Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 31 de desembre de 2008

Amos Oz: Hamas és el responsable

L'escriptor pacifista israelià Amos Oz, al que tant estimen els nostres progres, també rsponsabilitza Hamas de l'esclat de les hostilitats a Gaza. Però com que el que diu aquesta vegada no els interessa, l'ignoren. L'article d'Amos Oz el publica Il Corriere della Sera. La traducció al castellà l'he tret d'aquí.
El bombardeo sistemático de la población civil en ciudades y pueblos de Israel es un crimen de guerra y un crimen contra la humanidad. Israel tiene la obligación de defender a sus ciudadanos. Para todos está claro que el gobierno israelí no tiene ningún deseo de invadir la Franja de Gaza, sino que preferiría continuar la tregua, que Hamas primero ha roto y después ha cancelado. Sin embargo, el sufrimiento de los civiles de la región fronteriza con Gaza no puede continuar.

La reticencia a invadir la Franja de Gaza no se debe a indecisión sino a que está claro que el deseo vehemente de Hamas es inducir a Israel a que emprenda una operación militar. Si en esa operación mueren decenas o centenares de civiles palestinos, inclusive mujeres y niños, el extremismo se reforzará en Gaza y quizá caiga de paso el gobierno de Mahmoud Abbas en Cisjordania, para ser sustitutido por los extremistas de Hamas.

El mundo árabe se solidarizaría con Gaza ante las imágenes de las víctimas transmitidas de allí por la televisión de Al-Jazeera y la opinión pública mundial se apresuraría a condenar a Israel, acusándolo de crímenes de guerra, esa misma opinión pública mundial a la que no le importa que se bombardee sistemáticamente a la población civil israelí.

Se ejercerá una presión masiva sobre Israel para que se refrene. No así sobre Hamas, porque no hay quien presione a Hamas y ya no queda casi nada donde presionar más a Hamas. Israel es un Estado, mientras que Hamas no es sino una pandilla de bellacos.

¿Qué podemos hacer, pues? El camino mejor para Israel es llegar a una tregua completa a cambio de un alivio del bloqueo impuesto a Gaza. Si Hamas sigue rehusándose a llegar a una tregua y prosigue el bombardeo de los civiles israelíes, hay que tener cuidado que una operación militar no le haga el juego a Hamas. El cálculo de éste es sencillo, cínico y malévolo. Si mueren israelíes inocentes, tanto mejor, y si mueren muchos palestinos inocentes, tantísimo mejor. Ante semejante actitud, Israel debe obrar con sensatez y no en un arrebato de ira.
Hamas no vol la pau amb Israel. Hamas vol destruir Israel i està disposat a massacrar la seva pròpia població civil per aconseguir-ho. Hamas comet crims de guerra tipificats a las convencions de Ginebra a l'ubicar centres militars, arsenals i plataformes de tir al bell mig de centres urbans on viu la població civil. Hamas mata israelians però sobre tot palestins. No només perquè els utilitza com a escuts humans sinó també perquè no accepta cap dissidència. Diverses de les víctimes comptabilitzades com a morts dels atacs israelians han estat assassinats brutalment per Hamas, en actes de revenja. Ho exlica el gens sospitós d'antipalestinisme Herald Tribune (Via Barcepundit):

GAZA: At Shifa Hospital on Monday, armed Hamas militants in civilian clothes roved the halls. Asked their function, they said they were providing security. But there was internal bloodletting under way.

In the fourth floor orthopedic section, a woman in her late twenties asked a militant to let her see Saleh Hajoj, her 32-year-old husband. She was turned away and left the hospital. Fifteen minutes later, Hajoj was carried out of his room by young men pretending to transfer him to another hospital section. As he lay on the stretcher, he was shot in the left side of the head. A bit of brain emerged on the other side of his skull.

Hajoj, like five others who were killed at the hospital in this way in the previous 24 hours, was accused of collaboration with Israel. He had been in the central prison awaiting trial by Hamas judges, and when Israel destroyed the prison on Sunday he and the others were transferred to the hospital. But their trials were short-circuited.

A crowd at the hospital showed no pity after the shooting, which was widely observed. A man in his thirties mocked a woman who expressed horror at the scene.

"This horrified you?" he shouted. "A collaborator that caused the death of many innocent and resistance fighters?"

Another man told her, "It was his brother who killed him to wipe away the shame from his family."

Sobhia Jomaa, a lawyer with the Palestinian Independent Commission for Human Rights, said 115 collaborators were in the central prison. None had been executed by Hamas since it took office and their cases were monitored closely, she said.

"The prison provided the sole protection to all of them," she said. "But once it was bombed, many wanted to take revenge."

Alguns dels coets "artesanals" de Hamas.

El vídeo que YouTube no vol que vegis



Aquest és un dels vídeos censurats per YouTube a la pàgina que fa poc ha obert l'exèrcit d'Israel per intentar lluitar mediàticament contra la propaganda de Hamas i de la premsa socialdemòcrata. Al video es veu com militants de Hamas carreguen projectils en una furgoneta que es destruida per un avió israelià.


Altres informacions mediàtiques amb una visió més contrastada de la realitat al Pròxim Orient:


La violència de Hamas a Gaza.


Molts palestins de Cisjordània rebutgen Hamas.

dimarts, 30 de desembre de 2008

Fer el sabata

Teresa Giménez Barbat
Israel fue elegido "primera amenaza mundial" antes que ...Corea del Norte, Irán y Afganistán. Se conoce que el personal en lo primero que se fija cuando espera para embarcar en un avión es en si pulula por allí algún fulano con kipa. Uno piensa más en Israel que en Irán o Afganistán cuando sube al tren en Atocha, natural. Nadie teme que la mesa camilla ambulante con burka que sube al autobús pueda llevar una bomba bajo el refajo ¿de qué? Si sólo albergan paz y amor.¿Que lleva Hamas meses y más meses lanzando cohetes a Israel y haciendo daño? Ajo y agua, que David siempre es el malo y Goliath el bueno. Al fin y al cabo, son cohetes "artesanales", como las bombas de Atocha, ni más ni menos, que no las compraron esos tíos tan majos en Santa Bárbara . Ni en el Carrefour. Artesanía popular, manualidades, algo que haces con los amigos, los críos y tal. Por eso se han manifestado ante la embajada de Israel intelectuales, artistas, profesores de instituto, de Universidad, encantadoras "chicas jóvenes" con guantes "manchados de sangre" (¿menstrual?)y "sarcásticos" papás "que aupaban a sus hijos sobre los hombros para que mostrasen sus zapatos como símbolo de rechazo a la política llevada por Estados Unidos en la zona" según relatan en El País pero añadiendo píamente que "sin llegar a lanzarlos", que ellos no oponen violencia a la violencia, por favor.
Com escriu Barcepundit, ja que hi estaven posats podrien haver aprofitat per passar-se també per davant l'ambaixada del Congo, país que està massacrant milers de persones des de fa mesos. Però per aquesta causa els nostres professionals de la manifestació no mouen un dit. I és que al Congo no es poden denunciar els Estats Units o Israel, sinó un govern africà. I ja se sap que quan uns negres maten altres negres, o maten ramaders blancs, no és racisme ni genocidi. Només és racisme i genocidi quan els blancs maten negres. Aleshores hi ha notícia. Al contrari, no.

dilluns, 29 de desembre de 2008

Pobres progres

Obama hauria dit mentre visitava la localitat israeliana de Sderot que si disparessin projectils contra la seva casa ell també faria tot el possible per evitar-ho. Ho ha dit davant el parlament israelià el ministre de Defensa, el laborista Ehud Barak.
Barak's address came as the Israel Defense Forces waged a third day of air assaults on the Gaza Strip, that killed more than 300 Palestinians in the deadliest violence in the territory in decades.
Advertisement

Barak also cited a comment made by U.S. President-elect Barack Obama, who visited Sderot during his election campaign earlier this year.

"Obama said that if rockets were being fired at his home while his two daughters were sleeping, he would do everything he could to prevent it," Barack told the plenum.
L'objectiu d'Israel es treure Hamas del govern de Gaza. Ho ha dit el viceprimer ministre israelià Haïm Ramon:

"Le but de l'opération est de faire tomber le régime du Hamas. Nous cesserons le feu immédiatement si quiconque prend la responsabilité de ce gouvernement (à Gaza), tout le monde sauf le Hamas. Nous sommes favorables à n'importe quel autre gouvernement qui prendra la place du Hamas. Ce que fait l'armée (israélienne) en ce moment, c'est d'empêcher le Hamas de contrôler le terrain."

Cristina Narbona i Ferran Adrià demanen a l'ONU que prohibeixi el consum de porc per reduir l'efecte hivernacle



La memòria històrica que Carrillo no vol recordar


Al darrera, Santiago Carrillo, Joan Comorera i Dolores Ibárruri. Al davant, José Díaz
El periodista d'El Mundo, Antonio Rubio, ha recuperat un document que fa 53 anys va elaborar el dirigent comunista Franciso Abad on detalla la purga de dirigents del PCE que va fer Santiago Carrillo. Segons el document, Carrillo va denunciar a la policia franquista alguns d'aquests dirigents que estaven a l'interior i als altres els va fer matar.
En el año 1983 Enrique Líster, que fue coronel del Ejército republicano y miembro del Comité Central y del Ejecutivo del Partido Comunista de España hasta 1970, denunció en su libro Así destruyó Carrillo el PCE, que existía un documento de más de 100 folios elaborado en 1955 por el dirigente comunista Francisco Abad. En él se revelaba y documentaba la purga que había llevado a cabo Santiago Carrillo dentro del PCE, señalando a algunos de sus camaradas a la Policía franquista y eliminando físicamente a otros. Cincuenta y tres años después, Crónica ha localizado ese informe-documento y a la persona que celosamente lo guardaba. Se llama Catalina Abad Tendero y es la hija de Francisco Abad, el hombre que, con su denuncia, hasta ahora oculta, pone a Santiago Carrillo frente a la Historia.

diumenge, 28 de desembre de 2008

Hamas, l'autèntic botxí del poble palestí

Hamas busca deliberadament la mort de palestins. Forma part de la seva estratègia mediàtica i política. I la seva bogeria els porta fins el punt de negar la sortida de Gaza als palestins ferits perquè puguin ser curats a Egipte.
Le Hamas empêche des centaines de Palestiniens blessés dans les raids aériens israéliens de quitter Gaza pour être soignés en Egypte, a déclaré le ministre égyptien des Affaires étrangères, Ahmed Aboul Gheit.

