La jihad i la guerra de quarta generació

A finals de 1989, el coronel de marines nord-americà William Lind va publicar un article sobre l'emergència d'una nova forma de guerra anomenada "guerra de quarta generació" que va sentar càtedra i es va convertir en un referent entre acadèmics i militars. Quinze anys després, l'ideòleg de la jihad, Mustafa Setmariam Nasar, alies Abu Musab al-Suri, va publicar l'obra de referència de l'islamisme "Crida a la resistència islàmica global", de 1.600 pàgines. En aquest llibre, Al-Suri utilitza de manera implícita diversos punts de l'anàlisi de Lind. En un article publicat a Terrorism Monitor de la Jamestown Foundation, Andrew Black, analista de l'Intelligence and Terrorism Analysis Group at Applied Marine Technologies Inc (AMTI), compara diversos elements dels articles de Lind i d'Al Suri i conclou:

Abu Musab al-Suri has developed the most evolved interpretation of the tenets found in the fourth generation warfare doctrine. Al-Suri has further adapted these tenets and his interpretation thereof to be applicable to the Global Salafi-Jihad in a way not previously seen. Although comparable elements of al-Suri's writings are readily found in third generation warfare, what sets al-Suri apart is his call for the dispersal of the leadership structure and therefore the command-and-control element of the jihad. This decentralization of the decision-making element will have a profound impact on targeting, tactics and strategy. As witnessed in London, Madrid, Toronto, the Netherlands and elsewhere, jihadis are becoming decreasingly reliant upon Osama bin Laden's organization for operational guidance and for logistical procurement.

Hi ha una versió en francès de l'article de Black, aquí.

Fins i tot Iraq Body Count denuncia The Lancet

Fins i tot la pàgina antiguerra Iraq Body Count denuncia les mentides de "The Lancet" sobre les víctimes del conflicte iraquià.

A new study has been released by the Lancet medical journal estimating over 650,000 excess deaths in Iraq. The Iraqi mortality estimates published in the Lancet in October 2006 imply, among other things, that:

1.- On average, a thousand Iraqis have been violently killed every single day in the first half of 2006, with less than a tenth of them being noticed by any public surveillance mechanisms;

2.- Some 800,000 or more Iraqis suffered blast wounds and other serious conflict-related injuries in the past two years, but less than a tenth of them received any kind of hospital treatment;

3.- Over 7% of the entire adult male population of Iraq has already been killed in violence, with no less than 10% in the worst affected areas covering most of central Iraq;

4.- Half a million death certificates were received by families which were never officially recorded as having been issued;

5.- The Coalition has killed far more Iraqis in the last year than in earlier years containing the initial massive "Shock and Awe" invasion and the major assaults on Falluja.

If these assertions are true, they further imply:

- incompetence and/or fraud on a truly massive scale by Iraqi officials in hospitals and ministries, on a local, regional and national level, perfectly coordinated from the moment the occupation began;

- bizarre and self-destructive behaviour on the part of all but a small minority of 800,000 injured, mostly non-combatant, Iraqis;

- the utter failure of local or external agencies to notice and respond to a decimation of the adult male population in key urban areas;

- an abject failure of the media, Iraqi as well as international, to observe that Coalition-caused events of the scale they reported during the three-week invasion in 2003 have been occurring every month for over a year.

In the light of such extreme and improbable implications, a rational alternative conclusion to be considered is that the authors have drawn conclusions from unrepresentative data. In addition, totals of the magnitude generated by this study are unnecessary to brand the invasion and occupation of Iraq a human and strategic tragedy.

Via Barcepundit i Chroniques de l'Extrême-Centre.

Delícies multiculturals

Les noies no musulmanes obligades a portar el vel en una escola islàmica del Regne Unit.

Ho publica el Daily Mail:

Female students at a new Islamic school will be made to wear head scarves regardless of their religion, it was revealed yesterday.
The Madani High School in Leicester will be required by law to accept 10 per cent of its 600 pupils from a non-Muslim background.
But girls who are not Muslim will still have to abide by a rule insisting all female pupils cover their heads as part of the uniform.
Assistant principal Zainab Elgaziari said he did not regard the demand as a problem - despite the ongoing row over Muslim women's veils.



