Habemus Estatut

L'Estatut en els seus documents:

Estatut de 1979
http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/estatutos/e_67_cata.pdf

Modificació de l’Estatut per la cessió de tributs de l’Estat a la Generalitat, juliol 2002
http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/leyes_espa/l_017_2002.pdf

Proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005
http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b224.pdf

Dictamen de la comissió constitucional sobre el projecte de reforma de l’Estatut de Catalunya aprovat pel Congrés dels Diputats el 30 de març de 2006.
http://www.congreso.es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_210-14.PDF

La victòria pòstuma de Sharon

La victòria del Kadima, per més ajustada que sigui i per més dificultats que pugui trobar en la formació i manteniment d’un govern de coalició, és una victòria amb majúscula.

Un partit que no existia fa cinc mesos ha estat capaç de derrotar els dos partits històrics d’Israel, el Likud i el Laborista. I ha estat capaç de fer-ho perquè el seu creador, Ariel Sharon, ha ofert als israelians una sortida decidida i valenta al punt mort en que es trobava el procés de pau.

Sharon, que a l’any 1973 va crear el Likud, no va dubtar alhora d’abandonar el seu partit i crear-ne un altra quan va arribar a la convicció que el Likud era incapaç d’entendre i adaptar-se a la nova realitat. Sharon sabia perfectament que el procés de pau començat a Oslo havia fracassat i que el seu fracàs era el resultat de la incapacitat i de la falta de voluntat dels palestins per cumplir-lo i respectar-lo. Sharon sabia també que no podia continuar indefinidament amb l’ocupació de Gaza i Cisjordània, perquè el principal perill actual ja no són els palestins sinó el terrorisme islamista internacional i, sobre tot, l’amenaça nuclear iraniana. Per tot plegat, Sharon havia arribat a la conclusió que calia renunciar al somni nacionalista del “Gran Israel” i dotar l’Estat realment existent d’unes fronteres definitives i estables. I l’única manera de fer-ho era tirar pel dret i divorciar-se dels palestins amb o sense el seu consentiment.

L’altra element significatiu d’aquestes eleccions ha estat la derrota del Likud que ha passat de ser el partit del govern a esdevenir la quarta força política del país.

D’aquesta manera, Sharon ha aconseguit obtenir una gran victòria pòstuma.

El model nacionalista de tolerància i convivència democràtica

Podrien ser jueus. Podrien ser Bush i Rumsfeld. Podrien ser Aznar i Rajoy, o Fernando Savater i Goitzone Mora. És igual. Formen part d'aquells als que sempre se'ls jutja pel que són (o pel que esw creu que són). I perquè són com són i pensen com pensen no tenen lloc al nostre país. Aquí a sota ho "expliquen" un grapat de nacionalitaris disfressats d'universitaris.


Arcadi Espada

N'hi ha que ni guarden les aparences, oi Kofi?

Tant que va parlar quan les caricatures de Mahoma -que si intolerància, que si islamofòbia, que si racisme...- i ara, quan un musulmà afaganès pot ser executat pel pecat d' haver-se convertit al cristianisme, el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, no ha obert la boca. Chroniques de l'Extrême-Centre cita les preguntes d'un periodista al respecte i les respostes d'un portaveu de les Nacions Unides (via Cheat Seeking Missiles)

Question: Yesterday, I asked you about Abdul Rahman and you pointed to the Covenant of Human Rights and you said that Tom Koenigs had made a statement. And I’m glad that he did on behalf of the United Nations. However, after I asked you that, a number of prominent Muslim clerics in Afghanistan made calls for this man, who had converted from Islam to Christianity, to be executed.

I want to ask you this. Annan -- Mr. Secretary-General -- made two statements on the cartoon issue. He also went to Qatar and he made a statement about -- he also found -- helped to found the Alliance on Civilizations, which is supposed to bridge the problems encountered by Western and Islamic societies. And I don’t understand why he can’t make a statement now, because nobody knows who Tom Koenigs is. I appreciate that he did make that statement, but to put that in an article is a bit of a –-

Spokesman: I think Mr. Koenigs speaks -– is the Secretary-General’s Representative in Afghanistan. He speaks for him in Afghanistan. The Secretary-General, as a UN official, firmly believes that the Universal Declaration of Human Rights is exactly that -- universal -- and applies to all, and specifically to this gentleman in Afghanistan, who should be free to choose his belief and change his beliefs, as he so wishes.

Question: But I don’t understand why the Secretary-General cannot say that himself. You know, this is what this whole building was founded on, and I’m just trying to understand that.

Spokesman: OK. I’m saying to you, when Mr. Koenigs speaks, he speaks as the Secretary-General’s Representative. This is currently a local issue in Afghanistan, and when Mr. Koenig speaks, he speaks as the Representative of the Secretary-General. So, it’s as if the Secretary-General had spoken.

Si no fós per les pressions de Bush, a aquestes hores Abdul Rahman ja estaria mort, o poc li faltaria. El govern afganès ha aconseguit que Rahman sigui allibertat, però a risc de tenir greus problemes polítics. És difícil guardar les aparences.

Guardant les aparences

L'afganès Abdul Rahman, el musulmà que estava a punt de ser condemnat a mort per haver-se convertit al crisitanisme, serà alliberat aviat, segons informa l'agència AP.

Cox & Forkum fan aquesta afilada interpretació:

La demolició d'un símbol

Cauen les antenes de la llibertat
.
Cliqueu aquí per veure Ràdio Liberty després de la demolició

He estat a Pals aquest cap de setmana. I gent del país m'ha dit que els sap greu la demolició de les antenes. No per cap esperit proatlantista, sinó perquè, paradoxes de la vida, les antenes van preservar millor aquesta part de la Costa Brava. I ara tenen por la que voracitat urbanística, especialment de l'ajuntament, acabi convertint la Platja de Pals en la Plataja d'Aro. El govern espanyol i la Generalitat ja han dit que volen que formi part del parc natural del montgrí i les illes medes, però encara no s'ha acabat la partida.

Un monument a la memòria de Ràdio Liberty!

En qualsevol cas, quedi totalment o parcialment preservat, seria bo que s'alcés un petit monument per recordar aquest símbol de la guerra freda, de la lluita per la llibertat i la democràcia contra el totalitarisme soviètic. Des d'aquí volem fer una invitació a tots els que hi estiguin d'acord a adreçar mails a l'Ajuntament de Pals demanant que s'erigeixi un monument amb aquesta finalitat.

El conte de fades del model social europeu

The Brussels Journal:

On 23 and 24 March the European Council is meeting to discuss the future of Europe’s social model. The very essence of the welfare state is at stake. Europe’s present social model is unable to tackle the modern challenges of globalization, and has left Europe with gigantic problems: an unsurmountable public debt, a rapidly ageing population, 19 million unemployed, and an overall youth unemployment rate of 18%. The unemployment figures may easily be doubled to account for hidden unemployment. The untold reality is that Europe’s real unemployment stands at the level of the 1932 Depression.