El president palestí, Mahmud Abbas, acusa Hamas de no haver volgut evitar l'ofensiva d'Israel. És un despatx de l'agència Reuters que recull Liberation.
LE CAIRE (Reuters) - Le président palestinien Mahmoud Abbas a déclaré que le Hamas aurait pu éviter l'offensive israélienne dans la bande de Gaza en mettant fin aux tirs de roquettes contre l'Etat juif.

"Nous leur avons dit: 's'il vous plaît, ne mettez pas fin à la trêve. Poursuivez la trêve'. Nous aurions alors pu éviter ce qui s'est passé", a déclaré Abbas au Caire en référence à la fin, la semaine dernière, de la trêve observée depuis six mois.

El ministre egipci d'Afers Estrangers responsabilitza Hamàs.

Acabar amb Hamas d'una vegada per totes

Després que la setmana passada Hamas decidís no renovar la treva amb Israel i intensifiqués els atacs contra poblacions israelianes frontereres amb Gaza, amb un balanç de 20 cohets, un mort i un ferit, aquest dissabte Israel ha procedit a bombardejar 44 objectius del moviment islamista: quarters generals, bases d'entrenament militar, casernes, magatzems de cohets, tallers de fabricació d'armes i dependències policials, entre altres.

Aquestes instal·lacions, cal recordar-ho, no només estan ubicades al bell mig de zones urbanes sinó que s'ha permès, quan no obligat, a instal·lar-hi al seu costat escoles, hospitals o instal·lacions civils en una mena de camuflatge amb escuts humans. El bombardeig israelià ha provocat la mort de 230 palestins, 215 dels quals eren membres dels serveis de seguretat de Hamas, entre els que destaca el cap de la policia, el cap de la unitat de seguretat i de protecció de Hamas i el governador del centre de la franja de Gaza.

Contràriament al que podria semblar escoltant els partes de la internacional mediàtica, no tot el món àrab interpreta l'acció militar israeliana com un "holocaust" sinó més aviat com una resposta explicable contra la provocació dels peons de l'Iran. El comentarista libanès, Khaled Asmar, ho diu amb una claredat inequívoca:

L’heure de vérité semble sonner. Israël a longtemps prévenu le Hamas que sa patience avait des limites et qu’il ne tolèrera pas les provocations quotidiennes. Mais le Hamas semble avoir un autre calcul. Les islamistes sacrifient la population pour exploiter le martyre de Gaza contre les régimes arabes modérés.

C’est en tout cas l’avis de plusieurs commentateurs des médias arabes. La télévision « Al Arabiya » passe en boucle des images insoutenables du « massacre de Gaza », mais précise que les frappes ont visé les permanences du Hamas et des forces de sécurité du ministère de l’Intérieur du gouvernement démis, responsables des tirs de roquettes sur les localités palestiniennes [=israéliennes]. Une académie de la police a été touchée de plein fouet pendant la cérémonie de promotion de nouveaux policiers, dont une grande partie a été déchiquetée par les raids israéliens. Le ministre de la Défense israélien, Ehud Barak, a précisé aujourd’hui que l’opération n’était qu’à son début, et que le temps d’éradiquer le Hamas était venu.

Les provocations palestiniennes semblent ainsi justifier l’intervention musclée de Tsahal, après plusieurs avertissements israéliens et des appels des pays arabes au Hamas le sommant [= l'appelant] à la retenue, en vain. L’opération de ce samedi, pourtant « jour de repos sacré dans le judaïsme », comme l’a rappelé la correspondante d’« Al Arabiya » à Gaza, Hanane Al-Misri, prouve que le Hamas n’a pas les moyens de faire face à la puissance militaire israélienne, et que les dirigeants du mouvement islamiste palestinien ont un autre calcul : ils cherchent à exploiter le « martyre » de Gaza pour embarrasser les régimes arabes modérés, et plus particulièrement l’Egypte.

En effet, une action concertée avec les Frères musulmans (FM) égyptiens n’est pas exclue, d’autant plus que le Guide des FM, Mohammed Mehdi Akef, vient de justifier la politique iranienne dans la région, et de critiquer le régime égyptien. Embarrassé, le Caire vient de rappeler son ambassadeur à Tel-Aviv en guise de protestation contre les raids israéliens. Le ministre égyptien des Affaires étrangères, Ahmed Abou Al-Ghaïth, a dénoncé « le Hamas qui a tiré plus de 60 roquettes sur Israël, la veille de la visite de Tzipi Livni au Caire, pour empêcher la médiation égyptienne d’aboutir à une trêve ».

Ainsi, il apparait que le Hamas joue le jeu de l’Iran, comme l’avait fait le Hezbollah en juillet 2006 au Liban, dans l’objectif de détourner l’attention sur Gaza pour occulter d’autres événements qui se préparent. En 2006, la guerre du Liban, provoquée par le parti de Dieu, avait permis à l’Iran de gagner plusieurs mois avant que l’Occident ne traite son dossier nucléaire et n’impose des sanctions, et à la Syrie de retarder la mise en place du Tribunal international pour juger les assassins de Rafik Hariri.

Aujourd’hui, le même scénario semble se reproduire, avec, en prime, l’affaiblissement des régimes modérés. Ce qui permettrait à l’Iran de conforter ses positions, de mieux négocier son programme nucléaire et de repousser toute attaque militaire israélienne ou américaine. Rappelons que le 26 décembre, plusieurs missiles avaient été découverts au Sud-Liban, pointés vers l’Etat hébreu. Ils étaient prêts à être tirés. Les factions palestiniennes basées au Liban ont démenti toute implication. De ce fait, il pourrait s’agir d’une action concertée entre le Hezbollah et l’Iran, visant directement les négociations de paix israélo-syriennes. Le président syrien Bachar Al-Assad venait en effet de confirmer le souhait de son régime de négocier directement avec Israël, sous l’égide du parrain américain. Ce qui menacerait l’Iran et le Hezbollah. D’où la surenchère et l’escalade du Hamas et du Hezbollah visent à empêcher tout progrès du processus de paix.

Enfin, le paradoxe est de taille : autant la cause palestinienne est très lucrative pour ceux qui en font un commerce (Iran, Syrie, Hezbollah), autant le sang palestinien a peu de prix, y compris pour le Hamas.
ADDENDA.- Portada d'avui del diari "Público". Ni un sol titular esmenta que els atacs s'han fet contra objectius polítics i militars de Hamas. Només es parla de genocidi i assassinat de palestins.

divendres, 26 de desembre de 2008

L'amenaça del tortell

Llegeixo al semanaldigital que el parlament europeu vol acabar amb l'amenaça que representa pels infants la figureta de "sorpresa" que se sol posar a l'interior d'alguns tortells tradicionals. Com que no tenien res millor que fer, s'han dedicat a legislar de valent a favor dels pobres infants que, com tothom sap, tenen uns pares i mares que solen ser una banda d'irresponsables i retrasats mentals incapaços de cuidar dels seus fills. De moment, aquest any el tortell de reis s'ha salvat perquè la figureta que aquí fem servir no s'ajusta a la definició de joguina que estableix la normativa. Però no passeu ànsia, que els nostres europarlamentaris esmenaran la llacuna a temps perquè el tortell de reis del 2010 deixi de ser una amenaça.
La tradición de introducir una figurita en la masa, la típica "sorpresa", símbolo de la buena suerte para el que la encuentre, amenazó de muerte al roscón de Reyes ante las exigentes medidas para proteger a los niños pactadas por las instituciones europeas.

Según la nueva normativa del Parlamento Europeo, se prohibirán en la Unión Europea todos aquellos juguetes contenidos en productos alimenticios en los que haya que comer el alimento para alcanzar el juguete y en los que éste no esté embalado correctamente. En ese aspecto, el roscón tenía todos los boletos para entrar de lleno en los productos a prohibir.

Sin embargo, la clave para salvarse ha sido que la figurita de la suerte que se introduce en la masa de nuestro roscón no entra dentro de la definición de juguete que figura en la normativa. Seguiremos pues, un año más, disfrutando de los deliciosos roscones adornados con rodajas de fruta escarchada de colores.


Recordeu que l'any que ve, el 2009, hi ha eleccions europees. Podeu aprofitar el vot per botar tota aquesta corrúa de papanates.

Islam comic book

Un àrab exmusulmà ha fet aquest còmic per desacralitzar Mahoma i l'Islam. Aviat serà víctima d'alguna fatwa. Doneu-li suport baixant-vos el còmic (en pdf) clicant sobre la imatge.

