Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 30 d’octubre de 2006

Les fotos de les calaveres de l'Afganistan

Marta Salazar publica en el seu blog diverses fotos de la profanació d'esquelets humans per soldats alemanys a l'Afganistan, així com una reflexió personal.
Se hace ver que frecuentemente se critica a otros países por el mal comportamiento de sus soldados (generalmente los Estados Unidos y Gran Bretaña), debido a que, por no tener servicio militar obligatorio, sus fuerzas armadas no estarían compenetradas con y en la sociedad, sus soldados no serían "ciudadanos en uniforme" (la consigna de las fuerzas armadas alemanas) y se comportarían erróneamente.

Sin embargo, vemos hoy que los soldados alemanes, los "ciudadanos en uniforme" también son capaces de cometer estos errores que tanto se critican -desde un plano de superioridad moral (que, por otra parte, no es tal)- cuando los cometen otros.

Esto hace caer uno de los argumentos decisivos para mantener el servicio militar obligatorio.

Algunos hacen ver la necesidad de "formar a los soldados"; pero yo mo pregunto. ¿Se puede sustituir la educación que conduce a distinguir entre el bien y el mal y me hace escoger el bien, con un par de cursos sobre...? Sobre no sé me ocurre qué.

¿Se puede sustituir lo que no han aprendido en sus casas con un par de cursos sobre ética? ¿Qué ética sería en un ambiente relativista? ¿Si no lo han aprendido de pequeños en sus familias? Aunque sea en familias patchwork, este no es el problema principal, los "errores" (en realidad horrores) también los comenten quienes vienen de "familias aparentemente bien constituidas".

¿No es esto que ha ocurrido, la consecuencia más lógica y normal de décadas de relativismo en la enseñanza?

La lliçó dels pobres

Álvaro Vargas Llosa fa una glosa del premi Nobel d'Economia d'enguany, Mohammad Yunus. Un premi sorprenent, diu, perquè habitualment s'atorga als que pensen que la riquesa és un joc de suma zero pel qual uns països són rics perquè altres són pobres.
Durante medio siglo, las naciones prósperas —y las estrellas de rock— han apostado a la ayuda exterior para superar el subdesarrollo. La ayuda exterior nació a fines de la década del 40 con el programa del Presidente Truman conocido como "Punto Cuatro", en parte destinado a prevenir la expansión del comunismo. Y, a juzgar por los presupuestos cada vez más abultados y el llamamiento que hizo la ONU el año pasado a favor de una duplicación de las transferencias para 2015, quienes pretenden gatillar la prosperidad en los países atrasados siguen creyendo en ella. No prestan atención al hecho de que en el África subsahariana, la región a la cual se ha destinado la mayor parte de la ayuda externa en el último cuarto de siglo, el ingreso per cápita ha caído un 11 por ciento en ese mismo período.

Numerosas iniciativas estatales basadas en donaciones y programas de capacitación también han fracasado. Los pobres claman por algo distinto: un contexto mínimamente seguro en el cual emprender un proyecto rentable no sea una agobiante pesadilla burocrática y legal. El mundo está repleto de ejemplos de comunidades pobres e incultas que han sido capaces de crear riqueza gracias al espíritu emprendedor antes que a la asistencia estatal.

diumenge, 29 d’octubre de 2006

Carta oberta d'un demòcrata iranià

Carta oberta de Behruz Behbudi, líder democràtic iraniàa l'exili. Es doctor en ciències polítiques i president de la ONG Future Free Iran.
Esta es mi carta a la opinión pública mundial tratando otra amenaza jihadista contra las democracias, el Gran Oriente Medio, y por encima de todo el pueblo iraní. ¿Cómo es posible que una gran nación con una civilización que se remonta 4000 años, con un largo historial de arte, tecnología y cultura, acabe como estado terrorista, amenazando al mundo libre y oprimiendo a sus propios ciudadanos?

La respuesta es simple: porque Irán no es hoy un Irán libre y no está siendo representado por sus propios hijos o hijas, ya sean musulmanes chi'íes, sunníes, cristianos, judíos, bahais o zoroastros. Irán cayó en manos del régimen tiránico, encabezado por mulás fundamentalistas, gestionado por burócratas corruptos, y oprimido por las milicias medievales de los pasdarán [Guardia Revolucionaria]. Desde 1979, muchos iraníes esperaron que su nación nodriza encontrara su camino de retorno a la democracia y el pluralismo. En lugar de eso, la "Revolución" empezó a canibalizar a sus propios miembros, como Bani Sadr Ghotbzadeh, el ayatolá Shariatmadari, que salvó la vida de Jomeini, o el ayatolá Muntazari, por dar unos cuantos nombres; y empezó a devorar las libertades, los derechos y la identidad de Irán. Los servicios de seguridad del ayatolá Jomeini eliminaron del país a todas las fuerzas libres, liberales y democráticas, incluyendo, pero no limitándose a, los líderes kurdos Ghashghai o Bajtiari, que fueron asesinados y sus propiedades expropiadas; después eliminaron todos los grupos islámicos que disentían del régimen. No hubo más "revolución", puesto que se convirtió en un golpe de estado permanente instaurando la República de Terror Jihadista en lugar de un país democrático multiétnico de mercado abierto y bienestar social. Desafortunadamente, Irán está "controlado" por un régimen similar a los Talibanes, pero con una salvedad: disfruta de mayor cantidad de recursos, incluyendo petróleo. Y con el precio del petróleo al alza en el mundo, han tenido suficientes recursos para mejorar el sistema sanitario, luchar contra la pobreza y la polución, incrementar los salarios de profesores y catedráticos, mejorar el transporte público y también tratar la inflación y la drogadicción. En lugar de eso, el régimen invierte el dinero del pueblo en grupos del Terror como Hamas o Hezbolá.

1.- ¿Por qué las bellas e inteligentes mujeres iraníes son tratadas como ciudadanos de tercera clase y obligadas a suprimir su dignidad dentro de estas opresivas ropas negras? ¿No son las madres, hermanas e hijas que trabajan, se sacrifican, y dedican sus vidas a los padres, hermanos e hijos del Pueblo Iraní? ¿Por qué insultan los mulás a la mitad de la población de la nación con su discriminación de género?

2.-¿Por qué los trabajadores de Irán sudan tinta en las carreteras y en las fábricas, y mueren en campos petroleros, para alimentar la economía de Irán al tiempo que el régimen de Ahmedinijad esta desperdiciando los beneficios en financiar sus castillos y los búnkeres del líder terrorista Hassán Nasralah en el Líbano? ¿Por qué tienen los trabajadores de Irán que dejarse su salud y sus vidas para que los líderes de Hezbolá aterroricen a una sociedad civil hermana en el Líbano? ¿Es eso la Revolución iraní?

3.- ¿Por qué el Bassij [fuerza de seguridad privada de Jomeini] del mulá o los pasdarán matan árabes iraníes, tanto sunníes como chi'íes, y exterminan a los kurdos iraníes y a los azeríes iraníes? ¿Por qué ha asesinado el régimen a líderes cristianos en Teherán en los años 90 y persigue a los judíos, bahais y asirios iraníes?

4.- ¿Por qué persiguen las milicias del régimen a los jóvenes y estudiantes de los campus por las calles de Teherán y otras ciudades, sólo por expresar sus opiniones o cogerse de la mano en público? ¿Por qué son castigados los iraníes con la cárcel, con multas o con latigazos por escuchar música, ver películas, asistir a fiestas y celebraciones de boda, o simplemente por reírse? La tradición de Irán no es la del barbarismo de los Talibanes. Los estudiantes de Irán son su futuro, y debe impedirse que el régimen asesine el futuro del país.

5.- ¿Por qué el régimen asfixia la libertad de prensa? ¿Por qué la policía secreta del régimen encarcela, tortura y asesina a profesores universitarios y periodistas? ¿Por qué el dinero del petróleo es transferido a Beirut para asesinar a profesores y periodistas en ese bonito país?

6.- ¿Y quién es este Mahmoud Ahmedinijad, que se presenta en Nueva York en Naciones Unidas y habla en representación del pueblo cautivo de Irán? Ahmedinijad, cuyos hombres torturan a estudiantes, encarcelan a intelectuales, oprimen a las mujeres y trabajadores y secuestran a extranjeros, no es el Presidente legítimo de Irán. Es un militante violento que está utilizando el tiro de gracia para finiquitar la libertad de Irán.

El pueblo iraní dentro del país y en la Diáspora se está preguntando: ¿por qué votan en libertad los vecinos afganos y por qué nuestros hermanos y hermanas iraquíes están construyendo una democracia elegida democráticamente, y las masas de Irán viven en la cárcel más grande del mundo? ¿Por qué la comunidad internacional permite a Ahmedinijad aparecer junto al payaso populista Hugo Chávez en el pódium más elevado del mundo, a unos cuantos cientos de metros de la Zona Cero, donde el terrorista jihadista Usama Bin Laden masacró a 3000 inocentes? Esto fue un insulto al Pueblo Iraní y a Naciones Unidas.

Esta carta pretende informar a la opinión pública mundial de que el régimen de Ahmedinijad no representa al pueblo libre, democrático y cariñoso de Irán. Pronto, un día, una América informada y unida tiene que ayudar a lograr estos objetivos. Las banderas de América e Irán ondearán de nuevo en Teherán y Washington.

L'article original en anglès, aquí.