La cara i la creu

Lluitant per la llibertat a Bielorússia

















Lluitant contra la llibertat a França

















Perquè tants francesos prefereixen fer la revolució abans que treballar?

Un estudiant liberal a la Sorbona!

Karim Jivraj és un estudiant canadenc, de la província d’Ontario, d'orígen indi i de confessió musulmana. En pocs dies s’ha convertit una mena de Daniel Cohn-Bendit de la Sorbona, però a l’inrevés. Està a favor del contracte jovenil de Villepin i en contra del bloqueig de la Universitat. No defensa el maoisme, sinó el liberalisme i la globalització. Sembla mentida, oi? Doncs ho explica avui ni més ni menys que “Le Monde”.

Le lundi 20 mars 2006 restera un jour de mobilisation sans précédent au centre René-Cassin. Jusque-là, les étudiants en droit du premier cycle de la Sorbonne n'avaient pas rejoint la protestation. Quatre jours plus tôt, les plus militants avaient joué le coup de force en bloquant l'université à la hussarde. Ce lundi, donc, une assemblée générale devait décider du blocage ou non de la faculté, pour s'opposer au texte du gouvernement sur le contrat première embauche (CPE).
A l'entrée de l'amphithéâtre bondé, un blasé au sourire caustique commente les faits des derniers jours. Les opinions des orateurs sont panachées, les divergences scrupuleusement respectées. Le blasé se raidit : "C'est Karim. Il est excellent. Vous allez vous régaler." Depuis quelques jours, Karim Jivraj, 19 ans, bluffe l'auditoire. Son intervention, ce lundi, "est particulièrement attendue, explique une étudiante, il a un indéniable talent oratoire".
Il est contre le blocage, pour le CPE, tout en expliquant que "si ce n'est qu'une petite réforme, elle va dans le bon sens". Mais il se lance dans sa plaidoirie en allant au-delà des arguments déjà avancés par d'autres étudiants sur le mode "on veut aller en cours, on ne veut pas gâcher notre année".
Karim s'adresse directement à ses congénères "bloqueurs". Dénonce leur vision "étroite" du monde "fondée sur l'idée pauvre" selon laquelle "le mot libéralisme est une insulte". Invoque Tony Blair. Argumente, sans hausser la voix mais avec un léger accent anglophone, que l'économie de marché et le libéralisme "ne sont que des moyens pour créer de la richesse".
Surprise. Alors que l'assemblée semblait acquise dans ses réactions aux frondeurs, il est plus applaudi que hué.

Tothom de cara a la pared!

Detinguts a Bielorússia centenars de manifestants que protestaven contra el frau electoral. Més informació, de primera mà, aquí.

Nationalisme? Connais pas!

Els 25 caps d'estat i de govern de la UE reunits a Brussel·les per tractar sobre la política energètica han evitat, segons les agències de notícies, entrar en el problema de fons: el "nacionalisme econòmic" de diversos estats membres que dificulta l'existència de polítiques comunes en els sectors econòmics considerats estratègics. Però els homes proposen i Déu -és a dir, Chirac- disposa. I el déu de l'Elisi va disposar deixar en evidència que Europa és França i no a l'inrevés. I per això va boicotejar la intervenció del president de la patronal europea UNICE, el francès Ernest-Antoine Seillière, perquè va decidir parlar en anglès. Chirac, seguit dels ministres d'Economia i Finances i d'afers estrangers, es va aixacar del seu seient i va abandonar la sala.

BRUXELLES (AFP) - Le président Jacques Chirac a quitté la salle où les 25 dirigeants européens débutaient une réunion de travail avec le patron des patrons européens Ernest-Antoine Seillière, parce que celui-ci avait choisi de s'exprimer en anglais, a-t-on appris dans la délégation française.

Alors que M. Seillière, président français de l'Unice, organisation qui rassemble les confédérations patronales des différents pays de l'UE, commençait son intervention en anglais, le président français l'a interrompu pour s'en étonner, selon un participant.

"Je vais m'exprimer en anglais parce que c'est la langue des affaires", a répondu M. Seillière, un ancien président du Medef, l'organisation patronale française.

Pour marquer sa désapprobation, M. Chirac s'est alors levé, emmenant avec lui ses deux ministres Thierry Breton (Economie et Finances) et Philippe Douste-Blazy (Affaires étrangères), à la surprise générale.

Nationalisme? Connais pas!

Més sobre les relacions Iraq-Al Qaeda

L'equip d'investigació d’ABC News publica un resum de cinc documents del govern de Saddam Hussein que han estat desclassificats pel govern dels Estats Units. Els documents confirmen, entre altres coses, les dades que ja es tenien sobre les relacions existents entre Saddam Hussein i Ossama bin Laden. Unes relacions que, si més no, es remuntaven al 19 de febrer de 1995. L'interès dels documents radica en la percepció que tenia l'Iraq d'aquestes relacions. Reprodueixo alguns fragments:

A newly released prewar Iraqi document indicates that an official representative of Saddam Hussein's government met with Osama bin Laden in Sudan on February 19, 1995, after receiving approval from Saddam Hussein. Bin Laden asked that Iraq broadcast the lectures of Suleiman al Ouda, a radical Saudi preacher, and suggested "carrying out joint operations against foreign forces" in Saudi Arabia. According to the document, Saddam's presidency was informed of the details of the meeting on March 4, 1995, and Saddam agreed to dedicate a program for them on the radio. The document states that further "development of the relationship and cooperation between the two parties to be left according to what's open [in the future] based on dialogue and agreement on other ways of cooperation." The Sudanese were informed about the agreement to dedicate the program on the radio.
The report then states that "Saudi opposition figure" bin Laden had to leave Sudan in July 1996 after it was accused of harboring terrorists. It says information indicated he was in Afghanistan. "The relationship with him is still through the Sudanese. We're currently working on activating this relationship through a new channel in light of his current location," it states.
(Editor's Note: This document is handwritten and has no official seal. Although contacts between bin Laden and the Iraqis have been reported in the 9/11 Commission report and elsewhere (e.g., the 9/11 report states "Bin Ladn himself met with a senior Iraqi intelligence officer in Khartoum in late 1994 or early 1995) this document indicates the contacts were approved personally by Saddam Hussein.
It also indicates the discussions were substantive, in particular that bin Laden was proposing an operational relationship, and that the Iraqis were, at a minimum, interested in exploring a potential relationship and prepared to show good faith by broadcasting the speeches of al Ouda, the radical cleric who was also a bin Laden mentor.
The document does not establish that the two parties did in fact enter into an operational relationship. Given that the document claims bin Laden was proposing to the Iraqis that they conduct "joint operations against foreign forces" in Saudi Arabia, it is worth noting that eight months after the meeting — on November 13, 1995 — terrorists attacked Saudi National Guard Headquarters in Riyadh, killing 5 U.S. military advisers. The militants later confessed on Saudi TV to having been trained by Osama bin Laden.)