Musulmans britànics s’oposen a la celebració dels Jocs Olímpics del 2012 a Londres perquè coincidiran amb el Ramadan

Ho publica el Daily Mail:

The 2012 London Olympics have been plunged into controversy by the discovery that the Games will clash with Ramadan, the most holy month in the Islamic calendar. The clash will put Muslim athletes at a disadvantage as they will be expected to fast from sunrise to sunset for the entire duration of the Games.
In 2012, Ramadan will take place from July 21 to August 20, while the Olympics run from July 27 to August 12. About a quarter of the 11,099 athletes who took part in the 2004 Athens Olympics came from countries with predominantly Muslim populations. Because the Muslim calendar is based on a lunar cycle, the ninth month of Ramadan - which runs from the appearance of one new crescent moon to the next - gets earlier by around 11 days each year. The clash will be a huge embarrassment for Lord Coe, Culture Secretary Tessa Jowell, and London Mayor Ken Livingstone, who have been keen to ensure the Games involve all Britain's ethnic communities. Massoud Shadjareh, chairman of the London-based Islamic Human Rights Commission, said: "They would not have organised this at Christmas. It is equally stupid to organise it at Ramadan

Impartir classe d’anglès amb la cara tapada

Una professora musulmana que es negava a treure’s el vel mentre impartia classe d’anglès en una escola del Regne Unit ha estat suspesa de les seves funcions després que els alumnes es queixessin que els costava entendre-la. L’escola li va demanar que durant la classe s’alcés el vel, tot i que podia seguir portant-lo en els passadissos i la sala de professors,. Però la professora musulmana s’hi va negar argumentant que el vel forma part de la seva cultura i de la seva identitat religiosa.

Vídeo d’una entrevista a la professora feta per la BBC, aquí.



Un farmacèutic musulmà es nega a vendre a una dona la píndola de l’endemà

Ho publica el Daily Telegraph:

A Muslim chemist repeatedly refused a mother the "morning after" pill because of his religious beliefs. Jo-Ann Thomas, a school crossing patrolwoman with two children, was told that even though the item was in stock she should go to her doctor for her supplies. When she was denied the pill at a Lloyds Pharmacy near her home in Thurcroft, Rotherham, she asked why and says she was told the pharmacist was a "deeply religious Muslim". An anticipated 3,000 Muslim competitors are expected to be affected.

El ministre d’educació polonès diu que s’ha de combatre la teoria de l’evolució perquè és mentida

Ho publica “La Croix”:

Le vice-ministre polonais de l'éducation et député d'extrême droite Miroslaw Orzechowski a estimé samedi que la théorie de Darwin était "un mensonge" qui ne devrait pas être enseigné à l'école.
"La théorie de l'évolution est un mensonge, une erreur que l'on a légalisé comme une vérité courante", a déclaré le ministre, cité par le quotidien Gazeta Wyborcza.
Selon le responsable de l'éducation, la théorie de l'évolution est "une conception lâche d'un vieil homme non-croyant", créé "peut être à cause du fait que Darwin était végétarien et qu'il manquait d'un feu intérieur".
"Nous n'allons pas retirer (la théorie de Darwin) des manuels scolaires, mais il faut commencer à en discuter. Il ne faut pas enseigner les mensonges, tout comme il ne faut enseigner le mal à la place du bien et la laideur à la place de la beauté", a encore déclaré le vice-ministre.

Prohibeixen competir a la campiona automobilística iraniana Lelah Sedigh

Ho explica Géo-Islam:

Connaissez-vous Laleh Sedigh? C'est une femme iranienne extraordinaire. Elle est intelligente (ingénieur industriel de formation), courageuse, jolie et...double championne d'Iran de courses automobiles. Son surnom en Iran est révélateur : "la petite Schumacher iranienne". Intégrée depuis 2004 dans le cercle fermé des pilotes de compétition elle a, à la stupéfaction générale, écrasée ses adversaires masculins, remportant en 2004 et 2005 le titre national de vitesse automobile sur circuit. L'affirmation au grand jour de la supériorité d'une femme sur les hommes, de surcroit dans une discipline où les hommes aiment à se dire dominateur, a fini par énerver les mollahs iraniens.