Els van mutilar sexualment abans de matar-los

Els terroristes de Bombai van humiliar sexualment i fins i tot mutilar els genitals de diversos ostatges abans de matar-los, segons revela el diari indi Bangalore Mirror.

Disturbing photographs made available to this newspaper by police sources indicate that several of the guests at the Taj Mahal Hotel during the siege November 26 were sexually humiliated by the terrorists and then shot dead. Police sources confirm that even as the terrorists were engaged in a fierce combat with NSG commandos, they were humiliating their hostages before ending their terrifying ordeal. Foreign guests were their particular target. Eight of the 31 killed at the Taj were foreign nationals.

Photographs taken by a police forensic team after the hotel was sanitised yield a gruesome picture of some of the guests in the nude. These bodies were found away from the hotel's swimming pool which makes it clear that they were not those guests who were taken hostage from the poolside.

"Even the Rabbi and his wife at Nariman House were sexually assaulted and their genitalia mutilated," said a senior officer of the investigating team, not wishing to be quoted.

XSM

dijous, 25 de desembre de 2008

El dolent de la pel·lícula


No és el titular d'un bitllet d'opinió. És un article publicat en una pàgina suposadament d'informació. Concretament, a la pàgina tres de La Vanguardia d'avui. Com per seguir llegint la resta del diari.

P.D.- No és creguin que és una excepció. Aquest és el periodisme habitual. El que avui fa notícia aquest titular és que el seu autor no s'ha pres ni la molèstia de dissimular, que és la tècnica preferida del periodisme socialdemòcrata, del periodisme políticament correcte o com el volgueu anomenar. Es tracta de la versió més barroera del periodisme de trinxera, del nostre periodisme militant de cada dia.

Mor l'amic de Castro i Milosevic

El premi Nobel de Literatura, el britànic Harold Pinter, ha mort als 78 anys. Per a mi, el millor de la seva obra van ser dos guions cinematogràfics excelents: "El mensajero" i "El sirviente", de Joseph Losey. El que va fer després, el gruix de la seva obra com a dramaturg, m'agrada tan poc com la seva defensa de Fidel Castro o del president serbi Slobodan Milosevic.

La flota de la UE no sap què fer amb els pirates


Ho explica la BBC. Un vaixell alemany captura uns pirates somalis i els deixa en llibertat perquè no tenen clara la jurisdicció legal. Això és Europa, què hi farem!
La armada alemana detuvo y desarmó a seis piratas que intentaron secuestrar un barco egipcio este jueves cerca de la costa somalí, pero no los arrestaron, le dijo a la BBC el capitán de la fragata involucrada, Ralf Kuchler.

Un vocero de la operación militar de la Unión Europea (UE) en aguas somalíes, el comandante Achim Winkler, le explicó a la BBC que aunque los piratas fueron capturados, los dejaron ir en vez de arrestarlos y llevarlos a juicio debido a la dificultad que representa el determinar la jurisdicción legal.

Bon Nadal!

La celebració del Nadal, per primera vegada festiu a l'Iraq, és una mostra més d'un país cada vegada amb més llibertat, més democràtic i més tolerant. Pocs països musulmans gaudeixen d'aquesta llibertat. L'enhorabona de part d'un ateu irrecuperable.

dimecres, 24 de desembre de 2008

El gran Castrador

El pròxim 15 de gener surt a la venda el llibre de Teresa Amat "Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana", editat per Proa. Un llibre, com diu la Teresa, de postals i algún cromo sobre la vida a Cuba, sobre mig segle d'esperances frustrades i de dictadura perenne.

A l'espera de tenir el llibre a les mans, la Teresa ha tingut l'amabilitat d'enviar-me'n un aperitiu. Una introducció on explica les motivacions que l'han empès a escriure el llibre i de les que em permeto la llibertat de publicar-ne les primeres línies perquè aneu fent boca.

Unes onze hores de vol separen Barcelona de l’Havana (rebot madrileny inclòs). Mentre l’avió anava com una seda, intentava imaginar com devien ser aquelles antigues travessies Barcelona-l’Havana de les meves referències familiars. Com devia ser passar dies i dies lliscant gairebé sense moure’s o amb un temporal a tot drap per aquell oceà que jo veia ara, convertit en petit bassal, a la pantalla de bord de l’avió. Pensava en això i no tenia la intenció, aleshores, d’escriure cap mena de crònica del viatge. Hi anava amb una idea aproximada d’algunes coses que m’hi trobaria i amb el desig de trobar-hi encara una mica d’aquella Havana de les fotografies i postals que l’àvia guardava en capses que remenàvem de tant en tant mentre m’explicava coses de les seves germanes de l’Havana, paraules en què llavors jo era incapaç de captar-hi el so de la nostàlgia que ara sé que tenien; nostàlgia d’un lloc mai vist però secretament anhelat.

dilluns, 22 de desembre de 2008

Reactors nuclears en miniatura

L'empresa nord-american Hyperion Power Generation comercialitzarà ni més ni menys que mini-reactors nuclears amb capacitat per produir electricitat suficient per a 20.000 persones durant 10 anys. Tot plegat per 25 milions de dòlars la unitat. És a dir, que tocaria a 120 dòlars per persona a l'any.

divendres, 19 de desembre de 2008

Pensions Madoff

La piràmide de l'estafador Bernard Madoff demostra unes quantes coses. La primera, que els rics també són tontos per invertir en una presa de pèl com aquesta. La segona, que no totes les piràmides tenen el mateix tracte legal. L'estafa de Madoff és justament perseguible i condemnable, mentre que la piràmide dels sistema públic de pensions, no. I això que és fonamenta exactament amb el mateix principi. Vincent Bénard:
Imaginez une caisse d'épargne qui vous propose de rémunérer votre épargne à 8% sans risque (le double des emprunts d'état à 10 ans !), mais qui pour ce faire, se contente de rémunérer vos comptes avec les dépôts des nouveaux épargnants. Ce système, bien évidemment insoutenable dans le temps, a pour nom «cavalerie financière», «boule de neige» ou encore «arnaque de Ponzi». Il est viable tant que le nombre de nouveaux épargnants connaît une croissance forte. Il s'écroule et fait faillite lorsque le nombre d'entrants dans le système baisse et le nombre de sortants réclamant leurs intérêts augmente. La promesse de rémunération n'est qu'une fausse promesse. Un faux droit.
Notre système de retraite: une gigantesque arnaque de Ponzi !
De tels dispositifs sont interdits par le code civil depuis 1804, bien qu'à l'époque, Charles Ponzi ne leur ait pas encore légué son patronyme (l'arnaque qui le rendit célèbre fut montée en 1920). Pourtant, le système de retraite que nous venons de décrire fonctionne exactement comme une chaîne de Ponzi.
Ses instigateurs n'ont pas pu prévoir, en 1945, que l'espérance de vie croîtrait dans de telles proportions, et que les années 60-70 marqueraient l'essor de la contraception, marquant un changement décisif dans la structure démographique du pays. Mais dès la fin des années 70, des économistes ont alerté les pouvoirs publics sur les conséquences de ces changements, et les modifications qu'ils impliquaient.
Malheureusement, par manque total de courage politique, aucun pouvoir n'a voulu s'y attaquer, le comble de la démagogie étant atteint par François Mitterrand qui a, en parfaite connaissance de cause (l'homme était tout sauf bête...), abaissé l'âge de la retraite de 65 à 60 ans, dégradant brutalement le rapport actif/retraités, tellement essentiel pour le bon financement de la répartition...

Juventud divino tesoro...



La col·lecció de fotografies, aquí.

dijous, 18 de desembre de 2008

Any Internacional de les llengües

Les llengües no han de ser perseguides ni discriminades, perquè fer-ho vol dir perseguir i discriminar les persones que les parlen. Les llengües no són una propietat del territori sinó una facultat de les persones i aquestes tenen tot el dret a no ser forçades a prescindir-ne.

Però, una cosa és la defensa d'aquest dret quan és vulnerat i una altra molt diferent creure que el manteniment, la promoció o la recuperació de llengües ancestrals, més enllà de l'interès científic, és necessàriament una cosa positiva.

La diversitat lingüística, nescuda del procés evolutiu de grups humans aïllats els uns dels altres, és el principal factor d'incomunicació entre la humanitat. Ara i abans. La Babel bíblica mai ha estat una gràcia sinó un càstig diví.

En una societat globalitzada com l'actual, en l'era d'internet, la barrera lingüística és més que un anacronisme, és un ghetto. És una frontera mental molt més difícil de tombar que qualsevol frontera política. A la UE ho sabem prou bé.

Es per això que crec que tots els esforços i recursos dedicats -i cada dia se'n dediquen més- a fomentar la diversitat lingüística enlloc de promocionar una autèntica llengua franca universal., és un error. No es tracta de recuperar l'esperanto o de fabricar un nou idioma, sinó de promoure la llengua franca de la nostra època: l'anglès.

Cada època ha tingut les seves llengües franques, normalment la llengua de la potència política hegemònica. Però abans, aquestes llengües franques només eren patrimoni de minories i elits. Ara, pel contrari, la llengua franca s'ha democratitzat i es podria democratitzar encara més amb un promoció entesa, per exemple, com una part més de l'ajuda al desenvolupament.

Fomentar la diversitat és una moda. Acabar amb la incomunicació, una necessitat.

Delictes i faltes

Curiositats de la Llei de Drets d'autor:
1. PREGUNTA
a) Luis se descarga una canción de Internet.
b) Luis decide que prefiere el disco original y va a El Corte Inglés a hurtarlo. Una vez allí, y para no dar dos viajes, opta por llevarse toda una discografía. La suma de lo hurtado no supera los 400 euros.