Sobre els vincles entre OBL, els talibans i l'Iraq.

Document dated Sept. 15, 2001
An Iraqi intelligence service document saying that their Afghan informant, who's only identified by a number, told them that the Afghan consul Ahmed Dahastani claimed the following in front of him:
That OBL and the Taliban are in contact with Iraq and that a group of Taliban and bin Laden group members visited Iraq
That the U.S. has proof the Iraqi government and "bin Laden's group" agreed to cooperate to attack targets inside America.
That in case the Taliban and bin Laden's group turn out to be involved in "these destructive operations," the U.S. may strike Iraq and Afghanistan.
That the Afghan consul heard about the issue of Iraq's relationship with "bin Laden's group" while he was in Iran.
At the end, the writer recommends informing "the committee of intentions" about the above-mentioned items. The signature on the document is unclear.
(Editor's Note: The controversial claim that Osama bin Laden was cooperating with Saddam Hussein is an ongoing matter of intense debate. While the assertions contained in this document clearly support the claim, the sourcing is questionable — i.e., an unnamed Afghan "informant" reporting on a conversation with another Afghan "consul." The date of the document — four days after 9/11 — is worth noting but without further corroboration, this document is of limited evidentiary value.)

O sobre la presència d'Al Qaeda a l'Iraq

Document dated August 2002
A number of correspondences to check rumors that some members of al Qaeda organization have entered Iraq. Three letters say this information cannot be confirmed. The letter on page seven, however, says that information coming from "a trustworthy source" indicates that subjects who are interested in dealing with al Qaeda are in Iraq and have several passports.
The letter seems to be coming from or going to Trebil, a town on the Iraqi-Jordanian border. Follow up on the presence of those subjects is ordered, as well as a comparison of their pictures with those of Jordanian subjects living in Iraq. (This may be referring to pictures of Abu Musaab al Zarqawi and another man on pages 4-6.) The letter also says tourist areas, including hotels and rented apartments, should be searched.
(Editor's Note: This document indicates that the Iraqis were aware of and interested in reports that members of al Qaeda were present in Iraq in 2002. The document does not support allegations that Iraq was colluding with al Qaeda.)

El govern de Hamas no detindrà els palestins que atemptin contra Israel

El govern palestí de Hamas no només no ordenarà detenir els terroristes que cometin atemptats contra Israel sinó que intentaran coordinar-los, segons ha declarat a Reuters el futur ministre de l'interior Sayed Seyam:

El futuro ministro del Interior palestino, Sayed Seyam, elegido por Hamás para supervisar tres servicios de seguridad, dijo el jueves que no ordenaría el arresto de extremistas que llevaron a cabo atentados contra Israel.
"Nunca llegará el día en que un palestino sea arrestado por su afiliación política o por su resistencia a la ocupación", dijo Seyam a Reuters en una entrevista. "Los expedientes de detención política deben cerrarse", añadió.
Además de prometer no arrestar a activistas por llevar a cabo atentados contra Israel, Seyam dijo que Hamás intentaría coordinar las operaciones de los activistas.
"Las conversaciones con las facciones en el futuro se centrarán en los mecanismos, la forma y el momento (de cualquier atentado)", dijo. "Pero el derecho a defender a nuestro pueblo y hacer frente a la agresión está garantizado y es legítimo", añadió.

Abdul Rahman pot ser condemnat a mort per apostatar de l'islam

Aquest afganès de 41 anys està acusat d'apostasia per un tribunal de l'Afganistan i pot ser sentenciat a la pena de mort, segons la llei islàmica. Abdul Rahman es va convertir al cristianisme fa 16 anys, quan treballava per una ONG cristiana a Peshawar, al Paquistan. La mobilització internacional, a la que s'hi a sumat la Casa Blanca, sembla que podrà evitar aquest nou crim del fanatisme islàmic. Tot i això, segons informa el "The Jeruslem Post", els clergues islamics afganesos volen la decapitació de Rahman i adverteixen al govern de Karzai que no ho impedeixi.

But four senior clerics interviewed by The Associated Press in their mosques in Kabul said Rahman deserved to be killed for his conversion.

"He is not crazy. He went in front of the media and confessed to being a Christian," said Hamidullah, chief cleric at Haji Yacob Mosque.

"The government is scared of the international community. But the people will kill him if he is freed."

"He is not mad. The government is playing games. The people will not be fooled," said Abdul Raoulf, cleric at Herati Mosque. "This is humiliating for Islam. ... Cut off his head."

Raoulf is considered a moderate cleric in Afghanistan. He was jailed three times for criticizing the Taliban's policies before the hard-line regime was ousted by US-led forces in 2001.

La submissió

Arcadi Espada:

Los periódicos de un Estado democrático deberían haber sido hoy especialmente cuidadosos. Eta pide una tregua. El Estado examinará la petición. Incluso con cuidado, la examinará. Et c’est tout. Por el contario: Eta declara. El lema dominante. En cualquier versión periodística Eta gana. Están los del verde. “Esperanza”, titula el más pastoril. Como si la esperanza la hubiese traído Eta. Curioso modo de tratar a los vencidos. Luego están los del negro. Eta está ganando a la democracia, y este es el primer acto. Curioso modo de tratar a los vencidos. Nunca hemos sabido hablar con los terroristas. Encarcerlarlos, desarticularlos e incluso matarlos. Sí. Pero la sumisión verbal del Estado ha sido permanente. El día grande en que Eta levanta los brazos y unos y otros, aprisa, bajándoselos.

La nova versió del comunicat d'ETA

El comunicat d'ETA d'ahir estava esporgat. El diari Gara publica avui la nova versió íntegra (en negreta els fragments que faltaven):