Bien partie pour remporter un troisième titre consécutif, idole des femmes iraniennes qui pouffaient de rire en silence devant l'humiliation subie par les hommes, Laleh Sedigh s'est vue interdire le 22 septembre le départ d'une épreuve majeure. Elle n'a pu en effet prendre le départ de la course se déroulant sur l'Azadi Stadium de Téhéran. Cette interdiction de courir l'empêche de pouvoir marquer les points nécessaire pour remporter un troisième titre. Pire, une circulaire gouvernementale est tombée : elle met un terme à la mixité sportive et limite désormais les femmes aux seules compétitions féminines.

Quant au président de la fédération automobile, Hossein Shahryari il s'est fendu d'une déclaration ridicule pour justifier cette interdiction : "Les femmes ne sont pas championnes dans ce sport, elles ne sont que participantes. Si elles respectaient davantage les règles de l'islam, elles n'auraient pas de tels problèmes". Apparemment l'islam a pour devoir de protéger les mâles iraniens devant la supériorité des femmes iraniennes.

La repressió, però, no perdona ni els aiatolàs. La notícia és d'ahir: Detenen a Teheran un aiatolà partidari de la separació de la religió i la política

Reuters, Téhéran, 8 octobre – Un haut dignitaire religieux musulman chiite opposé au système de loi cléricale en Iran a été arrêté dimanche à la suite d’affrontements entre ses partisans et les forces policières devant son domicile dans la capitale iranienne, ont rapporté les agences de presse iraniennes. L’ayatollah Mohammad Kazemeini Boroujerdi a été mené en prison aux côtés de plusieurs de ses partisans, selon l’agence de presse iranienne des étudiants, ISNA, qui cite le vice gouverneur de Téhéran, Abdollah Rowshan. Les autorités iraniennes se méfient de tout acte de défi, en particulier de la part de dignitaires religieux, au système clérical qui a été établi après la révolution islamique de 1979 par le leader révolutionnaire, l’ayatollah Ruhollah Khomeini.

Retratats

En l'entrevista feta a La Vanguardia per Xavier Sala i Martín a Josep Montilla queda més retratat el primer que el segon, lamentablement. És cert que Montilla perd els papers al final de la mateixa i és també lamentable que La Vanguardia en censurés la part final, però resulta decebedor que l'entrevista se centrés pràcticament en retrets "ad hominem" i no anés gaire més enllà. Que Montilla parli millor o pitjor el català, que canti el Virolai o la Santa Espina, que se senti o no de la tribu, me la sua, amb perdó. El que em preocupa és el projecte polític que representa i les conseqüències que ha tingut, que té i que tindrà si continua governant.

La transcripció íntegre de l'entrevista, aquí.
L'àudio, aquí.

ADDENDA.- Pel que fa al vídeo de CiU sobre el tripartit, dues coses. La primera, que no n'hi ha per tant. Es tracta de les crítiques de sempre, argumentades com sempre. El que molesta és que no s'hagin fet als llocs de sempre, des d'on poden ser convenientment mediatizades. El que molesta és que s'hagi fet arribar directament als ciutadans. La segona, que el nacionalisme sempre considera un vici de l'enemic el que per a ell és una virtud: el monopoli de la pàtria.

ADDENDA.- Sala i Martín ha comentat a una emissora de ràdio que no parla dels temes més profunds del programa socialista perque senzillament el senyor Montilla se'n va anar i ha afegit que aquesta setmana es publicaran les entrevistes als altres candidats i que van ser completes, emprenyamentes incloses. (Gràcies, Aleppo).

Dos premis Nobel encertats

Enguany, els premis Nobel de Literatura i de la Pau han estat plenament encertats a l’atorgar-se a dos musulmans demòcrates i enemics de l’islamisme. La glosa és de Guy Sorman:

À l'heure où les islamistes tentent d'imposer leur vision de l'islam, il est juste de distinguer Orhan Pamuk , romancier au grand souffle mais aussi démocrate engagé en Turquie . Mohamed Yunus au Bangladesh , estime lui, que les islamsites ne progressent qu'en raison de la misère et du patriarcat ; il combat l'un et l'autre en accordant des micro crédits aux femmes du Bangladesh ainsi métamorphosées en entrepreneurs aux pieds nus. Pamuk et Yunus s'inscrivent dans la longue tradition de l'islam des lumières , fondée en grande partie par Rifaa el Tahtawi , sheik égyptien formé à Paris dans les années 1830 , à l'origine d'une Renaissance arabe . Le Nobel aux enfants de Rifaa , une belle réponse au désir de mort des islamistes.