RESPUESTA: La descarga de la canción sería un delito con pena de 6 meses a dos años. El hurto de la discografía en El Corte Inglés ni siquiera sería un delito, sino una simple falta (art. 623.1 del Código Penal).

2. PREGUNTA:
a) Luis se descarga una canción de Internet.
b) Luis va a hurtar a El Corte Inglés y, como se la va la mano, se lleva cincuenta compactos, por valor global de 1.000 euros.

RESPUESTA: Seguiría siendo más grave la descarga de Internet. El hurto sería un delito, porque supera los 400 euros, pero sería de menor pena que la descarga (art. 234 del Código Penal).

3. PREGUNTA:
a) Sergio, en el pleno uso de sus facultades mentales, se descarga una canción de Malena Gracia.
b) Sergio, en un descuido de Malena Gracia, se lleva su coche y lo devuelve 40 horas después.

RESPUESTA: Sería mas grave la descarga. El hurto de uso de vehículo tiene menos pena, a tenor del articulo 244.1 del Código Penal.

4. PREGUNTA:
a) Ocho personas se intercambian copias de su música favorita.
b) Ocho personas participan en una riña tumultuosa utilizando medios o instrumentos que pueden poner en peligro sus vidas o su integridad física.

RESPUESTA: Es menos grave participar en una pelea que participar en el intercambio de compactos. Participar en una riña tumultuosa tiene una pena de tres meses a un año (art. 154 del Código Penal)y el intercambio tendría una pena de 6 meses a 2 años (art. 270 del Código Penal). Si algún día te ves obligado a elegir entre participar en un intercambio de copias de CDs o participar en una pelea masiva, escoge siempre la segunda opción, que es obviamente menos reprobable.

5. PREGUNTA:
a) Juan copia la última película de su director favorito de un DVD que le presta su secretaria Susana.
b) Juan, aprovechando su superioridad jerárquica en el trabajo, acosa sexualmente a su secretaria Susana.

RESPUESTA: El acoso sexual tendría menos pena según el artículo 184.2 del Código Penal.

6. PREGUNTA:
a) Pedro y Susana van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de preescolar copias de películas educativas de dibujos animados protegidas por copyright y sin autorización de los autores.
b) Pedro y Susana van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de preescolar películas pornográficas protagonizadas y creadas por la pareja.

RESPUESTA: La acción menos grave es la de distribuir material pornográfico a menores según el articulo 186 del Código Penal. La distribución de copias de material con copyright sería un delito al existir un lucro consistente en el ahorro conseguido por eludir el pago de los originales cuyas copias han sido objeto de distribución.

7. PREGUNTA:
a) Ramón, que es un bromista, le copia a su amigo el último disco de Andy y Lucas, diciéndole que es el 'Kill'em All' de Metallica.
b) Ramón, que es un bromista, deja una jeringuilla infectada de SIDA en un parque público.

RESPUESTA: La segunda broma sería menos grave, a tenor del artículo 630 del Código Penal

8. PREGUNTA:
a) Juan fotocopia una página de un libro.
b) Juan le da un par de puñetazos a su amigo por recomendarle ir a ver la película 'La Jungla 4.0'.

RESPUESTA: La acción más grave desde un punto de vista penal sería la 'a', puesto que la reproducción, incluso parcial, seria un delito con pena de 6 meses a dos años de prisión y multa de 12 a 24 meses. Los puñetazos, si no precisaron una asistencia médica o quirúrgica, serían tan solo una falta en virtud de lo dispuesto en el artículo 617 en relación con el 147 del Código Penal.

Hala chavalotes, ya sabéis: pegad, acosad, robad, pero no uséis el emule.

dimecres, 17 de desembre de 2008

L'economia de la vaca

Extrême-Centre:
SOCIALISM: You have 2 cows. The State nationalizes one and gives it to your neighbour.

COMMUNISM: You have 2 cows. The State takes both and gives you some milk.

FASCISM: You have 2 cows. The State takes both and sells you some milk.

NAZISM: You have 2 cows. The State takes both and shoots you.

BUREAUCRATISM: You have 2 cows. The State takes both, shoots one, milks the other, and then throws the milk away…

TRADITIONAL CAPITALISM: You have two cows. You sell one and buy a bull. Your herd multiplies, and the economy grows. You sell them and retire on the income.

SURREALISM: You have two giraffes. The government requires you to take harmonica lessons.

LEHMAN BROTHERS VENTURE CAPITALISM: You have two cows. You sell three of them to your publicly listed company, using letters of credit opened by your brother-in-law at Bear Stearns, then execute a debt/equity swap with an associated general offer so that you get all four cows back, with a tax exemption for five cows. The milk rights of the six cows are transferred via an intermediary to a Cayman Island Company secretly owned by the majority shareholder who sells the rights to all seven cows back to your listed company. The annual report says the company owns eight cows, with an option on one more. You sell one cow to buy a new president of the United States , leaving you with nine cows. No balance
sheet provided with the release. The public then buys your bull.

AN AMERICAN CORPORATION: You have two cows. You sell one, and force the other to produce the milk of four cows. Later, you hire a consultant to analyze why the cow has dropped dead.

A FRENCH CORPORATION: You have two cows. You go on strike, organize a riot, and block the roads, because you want three cows.

A JAPANESE CORPORATION: You have two cows. You redesign them so they are one-tenth the size of an ordinary cow and produce twenty times the milk.

A GERMAN CORPORATION: You have two cows. You re-engineer them so they live for 100 years, eat once a month, and milk themselves.

AN ITALIAN CORPORATION: You have two cows, but you don’t know where they are. You decide to have lunch.

A RUSSIAN CORPORATION: You have two cows. You count them and learn you have five cows. You count them again and learn you have 42 cows. You count them again and learn you have 2 cows. You stop counting cows and open another bottle of vodka.

A CHINESE CORPORATION: You have two cows. You have 300 people milking them. You claim that you have full employment, and high bovine productivity. You add melamine and arrest the newsman who reported the real situation.

AN INDIAN CORPORATION: You have two cows. You worship them.

A BRITISH CORPORATION: You have two cows. Both are mad.

AN AUSTRALIAN CORPORATION: You have two cows. Business seems pretty
good. You close the office and go for a few beers to celebrate.

A NEW ZEALAND CORPORATION: You have two cows. The one on the left looks
very attractive…

AN ISLAMIC CORPORATION : You have two cows. You fuck them both. You kill them both because they have suddenly become Islamophobic. You sell the corpses to Westerners and declare a fatwah against Islamophobic cows, Westerners who buy them,and Jews.

Bombolles

Per a la formació d'una bombolla immobiliària s'han de donar simultàniament 4 factors, segons explica Vincent Bénard en un esboç de llei de formació d'aquestes bombolles. Aquests quatre punts són:
1.- Un període de confiança en el futur, marcat generalment per un creixement com a mínim "normal" o "fort".

2.- Una demografia del nombre de llars a l'alça, que pot estar provocada alhora per l'alça general de la població però també per la baixa del nombre de persones per llar. Aquest fenomen es pot accentuar per importants migracions internes que reforcin la bombolla en alguns indrets.

3.- Un crèdit abundant i barato, sigui quina sigui la causa (crèdit "naturalment a bon preu" o crèdit "
artificialment subvencionat per l'estat").

4.-Les reglamentacions del sòl o de la construcció fent difícils l'edificació d'habitatge nous en la quantitat adaptada al creixement del nombre de llars.

Les principals algomeracions urbanes del centre dels Estats Units com són Texes, Kansas, Georgie o Nebraska i algunes altres del Canadà que no tenen reglamentacions restrictives anti-construcció no ha sofert cap bombolla immobiliària, com documenta a bastament Vincent Bénard en el seu blog. Pel contrari, com més restrictives són les reglamentacions més fàcil és que la bombolla s'infli, com mostra la gràfica següent:


El més important que caldria saber ara, senyala Bénard, és el pes relatiu de cada una de les condicions en la formació de les bombolles.

La paràlisi socialista

Guy Sorman:
Les partis socialistes européens n’ont pas su réagir de manière convaincante à la crise en raison de leurs divisions internes. Malgré leur profession de foi anticapitaliste, ces partis en sont tous venus (plus ou moins) à accepter l’économie de marché comme fondement de l’économie. Depuis 1991 et l’effondrement du système soviétique, la gauche a de plus perdu tout modèle dont s’inspirer pour s’opposer au capitalisme.

Bien que la gauche européenne prétende croire aux forces du marché, elle reste déchirée par une contradiction intrinsèque entre ses racines anticapitalistes et sa récente conversion à l’économie de marché. La crise actuelle est-elle une crise fondamentale du capitalisme ou juste une phase passagère ? Cette polémique alimente les débats des intellectuels de gauche, des experts, et des politiciens dans les cafés et les shows télévisés de toute l’Europe.

Cette incohérence interne alimente une lutte brutale pour le pouvoir. En France et en Allemagne, une nouvelle extrême gauche – composée de trotskystes, de communistes et d’anarchistes – renaît de ses cendres pour s’imposer à nouveau comme une force politique. Parmi ces fantômes ressuscités, on peut citer Die Linke (La Gauche) d’Oskar Lafontaine en Allemagne, ainsi que divers mouvements révolutionnaires en France : l’un deux vient de se baptiser Nouveau Parti Anticapitaliste (NPA). Son dirigeant, un ancien facteur (Besancenot), a affirmé que dans les circonstances actuelles, il entrait dans la « résistance », un terme évoquant les luttes de l’époque hitlérienne. Quand à savoir quelle véritable alternative au capitalisme cette extrême gauche compte proposer, impossible à dire.