"ETA, organización socialista revolucionaria vasca de liberación nacional, desea mediante esta Declaración dar a conocer la siguiente decisión: Euskadi Ta Askatasuna ha decidido declarar un alto el fuego permanente a partir de las 00.00 horas del 24 de marzo de 2006.
El objetivo de esta decisión es impulsar un proceso democrático en Euskal Herria para que mediante el diálogo, la negociación y el acuerdo, el Pueblo Vasco pueda realizar el cambio político que necesita.
Superando el actual marco de negación, partición e imposición hay que construir un marco democrático para Euskal Herria, reconociendo los derechos que como pueblo le corresponden y asegurando de cara al futuro la posibilidad de desarrollo de todas las opciones políticas.
Al final de ese proceso los ciudadanos y ciudadanas vascas deben tener la palabra y la decisión sobre su futuro, dando así una solución democrática al conflicto.
ETA considera que corresponde a todos los agentes vascos desarrollar ese proceso y adoptar los acuerdos correspondientes al futuro de Euskal Herria, teniendo en cuenta su pluralidad y totalidad.
Los Estados español y francés deben reconocer los resultados de dicho proceso democrático, sin ningún tipo de injerencias ni limitaciones. La decisión que los ciudadanos y ciudadanas vascas adoptemos sobre nuestro futuro deberá ser respetada.
Hacemos un llamamiento a todos los agentes para que actúen con responsabilidad y sean consecuentes ante el paso dado por ETA. Es tiempo de compromisos. Todos debemos asumir responsabilidades, para construir entre todos la solución democrática que el Pueblo vasco necesita. Es el momento de tomar decisiones de calado, pasando de las palabras a los hechos.
ETA hace un llamamiento a las autoridades de España y Francia para que respondan de manera positiva a esta nueva situación y para que no pongan obstáculos al proceso democrático, dejando de lado la represión y mostrando la voluntad de dar una salida negociada al conflicto.
Finalmente, hacemos un llamamiento a los ciudadanos y ciudadanas vascas en general y a los militantes de la Izquierda Abertzale en particular, para que se impliquen en este proceso y luchen por los derechos que como Pueblo nos corresponden.
ETA muestra su deseo y voluntad de que el proceso abierto llegue hasta el final, y así conseguir una verdadera situación democrática para Euskal Herria, superando el conflicto de largos años y construyendo una paz basada en la justicia. Nos reafirmamos en el compromiso de seguir dando pasos en el futuro acordes a esa voluntad y de seguir luchando hasta lograr los derechos de Euskal Herria.
La superación del conflicto, aquí y ahora, es posible. Ese es el deseo y la voluntad de ETA.
En Euskal Herria, marzo de 2006
Euskadi Ta Askatasuna

Lego es queixa a l'ONU

L'empresa danesa Lego s'ha queixat que l'ONU no l'hagi advertit de la utilització d'un dels seus productes en un poster contra el racisme, especialment quan aquesta empresa ha col·laborat amb les Nacions Unides en campanyes a favor dels refugiats. El portaveu de Lego ha dit que "és un problema veure com aquest poster mostra Lego en relació amb el racisme o com a racista". El poster ha desaparegut ja de la web de l'ONU. Sobre el tema, el diari danès que va publicar les caricatures, el Jyllands-Posten, publica el següent article traduit a l'anglès (Michelle Malkin, via Chroniques de l'Extrême-Centre):

LEGO on Racism Poster
UN's International Racism Day uses Lego block as focal point. Toy giant is extremely surprised

The UN is now linking the Danish toy giant LEGO together with racism. It happened today- on the international day on racism- that the UN's High Commission for Human Rights used as a focal point for a wide global arrangement has launched a poster with the with slogan "Racism can take may forms". Right under the slogan, which is also produced in Arabic, is a picture of a LEGO block.

(Danish) Institute for Human Rights chairman professor Claus Haagen Jensen is shaken. "This is tactless and a stupidity. It's directed at when the cartoons were published, as the Jyllands-Posten pointed out. The UN human rights commission should therefore not misuse its mandate." He believes that there is reason to investigate this issue. "Is this supposed to be a little unfriendly greeting to Denmark? It is really extremely unfortunate", he said.

LEGO goes to the UN

LEGO is very surprised about the company's very recognizable product is being used in connection with racism. LEGO's communications chief Charlotte Simonsen explains that they will now get in touch with the UN. "This is problematic, to know that this poster should include LEGO connected with racism or as racists. We really have to wonder that the UN didn't let us know in advance when LEGO has previously worked together with the UN's Refugee Commisson on a campaign" said Ms Simonsen.

Danish Peoples Party leader, Pia Kjærsgaard, finds the UN poster unacceptable. "One would have to be more than usually naive to not see that this is an outrageous insult. It is my assumption that they have tried to symbolize the Mohammed-cartoon crisis as something very Danish". She feels that this is the latest example of how the UN has over time lost its founding values.

No oblidem Bielorússia!

Milers de bielorússos continuen ocupant la Plaça d’Octubre en protesta pel frau electoral (veure fotos a Carta 97, via Marta Salazar). L’oposició ha convocat a una gran manifestació per dissabte vinent.

Un maig del 68 a l’inrevés

Ni Villepin vol canviar el “model social” francès ni ho volen els que es manifesten pacíficament o violenta pels carrers de París. Es tracta de canvis cosmètics i insuficients –i per tant, ineficaços i injustos- perquè tot segueixi igual. No hi ha possibilitats de canvi. La revolució francesa s’ha convertit en la contrarevolució permanent. Aquest és el problema de França.

Els que surten al carrer no ho fan, com els de maig del 1968, per canviar el món sinó perquè no canviï. Ho diu l’editorialista de Le Figaro Nicolas Barré.

Le spectacle français suscite incrédulité et effarement à l'étranger, et il y a de quoi. Il est partout admis, sauf apparemment en France, qu'une entreprise n'embauchera pas s'il est trop difficile et trop coûteux de licencier. La période d'essai de deux ans ? Il s'agit moins de vérifier que la personne employée est la bonne, que de s'assurer que l'emploi qu'elle occupe est durable. Deux ans ? Mais c'est la norme, en Allemagne, pour les CDI !... Enfin, si l'entreprise a investi deux ans pour former un employé, croit-on vraiment qu'elle s'empressera de gaspiller cet investissement dès la fin de la période ?

Arguments manifestement difficiles à faire entendre. Ce qui frappe, finalement, dans le mouvement anti-CPE, c'est son extrême conservatisme. Aussi dérangeant que cela puisse paraître, le marché du travail français se caractérise par des privilèges pour les deux tiers des employés bien installés dans leur emploi et par de l'insécurité pour les autres, jeunes pour la plupart. Or que voit-on ? Au lieu de secouer ce statu quo, ces derniers se battent pour le préserver, dans une sorte de Mai 68 à l'envers. On ne manifeste pas pour changer le monde, mais pour que l'Etat empêche le monde de changer. Triste gâchis.

La notícia que no serà notícia

Ellen Johnson Sirleaf, la primera dona que ocupa la presidència d’un país africà, s’ha reunit amb el president dels Estats Units, George W. Bush, al despatx oval per agraïr-li el suport dels Estats Units a la transció democràtica a Libèria i per a expressar-li la seva convicció que el seu país serà “la història d’èxit dels Estats Units a l’Àfrica”.

Mr. President, as I mentioned to you, on behalf of the Liberian people, I would like to thank you -- thank you, thank your administration, thank the American people, thank the U.S. Congress, for all the support that our country has received in making this important transition from war to peace.
Our people have new hope, they have new promise in the future as a result of the strong position you took that enabled us to get this opportunity for national renewal. We have taken the necessary first steps to restoring dignity to our people, starting to fix our economy, to get our international credibility and reputation back. And we're confident that Liberian people are ready to do what it takes. They're back at work; our country is open for business. We're beginning to put in all the processes that will enable us to manage our resources that God has been so good to us in giving us, for the good of our people.
We want you to know that Liberia is going to do all it can to justify the confidence that you have given to us. Liberia, we think, has the potential to become the U.S. success story in Africa. We'll be working within our own borders; we'll be working with our neighboring states to bring peace, stability and development to our sub-region; we'll be working with our African leaders to ensure that the example we set on this transition will be one that can fuse many of our -- many of our other countries and other people in Africa.
As the first democratic-elected woman, I represent the expectations and aspirations of women in Liberia, in Africa, and I dare say, the world. And I must be able to deliver for them. My performance must justify.
Again, I just want to thank you for the encouragement and the support that you have given us, to enable us to meet these enormous challenges of development.