Daniel Ortega, ara catòlic fervent i militant antiavortament

L'antic líder sandinista, Daniel Ortega, s'ha tornat un catòlic practicant i, amb la mateixa certitut absoluta en que abans creia en la fe marxista-leninista, ara ha votat a favor de la llei que prohibeix qualsevol mena d'avortament a Nicaragua. WSJ:
Sandinista leader Daniel Ortega, who was a supporter of abortion rights as a young revolutionary, has said he has become a devout Roman Catholic and now opposes abortion. Ortega's socialist government of the 1980s had a contentious relationship with the Catholic church, but Ortega recently has established warm ties with leading church figures in Nicaragua.

dijous, 26 d’octubre de 2006

Umbral acusat de plagi

El professor emèrit de la Universitat de Barcelona Joaquín Fernández ha denunciat, en una carta al director de Periodista Digital, que l'escriptor Francisco Umbral ha plagiat molts fragments de la novela Checas de Madrid, de Tomás Borrás, en la seva obra Madrid 1940: memorias de un joven fascista. Però amb una diferència: les atrocitats comeses pels republicans en el llibre de Borràs, Umbral les encoloma en el seu als franquistes. Potser serà per allò de la recuperació de la memòria històrica.
Checas de Madrid: «...Traíamos trescientos prisioneros fascistas, de Jaén y los pueblos de alrededor (...) burgueses, sanguijuelas. En Getafe estaban las milicias del pueblo con las de Madrid y los cogieron y allí mismo en la estación fusilaron a los trescientos. (Pág. 28)

Madrid 1940: memorias de un joven fascista: «...Al parar en Getafe el tren que venía de Jaén, cargado de braceros que habían amagado la revolución agraria, la tierra para el que la trabaja, fueron fusilados trescientos. (Pág. 126)
---
Checas de Madrid: ...No ha quedao ni medio propietario en la Mancha. A unos, al pozo bien amarraos, y si no tenía agua, cartucho de dinamita... en Socuéllamos tó es ya de los braceros. (Pág. 34)

Madrid 1940: memorias de un joven fascista: ...En la Mancha, por Socuéllamos y por ahí, también hay mucha persecución del campesino marxista. Unos al pozo, otros cartucho de dinamita. (Pág. 126)
---
Checas de Madrid: ...Pero lo de Oropesa es la consagración. Allí encontramos al cura, y le hemos toreao... pero que bien picao... Después de las banderillas, con navajas... dos cuartas de machete... (Pág. 35)

Madrid 1940: memorias de un joven fascista: ...En Oropesa se ha toreado al cabecilla sindical, picado y bien picado, y luego las banderillas con navaja y finalmente el machete. (Pág. 126)

El parlament australià qualifica els atemtpats suïcides de crim contra la humanitat

Austràlia és el primer país del món que s'ha sumat a la campanya promoguda pel Centre Wiesenhtal perquè els atemptats suïcides siguin considerats un "crim contra la humanitat".
In a major victory for the Simon Wiesenthal Center's campaign, the Australian Parliament has become the first body to pass a bipartisan motion that urges that suicide terrorism be treated as a "crime against humanity". If adopted by the Community of Nations, this would strengthen efforts to curb terrorism and those who continue to recruit young people into a deadly culture of death.Photo: Dr. Shimon Samuels, the Center's International Relations Director with Prime Minister John Howard at the 2006 World Economic Forum in Davos, Switzerland.Against the backdrop of the unending spate of suicide bombings in the Middle East and beyond, we ask you to join with the Wiesenthal Center in urging Australia’s Prime Minister, John Howard, to take the lead on the global stage and present the suicide terror/crime against humanity initiative at the United Nations and all other relevant international and regional forums

No portar vel és provocar la violació

Un dels clergues musulmans més importants d'Austràlia ha dit això:
Segons la transcripció d'un diari australià, el muftí va dir que "si deixes carn al descobert enmig del carrer, sense tapar-la, i els gats vénen a menjar-se-la, de qui serà culpa: dels gats o de la carn? La carn destapada és el problema". "El problema és la carn descoverta. Si la dona hagués estat a la seva habitació, a casa seva, amb el seu "hutab", no hagués passat el problema". No és la primera actuació polèmica del muftí, ja que en el seu moment va qualificar els atemptats de l'11-S d'obra de Déu.
Després es va discuplar dient que havia sigut mal interpretat i que només es refereia a les prositutes. I l'home s'ha quedat tan ample.

El debat sobre el vel

Uns musulmans cremen viu un adolescent anglès perquè era blanc

Kriss DonaldZahid MohammedHo explica la BBC:
A 15-year-old Glasgow schoolboy who was stabbed and set on fire was attacked because he was white, according to one of the men who abducted him.
Three men are on trial at the High Court in Edinburgh for the murder of Kriss Donald, they deny all charges.

Zahid Mohammed was jailed for five years in 2004 after admitting he had assaulted Kriss Donald. Giving evidence in the murder trial, he said the boy pleaded for his life after he was snatched from a street in 2004. Mohammed, 22, was released on licence on Wednesday. He was giving evidence on the third day of the trial of Imran Shahid, 29, his brother Zeeshan "Crazy" Shahid, 28, and Mohammed "Beck" Mushtaq, 27, who have denied abducting and murdering Kriss in a racially motivated attack on 15 March, 2004.

He told the court that he had driven around with a group of Asian youths looking for revenge after Imran Shahid had been hit with a bottle in a night club. Zahid Mohammed said Kriss was punched as his attackers demanded to know who carried out the bottle attack. Mohammed said that before they left a flat in the Pollokshields area, Imran Shahid - whose nickname is "Baldy" - had threatened that he would look for someone to cut them up and take out their eyes.

dimecres, 25 d’octubre de 2006

La dissuasió nuclear després de la guerra freda

El 22 d'octubre de 1962 del president dels Estats Units, John F. Kennedy, va dirigir aquestes paraules inequívoques als soviètics en plena crisi dels míssils de Cuba:
Será la política de esta Nación clasificar cualquier proyectil nuclear lanzado desde Cuba contra cualquier nación del Hemisferio Occidental como un ataque de la Unión Soviética contra Estados Unidos, exigiendo una respuesta total de represalia sobre la Unión Soviética.
Perquè la dissuasió funcioni l'amenaça de resposta a un atac ha de ser creïble. I perquè ho sigui, s'ha de formular d'una manera clara i inequívoca, de manera que tothom ho entengui. La resposta de Bush a l'assaig nuclear nord-coreà ha sigut correcta, però probablement poc efectiva per falta de claredat kennedyana. Charles Krauthammer haugués preferit aquesta formulació:
Teniendo en cuenta el hecho de que no existe otra potencia nuclear en violación tan flagrante de sus obligaciones nucleares, será la política de esta Nación calificar cualquier detonación de un explosivo nuclear en Estados Unidos o sus aliados como un ataque de Corea del Norte contra Estados Unidos, exigiendo una respuesta total de represalia sobre el Corea del Norte.

Però, segons Krauthammer, una política ferma de dissuasió només resultarà efectiva abans que l'Iran obtingui també l'arma nuclear. D'aquí la urgència per plantar cara a Pyongyang i resoldre la provocació iraniana.
Esta política tiene un obstáculo, no obstante. Sólo funciona en un mundo donde no existe más que un único estado nuclear criminal. Una vez que el club se extiende a dos, la política se evapora porque un ataque nuclear del terror ya no tendría un remitente automático único.

Lo que es otro motivo por el que es tan importante evitar que Irán pase a ser nuclear. Con Corea del Norte ya no hay vuelta atrás. Pero Irán no ha llegado aún. Un país criminal es tolerable porque se le pueden pedir cuentas. Dos estados criminales garantizan la inmunidad a la disuasión y por tanto el terrorismo nuclear inevitable.


dimarts, 24 d’octubre de 2006

El CAC fa retrocedir Espanya en el rànking mundial de la llibertat de premsa

Ho explica el secretari general de Reporters sense Fronteres a Espanya, Rafael Jiménez:
A las habituales presiones y agresiones de los periodistas españoles por parte del mundo etarra, este año se ha unido la aprobación de la ley audiovisual catalana, dos motivos por los cuales España ha retrocedido un puesto -ahora se sitúa en el 41 de un total de 168 países- en el ranking que Reporteros Sin Fronteras (RSF) elabora cada año sobre libertad de prensa en el mundo. En lo referente a la citada ley catalana, «desde Reporteros Sin Fronteras analizamos minuciosamente el texto y todos coincidimos en que había varios artículos contrarios a la libertad de expresión como eran los referidos a la hora de controlar los contenidos infantiles que al final podían derivar en contenidos de opinión, o a la hora de imponer sanciones por invadir frecuencias», explicó a LA RAZÓN Rafael Jiménez Claudín, secretario general de RSF.

Para Jiménez Claudín, el problema radicaba en «el carácter tan genérico de los artículos. Por eso -añade-, incluso llegamos a enviar un comunicado a la Generalitat en el que solicitábamos la modificación de algunos de esos artículos. Se nos ofreció una reunión que no se llegó a producir y la ley sigue sin modificar».

El rànkig de RSF, aquí.

La BBC admet que és tendenciosa en política i religió

En una reunió privada amb alts responsables de la BBC, organitzada pel president de la corporació, Michael Grade, es va posar sobre la taula la imparcialitat del mitjà. La conclusió de la reunió va ser que la BBC és tendenciosa en política i religió.
Senior figures admitted that the BBC is guilty of promoting Left-wing views and an anti-Christian sentiment. They also said that as an organisation it was disproportionately over-represented by gays and ethnic minorities. It was also suggested that the Beeb is guilty of political correctness, the overt promotion of multiculturalism and of being anti-American and against the countryside.
(...)
Even one of the BBC's most senior journalists, political pundit Andrew Marr admitted that the corporation was unrepresentative of British society. He said: "The BBC is not impartial or neutral. It's a publicly-funded, urban organisation with an abnormally large number of young people, ethnic minorities and gay people. "It has a liberal bias not so much a party-political bias. It is better expressed as a cultural liberal bias."
(...)
The BBC's Washington correspondent Justin Webb also accused his own employers of being anti-American saying they treated it with scorn and derision and "no moral weight". He revealed that he had got deputy director general Mark Byford to secretly help him to "correct" it in his reports. Business presenter Jeff Randall said he complained to a senior executive at the BBC about the corporation's pro-multiculturalism stance. He claimed he was told: "The BBC is not neutral in multiculturalism, it believes in it and it promotes it."

dilluns, 23 d’octubre de 2006

Per què els Estats Units són « terra erma » per a l’islamisme ?

El radicalisme islamista que motiva els joves musulmans europeus i que els porta a perpetrar atemptats com els de Madrid o Londres no sembla haver trobat, almenys fins ara, terreny abonat als Estats Units. Per què? “The Christian Science Monitor” apunta algunes explicacions. (Via Barcepundit).
America, too, has poorer neighborhoods with large Muslim concentrations, but they tend to be interspersed with other ethnic groups and better assimilated into society. Another difference, some suggest, is the general profile of Muslims who have come to the US and raised their families here.
Most Muslim immigrants came to America for educational or business opportunities and from educated, middle-class families in their home countries, according to an analysis by Peter Skerry of Boston College and the Brookings Institution. In Europe, the majority came to work in factory jobs and often from poorer areas at home.
European Muslims today live primarily in isolated, low-income enclaves where opportunities for good jobs and a good education are limited. In the US, 95 percent of Muslim-Americans are high school graduates, according to "Muslims in the Public Square," a Zogby International survey in 2004. Almost 60 percent are college graduates, and Muslims are thriving economically around the country. Sixty-nine percent of adults make more than $35,000 a year, and one-third earn more than $75,000, the survey showed.
In Britain, by contrast, two-thirds of Muslims live in low-income households, according to British census data. Three-quarters of those households are overcrowded. British Muslims' jobless rate is 15 percent - three times higher than in the general population. For young Muslims between 16 and 24, the jobless rate is higher: 17.5 percent.