Face à ce nouveau radicalisme, qui attire quelques membres des partis socialistes traditionnels, que sont censés faire les dirigeants socialistes ? Lorsqu’ils penchent vers les trotskystes, ils perdent le soutien des membres « bourgeois » ; lorsqu’ils suivent la voie centriste, comme le parti social-démocrate en Allemagne, le parti « La Gauche » gagne du terrain. La conséquence de ce dilemme est que les partis socialistes européens semblent paralysés : en France, c’est clair.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Matrix Bush


Que la realitat no et malmeti un bon titular

Titular a a la portada de La VanguardiaEl tractament informatiu de l’incident de les sabates llançades contra Bush es paradigmàtic. S’hauria d’ensenyar a totes les facultats de periodisme, quan la majoria d’aquestes tornin a ser-ho. L’incident ha servit als mitjans no per explicar la situació real i el context actual de l’Iraq sinó l’imaginari, el que tant tossudament han fabricat en els últims cinc anys.

Només així s’entén que no hagin explicat les coses més elementals que un periodista té l’obligació d’informar davant de qualsevol esdeveniment; ni que tornin a matxacar-nos amb la cançó enfadosa de la gran reacció del carrer àrab que, ni ara d’entusiasme ni abans d’indignació, mai ha tingut lloc. Totes les imatges de suposades manifestacions, com molt bé explica Barcepundit, estan preses en plano curt, que és aquell que converteix quatre gats en una multitud.

Si un periodista espanyol hagués llançat les seves sabates contra Zapatero, el primer que haurien fet els mitjans, després d’assegurar-se de tenir les sucoses imatges, hauria estat saber de qui es tractava. Gairebé ningú no hauria gosat dir que era l’expressió del rebuig que provoca la política de Zapatero en l’opinió pública espanyola, ni hauria anat a enregistrar imatges, per exemple, d’uns abertzales radicals ballant pel carrer amb sabates a la mà. El que haurien fet els mitjans era gratar per saber si el periodista era un tarat mental o un submarí del Grapo, ETA o de l'organtizació “Reporters sense Sabates”.

Doncs això que aquí no haurien fet, és el que fan sistemàticament amb l’Iraq. Per poc que s’haguéssin interessat pels fets haurien pogut saber que el periodista és un seguidor de la facció del clergue xiïta radical Moqtada al-Sadr, l’única força política que al parlament iraquià està en contra de l’acord de seguretat amb els Estats Units.

Però el més greu de tot no és només que no hagin gratat en aquesta direcció, sinó que hagin amagat informació de la que disposaven sense haver-la de buscar. Alguns mitjans d'aquest país, en el seu sectarisme, han arribat a censurar teletips d’agència que explicaven que la resta de periodistes presents a la conferència de premsa de Bush i Al-Maliki es van disculpar i van criticar el seu company. Barcepundit ho ha constatat anant a veure com han publicat el mateix text de l’agència Reuters El País i Público. No s'ho perdin. Una autèntica classe de periodisme. D'aquell periodisme al que mai la realitat li farà perdre un bon titular.

El pla de rescat de l'automòbil explicat per a nens



Via Objectif Liberté.

La memòria històrica d'Alcalá-Zamora, recuperada

ABC:
Un millar de documentos, muchos de ellos manuscritos, del que fuera presidente de la II República Niceto Alcalá-Zamora y que habían sido robados de una caja fuerte de un banco de Madrid en plena Guerra Civil, han sido recuperados por la Guardia Civil en Valencia. Con esta operación (...) se contribuye de forma decisiva a aclarar muchos acontecimientos de aquella época, que son relatados por Alcalá-Zamora de primera mano. Singular interés tienen las memorias manuscritas recuperadas y el dietario que llevaba el presidente republicano con todos los avatares del día a día de su época de gobierno.

L'escalfament global es refreda

Wall Street Jounal:
Participants at last week's United Nations climate conference in Poznan, Poland, were taken aback by a world seemingly turned upside-down. The traditional villains and heroes of the international climate narrative, the wicked U.S. and the noble European Union, had unexpectedly swapped roles. For once, it was the EU that was criticized for backpedalling on its CO2 targets while Europe's climate nemesis, the U.S., found itself commended for electing an environmental champion as president.

The wrangle over the EU's controversial climate package at a separate summit in Brussels wrong-footed the world's green bureaucracy. The EU climate deal was diluted beyond recognition. Instead of standing by plans to cut CO2 emissions by 20% below 1990 levels by 2020, the actual reductions might be as trivial as 4% if all exemptions are factored in.

The Brussels summit symbolizes a turning point. The watered-down climate deal epitomizes the onset of a cooling period in Europe's hitherto overheated climate debate. It may lead eventually to the complete abandonment of the unilateral climate agenda that has shaped Europe's green philosophy for nearly 20 years.

The reasons for the changing political atmosphere in Europe are manifold. First, the global economic crisis has demoted green policies nearer to the bottom of the political agenda. Saving the economy and creating jobs take priority now.

Second, disillusionment with the failed Kyoto Protocol has turned utopian thinking into sobriety. After all, most of the Kyoto signatories failed to reduce their CO2 emissions during the last 10 years. There are also growing doubts about the long-term viability of the EU's Emissions Trading Scheme. The price of carbon credits has collapsed as a result of the financial crisis. The drop in demand and the recession are likely to depress carbon prices for years to come. As a result, the effectiveness of the extremely volatile scheme is increasingly questioned.

Third, a number of countries have experienced a political backlash over their renewable energy schemes. Tens of billions of euros of taxpayers' money have been pumped into projects that depend on endless government handouts. Each of the 35,000 solar jobs in Germany, for instance, is subsidized to the tune of €130,000. According to estimates by the Rhine-Westphalia Institute for Economic Research, green subsidies will cost German electricity consumers nearly €27 billion in the next two years.

Perhaps even more important is the growing realization that the warming trend of the late 20th century has, for the last 10 years or so, essentially come to a temporary halt. The data collected by international meteorological offices confirm this. This most peculiar fact is rarely mentioned in policy debates, but it certainly provides decision makers with a vital respite to reconsider their climate policy options.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Sabates en lloc de bombes

L'èxit de la guerra contra la insurgència terrorista a l'Iraq queda palesa entre aquestes dues imatges: de les bombes que van emmudir Ban ki-moon...



...a les inofensives sabates que han volat contra George Bush.



Sabates en lloc de bombes. Una bona imatge de l'èxit de Bush.

diumenge, 14 de desembre de 2008

Religió d'amor, religió de pau

El Mundo:
TEHERÁN.- Ameneh Bahrami, la mujer iraní que ha consegido que se le aplique al hombre que le roció la cara con ácido y le dejó ciega la misma pena que ella sufre, ha hablado con Crónica en su piso de Teherán. A continuación, un resumen de la entrevista.

Pregunta.- ¿Está convencida de que él debe pagar lo que hizo con sus ojos?

Respuesta.- Sí, pienso que es lo correcto y así lo ha dicho también el juez. Durante el juicio él me dijo que prefería que lo ejecutaran: "Por favor, mátame, pero no me quites los ojos, no quiero sufrir...". Pero yo prefiero que sufra, que viva el mundo como lo vivo yo... Quiero sus ojos y no cambiaré de opinión.

P.- ¿Cuándo se ejecutará la pena?

R.- Ahora tengo un problema. La ley de mi país dice que yo, por ser mujer, valgo la mitad que este chico. Antes de quedarme ciega, leía mucho el Corán y ahí no está escrito que una mujer sea menos que un hombre... Mis dos ojos son considerados igual de valiosos que uno solo de sus ojos. Me parece una injusticia. Si quiero quitarle los dos ojos tengo que pagarle 20.000 euros a él y yo no tengo esa cantidad. En caso contrario, sólo tendría derecho a cegarlo de un ojo.

Consell d'Europa: Immersió sí, però no obligatòria

Escric aquesta anotació amb uns dies de retard, però abans de fer-la volia llegir-me íntegrament l’informe de supervisió de l’aplicació a Espanya de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries redactat pel Comitè d’Experts del Consell d’Europa i que es va fer públic dijous passat. Com era de preveure, l’informe no conclou el mateix que la premsa socialdemòcrata i nacionalista ha publicat:

EL PAÍS: Europa aboga por la inmersión lingüística en las escuelas

Cataluña, Euskadi y Galicia deberían aplicar la "inmersión total" en la enseñanza y superar, así, el modelo bilingüe que impera hoy en esas tres comunidades. Es una de las conclusiones a las que ha llegado un grupo de expertos del Consejo de Europa tras una visita de cinco días a España, el año pasado. En su informe, los expertos advierten de que la población castellanohablante "parece no ser suficientemente consciente" de la realidad lingüística del país.

Avui: Europa avala la immersió plena i censura l'actuació d'Espanya
Público:
Aval de Europa al sistema educativo sólo en catalán
La Vanguardia:
Europa elogia la inmersión lingüística

Però, és cert que l'informe diu això? És cert que l'informe diu que s'hauria de superar el modelo bilingüe que impera hoy?

En absolut. Pel contrari, l'informe, en la seva conclusió H diu això:

Cliqueu sobre el text per ampliar-lo.