ETA declara una treva permanent

Text íntegre del comunicat d'ETA:

Euskadi Ta Askatasuna ha decidido declarar un alto el fuego permanente a partir del 24 de marzo de 2006. El objetivo de esta decisión es impulsar un proceso democrático en Euskal Herria para construir un nuevo marco en el que sean reconocidos los derechos que como Pueblo nos corresponden y asegurando de cara al futuro la posibilidad de desarrollo de todas las opciones políticas.
Al final de ese proceso los ciudadanos vascos deben tener la palabra y la decisión sobre su futuro. Los Estados español y francés deben reconocer los resultados de dicho proceso democrático, sin ningún tipo de limitaciones. La decisión que los ciudadanos vascos adoptemos sobre nuestro futuro deberá ser respetada.
Hacemos un llamamiento a todos los agentes para que actúen con responsabilidad y sean consecuentes ante el paso dado por ETA.
ETA hace un llamamiento a las autoridades de España y Francia para que respondan de manera positiva a esta nueva situación, dejando a un lado la represión. Finalmente, hacemos un llamamiento a los ciudadanos y ciudadanas vascas para que se impliquen en este proceso y luchen por los derechos que como Pueblo nos corresponden. ETA muestra su deseo y voluntad de que el proceso abierto llegue hasta el final, y así conseguir una verdadera situación democrática para Euskal Herria, superando el conflicto de largos años y construyendo una paz basada en la justicia. Nos reafirmamos en el compromiso de seguir dando pasos en el futuro acordes a esa voluntad. La superación del conflicto, aquí y ahora, es posible. Ese es el deseo y la voluntad deETA.

Euskal Herrian, 2006ko martxoan
Euskadi Ta Askatasuna

L’ONU empastifa Lego el dia internacional contra el racisme

Ahir, l’ONU va celebrar el dia internacional contra la discriminació racial publicant un cartell en el que apareix més que subliminalment com a racista la famosa empresa danesa Lego. Probablement es tracti d’un error de l’empresa publicitària i dels funcionaris internacionals encarregats de la verificació de les campanyes. El problema és que plou sobre mullat. El mes de novembre, en un acte institucional amb la presència de Kofi Annan per celebrar el dia de la solidaritat amb el poble palestí, en el mapa de Palestina que presidia la celebració no hi havia l’estat d’Israel, que és un estat membre de les Nacions Unides. Segons l’ONU es va tractar també d’un error. Si sumem els molts “errors” dels últims anys –inhibició en els genocidis de Sbrenica, de Rwanda i Burundi i del Sudan, complicitat en el frau del programa Petroli per Aliments de l’Iraq i incapacitat per aturar i sancionar els cascos blaus acusats de desenes de violacions de dones i de menors a diferents parts del món- resulta difícil de creure que es tracti d’una simple casualitat. A l’ONU s’han casat la corrupció i la incompetència. Segurament, el segon cartell hauria sigut més adequat que el primer per celebrar el dia contra el racisme.

De Michelle Malkin, via Chroniques de l’Extrême-Centre

Enderroquen el que hauria de ser el més gran monument a la llibertat de la segona meitat del segle XX

Avui s’enderroca el que hauria de ser el més gran monument a la llibertat de comunicació de la segona meitat del segle XX. A les quatre de la tarda es procedirà a la demolició de les antenes i de les instal·lacions que encara queden de Ràdio Liberty, que el 25 de maig del 2001 va suspendre les seves emissions després de gairebé 50 anys d’enviar missatges d’esperança i llibertat a l’altra cantó del Teló d’Acer. Amb la seva demolició probablement guanyarà el paisatge i, sobre tot, els promotors urbanístics –públics o privats- que disposaran d’una bona llesca de terreny en el cor d’una Costa Brava saturada per l’explotació turística i immobiliària, ja que encara no està clar si les 33 hectàrees afectades s'incorporan íntegrament al Parc Natural del Montgrí i les Illes Medes. Però hi perderà la memòria històrica internacional. Una pèrdua paradoxal, perquè la demolició de Ràdio Liberty coincideix en plena campanya institucional de la Generalitat per a la recuperació de la memòria històrica de la lluita democràtica antifranquista. Estic convençut que si les antenes de Pals, enlloc d’emetre Ràdio Liberty hauguéssin emès Ràdio Pirenaica, ja faria temps que s’haurien declarat patrimoni històric. Serien inderrocables i, fins i tot, el nostre inefable Antoni Tàpies les hauria convertit en una artística escultura a la llibertat dels pobles oprimits. Però, no. Com que Ràdio Liberty era un instrument de l’imperialisme ianqui -el mateix imperialisme que ara xucla la sang i le petroli dels iraquians, no ho oblideu pas!- ha de ser enderrocat sense dret a apel·lació, sense concessions a la memòria, a la història, a la llibertat i a la democràcia que tant va defensar l’emissora sentenciada i que els que ara l’enderroquen només saben que ignorar.

Per saber més coses de Ràdio Liberty cliqueu aquí.

L’Iraq i la internacional mediàtica

Acabo d’aterrar a Barcelona provenint de l’altra hemisferi i comprovo que la internacional mediàtica continua a les barricades sense defallir. No esperava menys, però tampoc m’esperava tant. Connecto la tele i el primer titular és com un cop de puny a l’ull: Iraq, ni pau ni democràcia. Mig estabornit i amb l’ull tumefacte intento entreveure quin nou apocalipsi ha passat mentre era de vacances, però no ha passat res; simplement, rememoren “el tercer aniversari de l’ocupació de l’Iraq”. I es que a la internacional mediàtica li agraden més les efemèrides històriques que a un “tonto” un llapis perquè poden predicar obertament sense haver de subjectar-se a les cada vegada més lleus referències factuals que utilitzen els dies feiners.