Airbus entre dos capitalismes

Edmund Phelps, el recent premi Nobel d'Economia, explica que el capitalisme a`mericà i l'europeu són molt diferents. el primer obeeix a una lògica fianncera i el segon a una lògica social. Quin és millor? La resposta l'explica Sorman:

Nul ne conteste l’efficacité globalement supérieure du capitalisme américain sur la croissance et l’innovation. Mais quel système est le plus moral ? Phelps, se fondant sur des études d’opinions transatlantiques homogènes , conclut à la supériorité morale du capitalisme financier américain : les salariés américains seraient globalement plus satisfaits de leur travail que les Européens . Tout en reconnaissant le caractère précaire de leur situation. À quoi tient ce paradoxe ? Au sentiment, aux Etats-Unis, de participer à une grande aventure individuelle et collective : on perd son job mais on en retrouve un . Bon, les freudo-marxistes en déduiront que les travailleurs américains sont aliénés.
À la lumière de Phelps, on peut comparer Boeing et Airbus, capitalisme financier contre capitalisme social. Jusqu’ici, Airbus, création publique à l’origine, a produit des avions, des emplois mais pas des profits. Mais Airbus pourra-t-il affronter le défi de la mondialisation et de l’innovation ? À suivre Phelps, la réponse est non : Airbus est plombé par la politique et la diplomatie . Diagnostic que partagent apparemment ses actionnaires et ses dirigeants. Pour survivre, Airbus doit donc passer du capitalisme social au capitalisme financier : changer de logique économique sans changer de continent ? Si Airbus y parvient, il conviendra que Phelps renonce à son prix Nobel.

El nom de l'enemic

La gent de la revista kiliedro.com van tenir l'amabilitat de demanar-me un article per al seu últim número. L'article és una curta reflexió sobre la denominació que hauriem de donar al conjunt del moviment islamista radical. S'ha de definir com a "feixisme islàmic"? És correcte aquesta denominació? N'hi ha d'altres més adients?

De la mà de Guy Sorman i Daniel Pipes, el meu vot va per "islamisme" a seques.

L’islamisme és un moviment específic que prové de la frustració de les elits del món àrab pel fracàs de les seves societats i que busca una solució -una vegada descartats tots els models occidentals- en les seves arrels culturals i religioses. Analitzar aquesta evolució seria objecte d’un altra article. Diguem només que aquesta evolució no es deixa limitar per la definició de fenòmens polítics del passat, nascuts a l’Europa occidental. Es tracta d’un nou desafiament antidemocràtic que s’ha de combatre també, i sobre tot, en el camp de les idees i els valors. Per això és tan important disposar d’una correcta definició del nou enemic. El meu vot va per islamisme, sense adjectius ni edulcorants.

La resta de l'article, en castellà, el trobareu a kiliedro.com

Una equació immoral

Quan els agressors colpejen les víctimes i aquestes no es defensen, no és notícia. Quan la víctima s’hi torna, les imatges surten per esmorçar, dinar i sopar a totes les pantalles de televisió. Políticament, Garcia Albiol hauria d’haver tingut més sang freda però humanament és difícil demanar als que estan sempre a primera línia que siguin uns herois, imperturbables a les amenaces, a la pressió i a la por.

Però aquesta eixgència perquè les víctimes es comportin i posin bona cara al mal temps no és res més que una coartada per poder dormir tranquils. Si les víctimes posen bona cara despareixen com a víctimes i esdevenen una anècdota. I així, el món fantàstic en el que vivim roman intacte.

Aquesta és la llei moral que s’ha imposat a casa nostra. Fer veure que aquí no passa res. Fer creure que a Catalunya regna l’equilibri i l’harmonia, lluny de les navallades de la primitiva i bàrbara política espanyola. I quan l’equilibri es trenca i no es pot amagar, corre-m’hi tots a restablir-lo, igualant l’amenaçat amb aquell que l’amenaça. Una equació immoral.