Hongria i la doble direcció de la memòria històrica

Avui fa 50 anys, el 23 d'octubre de 1956, Budapest es va alçar contra l'ocupació soviètica i el terror estalinià. Dotze dies més tard, el 4 de novembre, l'Exèrcit Roig esclafava la insurrecció en un bany de sang. La història de Budapest es repetiria dotze anys més tard, a Praga, el 21 d'agost de 1968, quan les tropes del Pacte de Varsòvia van entrar a Txecoslovàquia per posar a fi al "socialisme amb rostre humà" d'Alexander Dubcek.

El 23 d'octubre de 1956, milers d'estudiants i obrers van sortir al carrer per manifestar el seu suport a Polònia, que havia aconseguit que el dirigent comunista víctima de les purgues estalinistes, Wladyslaw Gomulka, tornés al poder. Els estudiants i els obrers hongaresos van tombar l'estàtua de Stalin a Budapest.

Amb aquesta manifestació, els hongaresos no feien res més que reclamar el mateix per al seu país: el retorn al govern del reformista Imre Nagy, destituït l'any anterior. Els manifestants reclamaven també la retirada de les tropes soviètiques d'Hongria, l'abolició del terror estalinista personificat en el nou secretari general del partit comunista Ernest Geroe i el seu predecessor Mathias Rakosi, la convocatòria d'eleccions lliures i el restabliment de les llibertats democràtiques.

El dia 23 al vespre, Geroe va pronunciar a la ràdio un violent discurs elogiant la Unió Soviètica i qualificant les masses al carrer de "populatxo". Per dispersar els manifestants, Geroe va recórrer primer a la policia política, que va ser desbordada; després, va mobilitzar l'exèrcit hongarès, que es va negar a actuar contra el poble i va començar a lliurar armes als insurgents. Finalment, Geroe cridava l'exèrcit soviètic.

L'aparició dels tancs russos als carrers de Budapest va fer augmentar encara més la indignació popular. El dia 24 la insurrecció es va estendre a la província i la capital s'omplí de barricades. A la nit, Imre Nagy va ser nomenat primer ministre i el secretari general del partit comunista hongarès Ernest Geroe va ser substituït pel seu adjunt, Janos Kadar.

Nagy va intentar restablir la calma anunciant l'obertura de negociacions per la retirada definitiva de les tropes soviètiques d'Hongria, la dissolució de la policia política i l'abolició del sistema de partit únic. Però els insurrectes no en tenien prou i van demanar també la sortida d'Hongria del Pacte de Varsòvia, la independència nacional i la neutralitat del país. Imre Nagy va acceptar totes les condicions del poble i les va anunciar oficialment el dia de Tots Sants, l'1 de novembre de 1956.

Tres dies més tard, el 4 de novembre a les quatre de la matinada l'exèrcit soviètic va envair el país amb 2.000 tancs i va esclafar en un bany de sang la insurrecció hongaresa. La justificació oficial donada per Moscou de la intervenció militar va ser una petició d'ajuda del nou secretari general del partit comunista hongarès, Janos Kadar, per "destruir les sinistres forces reaccionàries i restablir l'ordre en el país". Segons Moscou, "l'imperialisme occidental" estava al darrera de "la contrarevolució" a Hongria i això justificava la intervenció.

Nagy es va refugiar a l'ambaixada de Iugoslàvia, però els soviètics li prometeren que no li farien res. Incomprensiblement, Nagy s'ho va creure i va ser detingut, deportat a Romania i executat amb quatre dels seus companys el 17 de juny de 1958.

La repressió, en les dues setmanes que van seguir a la derrota de la insurrecció popular, va ser brutal. Les execucions sumàries van superar les dues mil. Uns 200.000 hongaresos van haver de fugir a l'exili, 26.000 van ser detinguts i jutjats i 13.000 condemnats i empresonats. El centre i molts barris de Budapest van quedar gairebé en ruïnes. Una vegada més, el comunisme havia mostrat al món, incrèdul i passiu, el seu veritable rostre.

Un rostre que encara perdura en la memòria de milions de persones a tot el món i que l'amnèsia d'una gran part de l'esquerra pretén minimitzar, quan no ignorar. El passat de l'esquerra marxista-leninista està tan ple de cadàvers que els seus membres -ara amb altres cobertures ideològiques més presentables- necessiten recordar constantment els cadàvers del feixisme i el nazisme com a cortina de fum de la seva pròpia carnisseria. Només tenen memòria històrica per mirar cap a la dreta, oblidant que el camí de la història té doble direcció.

Els EUA negocien una amnistia pels insurgents sunnites

Segons el Times d’avui, les forces nord-americanes a l’Iraq estarien negociant una amnistia que s’aplicaria als insurgents sunnites amb l’objectiu d’abortar el risc d’una guerra civil i facilitar el desarmament de les milícies xiïtes. Fins ara, Washington s’oposava a la concessió d’una amnistia als insurgents responsables de la mort de soldats americans, però nombrosos analistes conservadors fa temps que ho recomanavan al govern Bush. Aquest canvi facilita l'aplicació del pla de reconciliació nacional i de pacificació del primer ministre Nuri al-Maliki i se suma als esforços dels líders de les dues grans comunitats religioses iraquianes que divendres passat van firmar a la Meca un compromís per la pau, la unitat nacional i la fi de la violència interconfessional.

diumenge, 22 d’octubre de 2006

Carta oberta al president Bush d'un centenar d'intel·lectuals àrabs i musulmans a favor de la democràcia al Magrib i el Pròxim Orient

"Estimado Sr. Presidente:
"Como árabes e intelectuales musulmanes y activistas preocupados por la promoción de la democracia en nuestra región, nosotros le insistimos a que reafirme - en palabras y acciones - el compromiso de América a sostener la reforma democrática en el mundo árabe. Es de nuestra creencia que el problema principal con las políticas americanas en el Medio Oriente (en particular en Irak, Palestina, y en otras partes) es precisamente su fracaso para vivir bajo los ideales democráticos de libertad y justicia para todos de América. Nosotros le hemos dado fuerza al fuerte compromiso de libertad que usted ha expresado en su discurso de noviembre del 2003 al Patrimonio Nacional para la Democracia y luego a su segundo discurso inaugural, cuando usted dijo que 'Todos los que viven en tiranía y desesperación pueden saber: los Estados Unidos no ignorarán su opresión o excusarán a sus opresores. Cuando ustedes apoyen su libertad, nosotros los apoyaremos a ustedes'.

"A pesar de algo del escepticismo inicial, esas declaraciones nutrieron la esperanza en nuestra región. Nosotros comprendemos que la democracia no se logra fácilmente y debe venir finalmente desde dentro. Pero puede recibir estímulo y apoyo, donde necesitamos desesperadamente hoy a ambos en los países árabes. El mínimo apoyo que la gente de la región anhela es precisamente lo que usted ha emprendido en su discurso al PED: para romper con 60 años de apoyo americano a los regimenes no-democráticos en la región, y hacerle saber eso al mundo en términos inequívocos. Esto sería más consistente con los principios de los Estados Unidos, el cual ha estado, desde su nacimiento, íntimamente conectado con los ideales de gobernar democráticamente venerados en sus ideales de sus documentos fundadores que hablan a todas las generaciones y pueblos en todas partes".

No existe ninguna manera de hacer avanzar la libertad sin la inclusión de todos los elementos que están deseosos de cumplir con las reglas democráticas y rechazar la violencia"

"Sabemos que algunos en los Estados Unidos, preocupados por los recientes avances islamistas entre los votantes en Palestina y Egipto, tienen dudas sobre la sabiduría de empujar por la libertad y la democracia en el Medio Oriente. Estas preocupaciones son aprovechadas por déspotas en la región para perpetuar el insostenible status quo. Sin embargo, no existe ninguna manera de hacer avanzar la libertad sin la inclusión de todos los elementos que quieran cumplir las reglas democráticas y rechacen la violencia. La participación democrática es la única vía para combatir el extremismo y presionar a todos los grupos, incluyendo a islamistas, en moderar su postura para maximizar su parte del voto. Los Estados Unidos deberían continuar presionando para poner fin a la represión de regímenes de grupos islamistas democráticamente liberales espirituales, y enfáticamente distanciarse a si mismos de tal represión y condenarlo en los términos más fuertes dondequiera que este ocurra. Estamos seguros que si los ciudadanos árabes pudieran escoger, escogerían la democracia, la libertad, la paz y el progreso.

"Un retorno al status quo de antes del 11 de Septiembre no es la respuesta. Este sólo alentará a autócratas gobernantes, perjudicará a reformistas árabes, y dañará la credibilidad de América. Al final, probablemente fortalecerá las propias fuerzas que América teme. El apoyo a la reforma es lo único donde cualquier luz pareciera sobresalir aunque la jornada exija valor, paciencia, y perseverancia.

"Quizás animados por la impresión de que América está indecisa en su apoyo a la democracia, algunos autócratas han intensificado recientemente la represión. Esto hace más urgente que nunca la necesidad del apoyo sostenido de los Estados Unidos y del apoyo internacional. La región necesita escuchar de nuevo que el camino en curso a la libertad y la democracia es la única dirección a la cual América, guiada por ambos interés y principio, apoyará.

Para mencionar solo un caso dónde la influencia americana puede hacer mucho bien, Egipto ha visto últimamente como su régimen ha sido represado por activistas de la oposición. En febrero, el gobierno pospuso las elecciones municipales y renovó la ley de emergencia. El régimen ni siquiera ha salvado la venerada magistratura de Egipto, que ha proclamado firmemente su independencia en meses recientes. Y el político liberal de oposición Ayman Nour, a quien le fue permitido participar en las elecciones presidenciales del año pasado y ganó el 7.6% del voto popular, segundo detrás del Presidente Mubarak, fue arrestado y sentenciado en un proceso oscuro a cinco años de prisión. La salud del Sr. Nour, un querido amigo y colega de muchos de nosotros, continúa deteriorándose. Oramos para que usted tome el caso en su corazón y le permita al régimen egipcio escuchar sus preocupaciones. Cientos de otros activistas (incluyendo doctores, profesores universitarios, periodistas y activistas de la sociedad civil) cuyo único crimen fue el expresar su deseo por la libertad, continúan languideciendo en prisión y sufren de tortura y de brutalidad policial. Esta brutalidad incluye a menudo molestarlo sexualmente y la humillación pública de mujeres activistas y de periodistas por rufianes que apoyan al gobierno.