Si us voleu desintoxicar una mica, us recomano que llegiu sense intermediaris il·luminats el que diuen els iraquians d’Iraq the Model:

The democracy we're practicing today in Iraq is the exact opposite of what we had for decades and until three years ago. This democracy carries the essence of life, the differences, the dynamics and yes, the failures but also the seed of a better future. Before the liberation we were suffering and we had no hope, now we are also suffering but we have hope and I see this hope even in the words of those that are cynical about the outcome of the political process; who say they hope things will be better in four years or eight years… When Saddam was here we didn't have any hope and we could expect nothing good from a dead regime that cared only about its absolute existence. Yes. We are facing enormous and dangerous challenges and this is not unexpected because the old will not easily step down and accept the loss; the old will fight back fiercely and the old here is not only Saddam and the Ba'ath, the old can be found among many of our current leaders and the mentality they carry that belong to the same generation that bred Saddam but I believe they will melt away as well because no one can go against the direction of time and the clock cannot be forced backwards. The green bud looks weak and is buried in the dirt and surrounded by a tough shell but it will break through this covering, pierce the dirt and stand on its feet to announce a new era. We will not be defeated and orphans of the dark past will get what they deserve and our sacrifices and the sacrifices of those who stand with us shall not go in vain, our sacrifices will pave an easier road for those want to follow us when they decide it's time for them to change. And yes…Iraq will be the model.

[ADDENDA: Barcepundit publica la versió en castellà d'aquest post amb un afegit dels germans Mohammed i Omar per als lectors espanyols]

Una altra recomanació. Gateway Pundit fa un repàs a algunes de les incongruències més sonades de la internacional políticomediàtica contrària a l’alliberament de l’Iraq. En aquesta anotació trobareu una gràfica significativa, aquesta:

El trencament del Perito Moreno

Hola a tothom! Us dedico aquesta imatge de la glacera Perito Moreno, a la Patagònia argentina, que va tenir l'amabilitat de trencar-se en el moment que hi va arribar la nostra "expedició". La vuitena maravella natural del món es trenca de tant en tant, de manera imprevisible. L'última vegada va ser fa dos anys i l'anterior, setze.

Tancat per vacances
Cerrado por vacaciones
Closed by vacations

Me'n vaig de vancances. No hi haurà noves anotacions fins el 18 de març. Gràcies.

Perdonar els terroristes?

Ara que tan es parla de negociació amb ETA val la pena llegir que en pensen de l'excarceració de terroristes a fora d'aquí. Claude Moniquet, president de l'ESISC, l'European Strategic Intelligence & Scurity Center, escriu sobre el tema arran la mort de Joëlle Aubron, una de les membres d'Action Directe condemnada a 18 anys de presó amb altres membres de la banda per l'assassinat de dues persones, i que va morir dimecres passat d'un càncer de pulmó.

...la mort de Joëlle Aubron pose, d’ailleurs, une autre question, qui sera certainement agitée, dans les jours et semaines à venir, par une partie de l’extrême gauche sinon même de la gauche: est-il juste, voire raisonnable, de maintenir en prison des terroristes (pardon, des « activistes » !) qui y ont déjà passé près de 20 ans et ne présentent « plus de danger» pour la société ? Sur la question du danger, nous serons moins affirmatifs. Certes, il est peu probable que Ménigon ou Rouillan, libérés demain, puissent replonger dans la clandestinité et la lutte armée ». Mais ils peuvent être des exemples –voire des inspirateurs - pour une fraction –infime, certes, mais bien réelle –de la gauche anti-mondialiste qui est susceptible de basculer dans la violence. Surtout en ces temps où certaines luttes « de base » (comme c’est le cas, dans le nord de l’Italie, contre le TGV Lyon-Turin), donnent lieu à des actes de sabotages, donc à une forme de « terrorisme rampant ».

Reste la question du pardon. Notre position est connue. Nous avons toujours pensé que l’État devait être fort –et impitoyable –quand la survie de la démocratie et de l’ordre constitutionnel ou la sécurité des personnes était en danger. Puis vient un temps où il y a de la grandeur à faire preuve de mansuétude. Mais la générosité ne peut s’exercer aux dépens des victimes et de la vérité, et le pardon ne saurait s’appliquer qu’à ceux qui ledemandent. Or, aucun membre d’Action directe n’a jamais demandé pardon ni, même, ne s’est distancié des errements de sa jeunesse. A peine Joëlle Aubron a-t-elle lâché un jour, froidement, « Notre hypothèse a échoué ». C’est peu pour s’excuser de la mort de deux hommes. Alors, autant nous comprenons que Mlle Aubron ait bénéficié d’une libération médicale qui était manifestent justifiée, autant nous estimons que, malheureusement, n’en déplaise à M. Besancenot et à quelques autres, les conditions ne sont pas encore remplies pour libérer les autres membres de ce qu’il faut bien nommer un «gang ».

On és la treva?

Extractes del comunicat d’ETA sobre la mort de l’etarra Igor Angulo a la presó:

"ha muerto por la política de dispersión y exterminio diseñada por políticos-carceleros"

"con la cadena perpetua que imponen los tribunales especiales, con la dispersión y el aislamiento, los presos políticos están condenados a muerte"

"Mientras se aplique la política de venganza contra los presos vascos y sean utilizados como secuestrados políticos, los presos estarán en peligro de muerte"

Respecte el PNB, els qualifiquen de "sinvergüenzas" i de tenir “una actitud idéntica a la de los jueces fascistas”.

Extractes de les declaracions de la “voz de su amo”, Arnaldo Otegui:

"Lo que no se atreven a decir con claridad es lo que desean: incluir la pena de muerte contra los luchadores por la independencia y el socialismo de este país"

Segons Otegui és "mentira" que es digui que "en tres años no ha habido muertos", perquè, segons ha dit, presos d’ETA i familiars han mort en aquest temps (!).

Ja han fet pública la primera condició: l'alliberament sense condicions de tots presos (perdó, dels herois i màrtirs caiguts per la pàtria i el socialisme. Anava a dir per Déu, però seria una reiteració).

Castigats per disfressar-se de capellà

Cinc alumnes de l’escola religiosa “Cor Immaculat de Maria” de Sentmenat, a la comarca del Vallès Occidental, van ser sancionats pel Consell Escolar per disfressar-se de capellans en la rua de Carnaval del poble.

El vicepresident de l’Associació de Mares i Pares d'Alumnes de l'escola “Cor Immaculat de Maria”, Eusebio Pacha, ha explicat que després de conèixer els fets ocorreguts durant el Carnaval el Consell Escolar del centre es va reunir per debatre l'assumpte i va decidir per unanimitat castigar els estudiants portant-los a dues habitacions, la biblioteca i una classe de pàrvuls, per instar-los allà a reflexionar sobre la seva conducta. Segons Pacha, l’escola –privada i no concertada- té capacitat per aplicar el seu reglament intern que considera falta molt greu, que pot portar a l'expulsió, que els alumnes "facin escarni públic de l'ideari del col·legi". El Consell Escolar va decidir reconvenir els alumnes, però va descartar la seva expulsió "per intentar treure importància" al que ha passat.

Una proposta contra el racisme als estadis de futbol

La fa avui a "La Vanguardia" Xavier Sala-i-Martín:

...quiero hacer desde aquí una propuesta sencilla y práctica: a partir de hoy, cada vez que se oigan insultos racistas en un campo de fútbol, que los espectadores que los consideren indecentes, los que se sientan avergonzados y los que entiendan que no todo vale para ganar, que todos, absolutamente todos, abucheen a los imitadores de primates hasta que queden eclipsados. Cuando éstos vean que su estupidez no es escuchada y cuando vean que la mayoría de ciudadanos detesta su actitud, simplemente desaparecerán. Y si no, al menos habremos demostrado al mundo, a nuestros hermanos africanos y a nosotros mismos, que todavía somos civilizados. Porque… somos civilizados, ¿no?