Arcadi Espada ho explica molt bé en referència a la premsa socialdemòcrata:

Este es el mundo socialdemócrata y estos sus rasgos fundamentales. Unas gentes llegan a un lugar público para hablar de política. En la puerta les han organizado, con la colaboración por pasiva de la policía, unas horcas caudinas. Insultan: hijo puta, lárgate, mierda, fascista. Golpean cacerolas: en la boca del oído de los que pasan. Les zarandean, les golpean, los fríen a toquecitos subterráneos en el estrecho pasillo, cada vez más agobiante. Los que pasan aguantan. El límite está, naturalmente, en el dolor. El umbral del dolor, que es diverso. Uno de los que pasan, frito, extiende su brazo y se abre paso. La secuencia. El PP también pegó, dice la Ser. Pura justificación del terrorismo. Nunca pensé que llegasen tan lejos.

ADDENDA.- He trobat a You Tube la secuència completa dels fets de Martorell. Les televisions han mostrat només els últims segons, quan Garcia Albiol dóna una bofetada a un manifestant. La secuencia completa permet veure com la gent del PP es agredida primer.

Diputats drogats

Un programa satíric de la televisió italiana descobreix que 15 de 50 parlamentaris havien consumit droga. Els van enredar posant-los un maquillatge que era en realitat un detector de droga a través de la suor. Ho publica "Le Monde":

Une célèbre émission satirique de la télévision italienne a piégé cinquante parlementaires avec un test de consommation de drogue camouflé en produit de maquillage qui s'est révélé positif pour seize d'entre eux.

Le "hyènes show", une émission de la télévision privée de Silvio Berlusconi, s'est fait une spécialité de révéler les turpitudes de la classe politique.

Cette fois-ci, sous prétexte d'interroger les élus du peuple sur le projet de budget en discussion au parlement, les animateurs leur ont tamponné le front d'un "produit de maquillage", en fait un test chimique révélant la présence de stupéfiant dans la sueur.

“The Lancet” o com ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra

Pocs dies abans de les eleccions presidencials nord-americanes del 2004, la revista “The Lancet” va publicar un article que xifrava el nombre de civils morts a l’Iraq des de la invasió anglo-americana en uns 100.000. Després, es va demostrar que l’estudi contenia seriosos errors, tant metodològics com estadístics, que posaven en entredit les seves conclusions. Per si això no fós poc, un estudi de les Nacions Unides, publicat l’any 2005, va fixar en 24.000 -amb un mínim de 18.000 i un màxim de 29.000- el nombre de víctimes civils i militars durant la guerra i el primer any d'ocupació militar de l'Iraq. És a dir, una xifra quatre vegades menor que la publicada per la “prestigiosa” –no s’oblidin de l’adjectiu- revista mèdica.

Ara, just abans de les eleccions legislatives de mig mandat als Estats Units, “The Lancet” torna a reincidir i publica un nou informe que fixa en 600.000 el nombre de víctimes mortals a l’Iraq en els tres anys i mig que van des del derrocament de Saddam Hussein fins avui. La coincidència electoral i la dimensió de la xifra fan témer que estiguem al davant d’una altre aixecada de camisa, amb una clara finalitat electoral.

Una primera anàlisi d’urgència indicaria que el nou informe pateix dels mateixos defectes que l’anterior. La premisa bàsica de l’estudi és més que discutible, per no dir deshonesta, a l’incloure totes les morts iraquianes durant els últims anys –en accidents de circulació, atacs de cor, càncer o consum de drogues- a les dels insurrectes, la policia o els militars iraquians.

Si la reincidència de “The Lancet” és greu, encara ho és més la imprudència dels nostres mitjans de comunicació al publicar una informació provinent d’una font que, amb aquests precedents, hauria d’estar sota sospita. I, en cas de publicar-se, advertir al destinatari de la informació dels precedents de la mateixa. Res d’això s’ha fet. Endevinen el per què?

Catalunya, territori comanche

BARCELONA, 10 (EUROPA PRESS).- Unos 40 jóvenes con pancartas y banderas independentistas zarandearon hoy y lanzaron botellas de plástico llenas de agua y "alguna bengala" contra los dirigentes del PP Ángel Acebes y Josep Piqué, que también recibieron "algún golpe" a la entrada de un mítin en el Centre Cultural de Martorell (Barcelona), que empezó con retraso por los incidentes, ocurridos sobre las 19.10, según explicaron a Europa Press fuentes populares.