"Tal como usted ha argumentado, la guerra contra el terrorismo y el extremismo sólo puede ser ganada ayudando a que los países del Medio Oriente reformen sus cerrados sistemas políticos. Mientras las sociedades se abren cada vez más, los ciudadanos pueden expresar sus agravios a través de medios legítimos, democráticos, haciéndolos menos probable a que acudan a la violencia. Usted tiene razón en creer que la democracia y el pluralismo apuntan al camino de la paz y la moderación.

"Esperamos que considere nuestras palabras, recuerde lo mucho que está en peligro en el mundo árabe, y pondere en cuan costoso el silencio y las señales mixtas pueden ser cuando la libertad está bajo ataque. Nosotros le rogamos que haga todo lo que pueda para asegurar que un número pequeño de gobernantes autoritarios no controlen el futuro de más de 300 millones de árabes, más de la mitad de quienes no tienen todavía 20 años. La libertad y la democracia son la única manera de construir un mundo dónde la violencia es reemplazada por el debate público pacífico y la participación política, y la desesperación es sustituida por la esperanza, la tolerancia y la dignidad".

L'original en anglès amb el nom, cognom i càrrec dels firmants, aquí.

Les bones notícies de l'Iraq que no surten a la tele

Els líders de les comunitats sunnites i xiïtes de l'Iraq firmen a la Meca un compromís per la pau, la unitat nacional i la fi de la violència interconfessional. La informació següent és una traducció a l'anglès de Haider Ajina d'una informació publicada divendres al diari iraquià Aswat Al-Iraq:
Tonight (Friday) in Saudi Arabia, Iraqi religious leaders signed a covenant to interdict spilling of Iraqi blood.

Iraqi TV channel AL-Iraqiah showed clips showing Iraqi Sunni and Shiite religious leaders signing a covenant In Mecca Saudi Arabia to interdict spilling of Iraqi blood. The Muslim Congress Organization hosted this event. Chairman of the MCO, Ikmal Aldien Auglu said:

* The covenant which was signed interdicts killing, evicting, mocking, attacking houses of prayer of Muslims and non Muslims.
* The covenant also calls for crushing the rift between Sunni and Shiite and brings attention to the dangers of committing crimes in the name of religion or religious sect.
* The covenant also calls for national and religious unity and its preservation from those who wish to divide Iraqis.
* The covenant also declare all crimes committed in the name of religion in Iraq as a sin forbidden by God.
* The covalent condemns disgracing of Shiite or Sunnis and condemns the two sects denunciating each other.
* The covenant also calls upon the Iraqi government to release all those who are innocent and give the accused just and speedy trials with swift punishments if guilt, that they serve as a deterrent to the rest.
* The covenant affirms the importance of Sunnis and Shiite to stand together for the sovereignty of Iraq and unity of its soil, and to end its occupation and work towards building Iraq’s economy infrastructure military and political structure.

Amongst the dignitaries attending the signing of this covenant, is president of the Sunni Accord Ahmed Abdulghafoor Alsameraai and president of the Shiite Accord Adnan Alhaideri and Sheik Mohamed Mahmood Alsumed member of "Muslim Scholars Association" (Sunni organization) and Sheik Sader Aldien Kubanchi member of "Supreme Council of Islamic Revelation in Iraq" SCIRI (Shiite organization). It was noted that a representative of Alsistani and Muqtada Alsadar did not attend. However, they did send their endorsements of the covenant and its contents.

A Somàlia, els islamistes prohibeixen les dones banyar-se a la platja

Això és el que fan els islamistes quan arriben al poder absolut. Ho van fer a l'Afganistan i ara ho fan a Somàlia:
MOGADISHU, Somalia — An Islamic court has banned women from swimming at the main beach in Somalia's capital, the latest step to impose strict religious rule that has sparked fears of an emerging, Taliban-style regime.

Sheikh Farah Ali Hussein, who chairs a northern Mogadishu Islamic court, said Friday that the ban applies only to the northern Mogadishu Leedo beach, where families usually go on weekends to play and relax.

"We stopped women from swimming because it is against the teaching of Islam for women to mingle with men, especially while they are swimming," Hussein said.

Since sweeping to power over much of southern Somalia in June, the Islamists have banned movie viewing, publicly lashed drug users and broken up a wedding celebration because a band was playing and women and men were socializing together. They also have introduced public executions.

Somali women usually swim fully clothed as swimsuits are generally frowned upon. Somali men, however, swim in trunks, at times bare-chested or wearing vests.

Traidors a la Il·lustració

Victor Davis Hanson analitza els perquès de la tració europea als principis de la Il·lustració, des de Sòcratres a Locke. L'Europa que s'ho creu tot però en realitat no creu en res.
Desde el año 2000, ha sido costumbre de los políticos de los estados que votan demócrata reprochar a estos americanos tan paletos, en parte indicando que hay desarrollándose en Europa un futuro para Occidente que supuestamente es más humano. Fue la Unión Europea la que estuvo a la vanguardia del transporte público; la Unión Europea fue quien propuso Kioto y el Tribunal Penal Internacional. Y fue la aclamada Unión Europea la que busco el poder “suave” en lugar del recurso a las armas, algo tan del Neandertal.

¿Qué es lo que hemos aprendido en los últimos 5 años de ese socialismo de boutique, pacifismo utópico, equivalencia moral y relativismo cultural? Que era lógico que a las primeras de cambio Europa abandonase al artista y renunciase al rebelde por miedo a los extremistas religiosos.

A los europeos les podrán parecer muy primitivos ésos, en una tienda de recambios en Fresno o en una carrera NASCAR de coches al sur de Ohio, con sus pistolas, su religión “fundamentalista” y su patriotismo chauvinista. Pero son ésos, y cada vez más sólo los de su tipo, los que demuestran ser el baluarte de Occidente. A fin de cuentas lo que mantiene a salvo incluso al Papa y al continente tan confiado en sus diálogos inútiles con los lunáticos iraníes es el ejército de Estados Unidos y sus integrantes, ésos que luchan en él y que distan tanto de ser europeos.

Puede que los americanos sólo llevemos 30 años de retraso en relación con Europa, pero todavía no hemos llegado a ese punto. De modo que Europa nos ha hecho un gran favor al mostrarnos el camino, pero no del futuro sino el de la vieja cobardía de nuestro pasado antes de la Ilustración.

dissabte, 21 d’octubre de 2006

Ted Kennedy hauria demanat l'ajuda del PCUS per impedir la reelecció de Reagan

L'any 1983, el senador demòcrata Ted Kennedy va escriure al secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Yuri Andropov, per demanar-li ajuda per endegar una campanya en els mitjans de comunicació nord-americans en contra de la reelecció de Ronald Reagan. Ara, anys després i gràcies a l'obertura dels arxius secrets soviètics, els professor Paul Kengor ho ha descobert i ho explica en un llibre que acaba de publicar: The Crusader: Ronald Reagan and the Fall of Communism.

In his book, which came out this week, Kengor focuses on a KGB letter written at the height of the Cold War that shows that Sen. Edward Kennedy (D-Mass.) offered to assist Soviet leaders in formulating a public relations strategy to counter President Reagan's foreign policy and to complicate his re-election efforts.

The letter, dated May 14, 1983, was sent from the head of the KGB to Yuri Andropov, who was then General Secretary of the Soviet Union's Communist Party.

In his letter, KGB head Viktor Chebrikov offered Andropov his interpretation of Kennedy's offer. Former U.S. Sen. John Tunney (D-Calif.) had traveled to Moscow on behalf of Kennedy to seek out a partnership with Andropov and other Soviet officials, Kengor claims in his book.

At one point after President Reagan left office, Tunney acknowledged that he had played the role of intermediary, not only for Kennedy but for other U.S. senators, Kengor said. Moreover, Tunney told the London Times that he had made 15 separate trips to Moscow.

"There's a lot more to be found here," Kengor told Cybercast News Service. "This was a shocking revelation."

It is not evident with whom Tunney actually met in Moscow. But the letter does say that Sen. Kennedy directed Tunney to reach out to "confidential contacts" so Andropov could be alerted to the senator's proposals.

Specifically, Kennedy proposed that Andropov make a direct appeal to the American people in a series of television interviews that would be organized in August and September of 1983, according to the letter.

"Tunney told his contacts that Kennedy was very troubled about the decline in U.S -Soviet relations under Reagan," Kengor said. "But Kennedy attributed this decline to Reagan, not to the Soviets. In one of the most striking parts of this letter, Kennedy is said to be very impressed with Andropov and other Soviet leaders."

In Kennedy's view, the main reason for the antagonism between the United States and the Soviet Union in the 1980s was Reagan's unwillingness to yield on plans to deploy middle-range nuclear missiles in Western Europe, the KGB chief wrote in his letter.

"Kennedy was afraid that Reagan was leading the world into a nuclear war," Kengor said. "He hoped to counter Reagan's polices, and by extension hurt his re-election prospects."

As a prelude to the public relations strategy Kennedy hoped to facilitate on behalf of the Soviets, Kengor said, the Massachusetts senator had also proposed meeting with Andropov in Moscow -- to discuss the challenges associated with disarmament.

In his appeal, Kennedy indicated he would like to have Sen. Mark Hatfield (R-Ore.) accompany him on such a trip. The two senators had worked together on nuclear freeze proposals.

But Kennedy's attempt to partner with high-level Soviet officials never materialized. Andropov died after a brief time in office and was succeeded by Mikhail Gorbachev.

De confirmar-se l'autenticitat d'aquests documents, Ted Kennedy podria ser acusat de traició.

Més, aquí.

divendres, 20 d’octubre de 2006

La COPE no renovarà contracte a Jiménez Losantos

Segons la revista cristiana 21RS, Losantos té els dies comptats a la COPE:
La presencia de Losantos en la COPE tiene fecha de caducidad
La cadena de la Iglesia vive continuamente en vilo. Parece que los obispos han puesto fecha de caducidad a Federico Jiménez Losantos. Se iría el próximo mes de junio, cuando finaliza su contrato. No quieren despedirlo antes para no crearse un "enemigo" de los de armas tomar.
En la caída de la estrella de La mañana ha tenido mucho que ver la Casa Real, la Secretaría de Estado del vaticano y una parte numerosísima de obispos que no "aguantan" ni su lenguaje descalificador ni su tono enfebrecido. Suena para sustituirlo por la mañana Cristina López, mientras José María García volvería a la COPE para hacerse cargo del programa de la noche.

Els aprenents d'ustasha catalans troben el seu aprenent de Milòsevic espanyol

EFE.- Joan Tardà, d'ERC, ha assegurat que Múgica "no és el Defensor del Poble, sinó el defensor del PP i no sabem a quin poble defensa" i ha afegit que està "instal·lat en la rancúnia" i "deriva en titella de l'extrema dreta", pel que no pot ocupar "amb dignitat" aquesta institució.