L’atemptat contra Joan Pau II el va ordenar Brejnev

L’informe de la “comissió Mitrokhin”, encarregada pel parlament italià d’investigar les activitats dels serveis secrets comunistes a Itàlia durant la guerra freda, ha conclòs “més enllà de qualsevol dubte raonable” que la Unió Soviètica va organitzar l’atemptat contra el papa Joan Pau II el 13 de maig de 1981 a la plaça de Sant Pere del Vaticà. L’atemptat l’hauria decidit el líder soviètic i secretari general del PCUS, Léonid Brejnev, i l’hauria organitzat la GRU, el servei militar soviètic. La comissió ha obtingut la informació principalment dels arxius d’un exagent del KGB, Vasili Mitrokhin, que va desertar en els anys noranta. El politburó va decidir que Joan Pau II era un perill pel seu suport actiu al sindicat anticomunista polonès, Solidaritat.

The report also says "some elements" of the Bulgarian secret services were involved but that this was an attempt to divert attention away from the Soviet Union's alleged key role. Both Russia and Bulgaria condemned the report. A 36-page chapter on the assassination attempt was included in a wider report by parliament's Mitrokhin Commission, which probed the revelations of Vasili Mitrokhin, a senior Soviet archivist during the Cold War who defected to Britain in 1992. Pope John Paul was shot in St Peter's Square on May 13, 1981 by Turkish gunman Mehmet Ali Agca, who was arrested minutes later and convicted of attempted murder. At the time of the shooting, events in the Pope's Polish homeland were starting a domino effect which was eventually to lead to the collapse of communism in Eastern Europe in 1989. The Pope was a staunch supporter of Poland's Solidarity union and most historians agree he played a vital role in events that eventually led to the fall of the Berlin Wall.

Més informació, aquí.

Condoleezza Rice suant la cansalada

Un nou atemptat contra la llibertat d’expressió

Un home sense identificar va col·locar ahir un explosiu al teatre Alfil de Madrid, on s'està representant l'obra "La revelación", del polèmic còmic italià Leo Bassi, i que no va arribar a explotar. Un vigilant va veure com un home fugia després d'encendre una metxa connectada a un recipient amb gasolina i pólvora que portava un temporitzador. Si hagués explotat, s'hauria produït un incendi de grans dimensions en començar l'obra, amb unes 200 persones al teatre. En "La revelación", Bassi defensa l'ateisme, i des de l'estrena ha rebut moltes crítiques de l'extrema dreta que la qualifiquen de "blasfema". (Més informació, aquí)

No m’agrada Leo Bassi, però no perquè critiqui la religió sinó perquè el seu estil satíric no em fa gràcia. Però Bassi té tot el dret a expressar les seves idees o la falta d’elles. I no només hi té tot el dret, sinó també de fer-ho amb totes les garanties de seguretat i protecció de l’estat de dret.

Això em porta a formular les preguntes següents:

Tindrà el govern la mateixa actitud que ha tingut en relació a les caricatures de Mahoma?

Demanarà a Leo Bassi que no ofengui la religió catòlica?

Considerarà que Bassi s’ha d’autocensurar i cedir així a la coacció dels que li han posat una bomba?

Fins a quin punt la impunitat que s’ha donat als islamistes en l'afer de les caricatures de Mahoma ha esperonat els fonamentalistes catòlics a respondre de la mateixa manera?

Com deia Albert Camus, recordat l’altra dia per Pilar Rahola; “la tirania totalitària no s’edifica sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre les faltes dels demòcrates”.

Tom i Jerry, una conspiració jueva

El Canal 4 de la televisió de l’Iran va informar el passat 19 de febrer de la celebració d’un seminari cinematogràfic en el que hi va fer una conferència el professor Hasan Bolkhari, que és membre del Consell Cinematogràfic de la República Islàmica de l’Iran (IRIB) i assessor cultural del Ministeri d’Educació iranià. El tema de la conferència de Bolkhari, no s’ho perdin, era: Tom i Jerry, una conspiració dels jueus per millorar la imatge de les rates, ja que els jueus van ser considerats així durant el nazisme.

“Miren la Lista de Schindler. Cada judío fue obligado a llevar una estrella amarilla en su vestimenta. Los judíos fueron degradados y apodados 'ratones sucios.' Tom y Jerry fueron hechos para cambiar la percepción de los europeos sobre los ratones. Uno de los términos usados fue el de 'ratones sucios'. (…) "Me gustaría decirles que... debería hacerse notar que los ratones son muy hábiles... y sucios". (…)

"Tom y Jerry fueron hechos para desplegar la exacta imagen opuesta. Si usted por casualidad ve mañana estos dibujos animados, tenga presente los puntos que he planteado, y véalo desde esta perspectiva. El ratón es muy diestro e inteligente. Todo lo que él hace es muy agradable. Le da de puntapiés al trasero del pobre gato. Aun así esta crueldad no le hace a uno despreciar al ratón. Él parece tan bueno, y es tan diestro... Esto es exactamente el por qué algunos dicen que significó el borrar esta imagen de ratones de las mentes de los niños europeos, y mostrar que el ratón no es sucio y tiene estos rasgos. Desgraciadamente, tenemos muchos de estos casos en los programas de Hollywood".

Vídeo, amb subtítols en anglès, aquí.

Per una societat lliure d'ideologies romàntiques i col•lectivismes reaccionaris

La plataforma Ciutadans de Catalunya iniciarà dissabte que ve el procés per constituir-se com a partit polític. Els seus promotors han explicat els cinc conceptes que haurien d'orientar el programa i que són el principi de ciutadania ("els territoris no tenen drets. Només tenen drets les persones"), llibertat i igualtat (“promourà l’esperit crític i el debat racional, fent seus els principis heretats de la Il•lustració”), laïcisme (“garantir la neutralitat de l'Administració en assumptes religiosos i identitaris”), bilingüisme (“defensarà el bilingüisme a l’Administració, als mitjans de comunicació públics, a l’ensenyament i a totes les institucions públiques catalanes”) i defensa de la Constitució (“la sobirania resideix en el conjunt de la ciutadania espanyola, no en cada una de les Comunitats Autònomes”).

Segons han informat, la gent que s'ha interessat pel seu projecte procedeix en un 40% de votants del PSC, un 30% del PP i la resta es reparteixen entre abstencionistes, votants de CiU i d'ICV. També han revelat que una enquesta interna del PSC feta el mes de juliol passat s'assenyala que, de presentar-se a unes eleccions catalanes, el nou partit podria tenir tres diputats i els tres serien a costa del PSC.

