait y Qatar.

Paradójicamente, esos mismos críticos aplican un brutal doble rasero con respecto a lo que los cables revelan. Por ejemplo, que los países árabes están todavía más aterrorizados que Israel con la posibilidad de que Irán se haga con la bomba atómica. O que Hizbulá usó en 2006 ambulancias para transportar armas. O incluso una cierta existencia del ridiculizado ‘Eje del Mal’ de George W. Bush, en la información sobre la compra por Irán de misiles norcoreanos capaces de alcanzar Berlín. Desde luego, uno cree más —no menos— a EEUU tras WikiLeaks. Pero, increíblemente, Washington se ha llevado más críticas por Wikileaks que China por su salvaje tratamiento de Liu Xiaobo.

Libération canvia d'opinió sobre Wikileaks

No són els únics, però és significatiu perquè el "Libé" és encara el diari de l'esquerra nescuda el maig del 68.

Dones algerianes amaguen el càncer per evitar el repudi

Algerie360:

Des femmes cachent leur maladie à leur mari et meurent des suites de graves complications, qui auraient pu être évitées. Tout cela de peur d’être rejetées.

Du jour au lendemain, la femme atteinte de cancer se retrouve à lutter contre l’inconnu. L’annonce de la maladie est un véritable choc pour elle ainsi que pour son entourage, dont le mari. «Ils mettent des gants pour parler de la maladie», comme l’a si bien décrit la psychosénologue, le Dr Hezaimia Akila intervenant lors d’une journée sur «Les droits des femmes atteintes de cancers», tenue par l’association El-Amel du Centre-Pierre-et-Marie-Curie (Cpmc) sous le slogan «Tous pour elle».

L’intervenante a fait un état des lieux des plus désolants sur la situation psychosociale de la femme atteinte de cancer, qui déjà blessée dans sa chair se retrouve blessée dans son âme par des comportements qui devraient être sanctionnés par la loi. «Certaines femmes sont même battues lorsqu’elles tombent malades. Nous faisons de notre mieux pour les soulager, les accompagner et leur faire accepter leur maladie. Mais une fois dans leur milieu, elles rechutent à chaque fois.»

Ah! Les delícies de l'Islam!...

Mil científics contra el frau climàtic

More than 1,000 dissenting scientists (updates previous 700 scientist report) from around the globe have now challenged man-made global warming claims made by the United Nations Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) and former Vice President Al Gore. This new 2010 321-page Climate Depot Special Report -- updated from the 2007 groundbreaking U.S. Senate Report of over 400 scientists who voiced skepticism about the so-called global warming “consensus” -- features the skeptical voices of over 1,000 international scientists, including many current and former UN IPCC scientists, who have now turned against the UN IPCC. This updated 2010 report includes a dramatic increase of over 300 additional (and growing) scientists and climate researchers since the last update in March 2009. This report's release coincides with the 2010 UN global warming summit in being held in Cancun. ->

El fraude climático se niega a morir en Cancún

Assange, l'home que juga a ser Déu

The problem is not that the purloined cables exposed U.S. hypocrisy or double-dealing. Good God, that's the essence of diplomacy. That's what we do; that's what everyone does. Hence the famous aphorism that a diplomat is an honest man sent abroad to lie for his country.

Nothing new here. What is notable, indeed shocking, is the administration's torpid and passive response to the leaks. What's appalling is the helplessness of a superpower that not only cannot protect its own secrets but shows the world that if you violate its secrets - massively, wantonly and maliciously - there are no consequences. Charles Krauthammer.

Des Etats-Unis nous est arrivé un mot qui désigne l’art de tout vendre avec une bonne histoire: le storytelling. A l’origine, ce sont des recettes de marketing appliquées à la vie publique. Pour susciter l’adhésion à une candidature politique comme à une marque de lessive, rien ne vaut un récit bien formaté. Les grandes entreprises l’ont compris; le candidat Obama aussi. Mais ils ne sont pas les seuls à savoir tirer les ficelles du storytelling. En l’espèce, le fondateur de WikiLeaks est un expert: la grande réussite de Julian Assange, c’est d’abord la mise en récit de sa vie. (…) Dans une interview de juillet dernier publiée par le Spiegel, Julian Assange évoquait ainsi son projet: «Le mieux est d’intervenir contre les injustices avant qu’elles ne soient commises, lorsqu’elles n’en sont qu’au stade de l’intention.» L’idéal de WikiLeaks serait donc de fouiller les intentions ou les consciences. Comme l’oeil de Dieu poursuivant jusque dans la tombe les Caïn qui tuent leurs frères afghans ou irakiens. (…) Julian Assange prétend vouloir fonder un journalisme «scientifique», mais c’est en utilisant des motifs religieux qu’il fascine. Tissée avec les attributs du divin, son histoire habilement mise en scène fonde la légende du premier «hacktiviste» universellement connu. Il est l’homme qui joue à être Dieu. Le Matin

Els guardians de Chávez

200 països, 200 anys

L'estadística "viva" de Hans Rosling mostra com s'ha desenvolupat econòmicament el món en els últims 200 anys.