Las mismas fuentes aseguraron que el grupo seguía a la entrada del centro cultural una vez empezado el mítin, y que portaban pancartas con las leyendas en catalán "Martorell, pueblo de trabajadores, no quiere "fachas" ni especuladores", y "En Montserrat no queremos "fachas"".

Según el PP, no había preparado ningún cordón policial a la entrada, aunque sí estaban "tres" agentes de la Guardia Civil, y, una vez empezado el acto, ya eran "siete". (20:15 h)

No cal dir que en una societat democràtica la discrepància política s'expressa a les urnes i no intimidant o impedint que l'adversari pugui exercir el seu dret a la llibertat d'expressió i reunió. Una vegada més, doncs, i per segona campanya electoral consecutiva, Catalunya esdevé un referent d'intolerància i d'assetjament a les llibertats fonamentals.

D'aquesta manera, sorgint del no res sota la dictadura franquista Catalunya ha assolit els més alts cims de la misèria democràtica. Definitivament, ja som "territori comanche". Exultants, els defensors de la terra esmolen ben bé les eines per fer front, un dia d'aquests, al setè de cavalleria.

ADDENDA.- El PSC expulsa del partit el responsable de les joventuts socialistes de Martorell, que ha reconegut haver participat en la protesta contra el PP

BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS).- El primer secretario del PSC, José Montilla, ha ordenado la "expulsión fulminante" del partido del responsable de las juventudes socialistas en Martorell, Jordi López Forn, que ayer participó en la manifestación contra el PP que derivó en ataques a Josep Piqué y Angel Acebes, según confirmaron a Europa Press fuentes socialistas.

Esperant la manifestació

Estic a l'espera que el Col·legi de Periodistes de Catalunya, els sindicats del gremi i, fins i tot, el CAC, convoquin una manifestació per exigir al Kremlin tota la veritat sobre l'assassinat de la periodista russa Anna Politkóvskaia. Espero, doncs, amb la mateixa infinita paciència amb la que continuo esperant la protesta pels assassinats dels periodistes bielorussos, Vassili Grodnikov i Veronika Cherkasova, que denunciaven sense treva el règim neocomunista d'Alexandre Loukachenko.

No vull pensar ni per un moment que per a les institucions del periodisme oficial català el crim de la Politkóvskaia a Moscou sigui menys que, posem pel cas, la mort del càmara José Couso a l'Iraq.

El sanglot de l'home blanc encara continua

"Le Sanglot de l'homme blanc" de Pascal Bruckner va ser un llibre que em va marcar profundament, fa ja una vintena d'anys. Així com, la rèplica que li va fer el geògraf Yves Lacoste amb el llibre "Contre les anti tiers-mondistes et contre certains tiers-mondistes", que més que una crítica era una confirmació de bastentes de les coses que afirmava "Le Sanglot de l'homme blanc".

En aquest llibre, Bruckner denunciava la tendència al "mea culpa" de la intel·lectualitat europea per faltes que els ciutadans actuals no havien comès, com l'esclavatge o la violència del colonialisme. L'escriptor francès denunciava aquest complexe de "pecat original" que ens obligaria constantment a estar penedits per les culpes dels nostres avantpassats, com si les responsabilitats fóssin hereditàries. Ara, 23 anys després de la seva publicació, Pascal Bruckner repren amb "La Tyrannie de la pénitence, essai sur le masochisme occidental" la seva crítica a l'obssessió pels "crims d'Occident" i del maoquisme occidental, una actitud que resulta especialment perilllosa perquè engendra una tendència a la denegació de la tradició liberal europea i a l'universalisme de la Il·lustració.

Pour Bruckner, les élites européennes n'ont tout simplement plus le courage d'assumer leurs héritages politiques et moraux. Notamment face à la pression venue d'un monde musulman dont les autorités appellent régulièrement les Occidentaux à l'autocritique, mais restent muettes sur les violences engendrées au nom de l'islam, par exemple la colonisation du monde berbère par le fer et le feu, ou encore cet esclavage négrier, qui précéda celui des Européens, et continua après eux : il ne fut aboli en Mauritanie qu'en 1980 !