Segons l'opinió de Félix de Azúa, hi ha "nerviosisme" en el PP i el PSC per l'impacte electoral que podria causar el seu partit, mentre que Francesc de Carreras ha reconegut que l'eix vertebrador que uneix els "6.000 simpatitzants" de Ciutadans de Catalunya no és nou, "ja que la dissidència (antinacionalista) a Catalunya és antiga i no sortim del no-res".

La platafoma Ciutadans per Catalunya han fet públic també el seu Segon Manifest que, entre altres coses, diu:

Catalunya s’ha tornat inhòspita per als que no són nacionalistes. El projecte de construcció nacional, en el qual participen totes les formacions tret del PP, està deixant al marge, sense representació política, una part important de la població. Molts ciutadans estan cansats de prestar el seu vot a uns partits que diuen no ser nacionalistes, però que s’afegeixen amb entusiasme a la tasca de “construir una nació” si això comporta arribar al poder.

Aquesta situació s’ha d’acabar. S’ha de posar fi al monopoli nacionalista de l’espai públic, a l’afany d’intervenir en tots els ordres de la vida ciutadana, a l’obligació d’abraçar el credo catalanista per poder fer política sense ser agredit, insultat i calumniat, a l’encobriment sistemàtic de la corrupció sota el vel del patriotisme. I no pot ni ha de prosseguir el control ideològic del nacionalisme sobre els mitjans de comunicació. La Generalitat i la resta d’institucions autonòmiques han d’estar al servei de tota la ciutadania, no d’una part, i molt menys d’una minoria fanatitzada.

Al juny de l’any passat vam fer públic un manifest en el qual consideràvem la necessitat d’un nou partit polític. Aquell primer manifest va ser firmat per milers de persones i ha estat presentat al llarg dels últims mesos a diferents localitats catalanes. En aquests actes públics volíem polsar l’opinió de la ciutadania i comprovar si el nostre diagnòstic era compartit per altres persones. Un cop conclosa la primera sèrie d’assemblees divulgatives, estem convençuts que un ampli sector de la ciutadania coincideix amb nosaltres a reclamar la creació d’un partit que doni veu als que no se senten representats per cap formació política.

La tasca prioritària avui, a Catalunya, és la de sumar forces per lluitar per una societat lliure de les ideologies romàntiques i del col•lectivisme reaccionari. Una societat postnacionalista. Volem una nova classe de partit en el qual puguin coexistir persones de diverses tendències polítiques que coincideixin que la diversitat, el respecte a les minories i el dret de discrepar són requisits imprescindibles per enfrontar-se sense prejudicis als incerts problemes del nostre temps.

Plantant cara al nou totalitarisme

Vía Chroniques de l'Extrême-Centre he tingut accés a aquest manifest firmat per 12 personalitats internacionals, entre elles Ayaan Hirsi Ali, Bernard-Henri Lévy, Taslima Nasreen, Salman Rushdie o Ibn Warraq:

Après avoir surmonté le fascisme, le nazisme et stalinisme, le monde fait maintenant face à une nouvelle menace globale totalitaire : l’islamisme.

Nous, auteurs, journalistes et intellectuels, appelons à la résistance contre le totalitarisme religieux et à la promotion de la liberté, de l’égalité des chances et des valeurs laiques pour tous.

Les événements récents, qui se sont produits après la publication de dessins de Mohammed dans des journaux européens, ont révélé la nécessité de lutter pour ces valeurs universelles. Cette lutte ne sera pas gagnée par les armes, mais dans le champ idéologique. Ce n’est pas un affrontement de civilisations, ni un antagonisme de l’Occident contre l’Orient dont nous sommes témoins, mais une lutte globale qui met face à face démocrates et théocrates.

Comme tout totalitarisme, l’Islamisme se nourrit de peur et des frustration. Les prêcheurs de haine parient sur ces sentiments pour former des bataillons destinés à imposer un monde liberticide et inégalitaire. Mais nous déclarons clairement et fermement que rien, même pas le désespoir, ne justifie le choix de l’obscurantisme, du totalitarisme et de la haine. L’islamisme est une idéologie réactionnaire qui tue l’égalité, la liberté et la libre pensée partout ou il est présent. Son succès ne peut que résulter en un monde de domination : la domination de la femme par l’homme, la domination des Islamistes sur tous les autres. Pour y répondre, nous devons assurer les droits universels pour tous les peuples opprimés et victimes de discrimination.

Nous rejetons le relativisme culturel, qui consiste à accepter que les hommes et les femmes de culture Musulmane soient privés du droit à l’égalité, à la liberté et aux valeurs séculières au nom du respect des cultures et des traditions. Nous refusons de renoncer à notre esprit critique de peur d’être accusés d’islamophobie”, un concept malheureux qui confond la critique de l’Islam en tant que religion avec la stigmatisation de ses croyants.

Nous plaidons pour l’universalité de la liberté d’expression, de façon à ce que l’esprit critique puisse s’exercer sur tous les continents, contre tous les abus et tous les dogmes.

Nous faisons appel aux démocrates et aux esprits libres de tous pays pour que notre siècle soit un siècle de Lumières et non d’obscurantisme.

Ayaan Hirsi Ali
Chahla Chafiq
Caroline Fourest
Bernard-Henri Lévy
Irshad Manji
Mehdi Mozaffari
Maryam Namazie
Taslima Nasreen
Salman Rushdie
Antoine Sfeir
Philippe Val
Ibn Warraq

ADDENDA.- El manifest l'ha publicat el setmanari satíric francès Charlie Hebdo. La versió en anglès la publica el diari danès Jyllands-Posten.

Com manipular una enquesta

Ahir, diversos mitjans de comunicació de casa nostra donaven la notícia d’una enquesta de la BBC sobre l’Iraq. Una enquesta feta a 35 països i a gairebé 42.000 persones. L’enquesta tenia tres preguntes bàsiques, aquestes:

1) As you know the United States, Britain and some allies removed the government of Saddam Hussein in Iraq in 2003. Do you think that this was the right decision or a mistake?

2) Do you think that the war in Iraq has increased, decreased, or had no effect on the likelihood of terrorist attacks around the world?

3) Do you think the US, Britain and their allies should pull their troops out of Iraq in the next few months or that they should stay in Iraq until it becomes stable?

Com era d’esperar, alguns mitjans (és fàcil comprovar-ho per internet) es van limitar a publicar els resultats de la segona pregunta, però no van dir res de les altres dues, tot i que eren igualment significatives.

D’aquesta manera, sense dir una mentida, portaven l’aigua al seu molí: la majoria de l’opinió pública internacional creu que la invasió de l’Iraq ha fet un món més insegur.

Però si haguessin donat la informació completa, la visió de la realitat seria molt més matisada. Per exemple, ens haurien dit que el 74% dels iraquians consideren una decisió encertada el derrocament de Saddam Hussein, mentre que a Espanya només ho considera el 24%, una de les més baixes del món.