Gràcies a Wikileaks, avui estem menys segurs a Catalunya

EEUU tiene en Barcelona una agencia de espionaje del terrorismo islamista

Prisa tanca CNN +

Esperem que un any d'aquests l'estrenin aquí

La pel·lícula-documental "Mugabe et l’Africain blanc"de Lucy Bailey et Andrew Thompson té el suport de la Lliga dels Drets Humans de França.

Moratinos i Jiménez, millors en privat que en públic

La medicina cubana: misèria i repressió

Yoani Sánchez:

Estudió medicina, se puso la bata blanca, entró en un hospital para hacer la especialidad y se creyó a pie juntillas las máximas de Hipócrates. En un primer momento –imbuido por la fascinación de las células, los músculos y los tendones– apenas reparó en que sus colegas andaban con los zapatos remendados y a él mismo no le alcanzaba lo que ganaba para alimentar a la familia. Vio demasiado en ese hospital de Artemisa: la grandeza profesional de algunos y el descalabro material de todos. Un día de 2005 se anunció a bombo y platillo que se les subiría el salario a los trabajadores de la salud. Sin embargo, apenas 48 pesos –el equivalente a 2.00 CUC o a 1.60 USD– fue lo agregado a su magro sueldo de cada mes.

Así que escribió junto a un amigo una carta comunicándole al ministro de su ramo la inconformidad de los médicos ante tan ridículo aumento. Lograron recoger 300 firmas que entregaron en el Ministerio de Salud, en el Consejo de Estado y en cuanto órgano de poder hay en esta Isla. La respuesta llegó algunas semanas después en forma de expulsión de la especialidad que cursaban. Cinco meses más tarde, a ambos los despidieron del trabajo y les inhabilitaron sus títulos universitarios. Han pasado ya cinco años de aquellos hechos, pero ninguno de los dos ha podido volver a entrar a una consulta como doctor.

Zapatero ha cambiado las reglas del juego a los controladores diez veces desde febrero

Assange, el nou Che

Veneçuela posa la directa cap a la misèria i el totalitarisme

El parlament veneçolà aprova a mà alçada la llei del Poder Popular

La tele de Hamas demana la mort de jueus, cristians i comunistes

França: el 80% dels col·laboracionistes provenien de l'esquerra

"Si es tracta d'una democràcia plena, llavors perquè han enviat el Sr Assange a la presó? És això la democràcia?"

Aquestes paraules les ha dit sense enrojolir el primer ministre rus, Vladimir Putin, que com tothom sap és un demòcrata de tota la vida. Fins i tot, quan estava al KGB i patia que no vegis a l'haver de reprimir el seu alenar liberal. Un demòcrata de socarrel que governa un país idíl·lic, sense corrupció ni màfies públiques i privades. Un país transparent, paradís dels periodistes. I sinó, pregunteu-li a l'Anna Politkóvskaya i als més de 300 periodistes que han mort violentament a Rússia des del 1993.

No, senyor Putin. El Regne Unit i Suècia no són unes democràcies com la seva. Són Estats de Dret, cosa que difícilment es pot dir de Rússia. I és per això, per la denúncia presentada per dues dones contra Assange, que s'ha l'ha detingut en nom de la legalitat i se'l podrà jutjar. Només vostè, Sr. Putin, i persones com vostè, són les que sistemàticament i deliberada confonen l'imperi de la llei amb la pura i dura voluntat política. Potser aquesta detenció agradi a qui voldria liquidar Assange per haver difòs informació confidencial, però de moment els governs de les democràcies liberals occidentals no han fet res que estigui al marge de la llei, cosa que no es pot dir dels partidaris d'Assange.

La responsabilitat penal per la filtració dels documents correspòn a qui els va robar. Assange té tot el dret a difondre la majoria d'aquests documents, llevat d'aquells que la seva publicació pogués comportar un prejudici molt més gran que el benefici de la seva publicació. Per entendre'ns, posar persones concretes i instal·lacions vitals en el punt de mira d'organitzacions terroristes, dictadures o estats xoriços. A banda d'això, Assange és al periodisme el que Zapatero a la ciència econòmica.

Assange fa creure que és una germaneta de la caritat democràtica que publica tots els secrets que li filtren, però la veritat no és exactament aquesta: Assange, contràriament als principis fundacionals de Wikileaks, el que ha fet és vendre els drets de publicació a cinc mitjans internacionals. Segons l'exportaveu de Wikileaks, l'alemany Daniel Domscheit-Berg, "això implica que Wikileaks ha perdut la seva neutralitat, perquè ha estat premeditadament subjectiu al decidir amb qui col·labora". La manera com aquests mitjans, especialment El País, explota pràcticament sense contrastació els documents, ho demostra.

Per posar-se a tremolar

Aquesta és la confiança en les institucions que tenen els espanyols, segons el CIS.
(De més a menys)

Fuerzas Armadas (5,71)

Monarquía (5,36)

Defensor del Pueblo (4,64)

Medios de comunicación (4,58)

Gobiernos autonómicos (4,41)

Parlamentos autonómicos (4,35)

Tribunal Constitucional (4,32)

Poder Judicial (4,13)

Parlamento nacional (4,01)

Iglesia católica (3,68)

Gobierno central (3,52)

Partidos políticos (2,88)