Segons la seva opinió, "sembra l'odi i la discòrdia" des del seu càrrec, que el converteix "en ariet mediàtic i polític per enfortir la seva creuada espanyola". Tardà ha qualificat Múgica també d'"aprenent de Milosevic".

Si el nacionalisme és espanyol és dolent i de dretes. Si el nacionalisme és català és bo, progressista i d'esquerres.

La cara (escamotejada) de la moneda iraquiana

A mesura que s'acosten les eleccions del 7 de novembre als Estats Units la batalla de l'Iraq torna a resurgir amb força a les pantalles de televisió. Els terroristes islamistes i els saddamistes amb la inestimable col·laboració de la internacional mediàtica posen tota la carn a la graella perquè els republicans perdin la majoria. És la seva opció. El problema és que per aconseguir aquest objectiu es falsifiqui o s'escamotegi la informació. La internacional mediàtica recull i magnifica aquests dies qualsvol fet violent que passi a l'Iraq, de la mateixa manera que minimitza o ignora aquells fets que podrien donar una visió diferent de la situació al conjunt del país.

Ve't aquí dos exemples inequívocs que han tingut lloc en els últims dos mesos i que han estat pràcticament ignorats per la internacional mediàtica: les concentracions tant a Najaf com a Kerbala d'uns 5 milions de peregrins sense cap incident violent.

Habitualment, aquestes concentracions eren l'objectiu principal dels terroristes islàmics o de les milícies confessionals. Però aquesta vegada no han sembrat el terror i la violència perquè el govern iraquià ha estat en condicions de garantir la seguretat tant de sunnites com de xiïites en les seves dues celebracions sagrades: els primers, a la capella de l'imam Ali a Najaf el cap de setmana passat, i els segons, a la de l'imam Hussein a Kerbala el mes de setembre.

Més informació, aquí.

Katzav, l'enveja de Putin

El poder és per abusar. Ja sigui per assassinar txetxens i periodistes o per violar secretàries. Putin ho té clar:
La megafonía sigue jugando malas pasadas a los políticos. El último en extralimitarse en sus declaraciones sin darse cuenta de la presencia de micrófonos aún encendidos ha sido el presidente Vladímir Putin, quien el miércoles recibió en el Kremlin al primer ministro israelí, Ehud Olmert.

Al final del encuentro, cuando ya estaban despidiéndose, Putin le pidió a Olmert que saludara al presidente de Israel, Moshé Katzav, de su parte y que le diese ánimos ante el trance que está atravesando. Por cierto, dijo el máximo dirigente ruso, «ha resultado ser un tío potente, forzó a diez mujeres. Nunca hubiese esperado de él nada parecido. Nos ha sorprendido a todos, dígale que le envidiamos».

Aishah Azmi no es va posar el vel per obtenir el lloc de treball

Aishah Azmi, la professora que es va negar a treure’s el vel a classe i que ha obtingut una sentència favorable per “tracte injust” encara que no per discriminació, no es va posar el vel quan va anar a l’entrevista per obtenir la feina. Ho explica ella mateixa en aquesta entrevista:

dijous, 19 d’octubre de 2006

Un 30% de la població mundial accepta algun tipus de tortura si serveix per impedir que els terroristes matin innocents

Aquesta era la dada més destacada de l’enquesta feta per la BBC a 27.000 persones a 25 països del món:
Nearly a third of people worldwide back the use of torture in prisons in some circumstances, a BBC survey suggests.
Although 59% were opposed to torture, 29% thought it acceptable to use some degree of torture to combat terrorism.
While most polled in the US are against torture, opposition there is less robust than in Europe and elsewhere.
More than 27,000 people in 25 countries were asked if torture would be acceptable if it could provide information to save innocent lives.
Some 36% of those questioned in the US agreed that this use of torture was acceptable, while 58% were unwilling to compromise on human rights.

La pregunta era aquesta:
“Most countries have agreed to rules prohibiting torturing prisoners. Which position is closer to yours?:

Terrorists pose such an extreme threat that governments should now be allowed to use some degree of torture if it may gain information that saves innocent lives

Clear rules against torture should be maintained because any use of torture is immoral and will weaken international human rights.

Un periodista a canvi d'un apòstata

L'afganès Abdul Rahman es va convertir al cristianisme fa 16 anys. Per aquest crim d'apostasia va estar a punt de ser condemnat a mort per un tribunal islàmic al seu pais. Finalment, el govern de Kabul, pressionat pels Estats Units i altres països, va permetre que s'exiliés a Itàlia. Ara, els talibans amenacen al govern de Roma amb executar un periodista italià si abans de diumenge no han retornat Rahman a l'Afganistan. Ho explica Reuters:


KABUL (Reuters) - The kidnappers of an Italian photojournalist have demanded Italy hand over an Afghan who converted to Christianity from Islam by midnight Sunday in return for the hostage's release, a Web site said.

Gabriele Torsello was taken by five gunmen last Thursday in the violence-plagued south of the country. Afghan police say he is being held by the Taliban, but the group has denied any involvement, blaming criminals.

The kidnappers did not say what they would do if their demand was refused, said PeaceReporter (www.peacereporter.net), which specializes in conflict cover.

They demanded Abdul Rahman, 41, who converted 16 years ago while working with a Christian aid group as a refugee in Pakistan, be returned to Afghanistan.

França, 14 policies ferits al dia

Aviat serà més perillós ser policia a França que GI a l'Iraq. De moment, el balanç diari de policies ferits a l'hexàgon és de 14 al dia i es tem que a finals d'any el nombre d'afectats representi el 15% de la plantilla. A l'Iraq, el nombre de baixes nord-americanes és del 4,5% del total de soldats despelgats.
CAILLASSÉS en Seine-Saint-Denis, molestés dans les Bouches-du-Rhône, cibles de coups de feu dans les Hauts-de-Seine, roués de coups dans l'Essonne... Selon le dernier bilan du ministère de l'Intérieur, pas moins de 2 458 policiers ont été blessés (avec en moyenne une interruption de travail de deux ou trois jours) en mission lors du premier semestre de l'année Soit près de quatorze agressions quotidiennes.

«Les actes de violence visant nos fonctionnaires augmentent de façon exponentielle, déplore un haut responsable. Si la tendance se poursuit, le nombre de policiers victimes fera encore un bond de 15% en un an...» Le cap symbolique des 5 000 agents blessés en opération pourrait donc être atteint dès la fin de l'année, soit un tiers de plus qu'en 2004. A l'époque, l'institution avait tiré la sonnette d'alarme en enregistrant 3 842 blessés dans ses rangs.

Dans la majorité des cas, les incidents ont pour théâtre les 751 zones urbaines sensibles du pays. Éclatant plus volontiers à la nuit tombée, les attaques impliquent souvent des policiers patrouillant en faible nombre, visés par des traquenards tendus au pied d'immeubles ou dans des impasses.


Via cXc.

dimarts, 17 d’octubre de 2006

La concepció totalitària de la democràcia

Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya volen revocar el Defensor del Poble perquè s’ha atrevit a recórrer per inconstitucional el nou Estatut de Catalunya, qüestionant així la capacitat i les bones intencions dels seus arquitectes polítics. Per la mateixa raó, he de suposar que ara demanaran la destitució del fiscal general de l’Estat per haver-se atrevit a qüestionar la capacitat i les bones intencions polítiques del PP respecte el “procés de pau”, amb l’agreujant que Conde Pumpido ha arribat a l’extrem d’insinuar que els populars tenen ganes que ETA torni a matar.

L'intent de revocar Enrique Múgica és un exemple paradigmàtic de com entén aquesta gent la independència de les institucions de l’estat i la separació de poders. La seva concepció totalitària de la democràcia els porta a considerar que, en última instància, tot està sotmès al poder de la majoria de torn, ignorant que l’essència de la democràcia liberal, que és el marc en el que actuen, es fonamenta exactament en el principi contrari: en la limitació de qualsevol poder, ja sigui del rei, del general o de la pura i simple majoria.

L’adopció com a privilegi

Estic convençut que si haguéssin concedit amb la mateixa celeritat l’adopció del nen de la Madonna a una parella gai o lesbiana ningú no hauria dit res.

Dit això, comparteixo la preocupació pel dret del nen a tenir uns pares dignes. Però cal dir també que el primer dret del nen és el poder tenir un pare i una mare, sense que això pugui semblar una indignitat o un privilegi. I només en el cas que això no sigui possible, entrarien en joc les altres opcions: família monoparental o homosexual.

No es tracta de discriminació o d’homofòbia, sinó de tenir clar que el dret a l’adopció és un dret dels infants, no dels adults.

La jihad i la guerra de quarta generació

Abu Musab al-SuriA finals de 1989, el coronel de marines nord-americà William Lind va publicar un article sobre l'emergència d'una nova forma de guerra anomenada "guerra de quarta generació" que va sentar càtedra i es va convertir en un referent entre acadèmics i militars. Quinze anys després, l'ideòleg de la jihad, Mustafa Setmariam Nasar, alies Abu Musab al-Suri, va publicar l'obra de referència de l'islamisme "Crida a la resistència islàmica global", de 1.600 pàgines. En aquest llibre, Al-Suri utilitza de manera implícita diversos punts de l'anàlisi de Lind. En un article publicat a Terrorism Monitor de la Jamestown Foundation, Andrew Black, analista de l'Intelligence and Terrorism Analysis Group at Applied Marine Technologies Inc (AMTI), compara diversos elements dels articles de Lind i d'Al Suri i conclou:
Abu Musab al-Suri has developed the most evolved interpretation of the tenets found in the fourth generation warfare doctrine. Al-Suri has further adapted these tenets and his interpretation thereof to be applicable to the Global Salafi-Jihad in a way not previously seen. Although comparable elements of al-Suri's writings are readily found in third generation warfare, what sets al-Suri apart is his call for the dispersal of the leadership structure and therefore the command-and-control element of the jihad. This decentralization of the decision-making element will have a profound impact on targeting, tactics and strategy. As witnessed in London, Madrid, Toronto, the Netherlands and elsewhere, jihadis are becoming decreasingly reliant upon Osama bin Laden's organization for operational guidance and for logistical procurement.
Hi ha una versió en francès de l'article de Black, aquí.

Fins i tot Iraq Body Count denuncia The Lancet

Fins i tot la pàgina antiguerra Iraq Body Count denuncia les mentides de "The Lancet" sobre les víctimes del conflicte iraquià.