Un authentique échange ne peut se développer, rappelle Bruckner, sans une capacité d'autocritique mutuelle .«Ce processus de remise en cause reste à accomplir pour l'islam, habité par la certitude d'être la dernière religion révélée, donc la seule authentique, disposant du Livre directement dicté par Dieu à son prophète. Il ne se veut pas légataire des confessions antérieures, mais un successeur qui les invalide à jamais. Le jour où ses plus hautes autorités reconnaîtront le caractère conquérant et agressif de leur foi, demanderont pardon pour les guerres saintes commises au nom du Coran, les infamies perpétrées à l'égard des infidèles, des apostats, des mécréants et des femmes, s'excuseront pour les attentats terroristes qui profanent le nom de Dieu, sera un jour de progrès et contribuera à dissiper la suspicion légitime de nombreux peuples vis-à-vis de ce monothéisme sacrificiel ».

El benefici de les caricatures

Entrevista a Wafa Sultan a la televisió danesa. Què hi ha hagut de positiu en la crisi de les caricatures de Mahoma? La resposta, clicant el vídeo.

La torna

El govern hauria ordenat a la fiscalia rebaixar la petició de pena per a José Ignacio de Juana Chaos i ajudar a salvar així el procés de pau. Ho explica avui el Periodistadigital.

(PD/Agencias).- El trato produce asco. El Gobierno Zapatero, asustado ante la posibilidad de que uno de los principales asesinos etarras se pusiera realmente enfermo y eso echará a pique su "proceso" con ETA, negoció con Batasuna y se comprometió a que José Ignacio de Juana Chaos saldrá de la cárcel antes de dos años, a cambio de que el etarra cesara su huelga de hambre.

Batasuna ya ha anunciado a sus bases que De Juana Chaos, condenado inicialmente a 3.000 años de prisión y cuyas manos están manchadas por la sangre de 25 personas inocentes, estará libre muy pronto.

Para ello es necesario que el próximo día 27, cuando sea juzgado por amenazas terroristas a cinco responsables de centros penitenciarios y al presidente de la sala de lo penal de este tribunal, la Fiscalía de la Audiencia Nacional rebaje su petición de pena.

Y lo hará de forma espectacular: en lugar de 96 años, los fiscales obedecerán al Gobierno y sólo pedirán 6 años.

De Juana Chaos no morirá de hambre, el Gobierno está por fin tranquilo, pero muchos ciudadanos corren riesgo de morirse de asco.

La justificación de la Fiscalía para su decisión ha sido que considera que 96 años de cárcel por unas amenazas vertidas en un diario sería una condena «desproporcionada». Curiosamente eso mismo le dijo el Gobierno a Batasuna.

Y es posible que en otro contexto tuvieran razón. Pero mucho más desproporcionado es el hecho de que alguien condenado a más de 3.000 años de cárcel por cometer 25 asesinatos fuera a permanecer en prisión apenas 18, es decir, menos de un año por cada una de sus víctimas.

Esa sí era una desproporción inmoral, fruto de un Código Penal elaborado durante el régimen franquista por unos legisladores que no preveían tener que hacer frente a semejantes delitos de terrorismo. Y una desproporción que la Justicia permite subsanar -y es de justicia hacerlo- con una aplicación severa de las leyes para castigar unos delitos de amenazas e integración en banda armada que, además, ponen de relieve el hecho innegable de que en De Juana Chaos no existe ni el menor atisbo de arrepentimiento por sus crímenes o, lo que es más importante aún, ninguna intención de abandonar la violencia y reinsertarse.

Eguiguren i Ternera s'han reunit quatre vegades a Ginebra i Oslo, segons la premsa espanyola:

El Gobierno Zapatero y ETA han contactado al menos en cuatro ocasiones, dos de ellas en Oslo y otras dos en Ginebra, con el objetivo de preparar la "negociación". Los interlocutores fueron Jesús Eguiguren, que tenía autorización del Ejecutivo, y el cabecilla de de la banda, José Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, alias "Josu Ternera".

Aunque el ministro Rublacaba lo niegue, usando con maquiavelismo la fórmula "no es este momento", se negocia en Noruega. Pero no ha sido el único sitio.