Tampoc no avala que el sistema educatiu sigui només en català. El que diu és que s'ha d'impartir l'ensenyament del català a tots els nivells, però no obligatòriament per a tots els alumnes sinó únicament per a tots aquells que els seus pares ho vulguin. Ho diu en el punt 218 de l'informe:

Cliqueu sobre el text per ampliar-lo.

divendres, 12 de desembre de 2008

El mercat no pica

Fa uns dies ens feiem ressò de les dificultats dels governs europeus per obtenir finançament per pagar la faraònica constel·lació de plans de rescat. Doncs, bé. Aquestes dificultats no només es confirmen sinó que afecten fins i tot els països més seriosos com Holanda o Alemanya. El govern de Berlín, per exemple, amb prou feienes ha pogut trobar suscriptors per a una emissió de deute públic a dos anys per valor de 7.000 milions d’euros.

La part positiva d’aquesta història és que, com diu Vincent Benard, la falta de recursos ens pot estalviar que s’apliquin plans de rescat innecessaris o inconseqüents:
Finalement, la sagesse des prêteurs, rendus inquiets par la perspective d'une baisse sensible des rentrées fiscales de certains états, va peut être nous protéger des plans de relance inconséquents et financés à crédit annoncés ici et là, forçant enfin les états les plus dispendieux à revoir leur train de vie. Seuls les USA semblent pouvoir continuer à emprunter des sommes pharamineuses à des taux plus que bas, que ce soit à 6 mois, deux ans ou 10 ans. Mais les emprunts nés des plans "Obama" ne sont pas encore sur le marché... Qui sait comment celui ci réagira alors.

Ni una!



Zapatero no ha satisfet ni una de les 10 exigències que li va presentar el president de la Generalitat, José Montilla, el passat 15 de febrer.

Obama en clau espanyola

Una gran majoria de ciutadans d'aquest país va quedar bocabadada amb el discurs d'Obama la nit que va guanyar les eleccions. Però hauria agradat tant si el mateix discurs s'hagués pronunciat en el context espanyol? Javier Esteban ha fet l'experiment:
Si todavía queda alguien por ahí que aún duda de que España (2) es un lugar donde todo es posible, quien todavía se pregunta si el sueño de nuestros fundadores sigue vivo en nuestros tiempos, quien todavía cuestiona la fuerza de nuestra democracia, esta noche tiene su respuesta.

Es la respuesta dada por las colas que se extendieron alrededor de escuelas e iglesias en un número cómo esta nación jamás ha visto, por las personas que esperaron tres horas y cuatro horas, muchas de ellas por primera vez en sus vidas, porque creían que esta vez tenía que ser distinta, y que sus voces podrían suponer esa diferencia.

Es la respuesta pronunciada por los jóvenes y los ancianos, ricos y pobres, populares y socialistas, vascos, catalanes, andaluces, cántabros, aragoneses, canarios… homosexuales, heterosexuales, discapacitados o no discapacitados, payos o gitanos (3). Españoles (4) que transmitieron al mundo el mensaje de que nunca hemos sido simplemente una colección de individuos ni una colección de comunidades autónomas rojas o gualdas (5).

Somos, y siempre seremos, España.

Es la respuesta que condujo a aquellos que durante tanto tiempo han sido aconsejados a ser escépticos y temerosos y dudosos sobre lo que podemos lograr, a poner manos al arco de la Historia y torcerlo una vez más hacia la esperanza en un día mejor.

Ha tardado tiempo en llegar, pero esta noche, debido a lo que hicimos en esta fecha, en estas elecciones, en este momento decisivo, el cambio ha venido a España.
Esta noche, recibí una llamada extraordinariamente cortés del señor Rajoy (6). El señor Rajoy luchó larga y duramente en esta campaña. Y ha luchado aún más larga y duramente por el país que ama. Ha aguantado disgustos (7) por España que no podemos ni imaginar. Todos nos hemos beneficiado del servicio prestado por este líder responsable (8) y abnegado.

Le felicito; felicito a la señora Cospedal (9) por todo lo que han logrado. Y estoy deseando colaborar con ellos para renovar la promesa de esa nación durante los próximos meses.

Quiero agradecer a mi socio en este viaje, una mujer que hizo campaña desde el corazón, e hizo de portavoz de los hombres y las mujeres con quienes se crío en las calles de Valencia (10) y con quienes viajaba en tren de vuelta a su casa en Madrid, la vicepresidenta electa de España, Maria Teresa Fernández de la Vega.


Via Barcepundit.

dijous, 11 de desembre de 2008

Saura gasta prop de 7.000 euros en un viatge d'un dia a Madrid

El Mundo:
El desplazamiento del conseller y la nieta del presidente republicano a la capital española costó 6.851,76 euros, según se desprende de la respuesta de Saura a una pregunta parlamentaria formulada por la portavoz del PP en la Cámara catalana, Carina Mejías.En la contestación, el conseller explica que otros "acompañantes" participaron en este viaje, aunque no específica ni su número ni sus nombres.
ADDENDA.- Ser o fer? Arcadi Espada:
...una parte enorme, desproporcionada del gasto público español está destinada al Ser. Es sorprendente, porque en los países normales el gasto público se destina al Hacer (incluso al Hacer corrupto, concédase). Pero ésa es la gran peculiaridad de la España autonómica. Y la gran corrupción. La construcción de la identidad catalana, vasca, andaluza, gallega suele pensarse casi siempre en términos líricos. Se denuncian sus excesos y sus ridiculeces; pero no suele irse más allá del comentario de texto. Y es urgente que ese insistente programa político y moral se analice en términos económicos. Bastará un extremo ejemplo. Hace meses la Junta de Extremadura se sintió molesta por las palabras de un político catalán, que en protesta irónica por los problemas de financiación proponía destinar una suerte de 0′7 a los niños extremeños. La Junta, en su respuesta, no optó por una ironía superior ni tampoco por los tribunales. ¡Quia! Optó por cinco millones de euros: el precio de la campaña “Somos Extremadura”, que presentaba retratos a color de los nacidos en la región, sin fórceps ni 0,7. Una banal ironía identitaria les costó a los extremeños cinco millones de euros.

Que s'ho facin mirar

Si la senyora que va donar un mastegot al seu fill l'hagués avortat als sis o set mesos de gestació no només no hauria comès cap delicte sinó que seria defensada per haver exercit un dret legítim. Però, per haver donat una bofetada al nen després que aquest li tirés una sabatilla, pot anar a la presó. Així són les lleis d'aquest país. Potser que s'ho facin mirar.
La Fiscalía de Jaén recurrirá la sentencia y pedirá más pena para la madre condenada a 45 días de cárcel y la prohibición de acercarse a su hijo de 10 años durante un año y 45 días por haberle dado un bofetón y haberle agarrado del cuello en una discusión.

El fiscal jefe de Jaén, José María Casado, ha dicho que tienen preparado el documento que presentarán este viernes para recurrir la sentencia porque impuso la pena mínima a la acusada, ya que no se tuvo en cuenta la agravante de que los hechos tuvieron lugar dentro del domicilio.

La pena que debería ser impuesta, según el recurso, es de 67 días de cárcel y la prohibición de acercarse a su hijo durante un año y 67 días y no la que el juzgado de lo Penal número 3 de Jaén hizo pública la semana pasada. Según la sentencia, está acreditado que la madre "cometió un acto de agresión contra su hijo al cogerle del cuello para levantarlo del suelo y darle un tortazo en la cabeza".

Obama oferirà a Israel un paraigües nuclear

Haaretz:
U.S. President-elect Barack Obama's administration will offer Israel a "nuclear umbrella" against the threat of a nuclear attack by Iran, a well-placed American source said earlier this week. The source, who is close to the new administration, said the U.S. will declare that an attack on Israel by Tehran would result in a devastating U.S. nuclear response against Iran.

Escalfament global: augmenta la dissidència científica

Comitè de Medi Ambient del Senat dels Estats Units:
POZNAN, Poland - The UN global warming conference currently underway in Poland is about to face a serious challenge from over 650 dissenting scientists from around the globe who are criticizing the climate claims made by the UN IPCC and former Vice President Al Gore. Set for release this week, a newly updated U.S. Senate Minority Report features the dissenting voices of over 650 international scientists, many current and former UN IPCC scientists, who have now turned against the UN. The report has added about 250 scientists (and growing) in 2008 to the over 400 scientists who spoke out in 2007. The over 650 dissenting scientists are more than 12 times the number of UN scientists (52) who authored the media hyped IPCC 2007 Summary for Policymakers.

The U.S. Senate report is the latest evidence of the growing groundswell of scientific opposition rising to challenge the UN and Gore. Scientific meetings are now being dominated by a growing number of skeptical scientists. The prestigious International Geological Congress, dubbed the geologists' equivalent of the Olympic Games, was held in Norway in August 2008 and prominently featured the voices and views of scientists skeptical of man-made global warming fears. [See Full report
Here: & See: Skeptical scientists overwhelm conference: '2/3 of presenters and question-askers were hostile to, even dismissive of, the UN IPCC' ]

Via Barcepundit.

Declaració Universal dels Drets Humans, la palla i la viga

Mentre que la internacional mediàtica es dedica a buscar la palla que sens dubte també hi ha a l'ull occidental, ignora la viga que massacra a la Xina, als països islàmics o a la Cuba postFidel.

El Partit Comunista Xinès ha celebrat el dia de la Declaració Universal dels Drets Humans amb la detenció del filòsof dissident Liu Xiabo, un dels pocs líders de la plaça de Tiananmen que no va optar per l'exili. El motiu de la seva detenció? Haver publicat una carta a internet reclamant l'evolució democràtica de la Xina. Per això l'han condemnat sense judici a tres anys de treballs forçats.