A new study has been released by the Lancet medical journal estimating over 650,000 excess deaths in Iraq. The Iraqi mortality estimates published in the Lancet in October 2006 imply, among other things, that:

1.- On average, a thousand Iraqis have been violently killed every single day in the first half of 2006, with less than a tenth of them being noticed by any public surveillance mechanisms;

2.- Some 800,000 or more Iraqis suffered blast wounds and other serious conflict-related injuries in the past two years, but less than a tenth of them received any kind of hospital treatment;

3.- Over 7% of the entire adult male population of Iraq has already been killed in violence, with no less than 10% in the worst affected areas covering most of central Iraq;

4.- Half a million death certificates were received by families which were never officially recorded as having been issued;

5.- The Coalition has killed far more Iraqis in the last year than in earlier years containing the initial massive "Shock and Awe" invasion and the major assaults on Falluja.

If these assertions are true, they further imply:

- incompetence and/or fraud on a truly massive scale by Iraqi officials in hospitals and ministries, on a local, regional and national level, perfectly coordinated from the moment the occupation began;

- bizarre and self-destructive behaviour on the part of all but a small minority of 800,000 injured, mostly non-combatant, Iraqis;

- the utter failure of local or external agencies to notice and respond to a decimation of the adult male population in key urban areas;

- an abject failure of the media, Iraqi as well as international, to observe that Coalition-caused events of the scale they reported during the three-week invasion in 2003 have been occurring every month for over a year.

In the light of such extreme and improbable implications, a rational alternative conclusion to be considered is that the authors have drawn conclusions from unrepresentative data. In addition, totals of the magnitude generated by this study are unnecessary to brand the invasion and occupation of Iraq a human and strategic tragedy.


Via Barcepundit i Chroniques de l'Extrême-Centre.

Delícies multiculturals

Les noies no musulmanes obligades a portar el vel en una escola islàmica del Regne Unit.

Ho publica el Daily Mail:

Female students at a new Islamic school will be made to wear head scarves regardless of their religion, it was revealed yesterday.
The Madani High School in Leicester will be required by law to accept 10 per cent of its 600 pupils from a non-Muslim background.
But girls who are not Muslim will still have to abide by a rule insisting all female pupils cover their heads as part of the uniform.
Assistant principal Zainab Elgaziari said he did not regard the demand as a problem - despite the ongoing row over Muslim women's veils.



Musulmans britànics s’oposen a la celebració dels Jocs Olímpics del 2012 a Londres perquè coincidiran amb el Ramadan

Ho publica el Daily Mail:

The 2012 London Olympics have been plunged into controversy by the discovery that the Games will clash with Ramadan, the most holy month in the Islamic calendar. The clash will put Muslim athletes at a disadvantage as they will be expected to fast from sunrise to sunset for the entire duration of the Games.
In 2012, Ramadan will take place from July 21 to August 20, while the Olympics run from July 27 to August 12. About a quarter of the 11,099 athletes who took part in the 2004 Athens Olympics came from countries with predominantly Muslim populations. Because the Muslim calendar is based on a lunar cycle, the ninth month of Ramadan - which runs from the appearance of one new crescent moon to the next - gets earlier by around 11 days each year. The clash will be a huge embarrassment for Lord Coe, Culture Secretary Tessa Jowell, and London Mayor Ken Livingstone, who have been keen to ensure the Games involve all Britain's ethnic communities. Massoud Shadjareh, chairman of the London-based Islamic Human Rights Commission, said: "They would not have organised this at Christmas. It is equally stupid to organise it at Ramadan



Impartir classe d’anglès amb la cara tapada

Una professora musulmana que es negava a treure’s el vel mentre impartia classe d’anglès en una escola del Regne Unit ha estat suspesa de les seves funcions després que els alumnes es queixessin que els costava entendre-la. L’escola li va demanar que durant la classe s’alcés el vel, tot i que podia seguir portant-lo en els passadissos i la sala de professors,. Però la professora musulmana s’hi va negar argumentant que el vel forma part de la seva cultura i de la seva identitat religiosa.

Vídeo d’una entrevista a la professora feta per la BBC, aquí.



Un farmacèutic musulmà es nega a vendre a una dona la píndola de l’endemà

Ho publica el Daily Telegraph:
A Muslim chemist repeatedly refused a mother the "morning after" pill because of his religious beliefs. Jo-Ann Thomas, a school crossing patrolwoman with two children, was told that even though the item was in stock she should go to her doctor for her supplies. When she was denied the pill at a Lloyds Pharmacy near her home in Thurcroft, Rotherham, she asked why and says she was told the pharmacist was a "deeply religious Muslim". An anticipated 3,000 Muslim competitors are expected to be affected.

dilluns, 16 d’octubre de 2006

El ministre d’educació polonès diu que s’ha de combatre la teoria de l’evolució perquè és mentida

Ho publica “La Croix”:
Le vice-ministre polonais de l'éducation et député d'extrême droite Miroslaw Orzechowski a estimé samedi que la théorie de Darwin était "un mensonge" qui ne devrait pas être enseigné à l'école.
"La théorie de l'évolution est un mensonge, une erreur que l'on a légalisé comme une vérité courante", a déclaré le ministre, cité par le quotidien Gazeta Wyborcza.
Selon le responsable de l'éducation, la théorie de l'évolution est "une conception lâche d'un vieil homme non-croyant", créé "peut être à cause du fait que Darwin était végétarien et qu'il manquait d'un feu intérieur".
"Nous n'allons pas retirer (la théorie de Darwin) des manuels scolaires, mais il faut commencer à en discuter. Il ne faut pas enseigner les mensonges, tout comme il ne faut enseigner le mal à la place du bien et la laideur à la place de la beauté", a encore déclaré le vice-ministre.

Prohibeixen competir a la campiona automobilística iraniana Lelah Sedigh

Ho explica Géo-Islam:
Connaissez-vous Laleh Sedigh? C'est une femme iranienne extraordinaire. Elle est intelligente (ingénieur industriel de formation), courageuse, jolie et...double championne d'Iran de courses automobiles. Son surnom en Iran est révélateur : "la petite Schumacher iranienne". Intégrée depuis 2004 dans le cercle fermé des pilotes de compétition elle a, à la stupéfaction générale, écrasée ses adversaires masculins, remportant en 2004 et 2005 le titre national de vitesse automobile sur circuit. L'affirmation au grand jour de la supériorité d'une femme sur les hommes, de surcroit dans une discipline où les hommes aiment à se dire dominateur, a fini par énerver les mollahs iraniens.

Bien partie pour remporter un troisième titre consécutif, idole des femmes iraniennes qui pouffaient de rire en silence devant l'humiliation subie par les hommes, Laleh Sedigh s'est vue interdire le 22 septembre le départ d'une épreuve majeure. Elle n'a pu en effet prendre le départ de la course se déroulant sur l'Azadi Stadium de Téhéran. Cette interdiction de courir l'empêche de pouvoir marquer les points nécessaire pour remporter un troisième titre. Pire, une circulaire gouvernementale est tombée : elle met un terme à la mixité sportive et limite désormais les femmes aux seules compétitions féminines.

Quant au président de la fédération automobile, Hossein Shahryari il s'est fendu d'une déclaration ridicule pour justifier cette interdiction : "Les femmes ne sont pas championnes dans ce sport, elles ne sont que participantes. Si elles respectaient davantage les règles de l'islam, elles n'auraient pas de tels problèmes". Apparemment l'islam a pour devoir de protéger les mâles iraniens devant la supériorité des femmes iraniennes.


La repressió, però, no perdona ni els aiatolàs. La notícia és d'ahir: Detenen a Teheran un aiatolà partidari de la separació de la religió i la política
Reuters, Téhéran, 8 octobre – Un haut dignitaire religieux musulman chiite opposé au système de loi cléricale en Iran a été arrêté dimanche à la suite d’affrontements entre ses partisans et les forces policières devant son domicile dans la capitale iranienne, ont rapporté les agences de presse iraniennes. L’ayatollah Mohammad Kazemeini Boroujerdi a été mené en prison aux côtés de plusieurs de ses partisans, selon l’agence de presse iranienne des étudiants, ISNA, qui cite le vice gouverneur de Téhéran, Abdollah Rowshan. Les autorités iraniennes se méfient de tout acte de défi, en particulier de la part de dignitaires religieux, au système clérical qui a été établi après la révolution islamique de 1979 par le leader révolutionnaire, l’ayatollah Ruhollah Khomeini.

Retratats

En l'entrevista feta a La Vanguardia per Xavier Sala i Martín a Josep Montilla queda més retratat el primer que el segon, lamentablement. És cert que Montilla perd els papers al final de la mateixa i és també lamentable que La Vanguardia en censurés la part final, però resulta decebedor que l'entrevista se centrés pràcticament en retrets "ad hominem" i no anés gaire més enllà. Que Montilla parli millor o pitjor el català, que canti el Virolai o la Santa Espina, que se senti o no de la tribu, me la sua, amb perdó. El que em preocupa és el projecte polític que representa i les conseqüències que ha tingut, que té i que tindrà si continua governant.

La transcripció íntegre de l'entrevista, aquí.
L'àudio, aquí.

ADDENDA.- Pel que fa al vídeo de CiU sobre el tripartit, dues coses. La primera, que no n'hi ha per tant. Es tracta de les crítiques de sempre, argumentades com sempre. El que molesta és que no s'hagin fet als llocs de sempre, des d'on poden ser convenientment mediatizades. El que molesta és que s'hagi fet arribar directament als ciutadans. La segona, que el nacionalisme sempre considera un vici de l'enemic el que per a ell és una virtud: el monopoli de la pàtria.

ADDENDA.- Sala i Martín ha comentat a una emissora de ràdio que no parla dels temes més profunds del programa socialista perque senzillament el senyor Montilla se'n va anar i ha afegit que aquesta setmana es publicaran les entrevistes als altres candidats i que van ser completes, emprenyamentes incloses. (Gràcies, Aleppo).