Las dos primeros reuniones se celebraron en junio y julio de 2005, y tuvieron como escenario la sede del Centro de Diálogo Henri Dunant, un organismo no gubernamental que se dedica a hacer de mediación en la resolución de "conflictos internacionales".

Corea del Nord ja és notícia

Corea del Nord ha anunciat que ha fet amb èxit un assaig nuclear.

El vot dels estrangers salva els socialistes belgues

Una anàlisi d'urgència de "The Brussels Journal" sobre les eleccions municipals d'ahir a Bèlgica:

In last March’s local elections in the Netherlands the immigrant vote tipped the balance in favour of the Socialists. The same phenomenon marked yesterday’s local elections in Belgium’s major cities. In Antwerp the Socialists became the largest party. They jumped from 19.5% to 35.3% of the votes, winning 22 of the 55 seats in the municipal council – a gain of ten seats. Seven of the Socialist councillors, almost one third of the total, are Muslim immigrants: Fatma Akbas, Karim Bachar, Ouardia El Taghdouini, Youssef Slassi, Fauzaya Talhaoui, Güler Turan, and Sener Ugurlu. Six of the seven are new in politics.
The self-declared “islamophobic” and Flemish-secessionist Vlaams Belang [Flemish Interest], which until yesterday was Antwerp’s largest party, gained a few extra votes, winning 33.5% of the vote (33.0% last time). Its number of seats remains steady at 20. Antwerp politics is now defined by a polarization between Socialists and the VB. Apart from the VB all parties lost heavily to the Socialists (-7.3% for the Liberals and -6.4% for the Greens). The only party able to avoid being swallowed by the Socialists are the Christian-Democrats. They won 11.2% of the votes, adding an extra 0.1%, and kept their six seats. The Christian-Democrats, too, had put forward immigrant candidates. Two of their elected candidates, one third of the total, are Muslims: Nahima Lanjri and Ergün Top.
The VB also stagnated in other cities with large numbers of immigrants, such as Brussels, Ghent and Mechelen. After the 2000 local elections, in which the VB gained considerably, the Belgian regime extended the vote to immigrants for municipal elections and passed the so-called “Quick Citizenship Bill.” The latter grants hassle-free Belgian citizenship virtually upon demand to every individual who has lived in the country for three (in some cases only two) years, which enfranchises them in the general elections, too (voting is compulsory in Belgium). These measures were introduced with the specific intent of countering the VB.
As Leona Detiège, the then Socialist Antwerp mayor, told Knack Magazine on 13 September 2000: “The Vlaams Blok [as the Vlaams Belang was called at the time] is currently overrepresented because the immigrants are not allowed to vote.” And as Johan Leman, the then director of the Center for Equal Opportunities and Opposition to Racism (CEOOR), a government agency working for the Belgian Prime Minister, announced in the newspaper De Standaard on 15 January 2000: “What will ‘our own people’ still mean fifteen years from now? We will get so many new Belgians that this slogan becomes meaningless. The Vlaams Blok is a thing of the past.” Meanwhile six of Leman’s fifteen years have passed...
Ironically, as I pointed out earlier, in their efforts to counter the indigenous “racists” and “fascists” of the VB, the Socialists and Christian-Democrats do not hesitate to put far-right Muslim candidates on their electoral lists. Some of them, such a Murat Denizli, a member of the Turkish racist and fascist organization Grey Wolves which assassinates Socialist councilors at home, have now become Socialist councilors in Belgium (Mr Denizli was elected for the Parti Socialiste in the Brussels borough of Schaarbeek).

Suècia, els temps estan canviant

El nou govern liberal suec conté diverses novetats. Per primera vegada hi ha un ministre gai i una ministra de raça negra, Nyamko Sabuni, que ja ha començat a parar els peus a la brutalitat islamista cap a les dones:

The appointment of Liberal Nyamko Sabuni as integration minister is proving to be one of Fredrik Reinfeldt's most controversial choices. Sabuni, who moved to Sweden from Burundi at the age of 12, is the first black person to be appointed a minister in Sweden.

Her suggestion that all girls should undergo compulsory checks for genital mutilation (otherwise known as female circumcision) led to controversy. Sabuni was also attacked by Muslim groups for proposing a ban on headscarves for girls under 15 and the introduction of a specific mention of honour crimes in the criminal code.

Més, aquí.