A Cuba, Yoani Sánchez pregunta, en una conferència pel dret dels transexuals, quan podran sortir també de l'armari la llibertat política i d'expressió.

dimecres, 10 de desembre de 2008

Grècia i els vàndals

Hermann Tertsch:
Un joven muere por un disparo cuando acosa con sus camaradas a una patrulla policial. El autor del disparo dice que actuó en defensa propia. Según los «antifascistas», el policía quería matar. Ha bastado que ardieran en Atenas unas decenas de tiendas y coches para que el Gobierno griego acobardado detuviera al policía. De nada ha servido. En 24 horas, los «antifascistas» han paralizado diez ciudades y se tambalea el Gobierno electo. Aquí, la prensa izquierdista habla de «revuelta popular» por la muerte del «antifascista». Miente. La revuelta popular se producirá si el Gobierno no impone el orden. Millones de griegos están a merced de unos miles de vándalos totalitarios. Imaginen un escenario así aquí. Los «antifascistas» en la calle y las instituciones, cuatro o cinco millones de parados y centenares de miles de inmigrantes desesperados, unidos a la causa del «agravio». La memoria histórica podría convertirse en añoranza.

Si subvenciones les indústries, això no té aturador

Entrevista a Herbert Gintis, Catedràtic emèrit d'economia de la Universitat de Massachusetts:
Què li sembla la manera com els països occidentals acaren la crisi?

Ho fan d'una manera molt més intel·ligent i flexible del que s'ha fet mai en la història. Abans, el govern o se'n desentenia o empitjorava les coses. Però...

Sí?

Hi ha un problema: quan s'ofereixen diners, tothom es posa a la cua per obtenir-ne. Hi ha el perill que aquests diners no vagin a parar on se suposa que han d'anar.

Per exemple?

Als Estats Units volen fer un pla de rescat per a les empreses automobilístiques. És una equivocació. Parlem d'empreses. Si no funcionen, que facin fallida i que s'organitzin de manera diferent. Perquè, si subvenciones les indústries, això no té aturador.

S'atreveix a pronosticar quan acabarà la crisi?

En algun moment del futur, he, he! No, seriosament: fa un parell de setmanes vaig comprar en borsa. Hi ha valors que estan infravalorats i d'aquí dos anys, quan acabi la recessió, tornaran al punt que els pertoca.


diumenge, 7 de desembre de 2008

Divertiment raülista



Teresa Amat m'envia aquest divertiment raülista. No us el perdeu! Cliqueu la foto i arrossegueu el germà dèspota del dèspota cubà.

Es tracta d'una animació feta per Ulises Álvarez difosa a través del blog El Tono de la voz, de Jorge Ferrer:

dissabte, 6 de desembre de 2008

S'han begut l'enteniment



Segons publica el New York Times, el pla de rescat nord-americà s'eleva ja als 7,8 "trillions" de dòlars. Per què tothom ho entengui: 7 Bilions 800.000 milions de dòlars. És a dir, més del 50% del PIB dels EUA.

D'on treuran els diners? Qui pagarà la factura? Què no van aprendre res de la gran depressió? No sé si l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, però el polític sí.

Tants arriben, tants se'n van



Aquesta gràfica de Die Welt que publica Marta Salazar mostra una de les dades contingudes en l'informe sobre Migració que acaba d'estudiar el govern alemany. Zuzüge (línia blava) són els immigrants que arriben i Fortzüge (línia vermella) són els que se'n van. Cada any que passa la diferència entre les dues curves és més petita.

Marta Salazar també publica una enquesta electoral de dijous sobre la intenció de vot a les pròximes eleccions legislatives del 18 de gener de l'any que ve.

CDU 41 %
SPD 23 %
Verds 14 %
FDP (liberals) 13 %
Esquerra 6 %
altres 3 %

divendres, 5 de desembre de 2008

La píldora anticonceptiva incrementa el divorci?

Un estudi revela que el consum de la píldora anticonceptiva modifica la tipologia d'home que les dones prefereixen.
This year 2.25 million Americans will get married—and a million will get divorced. Could birth control be to blame for some of these breakups? Recent research suggests that the contraceptive pill—which prevents women from ovulating by fooling their body into believing it is pregnant—could affect which types of men women desire. Going on or off the pill during a relationship, therefore, may tempt a woman away from her man.

It’s all about scent. Hidden in a man’s smell are clues about his major histocompatibility complex (MHC) genes, which play an important role in immune system surveillance. Studies suggest that females prefer the scent of males whose MHC genes differ from their own, a preference that has probably evolved because it helps offspring survive: couples with different MHC genes are less likely to be related to each other than couples with similar genes are, and their children are born with more varied MHC profiles and thus more robust immune systems.

A study published in August in the Proceedings of the Royal Society B, however, suggests that women on the pill undergo a shift in preference toward men who share similar MHC genes. The female subjects were more likely to rate these genetically similar men’s scents (via a T-shirt the men had worn for two nights) as pleasant and desirable after they went on the pill as compared with before. Although no one knows why the pill affects attraction, some scientists believe that pregnancy—or in this case, the hormonal changes that mimic pregnancy—draws women toward nurturing relatives.

Vía Barcepundit.

Kissinger aplaudeix l'equip de seguretat nacional triat per 'Obama

Kissinger:
President-elect Barack Obama has appointed an extraordinary team for national security policy. On its face, it violates certain maxims of conventional wisdom: that appointing to the Cabinet individuals with an autonomous constituency, and who therefore are difficult to fire, circumscribes presidential control; that appointing as national security adviser, secretary of state and secretary of defense individuals with established policy views may absorb the president's energies in settling disputes among strong-willed advisers.

It took courage for the president-elect to choose this constellation and no little inner assurance -- both qualities essential for dealing with the challenge of distilling order out of a fragmenting international system. In these circumstances, ignoring conventional wisdom may prove to have been the precondition for creativity. Both Obama and the secretary of state-designate, Sen. Hillary Clinton, must have concluded that the country and their commitment to public service require their cooperation.
Una de dues, o Kissinger ja fa catúfols o Obama és cada dia més bon republicà.

Doncs sembla que els neocons tenien bastanta raó

Progrés històric a l'Iraq. Charles Krauthammer:

For the United States, it represents the single most important geopolitical advance in the region since Henry Kissinger turned Egypt from a Soviet client into an American ally. If we don’t blow it with too hasty a withdrawal from Iraq, we will have turned a chronically destabilizing enemy state at the epicenter of the Arab Middle East into an ally.

(...)

if our drawdown is conducted with the same acumen as was the surge, not probable. A self-sustaining, democratic and pro-American Iraq is within our reach. It would have two hugely important effects in the region.
First, it would constitute a major defeat for Tehran, the putative winner of the Iraq War according to the smart set. Iran’s client, Moqtada al-Sadr, still hiding in Iran, was visibly marginalized in parliament — after being militarily humiliated in Basra and Baghdad by the new Iraqi security forces. Moreover, the major religious Shiite parties were the ones who negotiated, promoted and assured passage of the strategic alliance with the U.S., against the most determined Iranian opposition.

Second is the regional effect of the new political entity on display in Baghdad — a flawed yet functioning democratic polity with unprecedented free speech, free elections and freely competing parliamentary factions. For this to happen in the most important Arab country besides Egypt can, over time (over generational time, the timescale of the war on terror), alter the evolution of Arab society. It constitutes our best hope for the kind of fundamental political-cultural change in the Arab sphere that alone will bring about the defeat of Islamic extremism. After all, newly sovereign Iraq is today more engaged in the fight against Arab radicalism than any country on earth, save the United States — with which, mirabile dictu, it has now thrown in its lot.

Matar la serp

drzz:
Le président pakistanais Asif Ali Zardari, après une rencontre avec la secrétaire d'Etat américaine Condoleezza Rice a déclaré que "Le gouvernement ne se contentera pas d'aider à l'enquête, mais il mettra également en oeuvre des actions fermes contre tout Pakistanais dont l'implication dans les attaques serait démontrée". Je doute que cela sera le cas car les puissants services secrets militaires de l'ISI ne permettront sans doute pas qu'on s'en prenne à leurs protégés islamistes. Je doute de cette bonne volonté lorsque la déclaration présidentielle précise : "Le Pakistan est déterminé à s'assurer que personne n'utilise son territoire pour des actes de terrorisme quelles qu'ils soient". Avouez qu'il y a de quoi se tordre de rire lorsqu'on sait que le Pakistan est la principale base dans le monde des groupes terroristes islamistes. Les autorités pakistanaises se foutent ouvertement de nos gueules avec le sourire complice de Condoleezza Rice. En attendant une question commence à parcourir les chancelleries du monde entier. L'Inde va t-elle bombarder le Pakistan ? Les autorités pakistanaises peuvent difficilement livrer les complices des atrocités de Bombay. Complices qu'elles ont protégés, formés, armés depuis plusieurs années et qui connaissent beaucoup de choses (trop ?) sur les liens entre Islamabad et les groupes terroristes islamistes. L'Inde de son côté peut difficilement ne rien faire. Le gouvernement doit affronter en 2009 des législatives délicates. L'opinion ne comprendra pas, alors que les preuves contre le Pakistan s'accumulent, que New Delhi reste les bras croisés. Puisqu'il est peu probable que les autorités pakistanaise s'en prennent à leurs alliés du Lashkar Taiba, et autres groupes terroristes islamistes qu'elles soutiennent, les autorités indiennes doivent sérieusement envisager de bombarder les infrastructures de ces organisations présentes au Pakistan. J'ai hâte d'entendre, si cela devait se produire, les explications alambiquées de nos idiots-utiles de l'islam.