Dos premis Nobel encertats

Enguany, els premis Nobel de Literatura i de la Pau han estat plenament encertats a l’atorgar-se a dos musulmans demòcrates i enemics de l’islamisme. La glosa és de Guy Sorman:
À l'heure où les islamistes tentent d'imposer leur vision de l'islam, il est juste de distinguer Orhan Pamuk , romancier au grand souffle mais aussi démocrate engagé en Turquie . Mohamed Yunus au Bangladesh , estime lui, que les islamsites ne progressent qu'en raison de la misère et du patriarcat ; il combat l'un et l'autre en accordant des micro crédits aux femmes du Bangladesh ainsi métamorphosées en entrepreneurs aux pieds nus. Pamuk et Yunus s'inscrivent dans la longue tradition de l'islam des lumières , fondée en grande partie par Rifaa el Tahtawi , sheik égyptien formé à Paris dans les années 1830 , à l'origine d'une Renaissance arabe . Le Nobel aux enfants de Rifaa , une belle réponse au désir de mort des islamistes.

divendres, 13 d’octubre de 2006

Airbus entre dos capitalismes

Edmund Phelps, el recent premi Nobel d'Economia, explica que el capitalisme a`mericà i l'europeu són molt diferents. el primer obeeix a una lògica fianncera i el segon a una lògica social. Quin és millor? La resposta l'explica Sorman:
Nul ne conteste l’efficacité globalement supérieure du capitalisme américain sur la croissance et l’innovation. Mais quel système est le plus moral ? Phelps, se fondant sur des études d’opinions transatlantiques homogènes , conclut à la supériorité morale du capitalisme financier américain : les salariés américains seraient globalement plus satisfaits de leur travail que les Européens . Tout en reconnaissant le caractère précaire de leur situation. À quoi tient ce paradoxe ? Au sentiment, aux Etats-Unis, de participer à une grande aventure individuelle et collective : on perd son job mais on en retrouve un . Bon, les freudo-marxistes en déduiront que les travailleurs américains sont aliénés.
À la lumière de Phelps, on peut comparer Boeing et Airbus, capitalisme financier contre capitalisme social. Jusqu’ici, Airbus, création publique à l’origine, a produit des avions, des emplois mais pas des profits. Mais Airbus pourra-t-il affronter le défi de la mondialisation et de l’innovation ? À suivre Phelps, la réponse est non : Airbus est plombé par la politique et la diplomatie . Diagnostic que partagent apparemment ses actionnaires et ses dirigeants. Pour survivre, Airbus doit donc passer du capitalisme social au capitalisme financier : changer de logique économique sans changer de continent ? Si Airbus y parvient, il conviendra que Phelps renonce à son prix Nobel.

El nom de l'enemic

La gent de la revista kiliedro.com van tenir l'amabilitat de demanar-me un article per al seu últim número. L'article és una curta reflexió sobre la denominació que hauriem de donar al conjunt del moviment islamista radical. S'ha de definir com a "feixisme islàmic"? És correcte aquesta denominació? N'hi ha d'altres més adients?

De la mà de Guy Sorman i Daniel Pipes, el meu vot va per "islamisme" a seques.

L’islamisme és un moviment específic que prové de la frustració de les elits del món àrab pel fracàs de les seves societats i que busca una solució -una vegada descartats tots els models occidentals- en les seves arrels culturals i religioses. Analitzar aquesta evolució seria objecte d’un altra article. Diguem només que aquesta evolució no es deixa limitar per la definició de fenòmens polítics del passat, nascuts a l’Europa occidental. Es tracta d’un nou desafiament antidemocràtic que s’ha de combatre també, i sobre tot, en el camp de les idees i els valors. Per això és tan important disposar d’una correcta definició del nou enemic. El meu vot va per islamisme, sense adjectius ni edulcorants.


La resta de l'article, en castellà, el trobareu a kiliedro.com

Una equació immoral

Quan els agressors colpejen les víctimes i aquestes no es defensen, no és notícia. Quan la víctima s’hi torna, les imatges surten per esmorçar, dinar i sopar a totes les pantalles de televisió. Políticament, Garcia Albiol hauria d’haver tingut més sang freda però humanament és difícil demanar als que estan sempre a primera línia que siguin uns herois, imperturbables a les amenaces, a la pressió i a la por.

Però aquesta eixgència perquè les víctimes es comportin i posin bona cara al mal temps no és res més que una coartada per poder dormir tranquils. Si les víctimes posen bona cara despareixen com a víctimes i esdevenen una anècdota. I així, el món fantàstic en el que vivim roman intacte.

Aquesta és la llei moral que s’ha imposat a casa nostra. Fer veure que aquí no passa res. Fer creure que a Catalunya regna l’equilibri i l’harmonia, lluny de les navallades de la primitiva i bàrbara política espanyola. I quan l’equilibri es trenca i no es pot amagar, corre-m’hi tots a restablir-lo, igualant l’amenaçat amb aquell que l’amenaça. Una equació immoral.

Arcadi Espada ho explica molt bé en referència a la premsa socialdemòcrata:
Este es el mundo socialdemócrata y estos sus rasgos fundamentales. Unas gentes llegan a un lugar público para hablar de política. En la puerta les han organizado, con la colaboración por pasiva de la policía, unas horcas caudinas. Insultan: hijo puta, lárgate, mierda, fascista. Golpean cacerolas: en la boca del oído de los que pasan. Les zarandean, les golpean, los fríen a toquecitos subterráneos en el estrecho pasillo, cada vez más agobiante. Los que pasan aguantan. El límite está, naturalmente, en el dolor. El umbral del dolor, que es diverso. Uno de los que pasan, frito, extiende su brazo y se abre paso. La secuencia. El PP también pegó, dice la Ser. Pura justificación del terrorismo. Nunca pensé que llegasen tan lejos.


ADDENDA.- He trobat a You Tube la secuència completa dels fets de Martorell. Les televisions han mostrat només els últims segons, quan Garcia Albiol dóna una bofetada a un manifestant. La secuencia completa permet veure com la gent del PP es agredida primer.

dijous, 12 d’octubre de 2006

Diputats drogats

Un programa satíric de la televisió italiana descobreix que 15 de 50 parlamentaris havien consumit droga. Els van enredar posant-los un maquillatge que era en realitat un detector de droga a través de la suor. Ho publica "Le Monde":
Une célèbre émission satirique de la télévision italienne a piégé cinquante parlementaires avec un test de consommation de drogue camouflé en produit de maquillage qui s'est révélé positif pour seize d'entre eux.

Le "hyènes show", une émission de la télévision privée de Silvio Berlusconi, s'est fait une spécialité de révéler les turpitudes de la classe politique.

Cette fois-ci, sous prétexte d'interroger les élus du peuple sur le projet de budget en discussion au parlement, les animateurs leur ont tamponné le front d'un "produit de maquillage", en fait un test chimique révélant la présence de stupéfiant dans la sueur.

dimecres, 11 d’octubre de 2006

“The Lancet” o com ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra

Pocs dies abans de les eleccions presidencials nord-americanes del 2004, la revista “The Lancet” va publicar un article que xifrava el nombre de civils morts a l’Iraq des de la invasió anglo-americana en uns 100.000. Després, es va demostrar que l’estudi contenia seriosos errors, tant metodològics com estadístics, que posaven en entredit les seves conclusions. Per si això no fós poc, un estudi de les Nacions Unides, publicat l’any 2005, va fixar en 24.000 -amb un mínim de 18.000 i un màxim de 29.000- el nombre de víctimes civils i militars durant la guerra i el primer any d'ocupació militar de l'Iraq. És a dir, una xifra quatre vegades menor que la publicada per la “prestigiosa” –no s’oblidin de l’adjectiu- revista mèdica.

Ara, just abans de les eleccions legislatives de mig mandat als Estats Units, “The Lancet” torna a reincidir i publica un nou informe que fixa en 600.000 el nombre de víctimes mortals a l’Iraq en els tres anys i mig que van des del derrocament de Saddam Hussein fins avui. La coincidència electoral i la dimensió de la xifra fan témer que estiguem al davant d’una altre aixecada de camisa, amb una clara finalitat electoral.

Una primera anàlisi d’urgència indicaria que el nou informe pateix dels mateixos defectes que l’anterior. La premisa bàsica de l’estudi és més que discutible, per no dir deshonesta, a l’incloure totes les morts iraquianes durant els últims anys –en accidents de circulació, atacs de cor, càncer o consum de drogues- a les dels insurrectes, la policia o els militars iraquians.

Si la reincidència de “The Lancet” és greu, encara ho és més la imprudència dels nostres mitjans de comunicació al publicar una informació provinent d’una font que, amb aquests precedents, hauria d’estar sota sospita. I, en cas de publicar-se, advertir al destinatari de la informació dels precedents de la mateixa. Res d’això s’ha fet. Endevinen el per què?

Catalunya, territori comanche

BARCELONA, 10 (EUROPA PRESS).- Unos 40 jóvenes con pancartas y banderas independentistas zarandearon hoy y lanzaron botellas de plástico llenas de agua y "alguna bengala" contra los dirigentes del PP Ángel Acebes y Josep Piqué, que también recibieron "algún golpe" a la entrada de un mítin en el Centre Cultural de Martorell (Barcelona), que empezó con retraso por los incidentes, ocurridos sobre las 19.10, según explicaron a Europa Press fuentes populares.

Las mismas fuentes aseguraron que el grupo seguía a la entrada del centro cultural una vez empezado el mítin, y que portaban pancartas con las leyendas en catalán "Martorell, pueblo de trabajadores, no quiere "fachas" ni especuladores", y "En Montserrat no queremos "fachas"".

Según el PP, no había preparado ningún cordón policial a la entrada, aunque sí estaban "tres" agentes de la Guardia Civil, y, una vez empezado el acto, ya eran "siete". (20:15 h)


No cal dir que en una societat democràtica la discrepància política s'expressa a les urnes i no intimidant o impedint que l'adversari pugui exercir el seu dret a la llibertat d'expressió i reunió. Una vegada més, doncs, i per segona campanya electoral consecutiva, Catalunya esdevé un referent d'intolerància i d'assetjament a les llibertats fonamentals.

D'aquesta manera, sorgint del no res sota la dictadura franquista Catalunya ha assolit els més alts cims de la misèria democràtica. Definitivament, ja som "territori comanche". Exultants, els defensors de la terra esmolen ben bé les eines per fer front, un dia d'aquests, al setè de cavalleria.

ADDENDA.- El PSC expulsa del partit el responsable de les joventuts socialistes de Martorell, que ha reconegut haver participat en la protesta contra el PP

BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS).- El primer secretario del PSC, José Montilla, ha ordenado la "expulsión fulminante" del partido del responsable de las juventudes socialistas en Martorell, Jordi López Forn, que ayer participó en la manifestación contra el PP que derivó en ataques a Josep Piqué y Angel Acebes, según confirmaron a Europa Press fuentes socialistas.

dimarts, 10 d’octubre de 2006

Esperant la manifestació

Anna PolitkóvskaiaEstic a l'espera que el Col·legi de Periodistes de Catalunya, els sindicats del gremi i, fins i tot, el CAC, convoquin una manifestació per exigir al Kremlin tota la veritat sobre l'assassinat de la periodista russa Anna Politkóvskaia. Espero, doncs, amb la mateixa infinita paciència amb la que continuo esperant la protesta pels assassinats dels periodistes bielorussos, Vassili Grodnikov i Veronika Cherkasova, que denunciaven sense treva el règim neocomunista d'Alexandre Loukachenko.

No vull pensar ni per un moment que per a les institucions del periodisme oficial català el crim de la Politkóvskaia a Moscou sigui menys que, posem pel cas, la mort del càmara José Couso a l'Iraq.

El sanglot de l'home blanc encara continua

Pascal_Bruckner"Le Sanglot de l'homme blanc" de Pascal Bruckner va ser un llibre que em va marcar profundament, fa ja una vintena d'anys. Així com, la rèplica que li va fer el geògraf Yves Lacoste amb el llibre "Contre les anti tiers-mondistes et contre certains tiers-mondistes", que més que una crítica era una confirmació de bastentes de les coses que afirmava "Le Sanglot de l'homme blanc".

En aquest llibre, Bruckner denunciava la tendència al "mea culpa" de la intel·lectualitat europea per faltes que els ciutadans actuals no havien comès, com l'esclavatge o la violència del colonialisme. L'escriptor francès denunciava aquest complexe de "pecat original" que ens obligaria constantment a estar penedits per les culpes dels nostres avantpassats, com si les responsabilitats fóssin hereditàries. Ara, 23 anys després de la seva publicació, Pascal Bruckner repren amb "La Tyrannie de la pénitence, essai sur le masochisme occidental" la seva crítica a l'obssessió pels "crims d'Occident" i del maoquisme occidental, una actitud que resulta especialment perilllosa perquè engendra una tendència a la denegació de la tradició liberal europea i a l'universalisme de la Il·lustració.


Pour Bruckner, les élites européennes n'ont tout simplement plus le courage d'assumer leurs héritages politiques et moraux. Notamment face à la pression venue d'un monde musulman dont les autorités appellent régulièrement les Occidentaux à l'autocritique, mais restent muettes sur les violences engendrées au nom de l'islam, par exemple la colonisation du monde berbère par le fer et le feu, ou encore cet esclavage négrier, qui précéda celui des Européens, et continua après eux : il ne fut aboli en Mauritanie qu'en 1980 !

Un authentique échange ne peut se développer, rappelle Bruckner, sans une capacité d'autocritique mutuelle .«Ce processus de remise en cause reste à accomplir pour l'islam, habité par la certitude d'être la dernière religion révélée, donc la seule authentique, disposant du Livre directement dicté par Dieu à son prophète. Il ne se veut pas légataire des confessions antérieures, mais un successeur qui les invalide à jamais. Le jour où ses plus hautes autorités reconnaîtront le caractère conquérant et agressif de leur foi, demanderont pardon pour les guerres saintes commises au nom du Coran, les infamies perpétrées à l'égard des infidèles, des apostats, des mécréants et des femmes, s'excuseront pour les attentats terroristes qui profanent le nom de Dieu, sera un jour de progrès et contribuera à dissiper la suspicion légitime de nombreux peuples vis-à-vis de ce monothéisme sacrificiel ».

El benefici de les caricatures

Entrevista a Wafa Sultan a la televisió danesa. Què hi ha hagut de positiu en la crisi de les caricatures de Mahoma? La resposta, clicant el vídeo.

La torna

El govern hauria ordenat a la fiscalia rebaixar la petició de pena per a José Ignacio de Juana Chaos i ajudar a salvar així el procés de pau. Ho explica avui el Periodistadigital.
(PD/Agencias).- El trato produce asco. El Gobierno Zapatero, asustado ante la posibilidad de que uno de los principales asesinos etarras se pusiera realmente enfermo y eso echará a pique su "proceso" con ETA, negoció con Batasuna y se comprometió a que José Ignacio de Juana Chaos saldrá de la cárcel antes de dos años, a cambio de que el etarra cesara su huelga de hambre.

Batasuna ya ha anunciado a sus bases que De Juana Chaos, condenado inicialmente a 3.000 años de prisión y cuyas manos están manchadas por la sangre de 25 personas inocentes, estará libre muy pronto.

Para ello es necesario que el próximo día 27, cuando sea juzgado por amenazas terroristas a cinco responsables de centros penitenciarios y al presidente de la sala de lo penal de este tribunal, la Fiscalía de la Audiencia Nacional rebaje su petición de pena.

Y lo hará de forma espectacular: en lugar de 96 años, los fiscales obedecerán al Gobierno y sólo pedirán 6 años.

De Juana Chaos no morirá de hambre, el Gobierno está por fin tranquilo, pero muchos ciudadanos corren riesgo de morirse de asco.

La justificación de la Fiscalía para su decisión ha sido que considera que 96 años de cárcel por unas amenazas vertidas en un diario sería una condena «desproporcionada». Curiosamente eso mismo le dijo el Gobierno a Batasuna.

Y es posible que en otro contexto tuvieran razón. Pero mucho más desproporcionado es el hecho de que alguien condenado a más de 3.000 años de cárcel por cometer 25 asesinatos fuera a permanecer en prisión apenas 18, es decir, menos de un año por cada una de sus víctimas.

Esa sí era una desproporción inmoral, fruto de un Código Penal elaborado durante el régimen franquista por unos legisladores que no preveían tener que hacer frente a semejantes delitos de terrorismo. Y una desproporción que la Justicia permite subsanar -y es de justicia hacerlo- con una aplicación severa de las leyes para castigar unos delitos de amenazas e integración en banda armada que, además, ponen de relieve el hecho innegable de que en De Juana Chaos no existe ni el menor atisbo de arrepentimiento por sus crímenes o, lo que es más importante aún, ninguna intención de abandonar la violencia y reinsertarse.

Eguiguren i Ternera s'han reunit quatre vegades a Ginebra i Oslo, segons la premsa espanyola:
El Gobierno Zapatero y ETA han contactado al menos en cuatro ocasiones, dos de ellas en Oslo y otras dos en Ginebra, con el objetivo de preparar la "negociación". Los interlocutores fueron Jesús Eguiguren, que tenía autorización del Ejecutivo, y el cabecilla de de la banda, José Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, alias "Josu Ternera".

Aunque el ministro Rublacaba lo niegue, usando con maquiavelismo la fórmula "no es este momento", se negocia en Noruega. Pero no ha sido el único sitio.

Las dos primeros reuniones se celebraron en junio y julio de 2005, y tuvieron como escenario la sede del Centro de Diálogo Henri Dunant, un organismo no gubernamental que se dedica a hacer de mediación en la resolución de "conflictos internacionales".

dilluns, 9 d’octubre de 2006

Corea del Nord ja és notícia




Corea del Nord ha anunciat que ha fet amb èxit un assaig nuclear.

El vot dels estrangers salva els socialistes belgues

Una anàlisi d'urgència de "The Brussels Journal" sobre les eleccions municipals d'ahir a Bèlgica:
In last March’s local elections in the Netherlands the immigrant vote tipped the balance in favour of the Socialists. The same phenomenon marked yesterday’s local elections in Belgium’s major cities. In Antwerp the Socialists became the largest party. They jumped from 19.5% to 35.3% of the votes, winning 22 of the 55 seats in the municipal council – a gain of ten seats. Seven of the Socialist councillors, almost one third of the total, are Muslim immigrants: Fatma Akbas, Karim Bachar, Ouardia El Taghdouini, Youssef Slassi, Fauzaya Talhaoui, Güler Turan, and Sener Ugurlu. Six of the seven are new in politics.
The self-declared “islamophobic” and Flemish-secessionist Vlaams Belang [Flemish Interest], which until yesterday was Antwerp’s largest party, gained a few extra votes, winning 33.5% of the vote (33.0% last time). Its number of seats remains steady at 20. Antwerp politics is now defined by a polarization between Socialists and the VB. Apart from the VB all parties lost heavily to the Socialists (-7.3% for the Liberals and -6.4% for the Greens). The only party able to avoid being swallowed by the Socialists are the Christian-Democrats. They won 11.2% of the votes, adding an extra 0.1%, and kept their six seats. The Christian-Democrats, too, had put forward immigrant candidates. Two of their elected candidates, one third of the total, are Muslims: Nahima Lanjri and Ergün Top.
The VB also stagnated in other cities with large numbers of immigrants, such as Brussels, Ghent and Mechelen. After the 2000 local elections, in which the VB gained considerably, the Belgian regime extended the vote to immigrants for municipal elections and passed the so-called “Quick Citizenship Bill.” The latter grants hassle-free Belgian citizenship virtually upon demand to every individual who has lived in the country for three (in some cases only two) years, which enfranchises them in the general elections, too (voting is compulsory in Belgium). These measures were introduced with the specific intent of countering the VB.
As Leona Detiège, the then Socialist Antwerp mayor, told Knack Magazine on 13 September 2000: “The Vlaams Blok [as the Vlaams Belang was called at the time] is currently overrepresented because the immigrants are not allowed to vote.” And as Johan Leman, the then director of the Center for Equal Opportunities and Opposition to Racism (CEOOR), a government agency working for the Belgian Prime Minister, announced in the newspaper De Standaard on 15 January 2000: “What will ‘our own people’ still mean fifteen years from now? We will get so many new Belgians that this slogan becomes meaningless. The Vlaams Blok is a thing of the past.” Meanwhile six of Leman’s fifteen years have passed...
Ironically,
as I pointed out earlier, in their efforts to counter the indigenous “racists” and “fascists” of the VB, the Socialists and Christian-Democrats do not hesitate to put far-right Muslim candidates on their electoral lists. Some of them, such a Murat Denizli, a member of the Turkish racist and fascist organization Grey Wolves which assassinates Socialist councilors at home, have now become Socialist councilors in Belgium (Mr Denizli was elected for the Parti Socialiste in the Brussels borough of Schaarbeek).

dissabte, 7 d’octubre de 2006

Suècia, els temps estan canviant

Nyamko SabuniEl nou govern liberal suec conté diverses novetats. Per primera vegada hi ha un ministre gai i una ministra de raça negra, Nyamko Sabuni, que ja ha començat a parar els peus a la brutalitat islamista cap a les dones:
The appointment of Liberal Nyamko Sabuni as integration minister is proving to be one of Fredrik Reinfeldt's most controversial choices. Sabuni, who moved to Sweden from Burundi at the age of 12, is the first black person to be appointed a minister in Sweden.

Her suggestion that all girls should undergo compulsory checks for genital mutilation (otherwise known as female circumcision) led to controversy. Sabuni was also attacked by Muslim groups for proposing a ban on headscarves for girls under 15 and the introduction of a specific mention of honour crimes in the criminal code.

Més, aquí.