El senyor del vídeo és Deepak Chopra, el gurú del moviment de la Nova Era. Un moviment d'autoajuda que recepta enemes diàries i que combat les malalties partint del principi que "la gent feliç fabrica mol·lècules felices". Aquest senyor, en una entrevista a la CNN, responsabilitza els Estats Units dels atacs terroristes de Bombai. I això li ha merescut la crítica del Wall Street Journal, que podeu escoltar en el vídeo.

Sobre aquest senyor i la papanateria "curandera", Políticamente Incorrecto fa un comentari amb el que no pus estar-hi més d'acord:
Hace tiempo que estoy interesado en la relación entre las religiones que propugnan una especie de superación de las limitaciones fisicas a través del espíritu. Entre esas religiones, está la masoneria, el gnosticismo, la cienciología, el satanismo y la Nueva Era. todas ellas tienen mucho éxito en la izquierda. Es lógico, porque tanto estas religiones como la izquierda creen que los seres humanos son perfectibles, se pueden convertir en superombres, no importa que sea a través de una revolución, de la educacion para la ciudadania, del control de los medios de producción o siendo felices e irrigándose el culo. Hollywood está lleno de gurus e imbeciles millonarios que desean vivir mas años, ponerla mas tiesa, mover objetos o levitar. es lógico que estos imbeciles piensen que el mal en el mundo no se deba a ninguna limitación fundamental de la naturaleza humana, sino a la determinación de los poderosos para mantener a la humanidad oprimida e ignorante de esas verdades que puede hacer a la humanidad levitar con solo escucharlos a ellos.

Objectivitat

Acabo de llegir el llibre de l'Arcadi Espada, "Periodismo práctico", i el millor que puc dir és que m'ho he passat molt bé. Cosa rara en llibres d'aquesta matèria. O és que hi ha algú que s'ho hagi passat bé alguna vegada llegint McLuhan o qualsevol altra teòric de la incomunicativa teoria de la comunicació?

A la pàgina 18, aquesta perla en resposta a la pregunta sobre què fer amb l'objectivitat:

Bueno, depende del que la infrinja. Si lo hace la derecha es porque la derecha es canalla. Si lo hace la izquierda es porque infringir la objectividad es inevitable.
"La Vanguardia" d'avui mateix ofereix un exemple, recollit per Barcepundit, que l'Arcadi podria aprofitara quan faci la primera reedició. Titular: "El 11% de la herencia genética de los españoles es musulmana". No àrab, musulmana. I això que el text de la notícia és correcte. També sorprèn que destaqui l'herència musulmana i no la jueva que és superior.

Los más de siete siglos de dominio musulmán en gran parte de la península Ibérica y la llegada de colectivos judíos en una época anterior han dejado una profunda huella en la composición genética de la población española. Según una investigación presentada ayer en la revista American Journal of Human Genetics,el 11% de la herencia genética de los españoles es de origen norteafricano, un 20% es judío sefardí y el 69% restante es ibérico autóctono.


Nostàlgia de la colònia

Fernando Gamboa en una entrevista a "La Vanguàrdia":
Hace poco entraron unos piratas nigerianos a las costas guineanas, concretamente, a la segunda ciudad más importante, Bata, y estuvieron diez horas saqueando todo lo que encontraron. El ejército no podía ni sacar los tanques porque las llaves del cuartel se las había llevado la señora del mercado. El helicóptero que salió a perseguir a los piratas no llevaba munición. Era todo un chiste.

¿Mantienen muchas de nuestras costumbres?
Muchas. Hablan castellano perfectamente y con un acento impecable. Usan las mismas expresiones, mismos tacos, cantan las mismas canciones. Esto hace que te enfades más porque te sientes muy identificado con ellos.

¿Qué recuerdo guardan de la época colonial?
Muchos guineanos, sobretodo los ancianos, echan de menos la colonización y se sienten aún españoles. Desde luego que nosotros no lo hicimos nada bien pero ahora el país está en la ruina. Un abuelito se me acercó un día y me dijo: 'Yo soy español y esto es una mierda. Antes aquí había un cine, un colegio, un hospital, luz eléctrica, alcantarillado.' Es como si ahora hubieran vuelto a la edad de piedra y, encima, en un contexto de corrupción, tiranía y miedo.

dijous, 4 de desembre de 2008

La carta que "El País" es nega a publicar

Madrid, 3 de diciembre de 2008

Sr. director:

Ante la información publicada los días 30 de noviembre y 1, 2 y 3 de diciembre de 2008 por El País, relativa a don José María Aznar, bajo el epígrafe "Guerra sucia contra el terrorismo", le comunico lo siguiente:

–Los titulares "Un informe secreto revela la connivencia de Aznar con los vuelos a Guantánamo", "Aznar buscó aeropuertos discretos para vuelos de presos a Guantánamo" y "El Gobierno, el Congreso y la Audiencia investigan el pacto secreto Aznar–Bush" son sencilla y llanamente falsos, como se desprende de la información publicada, que hace referencia a documentos sobre reuniones entre funcionarios españoles y estadounidenses en el marco del Convenio de Cooperación para la Defensa suscrito entre España y los EE.UU. Ninguno de los documentos acredita el supuesto "pacto secreto" entre el Sr. Aznar y el Sr. Bush, porque dicho acuerdo, simplemente, nunca existió. Es sólo una falsedad fabricada por el diario El País. Sólo una mayúscula falta de respeto a la ética y profesionalidad periodística lleva a! titular de ese modo la información publicada.

–El Ministerio de Defensa ha desmentido la información publicada por El País, afirmando oficialmente que "las autoridades de EE.UU han confirmado por escrito que todos estos vuelos cumplían lo previsto en el art. 25.2 del Convenio de Cooperación para la Defensa, es decir, que no transportaban pasajeros ni carga que pudiesen ser controvertidos para España" y asimismo que "el Ministerio de Defensa no tiene constancia de ningún vuelo o escala en territorio español por parte de aeronaves de las Fuerzas de los Estados Unidos de naturaleza ilegal, o que de algún modo hubiera podido contravenir los acuerdos internacionales suscritos por España en esta materia".

–El amarillismo en el que incurre El País no es nuevo. En septiembre de 2004, en uno de sus editoriales, El País llegó a afirmar: "Hay una inquietante similitud entre Aznar y Bin Laden". El País establece así similitudes entre una víctima del terrorismo y un terrorista. Esto sí que resulta realmente inquietante.

–Como bien saben los ciudadanos españoles, la única guerra sucia contra el terrorismo que ha existido en España es la que tuvo lugar durante la etapa del gobierno socialista que precedió a la del gobierno presidido por D. José María Aznar.



Atentamente,

Jaime García–Legaz,
Secretario general de la Fundación FAES

Un país de merda



Després de veure el vídeo, clica aquí.
(Vía Mila)

Un dels nostres

Edurne Uriarte:
Era uno de los nuestros, otro vasco asesinado por vascos. Ignacio Uria era de un caserío de Azpeitia que imagino muy parecido al caserío en el que yo nací en Vizcaya. De los que hablaba el español con un fortísimo acento vasco. Porque nunca llegó a dominarlo, como todos los vascos de origen rural de su generación, que es también la de mis padres. De los que comenzó con una pequeña empresa y formó parte de ese grupo de vascos trabajadores y emprendedores que logró el éxito empresarial. Hasta que esas bestias que han nacido y se han criado entre nosotros le pegaron dos tiros. Bajo la lluvia de una tierra que es la nuestra y de la que nos quieren echar.

Primera promesa incomplerta?

L'equip d'Obama s'ha desdit de la proposta d'imposar un impost sobre els beneficis extres de les empreses petrolieres i gasistes.
As first reported in the Houston Chronicle, Obama's reference to a windfall profits tax, which he articulated during the campaign at a time of skyrocketing gas prices, had been removed from the transition team's Website, change.gov:

President-elect Barack Obama has quietly shelved a proposal to slap oil and natural gas companies with a new windfall profits tax.

An aide for the transition team acknowledged the policy shift Tuesday, after a small-business group discovered the proposal -- touted throughout much of the campaign -- had been dropped from the incoming administration's Web site.

"President-elect Obama announced the policy during the campaign because oil prices were above $80 per barrel," the aide said. "They are below that now and expected to stay below that."

Obama estudia desplegar cascos blaus a Cisjordània

Newsweek:
Israelis have traditionally scorned the idea of international peacekeepers intruding in their region. Prime Minister David Ben-Gurion once famously dismissed the U.N.—pronounced "Oom" in Hebrew—as "Oom, schmoom." Arab leaders have also shown disdain: on the eve of the 1967 Six Day War, for example, Egypt's Gamal Abdel Nasser peremptorily expelled 1,300 blue helmets from Sinai before rolling through. And Palestinians have feared that allowing an armed international force into their territory would infringe on the sovereignty of their incipient state.

It's therefore striking that a recent proposal to deploy NATO forces in the West Bank as part of any Obama-era peace deal is quickly gaining advocates in both Washington and the Levant. Former U.S. national-security advisers Brent Scowcroft and Zbigniew Brzezinski both recently endorsed the idea. The president-elect's nominee to head the National Security Council, Gen. James Jones—a former NATO supreme commander—is also said to favor such a force. Israelis and Palestinians have raised tepid protests, but even they seem to be realizing increasingly that a strong international presence will be critical if any deal is to be struck—and if it's to stick. "A principle that appeared to be out of bounds I think is now in bounds," says Tony Blair, the Mideast envoy of the Quartet (made up of the United States, the EU, the U.N. and Russia).